Octere
El octere {grec antic κτήρης/oktērēs) va ser un buc de guerra del periodo helenístic, del que se sap molt poc. A lo manco hi havia dos en la flota de Filipo V de Macedònia (c. 221–179 a. C.) en la Batalla de Quíos en 201 a. C., en espolones en les proas. La seua última aparició va ser en la Batalla d'Actium, en la que Marco Antonio, segons Plutarco tenia molts octeres.[1] Basat en els comentaris d'Orosio, qui indica que els barcos més grans de la flota de Marco Antonio eren quinquerremes (la seua coberta estava a uns 3 m per damunt de l'aigua), es presumix que els octeres, com els eneres i deceres, tenien els remeros en dos nivells.[2]
Un excepcional gran octere, el Leontóforos, està documentat per Memnón d'Heraclea Póntica, construït per Lisímaco de Tracia (c. 306–281 a. C.) Estava decorat suntuosamente, requeria 1600 remeros (8 files de 100 per costat) i podia dur 1200 marins. Sorprenentment per a una nau del seu tamany el seu rendiment era molt bo.[1]
Vore també
- Marina de guerra en l'Antiga Grècia
- Armada romana
- Birreme
- Trirreme
- Cuatrirreme
- Quinquerreme
- Hexere
- Heptere
Referències
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Octere» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.