GCOS

GCOS (Sistema Operativo Comprensivo General) és una família de sistemes operatius orientats cap a computadores centrals (mainframes). La seua primera versió va ser desenrollada per General Electric en 1962; originalment designat GECOS (the General Ilectric Comprehensive Operating Supervisor) .

Actualment encara s'utilisa sobre grans sistemes, encara que rares voltes, sobretot per problemes d'herència. Els programes amprats sobre este sistema operatiu estan generalment escrits en llenguages tals com COBOL, Fortran (vore ALGOL) i ara Java.

L'arquitectura de sistema i els conceptes

GCOS usa el concepte de procés per a descriure seqüències d'instruccions eixecutades en un processador sobre un conjunt de senyes. Té també el concepte de multiposicionamiento. Ademés, existix lo que es diu un grup de procés, una entitat que conté varis processos carregats i programats simultàneament. GCOS proveïx també comunicacions per banderines per a sincronisar processos entre ells o en el hardware. Cada procés posseïx el seu propi espai de direccionament, sobre el qual els drets d'accés són una combinació de drets elementals (llectura, escritura, eixecució). L'espai de direccionament està segmentat, cosa que permet el repartiment de senyes entre processos. La gestió de privilegis està basada en anells: cada procés està associat a un anell i, quant més baix siga el nivell de l'anell, més privilegis tindrà el procés.

El sistema operatiu sap administrar els ordenadors multiprocessadors (SMP). Es basa en un micronúcleu implementat en el soport llògic inalterable(firmware) de la màquina. Pot funcionar igualment en modos d'emulació en pèrdues de velocitat molt fluixes.

Història

El sistema d'explotació GECOS-II va ser desenrollat per General Electric per al GE-635, una màquina de 36 bits, de 1962 a 1964. Contradient el rumor, GECOS no és una còpia de System/360 (rumor mal recollit per el “Jargon file”), en efecte l'arquitectura de el GE-635 era molt diferent de la del IBM S/360, i GECOS era molt més ambiciós que DOS/360. Una de les característiques destacables de la segona generació d'este sistema operatiu era el seu soport del temps compartit (Clave Sharing option, “TSO”), aixina com el seu tractament per paquets o lots (“batch processing”).

Despuix del rescat de la divisió d'ordenadors de General Electric per Honeywell, GECOS-III va ser renomenat GCOS-3, i la llínea de màquines renombrada a H-6000. Més tart, el màrqueting de Honeywell va crear una “Série 60”, i varen canviar el nom de el H-6000 pel de Level-66. Honeywell i el seu soci europeu CII Honeywell Bull varen decidir llançar una nova llínea de productes “Level 64”, que es va convertir en el DPS-7.

El nom “GCOS” es va estendre a totes les llínees de productes comercialisats per Honeywell i a GCOS-64, un sistema operatiu de 32 bits completament diferent, inspirat per “Multics”, i desenrollat paralelament per Honeywell i Honeywell Bull en França i Boston. GCOS-62, un atre sistema de 32 bits de gama baixa va ser concebut en Itàlia. GCOS 61 era una nova versió d'un chicotet sistema realisat en França, i la nova llínea de mini ordenadors de 16 bits DPS-6 de Massachusetts va prendre el nom de GCOS-6.

En 1979, es va tornar a renombrar la llínea de productes, puix el Level-6 es va convertir en el DPS-6, el Level-61 en el DPS-4, el Level-64 batejat com DPS-7, i el Level-66 com DPS-8. Els sistemes operatius varen mantindre el nom comercial GCOS, introduint GCOS 6, GCOS 4, GCOS 7, i GCOS 8. Açò va causar alguna confusió als clients, perque la llínea original GCOS, cridada GCOS-III(o GCOS-3), es va convertir sobtadament en GCOS 8. GCOS-3 va ser mantingut i soportat varis anys despuix d'eixos anuncis.

GCOS-3 (i posterior GCOS-7 i GCOS-8) va presentar una bona base de senyes Codasyl cridada IDS (“almagasén integrat de senyes”), que va anar el model per al IDMS (Integrated Database Management System). Varis monitors de tractament transaccional varen ser dissenyat per a GCOS-3 i GCOS-8. Una primera versió de monitor per a GCOS-3 suponia que, com en Unix, un nou procés deuria escomençar per a manejar cada transacció de senyes. Els clients de IBM volien un model més eficient a on els “threads” esperaren mensages i pogueren compartir recursos. Eixes característiques varen ser implementades com a subsistema.

GCOS-3 pronte va adquirir un verdader monitor transaccional designat TDS (Sistema de Transacció de Senyes). La corrent de senyes en forma tabular va ser essencialment un desenroll de Honeywell. Més tart va evolucionar en TP8 sobre GCOS-8. TDS i els seus successors varen tindre èxit comercialment i varen precedir a IBM CICS, l'arquitectura del qual va ser molt similar. Un atre producte similar va ser també desenrollat per a GCOS-7.

GCOS-6 i GCOS-4 (GCOS-62) varen ser reemplaçats per miniordenadors basats en Motorola 68000 i PowerPC baix Unix i les llínees de productes varen ser parades. No obstant, GCOS-6 funcionava en un emulador baix AIX. La llínea DPS-7, junt en GCOS 7, ha continuat evolucionant en DPS-7000.

A finals dels 80 (1980), Honeywell va vendre el seu negoci a una empresa formada conjuntament per NEC i Bull, a la qual va prendre part durant un temps. Despuix d'uns anys, Bull va assumir el control de la companyia. NEC va abastir vàries generacions de hardware d'alta gama, que corrien baix GCOS 8 i el seu propi sistema ACOS- 4. Bull va nomenar baix la nomenclatura DPS-9000 a tota la seua llínea de grans sistemes GCOS 8, en models concebuts per Bull i per NEC.

En Argentina Bull tenia instalats mainframe en clients com Gendarmería Nacional, Caixa de Valors, Estat major General de l'Eixèrcit, Pla Rombo, sent este últim el client de major rellevància ya que varen ser els integrants del sector Assistència Tècnica de Pla Rombo els qui varen crear rutines en llenguage GMAP ( assembler ) que s'utilisen fins a la data en sentències insertes de fàbrica en la majoria dels productes IBM.

Va ser el Ing. Miguel Heredia ( Client Pla Rombo / Renault Arg ) qui va demostrar que el balancege periòdic del contingut de les distintes àrees de les bases de senyes incidien directament en la performance dels processos batch. Per a conseguir açò, basant-se en estadístiques d'I/O, distribuïa el contingut de la DB en els distints discs físics per mig d'una tasca manual / artesanal.

Este método va ser dut per Bull a la seua sèu francesa, s'automatise la seua funcionalitat, i es distribuïxc a totes les instalacions. Açò va provocar que IBM vera demorada la seua intenció de "apropiar-se" de les instalacions reemplaçant els sistemes d'explotació GCOS pels seus propis desenrolls.

Devem posicionar-nos en el lloc i en l'época, en Argentina escassejava l'informació i tot devia fer-se en base en prova i error, cuidant els recursos ya que els mateixos escassejaven.

Al final dels 90 i començos de l'any 2000, el desig de Bull va ser centrar el seu desenroll en un únic tipo de material basat en circuits integrats Intel estàndars, pero en “extres” de Bull. Esta plataforma, NovaScale (basada en Itanium 2), funciona baix Windows i Linux en modo natiu. Simuladors per a DPS-7000 i DPS-9000 permeten el funcionament de GCOS 7 i GCOS 8 baix esta plataforma. Bull continua invertint en el desenroll i soport de GCOS 7 i GCOS 8, i encara té clients en varis països al voltant del món.

Vore també

• Multics
• Sistema operatiu