Birreme
El birreme (grec antic: Βιήρης, llatí: Birēels meus), dirreme, driere, o donara (grec antic: διήρης donars) era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada provablement pels fenicios en el VIII El seu nom deriva dels dos rencs de remeros que hi havia a cada costat del barco.
Història
[editar | editar còdic]Cap a el VIII el disseny de les antigues galeras va ser modificat. Uns constructors de bucs, provablement fenicios,[1] varen superpondre un segon renc de rems, creant el barco comunament conegut pel seu nom grec: biērēs, birreme (este terme no va anar provablement utilisat fins a temps més tarde).
Els grecs varen crear una nova versió, la versió grega del birreme media 80 peus (24 metros) d'eslora i tenia una mànega màxima de 10 peus (3 m). Constituïa una modificació del monorreme, un barco en una fila única de rems a cada costat. En el birreme es va superpondre un renc de remeros per costat, d'ahí el seu nom. També posseïa una vés-la quadrada de gran tamany. Este barco va ser utilisat a sovint pels romans, entre atres campanyes en la segona invasió de César a Britania. A sovint, ademés de la tripulació, transportava un contingent de soldats i la seua comandant, al que se li assignava una tenda en coberta.
La primera menció sobre els birremes es troba en relleus assiris del VIII[2][3] Apareixen representats en els relleus de Senaquerib en Fenicia (c. 690 a. C.), segons l'arqueòlec naval Lucien Basch. Expon este autor que la pretensió de que els donars grecs del VI antecediren en vinticinc anys als representats en el palau de Quyundjiq (propenc a Mossul, ciutat d'Iraq), donat l'estat fragmentario de la documentació epigràfica, no és significatiu per a l'evolució d'estos durant el periodo geomètric.[3] La separació vertical entre els toletes dels rems dels birremes de Quyundjiq és mínima. En Grècia, fins a el VI no es va incorporar esta característica. Esta disposició implicava que els remeros estaven disposts en dos nivells, i el caixco, en conseqüència, tenia el centre de gravetat baix. A partir de llavors es va dotar al birreme d'un pont que s'estenia per tota la coberta. Estava protegit tot el perímetro del alcasser d'este barco assiri, per un pavés del que estaven suspesos molts escuts que protegien als soldats en coberta. La comparació entre el birreme representat en una crátera ática conservada en el Museu Real d'Ontario (Toronto) i el de Quyundjiq, en opinió de Basch,[4] demostra que estes naus tenien una estructurara totalment diferent: la segona té més mànega que la primera.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Trirreme
- Cuatrirreme
- Quinquerreme
- Hexere
- Heptere
- Octere
- Marina de guerra en l'Antiga Grècia
- Armada romana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Casson, Lionel (1 de decembre de 1995). Ships and Seamanship in the Ancient World, The Johns Hopkins University Press, pp. 57–58. ISBN 978-0801851308.
- ↑ Lionel Casson. Ships and Seamanship in the Ancient World, p. 58
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lucien Basch. Trieres grecques, pheniciennes et egyptiennes in: The Journal of Hellenic Studies, vol. 97 (1977), p. 4
- ↑ Dière du cratère de Toronto
- Esquembre Bebia, M. A. & J. R. Ortega Pérez et alli. (2008) Solcant el temps: Un barco de terracota d'época ibèrica (Tossal dels Basses, Alacant). Museu Arqueològic Provincial (Alacant). ISBN 978-84-612-6534-3
-
Birreme grec (c. 500 a. C.)
-
Model en terracota de birreme púnico, IV Museu Arqueològic Provincial d'Alacant.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Birreme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.