Antimasonería
L'antimasonería fa referència ya siga a la desconfiança, a la crítica, a l'oposició, a la discriminació, a la repressió o a la persecució de la francmaçoneria.
Anàlisis
[editar | editar còdic]Des de la seua fundació, la maçoneria ha trobat l'oposició de distints tipos d'actors socials. Els motius d'esta oposició poden haver-se referit a l'Institució masónica en quant forma d'organisació, o be posar l'accent en una característica pretendidament negativa dels seus principis filosòfics i valors moralscita requerida.
En tot cas, l'oposició més visible contra la maçoneria és i ha segut aquella que, provenint des de les estructures pròximes al poder, o des del poder mateix, ha adoptat la forma de la seua prohibició, anatemizaació, persecució i castic.
La Maçoneria es definix a sí mateixa com adogmática i integrada per librepensadors i humanistes, i descriu les seues forma d'actuar com a tolerant, i democràtica. També es autodefine com una institució de caràcter iniciático i filosòfic fundada en la fraternitat i com una escola moral que busca el desenroll del ser humà. Nega ser una religió,[1] més be una societat filosòfica.[2] Pero la maçoneria insistix que la seua metodologia iniciática té una formulació ritualística i una llitúrgia que, encara no sent religió en el sentit usual del terme, respon a inquietuts humanes semblants, donant lloc a anàlogues controvèrsies.
No es definix com una societat secreta, sino discreta. Segons Alain de Benoist, és una societat secreta pero visible.[3] Pero com totes les religions, té com a base la metafísica. Un dels seus components i atractius essencials és la pretensió o la presunció de posseir un coneiximent secret, una gnosis, que només es comunica als iniciats. Per una atra part, la doctrina masónica es basa en multitut de sincretismes -copiats de moltes fonts-, tant en la seua filosofia com en la seua simbolisme i rituals, ampliant aixina la seua ret d'atracció.
Una de les crítiques és la desviació de les tres columnes masòniques (Força, Saber i Bellea)[4] sobre els tres transcendentals del ser (Veritat, Bondat i Bellea).[5]
Antimasonería per país
[editar | editar còdic]Alemània
[editar | editar còdic]El 22 de juny de 1784, el Príncip-Elector de Baviera, duc Carlos Teodoro, va aprovar un edicte contra els Allumenats de Baviera, la maçoneria i, en general, qualsevol societat no autorisada per la llei. En Alemània es va prohibir la maçoneria baix el règim nacionalsocialiste.
Chile
[editar | editar còdic]En Chile el caudillo lliberal José Miguel Carrera va denunciar a la Logia de Lautaro en la que tenia desavenències polítiques i, segons lo que dia, eren un orgue de corrupció (no obstant, ell mateixa va ser iniciat en la Logia de Sant Joan N.º 1, Filadèlfia, en març de 1816[6]). El tracte dels germans Carrera per part de la justícia va ser dràstic i desproporcionado pels seus rivals polítics en Chile i Argentina (tots membres d'aquella Logia Masónica). També es va acusar a la logia de la possible mort d'un atre caudillo, Manuel Rodríguez (amic i simpatisant de Carrera) que havia ajudat en el procés d'independència. Manuel Rodríguez va ser assessinat segons pareix per órdens de la Logia a sanc freda i sense procés algun. Fets que, entre atres factors, varen provocar que Bernardo O'Higgins, gran mestre de la logia, deponguera el seu càrrec. Encara que no són crims de la pròpia maçoneria, sino conflictes entre logias específiques, són fets polèmics que han provocat que varis grups s'oponguen a esta i que, per tant, sorgixquen moviments antimasónicos en Chile.cita requerida
Costa Rica
[editar | editar còdic]A finals de el XIX es funda el partit Unió Catòlica, partit religiós de tenyida antimasónico. Un dels requisits per a ser membre del partit era no ser francmaçó.
Cuba
[editar | editar còdic]En els règims d'esquerra es va illegalisar generalment la francmaçoneria, llevat en Cuba. En el transcurs de la Revolució i durant els primers temps del govern revolucionari, la maçoneria ho havia respalat, pero la radicalisació del procés du com a resultat que alguns dels seus alts funcionaris abandonen el país. Per eixemple, l'ex Gran Mestre J. J. Tarajano funda en Estats Units la Gran Logia de Cuba en l'exili, que va ser reconeguda en la Conferència de Grans Mestres celebrada en Washington. No obstant, els francmaçons cubans proclamen que la Gran Logia en sèu en L'Habana és l'única i verdadera representació de la maçoneria regular cubana, i este fet finalment és reconegut en la V Conferència de la Confederació Masónica Interamericana.
En 1962 el govern cubà va tancar el temple masónico de L'Habana i va arrestar als Gran Mestres.[7]
Despuix d'estes etapes de repressió, comença una llarga decadència en la maçoneria cubana. No obstant, a partir de 1982 i pel començ de l'obertura del sistema cubà a institucions no governamentals, la cantitat d'adeptes a la maçoneria ha anat en aument, tendència que no ha canviat.
En Miami està localisada la Gran Logia de Cuba en l'exterior, que no és acceptada com a llegítima per la maçoneria americana.[8] La Gran Logia de Cuba (acceptada) té sèu en L'Habana. Cuba és un dels països llatinoamericans en major cantitat de francmaçons. En el territori nacional cubà hi ha repartides 314 logias, que conten en 29.000 germans aproximadament.
Equador
[editar | editar còdic]En Equador, durant la segona presidència del President Dr. Gabriel García Moreno, es varen proscriure les societats secretes i es va negar la condició de ciutadania als membres d'este tipo de societats, configurant d'eixa manera una proscripció de les activitats masónicas.
Egipte
[editar | editar còdic]En 1952, quan el rei Faruk d'Egipte va ser destronat per Gamal Abdel Nasser, es va prohibir la maçoneria.
Espanya
[editar | editar còdic]Abans de la Primera Guerra Mundial, el carlista Juan Vázquez de Mella va presentar a les Talles una vigorosa petició solicitant que la maçoneria anara declarada illegal, facciosa i traïdora a la pàtria, llevant de les ocupacions públiques als francmaçons.[9] En 1927, baix la dictadura, Miguel Primer de Rivera va prohibir la maçoneria. El dictador espanyol Francisco Franco va publicar, baix el pseudónimo de Jakim Boor, una série d'artículs antimasónicos en els periòdics de la posguerra, publicats tots ells més vesprada en el llibre Maçoneria.[10] baix la dictadura, l'antimasonería, reflectida en la teoria de la conspiració judeo-masónico-comunista-internacional, era doctrina oficial del règim franquiste.[11] Inclús es va crear, en juny de 1940, un Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme que, donats els seus decepcionants resultats, s'ha considerat que més be va ser la plasmació jurídica d'una «fantasia ideològica».[12]
Estats Units
[editar | editar còdic]En 1826, la maçoneria va estar relacionada en l'assessinat de William Morgan,[7] lo que va devindre en un gran desprestigie, i el mateix any es va fundar el Partit Antimasónico. Este moviment antimasónico es va estendre pel món.
França
[editar | editar còdic]
En els anys 1890, Léo Taxil en el seu "broma de Taxil" va a acusar a la maçoneria de satanisme i d'adoració a un ídol en cap de mascle cabrío definit com Baphomet. Al començ de el XX, l'escàndal del ficher masónico revelat pel periòdic Li Figaro el 27 d'octubre de 1904 va ser un escàndal antimasónico. El general francmaçó i anticlerical Louis André va presentar la seua dimissió i el govern d'Émile Combes va caure.
Gran Bretanya
[editar | editar còdic]En setembre de 1984, Scotland Yard en Londres va aconsellar als seus oficials que no anaren membres de la maçoneria perque la seua reputació d'imparcialitat s'havia perdut.[13] Hui en dia, els nous juges britànics tenen que declarar la seua pertinença a la maçoneria abans d'eixercir.[14]
Iraq
[editar | editar còdic]En 1980, el còdic penal d'Iraq va ser canviat per Sadam Huseín i el Partit Àrap Socialiste Baaz, prohibint la promoció d'idees sionistes, incloent masónicas, aixina com la pertinença a dites organisacions.[15]
Itàlia
[editar | editar còdic]En 1981, l'escàndal de la logia masónica italiana Propaganda Due va provocar un important descrèdit de la maçoneria italiana.
Jordània
[editar | editar còdic]El 9 de juliol de 1999, el ministre d'Interior de Jordània, Nayef al-Qadi, va confirmar que el seu ministeri no permetrà que tinga lloc cap activitat masónica en el territori jordà. Açò es va deure a que s'havia anunciat l'intenció de realisar un acte d'investidura en la capital del país, Amán.[16]
Marroc
[editar | editar còdic]En Marroc, el rei Hassan II va prohibir la maçoneria despuix del seu accés al tro.[17]
Palestina
[editar | editar còdic]El 18 d'agost de 1988, Hamás publica el seu "Conveni", en numerosos artículs que definixen i justifiquen les seues accions. En tot el document es menciona tres voltes a la maçoneria, definint-la com a enemiga del Islam i aliada del judaisme.[18]
Portugal
[editar | editar còdic]En 1931, sent ministre António d'Oliveira Salazar, es va illegalisar a la maçoneria. El gran mestre va ser arrestat.[7]
Sèrbia
[editar | editar còdic]
En 1941, es va organisar una exposició antimasónica en Sèrbia en més de 80.000 visitants.[19]
Suïssa
[editar | editar còdic]En 1937, el coronel Arthur Fonjallaz va voler prohibir la maçoneria en Suïssa per mig d'una iniciativa popular.[20]
Turquia i Imperi Otomà
[editar | editar còdic]En acabant de que el Papa Clemente XII excomulgase a la maçoneria en 1738, l'influent comunitat cristiana del Imperi otomà, junt en algun ulema (teòlec islàmic), varen pressionar al sultà turc Mahmud I per a que prohibira la maçoneria baix l'acusació d'ateisme. A partir de llavors, la maçoneria es va convertir en tot l'Imperi Otomà en sinònim de la falta de fe en Deu.
El sultà Abdul Hamid II va ser califa de l'Islam i guardià de les sagrades terres de la Meca i Medina. Va sofrir un colp d'Estat en 1908 i es va acusar als golpista de ser francmaçons i de que la revolució de Mustafa Kemal va ser una conspiració de la logia de Salónica "Unió i Progrés" que va crear el partit dels Jóvens Turcs.
Vaticà
[editar | editar còdic]Vore: Antimasonería religiosa
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sitie internet de la gran logia de British Columbia i Yukon
- ↑ "Li genevois, journal radical", Radicaux, francs-maçons et vieux-grenadiers, p. 31, per Bernard Cuénod, août 2005
- ↑ Alain de Benoist, Psychologie du conspirationnisme, p.1Text en llínea
- ↑ «Les tres columnes» (en és). Diari Masónico. Consultat el 2023-01-15.
- ↑ «Philosophica: Enciclopèdia filosòfica on line — Veu: Els transcendentals del ser» (en és). www.philosophica.info. Consultat el 2023-01-15.
- ↑ Manuel Reyno Gutierrez, El pensament del Gral. José M. Carrera, p.64-65, Santiago de Chile, 1975
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cronologia antimasónica fins a 1962
- ↑ Sitie Internet de la Gran Logia de Cuba en el exteriror
- ↑ El Congrés Animasónico de Trento de 1896, per José María de Dumenge-Arnau i Rovira
- ↑ Jakim Boor (Francisco Franco), Maçoneria Enllaç a la descàrrega del llibre
- ↑ Poden vore's específicament els capítuls I i II del llibre de Domínguez Arribes, Javier: L'enemic judeo-masónico en la propaganda franquista (1936-1945), Marcial Pons, 2009, ISBN 978-84-96467-98-9
- ↑ Ruiz (2012). «La Llei sobre Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i la seua aplicació en Madrit, 1940-1945», La justícia de Franc, RBA Llibres, pp. 278-318. ISBN 978-84-9006-243-2.
- ↑ Antony Sutton, America's Secret Establishment: An Introduction to the Order of Skull & Bones, p.139, Text en llínea en anglés
- ↑ "House of Commons Hansard Written Answers for 21 Jul 2005 (pt 69) " [1] archivat en Wayback Machine., UK House of Commons, 21 de juliol de 2005, (en anglés) vist el 2 d'octubre de 2007
- ↑ "Saddam to be formally charged", The Washington Claves, 2004, retrieved March 1, 2006
- ↑ arabic news, 6 de setembre de 1999 https://web.archive.org/web/20071026053526/http://www.exorthodoxforchrist.com/freemasonry_news.htm
- ↑ https://web.archive.org/web/20080611234326/http://www.glnf.asso.fr/provinces/aqui/mira1913.htm LE MIRACLE DE 1913
- ↑ «MidEast Web Historical Documents, Hamas Charter: The Covenant of the Islamic Resistance Movement (Hamas), 18 August 1988». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2017. Consultat el 26 de giner de 2008.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de març de 2008.
- ↑ «Zurich's freemasons go public, Katalin Fekete, 10.12.2004, consultat el 16.3.2008». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 16 de març de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Anex:Bibliografia sobre antimasonería
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antimasonería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.