Anex:Sistemes operatius
[1] Els sistemes operatius es poden categorizar per la seua tecnologia, el seu propietari o licenciatario, l'estat de desenroll, el seu us o per moltes atres característiques. En la pràctica, molts d'estos grups es solapan.
Per propietari
- Acorn MOS (en el BBC Micro i BBC Master)
- Arthur
- ARX
- RISC VOS
- RISC iX (basat en 4.3BSD)
ADAFComputers
- AmigaOS
- AmigaOS 1.0-3.9 (68k)
- AmigaOS 4 (PowerPC)
- Amiga Unix (tcc Amix)
- AEGIS
- Domain/VOS Un dels primers sistemes basats en ret. Corria sobre hardware Apollo/Domain. Adquirit per Hewlett-Packard.
- Apple II séries
- Apple III
- SOS (Sophisticated Operating System)
- Apple Lisa
- Macintosh
- Mac VOS
- Unix-like (**NIX)
- A/UX
- Darwin (còdic obert)
- iOS (abans "iPhone VOS")
- MkLinux
- Mac VOS X
- Mac VOS X v10.0 (tcc Mac VOS X 10.0 "Cheetah")
- Mac VOS X v10.1 (tcc Mac VOS X 10.1 "Puma")
- Mac VOS X v10.2 (tcc Mac VOS X 10.2 "Jaguar")
- Mac VOS X v10.3 (tcc Mac VOS X 10.3 "Panther")
- Mac VOS X v10.4 (tcc Mac VOS X 10.4 "Tiger")
- Mac VOS X v10.5 (tcc Mac VOS X 10.5 "Leopard")
- Mac VOS X v10.6 (tcc Mac VOS X 10.6 "Snow Leopard")
- Mac VOS X v10.7 (tcc Mac VOS X 10.7 "Lion")
- Mac VOS X v10.8 (tcc Mac VOS X 10.8 "Mountain Lion")
- Mac VOS X v10.9 (tcc Mac VOS X 10.9 "Mavericks")
- Mac VOS X v10.10 (tcc Mac VOS X 10.10 "Yosemite")
- Mac VOS X v10.11 (tcc Mac VOS X 10.11 "El Capità")
- Mac VOS X v10.12 (tcc Mac VOS X 10.12 "Serra")
- Mac VOS X v10.13 (tcc Mac VOS X 10.13 "High Serra")
- Mac VOS X v10.14 (tcc Mac VOS X 10.14 "Mojave")
- Mac VOS X Server
- Newton VOS
- Atari DOS (per a ordenadors de 8 bits)
- Atari TÓS
- Atari MultiTOS
- BeOS
- Zeta (còpia illegal de BeOS desenrollada originalment per yellow TAB i interrompuda per magnussoft)
Convergent Technologies
- Convergent Technologies Operating System (adquirit per Unisys)
Digital/Tandem Computers/Compaq/HP
- VOS/8
- ITS (per als PDP-6 i PDP-10)
- Multi-Programming Executive (d'HP)
- TOPS-10 (per al PDP-10)
- WAITS (per als PDP-6 i PDP-10)
- TENEX (de BBN, per al PDP-10)
- TOPS-20 (per al PDP-10)
- RSTS/I (sistema multiusuario i de temps compartit, per al PDP-11)
- RSX-11 (sistema multiusuario i multitarea per al PDP-11)
- RT-11 (sistema monousuario per al PDP-11)
- VMS (creat per DEC, adquirit per HP) per al mini-ordenador VAX, Alpha i l'Intel Itanium 2; renomenat com OpenVMS)
- Domain/VOS (originalment cridat Aegis, creat per Apollo Computer, que va ser adquirida per HP)
- RTE (Real Clave Executive, corria en l'HP 1000)
- TSB (Clave Share Basic, corria en els HP de la série 2000)
- Unix-like (**NIX)
- Digital UNIX (derivat del OSF/1, es va convertir en el Tru64 UNIX d'HP)
- HP-UX
- Ultrix
- NonStop Kernel (Creat originalment per Tandem Computers per a les seues plataformes, cridat Guardian). Soporta l'eixecució simultànea de:
- Guardian
- OSS (Open System Services)
Green Hills Software
- INTEGRITY
- INTEGRITY-178B, una versió certificada DO-178B del INTEGRITY.
- µ-velOSity, un microkernel llauger.
- Haiku (sistema operatiu); proyecte de còdic obert que busca recrear el sistema operatiu BeOS.
- HP Real-Clave Environment; corria sobre màquines HP1000.
- HP Multi-Programming Executive; (MPE, MPE/XL, i MPE/iX) corria sobre els miniordenadors HP3000 i HPe3000.
- HP-UX; corria sobre màquines HP9000 i Itanium.
- iRMX; sistema operatiu en temps real creat originalment per a soportar les famílies de processadors Intel 8080 i 8086.
- VOS/360 i successors
- VOS/360 (Primer BAIX oficial enfocat a l'arquitectura System/360)
- VOS/VS (El port oficial del VOS/360 enfocat a l'arquitectura de memòria virtual dels System/370.)
- SVS (Sengonal Virtual Storage (tant el VS1 com el VS2 varen començar com a sistemes SVS))
- VOS/VS1 (Operating System/Virtual Storage 1, versió de memòria virtual del VOS/MFT)
- VOS/VS2 (Operating System/Virtual Storage 2, versió de memòria virtual del VOS/MVT)
- VOS/VS2 R2 (cridat Multiple Virtual Storage, MVS, va eliminar tota necessitat del VS1)
- MVS/ES
- MVS/SP (MVS System Package)
- MVS/XA (31 bits)
- MVS/EIXA
- VOS/390 (Millora del MVS, en un entorn **NIX.)
- z/VOS (versió del VOS/390 que soportava direccionaments z/Architecture, de 64bits.)
- DOS/360 i successors
- BOS/360 (Versió inicial del DOS/360, breument disponible)
- TÓS/360 (Similar al BOS, capaç d'arrancar i funcionar en dispositius de cintes de la serie 2x00)
- DOS/360 (Disk Operating System). El primer BAIX disponible per al System/360 per problemes en el proyecte VOS/360)
- DOS/360/RJE (DOS/360 en una extensió del programa de control que possibilitava el control de dispositius d'entrada remots conectats per llínees de teléfon dedicades.)
- DOS/VS (El primer DOS oferit per a sistemes de la série System/370)
- DOS/VSE (actualisació del DOS/VS)
- VSE/SP (rebatejat; és el DOS/VSE)
- VSE/EIXA (DOS/VSE en un soport de memòria virtual expandit per a direccions de 32 bits)
- z/VSE (L'última versió de la vella série DOS. Soporta direccions de 64 bits, multiproceso, multiprograma, SNA, TCP/IP i atres característiques)
- CP/CMS i successors
- CP-40/CMS (per a System/360 Model 40)
- CP-67/CMS (per a System/360 Model 67)
- VM/370 Virtual Machine / Conversational Monitor System, VM (sistema operatiu) per al System/370 en memòria virtual.
- VM/XA VM (sistema operatiu) iXtendiu Architecture per al System/370 en memòria virtual estesa.
- VM/EIXA Virtual Machine /Ixtended System Architecture (EIXA), en direccionaments de 32 bits per a la série VM.
- z/VM Versió z/Architecture del BAIX VM (direccionaments de 64 bits).
- TPF per a mainframes d'IBM
- ACP (Airline Control Program)
- TPF (Transaction Processing Facility)
- z/TPF (extensió z/Architecture)
- Unix-like per a mainframes d'IBM
- UTS
- AIX/370
- AIX/EIXA
- Linux (Linux per a System z, z/Linux)
- OpenSolaris (OpenSolaris per a IBM System z)
- Atres Sistemes Operatius per a mainframes d'IBM
- IBSYS (BAIX basat en cintes per als IBM 7090 i IBM 7094)
- CTSS (Compatible Time-Sharing System, desenrollat en el Centre de Computació del MIT)
- RTOS/360 (Real Time Operating System, corria sobre 5 sistemes personalisats System/360/75s de la NASA. Varen constituir el punt àlgit del desenroll del VOS/360.)
- MTS (Michigan Terminal System per al System/360 d'IBM)
- TSS/360 (Time Sharing System per al System/360 d'IBM)
- MUSIC/SP (desenrollat per l'Universitat McGill per a l'IBM System/370)
- IJMON (Un monitor arrancable per a carregar programes en els IBM 1400 i IBM 1800.)
- IBM System/34, IBM System/36
- SSP (System Support Program)
- IBM System/38
- CPF (Control Program Facility)
- IBM System/88
- Stratus VÓS (desenrollat per Stratus, i utilisat en computadores IBM System/88)
- AS/400, iSeries, System i, Power Systems i Edition
- IBM PC i successors en arquitectura x86
- PC DOS / IBM DOS
- PC DOS 1. x, 2. x, 3. x (desenrollat conjuntament en Microsoft)
- IBM DOS 4. x, 5.0 (desenrollat conjuntament en Microsoft)
- PC DOS 6. x, 7, 2000
- VOS/2
- VOS/2 1. x (desenrollat conjuntament en Microsoft)
- VOS/2 2. x
- VOS/2 Warp V3
- VOS/2 Warp V4
- eComStation
- PC DOS / IBM DOS
- Others
- IBM Workplace VOS (BAIX basat en microkernel, desenrollat i cancelat en els anys 90)
- K42 (BAIX d'investigació de còdic obert per a sistemes multiprocessador PowerPC o x86)
- Dynix (desenrollat per Sequent, i usat en els IBM NUMA-Q)
International Computers Limited
LynuxWorks (originalment Lynx Real-clave Systems)
Micrium Inc.
- Xenix (versió d'Unix; llicenciada a SCO en 1987)
- MSX-DOS (desenrollat per MS Japan per a l'ordenador de 8 bits MSX)
- MS-DOS (desenrollat conjuntament en IBM, versions 1.0–6.22)
- Windows CE (BAIX per a ordenadors de mà, dispositius integrats, i aplicacions en temps real)
- Windows CE 3.0
- Windows Mobile (basat en Windows CE)
- Windows CE 5.0
- Windows CE 6.0
- Windows basats en DOS
- Windows 1.0
- Windows 2.0
- Windows 3.0 (la primera versió que va tindre un impacte comercial notable)
- Windows 3.1
- Windows 3.2 (edició exclusivament chinenca)
- Família Windows 9x
- Windows 95 (tcc Windows 4.0) (Nom en clau: Chicago)
- Windows 98 (tcc Windows 4.1) (Nom en clau: Memphis)
- Windows Millennium Edition (normalment abreviat a Windows Em) (tcc Windows 4.9)
- VOS/2 (desenrollat conjuntament en IBM)
- Windows NT
- Windows NT 3.1
- Windows NT 3.5
- Windows NT 3.51
- Windows NT 4.0
- Windows 2000 (tcc Windows NT 5.0)
- Windows XP (tcc Windows NT 5.1) (Nom en clau: Whistler)
- Windows Server 2003 (aka Windows NT 5.2) (Nom en clau: Whistler Server)
- Windows Fundamentals for Legacy PC
- Windows Vista (tcc Windows NT 6.0) (Nom en clau: Longhorn)
- Windows Home Server
- Windows Server 2008 (tcc Windows NT 6.0) (Nom en clau: Longhorn Server)
- Windows 7 (Nom en clau: Blackcomb) (renombrado posteriorment com Vienna)
- Windows Preinstallation Environment (WinPE)
- Singularity
- Midori
- Windows 8
- Windows 10
- Windows 11
- NetWare
- Open Enterprise Server, el successor de NetWare.
- SUSE Linux
QANTEL
- BEST - Business Ixecutive System for Timesharing
ReactOS Foundation
- ReactOS; ReactOS té com a meta conseguir compatibilitat binaria en aplicacions i drivers de dispositius per a sistemes NT (XP, 2003) usant una arquitectura similar i proveint un interfaç públic complet i equivalent.
RoweBots
SCO / The SCO Group
- Xenix
- Xenix 286
- Xenix 386
- SCO Unix
- SCO Open Desktop
- SCO OpenServer 5
- UnixWare 2. x
- UnixWare 7
- SCO OpenServer 6
Unicoi Systems
Wind River Systems
Basats en Lisp
Atres
- EOS (Operating System)
- EMBOS
- GCOS
- PC-MOS/386
- SINTRAN III
- THEOS
- TinyOS
- TRS-DOS
- NewDos/80
- TX990/TXDS, DX10 i DNOS (sistemes operatius per als miniordenadors TU-990)
- MAI Basic Four
- Michigan Terminal System
- MUSIC/SP
- TSX-32
- VOS ÉS
- Prolog-Dispatcher (utilisat per a controlar la nau espacial soviètica Buran)
Atres sistemes basats en UNIX o compatibles en POSIX
- Aegis
- Amiga Unix
- Clix
- Coherent
- DC/OSx
- DG/UX
- DNIX
- DSPnano RTOS
- INTERACTIVE UNIX
- IRIX
- MeikOS
- NeXTSTEP
- VOS-9
- VOS9/68K
- VOS-9000
- OSF/1
- OpenStep
- QNX
- Rhapsody
- RISC/vos
- RMX
- SCO UNIX
- SINIX
- Solaris
- SunOS
- SUPER-UX
- System V
- System V/AT, 386
- Trusted Solaris
- UniFLEX
- Únics
- Unison RTOS
SDC (Sistemes de Senyes Científiques)
- CP (Control Program)
TRON Project
UNIVAC (més tarde Unisys)
Wavecom
No propietaris
**NIX
Sistemes operatius **NIX i uns atres compatibles en POSIX
**NIX Lliures/Còdic obert
- BSD
- GNU
- Linux
- GNU/Linux: Sistema Operatiu de Software de Còdic Obert (software Lliure) combinat en el Núcleu Linux
- OpenDarwin
- OpenSolaris
- SSS-PC
- Syllable
- VSTa
- Jari VOS
- AuroraUX
- Huayra linux
Atres
No **NIX
Sistemes d'investigació no **NIX
Sistemes lliures/de còdic obert no **NIX
DOS
De ret
Sistemes operatius Web
Genèrics/commodidades i atres
- BLIS/COBOL
- Bluebottle
- BS1000 by Siemens AG
- BS2000 by Siemens AG
- BS3000 by Siemens AG
- CP/M
- FLEX9
- FutureOS
- GEM
- GEOS
- JavaOS
- JNode
- JX
- KERNAL
- MERLIN
- MorphOS
- nSystem
- NetWare
- Oberon (sistema operatiu)
- OSD/XC by Fujitsu-Siemens
- VOS-IV
- Pick
- COSINS
- Sinclair QDOS
- SkyOS
- SSB-DOS
- SymbOS
- Symobi
- TripOS
- UCSD p-System
- UMIX
- VÓS
- VÓS
- VM2000
- VisiOn
- VPS/VM
- aceos
- Miraculix
Per a Elektronika BK
Afició
Integrats/empotrats
- A/ROSE
- DSPnano RTOS
- Embedded Linux
- FreeBSD
- FreeRTOS
- Inferno
- LynxOS
- pSOS
- Nucleus RTOS
- CMX
- uC/VOS
- ecos
- RTEMS
- MINIX 3
- . NET Micro Framework
- VOS/RT
- Open AT VOS
- polyBSD
- QNX
- RTXC Quadros RTOS
- ROM-DOS
- T2 SDE
- Unison RTOS
- VxWorks
- RTLinux
- Windows XP Embedded
- Windows CE
PDAs
- Inferno
- Palm VOS
- Palm webOS
- EPOC
- Windows CE
- Linux
- DOS
- Newton VOS
- VT-VOS
- Internet Tablet VOS
- Magic Cap
- operatius
Reproductors de música
Teléfons inteligents
Routers
- AlliedWare
- AlliedWare Plus
- AirOS
- CatOS
- Cisco IOS
- CyROS
- DD-WRT
- LibreWRT
- LibreCMC
- Inferno
- IOS-XR
- IronWare
- JunOS
- RouterOS
- ROX
- ScreenOS
- Clavada
- Unison RTOS
Microcontroladors, temps real
- BeRTOS
- ChibiOS/RT
- ChorusOS
- Contiki
- DSPnano RTOS
- ecos
- FreeRTOS
- Fusion RTOS
- INtime RTOS per a Windows
- iRMX
- Inferno
- Integrity
- LUnix
- LynxOS
- MenuetOS
- MontaVista
- Nucleus
- VOS-9
- Operating System Embedded
- OSEK
- VOS/RT
- Phoenix-RTOS
- Prex
- QNX
- RTAI
- RTEMS
- RTLinux
- RTXC Quadros RTOS
- SCIOPTA RTOS
- ThreadX
- TRON Project
- μClinux
- uKOS
- µVOS++
- Unison Operating System
- VRTX
- VxWorks
- XMK
- Xenomai
Basats en capacitat
LLEC Mindstorms
Vore també
Referències
- ↑ un sistema operatiu és una base de senyes de tots els programes
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Sistemas operativos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.