Art íbero
El terme art íbero es referix a l'estil artístic propi del poble íbero, assentat en la península ibèrica. Les manifestacions millor conservades són les escultòriques, realisades en pedra i bronze. Els restants en fusta i fanc cuit són escassos, per ser materials més peridors.
Escultura
[editar | editar còdic]_02.jpg){kind=link}
L'activitat més coneguda de l'art ibèric és l'escultura figurativa, en chicotetes estatuillas de bronze, utilisades com ofrenes o exvotos, i estàtues de pedra de major tamany. Els jaciments més importants són: el santuari del Cerro dels Sants i el del Pla de la Consolació, en Albacete; el santuari del Collado dels Jardins, en Despeñaperros (Jaén); la Fuentecica en Coy i el del Cigarralejo en Múrcia.
Entre les escultures realisades en pedra, clasificables segons la seua finalitat funerària o religiosa, es troba la Dama de Basa i la Dama d'Elig (Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en Madrit), que presenten una rica decoració i que varen servir d'urna funerària. Posterior a les anteriors, i en finalitat religiosa, és la Gran Dama Oferent (de el III), procedent del Cerro dels Sants en Montealegre del Castell (Albacete), en la llarga vestimenta del qual de profunts i geomètrics plecs, i en el frontalisme de la seua estructura, s'aprecien les influències arcaiques de la plàstica grega.
D'esta mateixa época és el León de Coy i la Bicha de Balazote (Museu Arqueològic Nacional de Madrit), trobada en la localitat albaceteña que li dona nom i relacionada en els bous antropocéfalos mesopotámicos i sers d'aspecte feroç del món hitita.
Atres expressions artístiques
[editar | editar còdic]En l'orfebreria, destaca el Tesor de Xàbia format per peces d'or i argent de delicada llabor d'influix grec.
Àrea d'influència
[editar | editar còdic]L'àrea d'expansió de l'escultura ibèrica no és molt àmplia, encara que sí molt diversificada, lo que va favorir una gran varietat regional propiciada, en bona mida, per les riquees naturals i les traces culturals de cada zona. Les seues manifestacions se centren en tres àrees: el sur, el centre de la península i la zona del Llevant.
Sur
[editar | editar còdic]
L'àrea del sur peninsular, de Jaén i Granada, és d'una gran complexitat per l'influència cultural dels pobles colonizadores orientals que s'havien instalat en ella en anterioritat (fenicios, grecs, etc.) i per la tradició deixada pels tartesios. La proliferació de restants arquitectònics i escultòrics, aixina com mostres d'orfebreria i ceràmica són les traces més distintives d'esta regió. Junt a esta corrent oriental s'aprecia en el sur peninsular atra d'orige helènic, que s'introduïx des de les costes alacantines cap al suroest, present en el Conjunt de Cerrillo Blanco de Porcuna, el Santuari Heròic del Cerro del Pajarillo (Huelma) i en el Jaciment d'Osuna (de el III).
Interior
[editar | editar còdic]En l'interior, concretament en la Taca occidental, destaca l'important ciutat (oppidum) de Alarcos junt al riu Guadiana i en importants restants de carrers empedradas, exvotos i figurillas de bronze. Les ruïnes de la ciutat ibera (després romana i visigótica) de Oretum, capital de l'antiga Oretania a abdós costats de Despeñaperros a penes estan excavades. Els restants són escassos en esta zona: ceràmiques, figurillas de bronze i exvotos en els Santuaris de Despeñaperros i Castellar de Santisteban, En esta zona occidental els restants ceràmics semblen emparentar-l'en el sur peninsular.
No ocorre lo mateix en la Taca oriental i les estribacions de la Serranía conquense a on es palpa l'influència de l'estil artístic ibero-llevantí, sobretot la ceràmica. La zona central i meridional de Conca constituïx el llímit septentrional del món ibero que conecta en els celtiberos de la serra. Ací destaquen numerosos jaciments en la Manchuela conquense com Barchín del Clot i, sobretot, el oppidum d'Ikalesken (actual Iniesta) que conserva l'únic mosaic de l'art ibero i un dels més antics del mediterràneu. Este mosaic té la particularitat de representar la fusió de les cultures ibera, grega i fenicia. La cultura ibera està representada pel llop, animal sagrat; la grega per Pegàs i la fenicia per la representació de la deesa Astarté, en el mig de la composició. El mosaic, de el VI aproximadament, és molt arcaic en la seua realisació pero per l'interés artístic i l'antiguetat que té mereix la pena ser considerat com un dels emblemes de l'art ibèric.
Albacete
[editar | editar còdic]Els territoris de l'actual província d'Albacete són especialment pròdics en mostres diverses d'art ibèric, especialment escultura, i sorprenen per la profusió de troballes, la calitat estilística i la singularitat de les seues peces. Molt sucintament, es poden mencionar la gran cantitat de peces (solament en el Museu Arqueològic Nacional es conserven prop de tres centenars) trobades en l'important centre de cult del Cerro dels Sants -especialment la Gran Dama Oferent- i en el Pla de la Consolació. Com a peces úniques destaquen la Bicha de Balazote, la Dama de Caudete, l'Esfinge de Haches, la Cierva de Caudete, el Sepulcro de Pou More, el León de Bienservida, les Esfinges bessones del Salobral, el Cavall de la Llosa (Cases de Juan Núñez) o el Ginet de Villares (Hoya Gonzalo) entre uns atres. En orfebreria destaca el cridat Tesor de Abengibre, conjunt de vaixella d'argent en inscripcions iberas i també la Necròpolis dels Villares i el camí de la creu en Hoya Gonzalo que es troben en les estribacions dels Alts de Chinchilla en els voltants de la Via Heráclea en ceràmiques gregues, materials púnicos, etruscs, etc. L'existència de grans oppida en la província encara sense estudiar, potser aumente sensiblement el ya abultat número de vestigis d'art ibèric. Encara que esta zona sempre és calificada com de pas o d'extensió d'influències ibèriques llevantines o del sur, és possible que el fluix d'extensió fòra, més be, en sentit invers i siga esta una zona nuclear.
Llevant
[editar | editar còdic]
En l'alce valencià, en l'antiga Edetania, les manifestacions ibèriques mostren grans vinculacions, no solament en la velles tradicions dels primers pobladors del Bronze i del Ferro, com per eixemple en l'incineració com a sistema d'enterrament, sino també en les corrents orientals aportades pels colonizadores grecs, dels que arrepleguen característiques pròpies del periodo arcaic grec, tracten els mateixos temes - esfinges, aixetas -, i utilisen decoració geomètrica en la ceràmica, en fondos groguencs o llaugerament rojosos.
Esta corrent llevantina es transmet a zones aïllades de la vall del Ebre a on es mescla en els substrats cèltics i posteriorment romans.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- García i Bellido, A., 1982. Art Ibèric, Història d'Espanya I. Espanya Primitiva. Espasa Calpe, Madrit, p.373-675.
- González Navarrete, J.A., 1987: Escultura Ibèrica del Cerrillo Blanco. Porcuna. Jaén.
- Olmos Romera, R., 1992: La societat ibèrica a través de l'image, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte íbero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.