Anar al contingut

Bologna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirige

Per a atres usos d'este terme vore Bologna (desambiguació).


Bolonya o Boloña[1] (en italiano: Bologna, en boloñés: Bulåggna) és una ciutat del nort de Itàlia, capital de la ciudad metropolitana homónima i de la regió de Emília-Romanya, situada entre els rius Reno i Savena, prop dels Apeninos. És una de les ciutats històriques millor conservades i té el segon caixco antic medieval més gran d'Europa, despuix del de Venecia. El comune té una població de Plantilla:Población comune Italia.

Toponimia

En espanyol es coneix a la ciutat com Bolonya, i també com Boloña, nom menys freqüent.[2] En italià el seu nom és Bologna (pronunciat /boˈloɲɲa/ (🔊 escoltar)). En emiliano-romañol el nom seria Bulåggna ([buˈlʌɲɲa]).

Història

Va ser fundada pels etruscos, en el nom de Felsina. Posteriorment, la ciutat es va convertir en la colónia romana coneguda com Bononia. Bolonya la docta: la ciutat conserva la seua fama de ciutat cultural des del temps dels romans (Marcial la va cridar la culta Bononia), quan era un dels centres principals de la vía Emilia. Igualment, es va produir ahí la famosa entrevista de Bolonya, en el 43 a. C. que va resultar en la formació del Segon Triumvirat de la República Romana, constituït per Octavio, Marco Antonio i Marco Emilio Lépido

La Carta o Estatuts de Bolonya, redactats en 1248, són el document masónico original més antic que es coneix.

Bolonia en la Baja Edad Media, en les seues altes casas-torres.

Durant el Alto Medievo va tindre un periodo de decadència, pero es va recuperar en el periodo comunal (sigles XI-XIV). En 1361 va començar el llarc domini pontifici, torbat per algunes rebelions i tentatives externes d'ocupació pero que, a pesar d'estes, va durar fins al 1796, any en que varen entrar en Bolonya les tropes de Napoleón Bonaparte.

Va ser també un important centre polític, ya que el 24 de febrer de 1530, Carlos V va ser coronat en la basílica de San Petronio (patró de Bolonya) pel papa Clemente VII. El succés seria pronte mitificado, en ser l'última volta que un emperador del Sacro Imperio Romano Germánico era coronat per un pontífice. Els fastos de la coronació devien tindre per marc la ciutat de Roma, pero la memòria del recent saqueig que esta havia sofrit en maig de 1527 va aconsellar el seu trasllat a Bolonya. Els festejos es varen obrir en la rebuda oferida a Clemente VII el 24 d'octubre de 1529. Dies despuix, el 5 de novembre, es faria lo propi en Carlos V.

En el Renacimiento, Bolonya es va convertir en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels Estados Pontificios. Bolonya va ser també un dels centres de comerç més importants d'Itàlia, gràcies als seus numerosos canals pels que circulava la mercaderia, canals que hui en dia es troben soterrats a excepció d'un. Part dels imposts cobrats als mercaders eren usats per a pagar als professors de la seua famosa universidad fundada en 1088. Es calcula que del 1 000 000 habitants de Bolonya i la seua àrea metropolitana, 100 000 són estudiants d'esta important i històrica universitat.

Terremots
Majors terremots en la zona de Bolonya[3]
Data Intensitat (escala MCS)
25 de decembre de 1222 VI-VII
25 de febrer de 1323 VI
25 de juliol de 1365 VII-VIII
20 de juliol de 1399 VI-VII
4 de maig de 1433 VII
20 de decembre de 1455 VII
31 de decembre de 1504 VII
11 d'abril de 1688 VI
22 d'octubre de 1796 VI-VII
4 de juny de 1779 VII
8 d'octubre de 1801 VI
4 d'octubre de 1834 VI
24 de giner de 1881 VI-VII
10 d'abril de 1929 VI-VII
14 de setembre de 2003 VII
20 de març de 2012 VI
20 de maig de 2012 V
29 de maig de 2012 V

Bolonya és coneguda pel atentado terrorista que els neofascistas Valerio Fioravanti i Francesca Mambro varen cometre el 2 d'agost de 1980 en l'estació de ferrocarril (la més important del nort d'Itàlia). En l'atentat varen morir 85 personas i unes doscentes varen resultar ferides.

Bolonya ha segut i és una de les ciutats clau en el moviment obrer i alternatiu italià i europeu. Ha segut lloc de congressos i agitació obrera. Primer com a núcleu dur socialista i, despuix de 1945, comunista. Aixina, des de 1946 a 1999 va ser governada ininterrompudament pel comuniste PCI (des de 1991 a 1999 pel seu hereu socialdemócrata PDS-DS) i novament, des de 2004, despuix del paréntesis de govern local de centroderecha de 1999-2004 (alcalde Giorgio Guazzaloca), acontenyiment que va causar gran impressió en el panorama polític italià.

Demografia

El seu 394 649 habitants conferixen a la ciutat una densitat de població més alta que la mija italiana, en 2799 hab/km. La població es repartix inequitativa: Menys del 10 % viu en el centre, mentres en els barris nous i eixamples, l'alta densitat obliga al núcleu urbà a estendre's. La seua baixa natalitat i mortalitat fan que l'esperança de vida mija siga de 78 años, en una de les regions més desenrollades d'Itàlia, lo que fa que la seua població es mantinga gtacias a la reduïda immigració local.

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021
Població 116 874 118 217 126 178 153 271 179 311 212 754 249 226 281 162 340 526 444 872 490 528 459 080 404 378 371 217 371 337 394 369
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Geografia

Bolonya està situada en la llanura padana en les faldes del tossal apenínica entre les valls de Reno i del Savena. El territori de la ciutat metropolitana s'estén des del marge meridional de la planura Padana colindar en Ferrara fins als Apeninos tosco-emilianos, l'altura va des dels 29 m sobre el nivell de la mar de la fracció Corticella, als 54 m del centre, fins als 1945 m del Corno alle Scale. Per a l'Iglésia catòlica la ciutat pertany a la archidiócesis de Bolonia.

Clima

Bolonya té un clima templat de quatre estacions en latitut miges ( classificació climàtica de Köppen : Cfa ).


Educación

Universidad de Bolonia

Es creu que la Universidad de Bolonia (UNIBO) és l'universitat més antiga del món occidental. Este centre públic va ser fundat en 1088 i entre els seus alumnes es troben Dante Alighieri, Petrarca, Thomas Becket, Erasmo i Nicolás Copérnico, aixina com una llista interminable de colegials espanyols que, des de 1369, any en que va obrir les seues portes el Real Colegio de España, han realisat els seus estudis allí. Podem destacar entre els més sobreixents a Juan Ginés de Sepúlveda, Antonio de Nebrija, Antonio Agustín o Sant Pedro de Arbués.

Monuments i llocs d\'interés

Atardecer en el centro histórico

Les Dos Torres és el lloc més famós de Bolonya. En realitat, en els sigles XII i XIII es varen construir moltes torres en Bolonia, sent estes les més famoses de les que perduren. La torre més alta medix casi 98 m i té 498 escalons. En un dia clar, es pot vore fins a Verona, les Dolomitas i els Apeninos, des de la torre Asinelli.

Canale delle Moline

Entre les visites més importants en la ciutat es poden mencionar la Pinacoteca Nacional de Bolonia, en la seua colecció d'obres mestres de la Escuela de Bolonia, des de la Renaixença fins a la Contrarreforma; l'iglésia de Sant Esteban (Les Sèt Iglésies), Sant Dumenge, Sant Jorge, el Teatre Comunal, San Petronio, la Piazza Maggiore, el Real Colegio de España, les tombes dels Glosadores, el Archigimnasio i una infinitat d'iglésies repartides per tota la ciutat. I, sobretot, el seu Plantilla:Unidad de pòrtics en el caixco antic (uns Plantilla:Unidad en tota la ciutat), en el Pòrtic de Sant Luca, el més llarc del món (Plantilla:Unidad de llongitut i 666 arcadas, des de la Porta de Saragossa fins a l'iglésia de Sant Lucas, sobre el Colle della Guàrdia), des d'a on es pot vore la planura padana, la vall del Reno, la ciutat i els Apeninos.

El 6 d'agost de 1221, va fallir en Bolonya sant Domingo de Guzmán, un dels més grans defensors i propagadores de l'Iglésia catòlica. Va ser canonizado per Gregorio IX en 1234 i els seus restants descansen en la basílica de Santo Domingo, del convent de Predicadores de Bolonya (Sant Domenico), en una bellíssima i artística capella. Un atre atractiu de la ciutat de Bolonya és la plaça de Neptú, que està a cincuenta metros de la plaza Mayor, a on es troba la estatua de Neptuno, també molt prop de les Dos Torres.

Garisenda y Asinelli, las más famosas Torres de Bolonia.
  • Les Dos Torres (Due Torri), dos torres medievales que caracterisen el panorama de la ciutat. La torre dels Asinelli (Plantilla:Unidad d'altura) va ser erigida en el XII, potser per la família homònima, pero és més provable que l'alçara la Comuna per a que servira de torre de vigía; des del seu cim es comprén en la mirada tota la ciutat; la Garisenda (Plantilla:Unidad) és molt més inclinada i se li atribuïx potser a la família Garisendi; va ser construïda a finals del XI.
  • Piazza Maggiore, la plaça principal de la ciutat flanquejada per grandiosos i nobles edificis; front a Sant Petronio està el palau del Podestá (XIII), actual sèu de l'Ajuntament, reconstruït a finals del XV; en el costat este es troba el palau dels Bancs, edifici del XVI per Vignola; junt a l'iglésia, el Palazzo dei Notai (sigles XIV-XV); i en el costat oest s'eleva el Palacio Comunal (sigles XIII-XV).
  • Basílica de San Petronio, una de les iglésies més grans de les existents; va ser proyectada en 1390 per Antonio di Vincenzo i erigida a intervals en els sigles XV, XVI i XVII. La part inferior de la seua frontera està revestida per marbres i la superior va quedar inacabada. El bell portal central, va ser començat per Jacopo della Quercia en 1425 i modificat en part en el XVI; ho decoren interessants bajorrelieves; els portals laterals es deuen a varis artistes del XVI. El seu vast interior és gótico, en tres naus i capelles laterals tancades per baranes (algunes d'elles estan allumenades per boniques vidrieres del XV); en la primera i en la quarta de l'esquerra hi ha fresca de Giovanni de Módena (1379-1455), en la sèptima una Verge en Sants de Lorenzo Costa; al fondo a l'esquerra es troba el Museu; també és interessant el quadrant solar del paviment. La tribuna que domina l'altar major és de Vignola; en la nau capella de la nau dreta, hi ha una estàtua de San Antonio atribuïda a Sansovino, en la sexta un retaule de Lorenzo Costa en San Jerónimo i en la quinta una Pietat de Amico Aspertini. En esta iglésia en 1530, va ser coronat emperador Carlos I.
  • Basílica de San Francisco, una bella iglésia gòtica (restaurada àmpliament despuix dels bombardejos de 1943) que va ser edificada cap a mediats del XIII; són evidents les influències de l'arquitectura francesa en les capelles radials i en els arbotantes de l'àbsit, front al que es troben les tres Arques dels Glosadores (comentaristes d'obres jurídiques, del XIII). El seu interior conserva un retaule dels Dalle Masegne. També són interessants els claustres.
  • Pinacoteca Nacional. Va ser constituïda en el XIX i oferix gran interés per les seues pintures d'escola emiliana dels sigles XIV al XVIII. En la Secció dels Primitius hi ha obres de Vitale da Bologna (Sant Jorge i el dragó), Giotto i ajudants (Verge i Sants), Simone dei Crocifissi i Jacopino da Bologna. En la secció del Renacimiento: pintures dels Vivarini de Cim, de Costa, de Rafael (Èxtasis de Santa Cecilia), de Parmigianino (Verge de Santa Margarita), de França i de Roberti. En la secció del Barroco: obres dels Carracci (Anunciación, de Annibale), de Guido Reni, de Domenichino, de Crespi i de Guercino.

Villas y palacios históricos


Ejército

  • Brigada aerotransportada "Friuli".
  • 121° Regiment d'artilleria antiaèrea "Ravenna".
  • Regiment d'ingeniers ferroviaris.

Cultura

Museos


Teatros y salas de actuación


Gastronomía

Cafés en Via Caprarie

La tradició gastronòmica de Bolonya està estretament vinculada a l'universitat: la mescla de varis estudiants de diferents nacionalitats va enriquir la cultura del menjar, i va requerir una bona organisació de suministrament d'aliments. Són numerosos els restaurants especialistes en la dieta mediterránea, sobretot, en l'elaboració del plat típic de la ciutat, els tagliatelle a la boloñesa o tortellini in brodo (tortellini en sopa). També és típic acompanyar la pasta d'una bona copa de vi Sangiovese.

Tallarines con salsa boloñesa

La cuina boloñesa, aixina com la de Emília-Romanya en general, es distinguix per l'abundància en l'us de la carn, especialment embutidos de cerdo, i de pasta. Per això la ciutat és malnomenada com "Bolonya la grossa" (Bologna la grassa).[4] També és abundant l'us de productes làcteus com a manteca, formage fresc i queso parmesano. Moltes receptes boloñesas es distribuïxen en tot lo món com l'excelència de la cocina italiana, i la proliferació en la ciutat de les activitats comercials relacionades en els aliments, han conduït la prensa italiana i estrangera a atribuir a la ciutat el nom de "Ciutat dels aliments" (Città del cibo).[5]

Entre els productes típics de Bolonya es troben les tagliatelle, els tortellini, el ragù bolognese, les lasaña a la boloñesa, els passatelli, la mortadela de Bolonya, la cotoletta a la boloñesa, el certosino di Bologna, la zuppa inglese i la crema de mascarpone.

Economia

Bolonya té la major fira italiana despuix de la de Milán: Motorshow és l'exposició automovilística més important del món (1,3 millones de visitants per any), famosa ademés en el mateix rubro per tindre al constructor d'automòvils deportius Lamborghini dins de la seua localitat (Vila Santa Àgata), ademés del constructor de motocicletes Ducati una de les marques punteres en el campeonat de MGP.

Transport

Aeroport
Aeroport Còdic IATA Còdic OACI
Aeropuerto de Bolonia BLQ LIPE

La llínea de tren elevada automàtica Marconi Express conecta la estación de Bolonia Central en l'aeroport.

Carreteres

Actualment, la ciutat i la seua àrea metropolitana són el més important nuc de comunicacions italià (i no ya Milán o Roma) per carretera, autopista (quatre autopistes apleguen a Bolonya: la Autopista del Sol (Autostrada del Sole) des del nort (Milán), l'Autopista del Sol des del sur (Nápoles-Roma-Florencia), l'autopista Venecia-Padua i la Autopista Adriática (Autostrada Adriatica) des de Taranto (per Bari-Pescara-Ancona).

Ferrocarril

També constituïx un important nuc ferroviari la ciutat de Bolonya, contant en vàries estacions i abaixadors ferroviaris, sent l'estació principal la estación de Bolonia Central, per la que passen uns 70 millones de passagers per any. Atres dependències són el descargadero de ferrocarril de Sant Donato (en un atre de Interporto), que és el més gran d'Europa.

Transport públic

La ciutat està comunicada per el seu més de 40 líneas d'autobusos locals i fins a 800 líneas interurbanes.

  • Transport públic de Bolonya
  • Servici Ferroviari Metropolità

D'acort en el reporte realisat per Moovit en juliol de 2017, el promig de temps que les persones passen en transport públic en Bologna, per eixemple des d'i cap al treball, en un dia de la semana és de 53 min, mentres que el 9 % de les persones passen més de 2 horas tots els dies. El promig de temps que les persones esperen en una parada o estació és de 12 min, mentres que el 16 % de les persones esperen més de 20 minutos cada dia. La distancia promig que la gent sol recórrer en un sol viage és de 5.4 km, mentres que el 7 % viaja per més de 12 km en una sola direcció.[6]

Un futur medio de transporte público urbà de la vila serà el tranvía de Bolonia. El treball començarà en 2022 per a la seua posada en servici en 2026.[7]

Deporte

Logo del Bologna FC 1909

La ciutat de Bolonya ha segut sèu de les Copes Mundials de Fútbol 1934 i de 1990, celebrant-se els partits en el Estadio Renato Dall'Ara. En dit estadi, disputa els partits com a local el Bologna FC, equip fundat en 1909 i que ha segut cinc voltes campeó de la Serie A, sent el quint equip més laureado en este aspecte.

Sobre baloncesto, conta en dos dels millors equips italians de l'història, el Virtus Bolonia i el Fortitudo Bolonia. El Virtus ha segut dos voltes campeó de la Euroliga i 16 veces campeó de la Lega Basket Serie A; mentres que el Fortitudo conta en 2 Legas, conseguides abdós a principis de XXI. En l'any 2022, el Virtus va conseguir véncer en la EuroCup, tornant a la màxima competició europea varis anys despuix i sent el primer equip italià en conseguir dit trofeu.[8]

Conta en una de les "clàssiques" més conegudes del calendari cicliste. Anualment, al final de temporada, se celebra el Giro de Emilia en final en l'ascens al Santuario de Nuestra Señora de San Luca, sent una de les proves que es troba englobada en les UCI ProSeries.[9]

Ciutats agermanades

Bolonya està hermanada en les següents ciutats:


Personas notables

Artícul principal → Categoría:Personas de Bolonia.


Vore també

Referències

  1. ↑ Real Academia Española. «Bolonia».
  2. ↑ «Topónimos de Italia». Consultat el 9 de marzo de 2019.
  3. ↑ Danys sísmics en localitats en la Banca Ipermediale delle Vetrate Italiane (BIVI) Emilia-Romagna
  4. ↑ «Ragù alla bolognese… Bologna la Grassa!». Archivat des d'el original, el 13 de febrero de 2016. Consultat el 11 de febrero de 2016.
  5. ↑ Bologna City of Food
  6. ↑ «Senyes y estadísticas de uso del transporte público en Bologna.». Índice de Transporte Público de Moovit. Consultat el 23 de agosto de 2017. El material va ser copiat d'esta font que esta disponible baix una Llicència Internacional Creative Commons Attribution 4.0
  7. ↑ «Un tram per Bologna» (en it). Consultat el 11 de agosto de 2021..
  8. ↑ «El Virtus Bolonia de Scariolo, campeón de la Eurocup y a la Euroliga». Mundo Deportivo (11 de mayo de 2022). Consultat el 17 de septiembre de 2022.
  9. ↑ «Giro dell'Emilia». Unión Ciclista Internacional. Consultat el 17 de septiembre de 2022.

Bibliografía

  • Li torri digues Bologna: Quando, menja i perché. Banca Popolare vaig donar Milano, 1989.

Enllaços externs

Plantilla:Sucesión

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bologna&oldid=1599163»