Heptere
Plinio el Vell atrribuye la creació del buc de guerra heptere o septirreme (llatí septiremis, grec antic ἑπτήρης/ heptērēs) a Alejandro Magne,: «des de la nau de sèt files fins a les de dèu, segons Mnesigitón, Alejandro Magne».[1] Quint Curcio Rufo ho corrobora, i informa de que el rei va donar órdens per a tallar fusta per a 700 hepteres en el Mont Líban,[2] per a ser usades en el seu proyecte de circumnavegació de la península aràbiga i d'Àfrica.
Demetrio Poliorcetes va tindre sèt d'estos barcos, construïts en Fenicia; posteriorment Ptolomeo II (c. 283–246 a. C.) va construir 36.[3] Pirro d'Epiro (c. 306–302 a. C. i 297–272 a. C.) també va tindre a lo manco un «sèt files», que va ser capturat pels cartagineses i, finalment, va perdre en Milas.[4]
Presumiblement, el heptere derivava del hexere, en l'adició d'un remero colocat de peu en el nivell més baix de la nau.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Goldsworthy, Adrian(2000).«The Fall of Carthage: The Punic Wars 265–146 BC».Cassell.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heptere» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.