Tandem Computers

Tandem Computers va ser una gama dels primers ordenadors fabricats que es basaven en el concepte de tolerància de fallos (anglés: Fault-tolerant computer systems); inicialment es varen comercialisar com sistemes transaccionals principalment per als clients que manegen este tipo de sistemes en el sector financer. L'arquitectura que ampren es coneix com NonStop, que consistix en usar un número redundante de processadors, dispositius d'almagasenament que proveïxen una resposta ràpida en cas d'una falla inclusivament quan falla l'hardware.

Estos sistemes seguixen vigents en l'actualitat, l'empresa que els va fabricar en un principi va ser Tandem Imalaya, esta va ser comprada per Compaq en 1997, en l'actualitat Hewlett-Packard oferix el producte com a llínea d'alt rendiment en servidors.

Tandem Computers, Inc. era el fabricant dominant de sistemes d'ordenadors tolerants de la falta per a rets de el ATM, bancs, bosses, centres de conmutaació del teléfon i una atra transacció comercial similar que tracta aplicacions que requerixen el temps d'operació màxim i la pèrdua de senyes zero. La companyia es va fundar en 1974 i va permanéixer independent fins a 1997. És ara una divisió del servidor dins de Hewlett Packard. Els sistemes de NonStop de Tandem usen varis processadors idèntics independents i dispositius d'almagasenage redundantes i reguladors per a proporcionar "failover" ràpit automàtic en cas del fracàs del software o un hardware.

Per a contindre l'alcanç de fracassos i de senyes corrompidos, estos multisistemas d'ordenadors no tenen components centrals compartits, memòria ni tan sols principal. Els multisistemas d'ordenadors convencionals tota la memòria compartida d'us i treballen directament en objectes de senyes compartides. En canvi, els processadors de NonStop cooperen canviant mensages a través d'una tela confiable, i el software pren fotos periòdiques per a rollback possible de l'estat de memòria del programa.

Ademés de fracassos que es manegen be, açò "va compartir - res" disseny del sistema de mensageria també escala sumament be a les càrregues de treball comercials més grans. Cada doblamiento del número total de processadors doblaria el rendiment del sistema, fins a la configuració màxima de 4000 processadors. En contrast, el rendiment de sistemes del multiprocessador convencionals és llimitat per la velocitat d'alguna memòria compartida, autobús o interruptor. L'adició de més de 4-8 processadors aixina no dona cap increment de la taxa de producció del sistema adicional. Els sistemes de NonStop més a sovint s'han comprat per a complir en requisits de escalamiento que per a la tolerància de la falta extrema. Competixen be contra els ordenadors centrals més grans de la IBM, a pesar de construir de la tecnologia del miniordenador més simple.

Ademés de tolerància de la falta i escalamiento, les màquines de NonStop també varen presentar una realisació que conduïx l'indústria d'una base de senyes relacional SQL i respal que conduïx l'indústria a la gestió de rets i a sistemes geogràficament dispersats.

Història

Fundació

Tandem Computers va ser fundada en 1974 per James (Jimmy) Treybig, un tejano locuaz. Treybig primer va vore la necessitat del mercat de la tolerància de la falta en OLTP (processament de la transacció en llínea) sistemes dirigint un equip de mercadotècnia per al CV de Hewlett Packard 3000 divisió de l'ordenador, pero el CV no es va interessar en el desenroll per a este lloc. Llavors es va afiliar a la firma del capital aventurat Kleiner & Perkins i va desenrollar el pla de negocis de Tàndem allí. Treybig va reunir un equip tècnic principal contractat llunt de el CV 3000 divisió: Mike Green, Jim Katzman i Jack Loustaunou. El seu pla de negocis va demanar sistemes ultraconfiables que mai tenien interrupcions i mai varen perdre o corrompieron senyes. Estos eren modular d'un nou modo que estava segur de tots els "fracassos del punt sol", encara solament seria llaugerament més car que convencional no critiquen sistemes tolerants. Estos serien menys cars i recolzarien més rendiment que alguna existència ad hoc va endurir sistemes que varen usar redundante, pero per lo general gastaven "peces calentes".

Cada ingenier era confident que podrien portar a terme ràpidament la seua pròpia part d'este nou disseny complicat, pero varen dubtar que les àrees dels atres es pogueren calcular. Aquelles parts del hardware i disseny del software que no va tindre que ser diferent, estaven en gran part basades en millores incrementals en el hardware familiar i dissenys del software de el CV 3000. Molts ingeniers subsecuentes i els programadors també varen vindre de el CV. Les oficines centrals de tàndem en Cupertino, Califòrnia, estaven un quarto de milla llunt de el CV 3000 oficines. L'inversió del capital aventurat (VC) inicial en Ordenadors de Tàndem va vindre de Tom Perkins, que era abans un director general de el CV 3000 divisió.

El pla de negocis va incloure idees detallades per a construir una cultura corporativa única que reflectix els valors de Treybig.

El disseny del hardware de Tàndem/16 inicial es va completar en 1975 i el primer sistema transportat a Citibank en el maig de 1976.

La companyia va gojar del creiximent exponencial ininterromput fins a 1983. La revista Inc. va classificar Tandem com l'empresa pública creixent més ràpida en Amèrica.

TNS apilen màquines

Durant més de 35 anys, la llínea de productes de NonStop principal de Tandem ha cultivat i ha desenrollat d'un modo ascendent i compatible de T/16 inicial el sistema tolerant de la falta, en tres canvis principals fins ara a la seua arquitectura modular d'alt nivell o la seua arquitectura del conjunt d'instruccions del nivell de la programació. Dins de cada série, va haver vàries noves realisacions principals mentres que la tecnologia de la borumballa va progressar.

Mentres els sistemes convencionals de l'era, inclús ordenadors centrals grans, tenien el temps mig entre fallos (MTBF) a l'orde d'uns dies, el sistema de NonStop es va dissenyar a intervals de fracàs 100 voltes més llarcs, en temps d'operació medits durant anys. No obstant, NonStop es va dissenyar per a ser competitiu pel preu en sistemes convencionals, en un sistema de 2 CPUs simple valorat en sol més de més que més del d'un ordenador central del processador sol competidor, a diferència de quatre o més voltes d'atres solucions tolerants de la falta.

El primer sistema era Tandem/16 o T/16, més vesprada va marcar de nou NonStop yo. La màquina va consistir en entre dos i 16 CPUs, organisades com una arracada de l'ordenador tolerant de la falta envasat en un estant sol. Cada CPU tenia la seua pròpia no memòria compartida, privada, el seu propi processador de l'entrada-eixida, el seu propi autobús de l'entrada-eixida privat per a unir-se en reguladors de l'entrada-eixida i conexions duals en totes les atres CPUs sobre un autobús de la placa mare de l'inter-CPU d'encàrrec cridat Dynabus. Cada regulador del disc o regulador de la ret es varen duplicar i tenien conexions duals tant en CPUs com en dispositius. Cada disc es va reflectir, en conexions separades en dos reguladors del disc independents. Si un disc fallara, les seues senyes encara estaven disponibles de la seua còpia reflectida. Si una CPU o el regulador o l'autobús fallaren, el disc encara era accessible a través de CPU alternativa, regulador i/o autobús. El cada regulador de la ret o el disc es va relacionar en dos CPUs independents. Els suministraments d'energia cada u es alambraron a solament un costat d'algun parell de CPUs, reguladors o autobusos, de modo que el sistema seguira corrent be sense la pèrdua de conexions si un suministrament d'energia fallara. L'apany complex cuidadós de parts i conexions en les configuracions més grans dels clients es va documentar en un diagrama de Mackie, nomenat pel dependent principal David Mackie que va inventar la nota.

Cap d'estes parts duplicades es va gastar "peces calentes"; tot va afegir al rendiment del sistema durant el funcionament normal.

Ademés de la recuperació be de parts fracassades, el T/16 també es va dissenyar per a descobrir tantes classes de fracassos intermitents com a possible, quant abans. Este pronte descobriment es diu "fallen ràpit". El punt devia trobar i aïllar senyes corrompidos ans que permanentment s'escriguera en bases de senyes i atres archius del disc. En el T/16, la detecció d'errors era per algun recorregut d'encàrrec afegit que va afegir poc cost per al disseny total; cap parts principals es varen duplicar solament per a conseguir la detecció d'errors.

La CPU T/16 era un disseny patentat. Era enormement baix l'influència de el CV 3000 miniordenador. Abdós es microprogramaron, màquines de 16 bites, basades en la pila en la direcció virtual segmentada, de 16 bites. Abdós es varen voler per a programar-se exclusivament en llengües d'alt nivell, sense l'us de l'ensamblador. Abdós al principi es varen posar en pràctica via chips TTL de baixa densitat estàndars, cada u que sosté una part de 4 bites de ALU de 16 bites. Abdós tenien un chicotet número de cim de la pila, registres de senyes de 16 bites més alguns registres de la direcció suplementaris per a tindre accés a la pila de memòria. Abdós varen usar la codificació de Huffman de compensació de la direcció de operand, per a encaixar una varietat gran de modos de la direcció i compensar talles en el format de l'instrucció de 16 bites en la densitat del còdic molt bona. Abdós varen confiar pesadament en fondos de direccions indirectes per a véncer el format de l'instrucció curt. Abdós va recolzar 32-més grans i operands de 64 bites via cicles ALU múltiples i operacions de la corda de memòria de memòria. Abdós va usar la direcció "gran-endian" de molt temps contra la memòria curta operands. Estes traces havien segut tots inspirats per Burroughs màquines de la pila de l'ordenador central de B5500-B6800.

El conjunt d'instruccions T/16 va canviar vàries traces de el CV 3000 disseny. El T/16 va recolzar la memòria virtual paginada des del principi. El CV 3000 séries no va afegir la paginació fins a la generació de el PAPÁ-RISC, 10 anys més vesprada. Tandem va afegir el respal a la direcció de 32 bites en la seua segona màquina; el CV 3000 va carir d'açò fins a la seua generació de el PAPÁ-RISC. La paginació i les direccions llargues eren crítiques per a recolzar software del sistema complex i aplicacions grans. El T/16 va tractar els seus registres del cim de la pila d'un modo nou; el compilador, no el microcódigo, era responsable de decidir quan els registres plens es varen derramar a la pila de memòria i quan els registres buits es varen reblir de la pila de memòria. En el CV 3000, esta decisió va prendre cicles del microcódigo suplementaris en cada instrucció. El CV 3000 va recolzar el COBOL en vàries instruccions per a calcular directament segons la llongitut arbitrària BCD (numeració decimal codificada en binari) séries de dígits. El T/16 va simplificar açò a instruccions soles per a convertir-se entre cordes de BCD i número entero binaris de 64 bites.

En el T/16, cada CPU va consistir en dos consells de llògica TTL i SRAMs, i va córrer en aproximadament 0.7 MIPS. En qualsevol instant, podria tindre accés a sol quatre segments de la memòria virtual (Senyes del Sistema, Còdic del Sistema, Senyes de l'Usuari, Còdic de l'Usuari), cada u llimitat en 128 kilobytes en la talla. Els espais de direccions de 16 bites eren massa chicotets ya per a aplicacions principals quan va transportar.

La primera lliberació de T/16 tenia solament un llenguage de programació solament, Tandem Application Language (TAL). Açò era un llenguage de programació de sistemes depenent de la màquina eficient (per a sistemes operatius, compiladors, etc.), pero també es podria usar per a aplicacions no portàtils. Es va traure del 3000 de CV System Programming Language (SPL). Abdós tenien la semàntica similar a C, pero una sintaxis basada en ALGOL de Burroughs. Les lliberacions subsecuentes varen afegir el respal a Cobol74, Fortran i PAPERAS.

La série de NonStop de Tàndem va dirigir un sistema operatiu d'encàrrec que era considerablement diferent de MPE del 3000 de HP o Unix. Al principi es va cridar T/TOS (Tàndem Sistema operatiu Transaccional), pero Guarda pronte cridat per a la seua capacitat de protegir totes les senyes de faltes de la màquina o faltes del software. En contrast en tots atres sistemes operatius comercials, el Guarda estava basat en el mensage que passa com el camí bàsic per a tots els processos per a relacionar-se, sense la memòria compartida, sense tindre en conte a on els processos corrien. Este enfocament fàcilment escalat a arracades de l'ordenador múltiple i va ajudar a aïllar senyes corrompidos ans que es propague.

Tots els processos del sistema d'archius i tots els processos d'aplicació transaccionals es varen estructurar com a parells del mestre/esclau de processos que corren en CPUs separades. El procés de l'esclau periòdicament prenia fotos de l'estat de memòria del mestre i va assumir la càrrega de treball si i quan el procés del mestre es va topar en el problema. Açò va permetre que l'aplicació sobrevixquera fracassos en qualsevol CPU o els seus dispositius associats, sense la pèrdua de senyes. Avant va permetre la recuperació d'alguns fracassos del software de l'estil intermitent. Entre fracassos, l'escolta pel procés de l'esclau va afegir una miqueta de rendiment dalt pero açò era molt manco que la còpia del 100% en atres dissenys del sistema. Algunes aplicacions primerenques principals directament es varen sifrar en este estil del punt de control, pero el més en canvi varen usar vàries capes del software Tandem que varen amagar els detalls d'açò d'un modo semiportátil.

En 1981, totes les CPUs T/16 varen ser substituïdes per NonStop II. La seua diferència principal del T/16 era el respal a la direcció de 32 bites ocasional via un usuari-switchable "va ampliar el segment de senyes". Açò va recolzar els pròxims dèu anys del creiximent del software i era una ventaja enorme al T/16 o CV 3000. Llamentablement, els registres visibles varen permanéixer de 16 bites, i esta adició inesperada al conjunt d'instruccions requerit eixecutant moltes instruccions per referència de memòria comparat en els miniordenadors més de 32 bites. Tots els ordenadors TNS subsecuentes varen ser obstaculisats per esta ineficiència del conjunt d'instruccions. També, NonStop II camins de senyes internes més amplis carits i tan va requerir passos del microcódigo adicionals per a direccions de 32 bites. NonStop II CPU tenia tres consells, usant chips i disseny similar al T/16. NonStop II també va substituir la memòria principal per la memòria de el DRACMA recolzada per la bateria.

En 1983, NonStop CPU de TXP era la primera completament nova realisació de l'arquitectura del conjunt d'instruccions TNS. Es va construir de chips de TTL estàndarts i chips de la Llògica de la Série Programats, en quatre consells per mòdul de la CPU. Tenia el primer us de Tandem de la memòria cache. Tenia una realisació més directa de la direcció de 32 bites, pero encara els enviava a través d'escurçons de 16 bites. Una tenda del microcódigo més àmplia va permetre una reducció principal dels cicles eixecutats per instrucció; la velocitat va aumentar a 2.0 MIPS. Va usar el mateix embalage de l'estant, reguladors, placa mare i autobusos com abans. Els autobusos de l'entrada-eixida i Dynabus s'han sobrediseñado en el T/16 per tant treballarien per a vàries generacions de millores.

Fins a 14 TXP i NonStop II sistemes es podrien combinar ara via el ZORRO, una fibra tolerant de la falta de fondo autobús òptic per a unir arracades TNS a través d'un campus comercial; una arracada d'arracades en un total de 224 CPUs. Este permés alvance escala per a prendre les aplicacions de l'ordenador central més grans. Com els mòduls de la CPU dins dels ordenadors, el Guarda podria jocs de la tasca sancers failover a atres màquines en la ret. Les arracades mundials de 4000 CPUs també es podrien construir via relaciones de la ret del camí llarc convencionals.

En 1986, Tandem va introduir una tercera CPU de generació, NonStop VLX. Tenia datapaths de 32 bites, microcódigo més ampli, temps de cicle de 12 MHz i un preu màxim d'una instrucció per microciclo. Es va construir de tres consells de chips de la série de la porta ECL (en TTL pinout). Tenia Dynabus revisat en velocitat alçada a 20 mbytes/segon per relació, total de 40 mbytes/segon. El ZORRO II va aumentar el diàmetro físic d'arracades TNS a 4 quilómetros.

El respal de la base de senyes inicial de Tandem solament era para no bases senyes relacionals, jeràrquiques via el sistema d'archius ENSCRIBE. Açò es va ampliar en una base de senyes relacional cridada CERCAN. En 1986 Tandem va introduir la primera base de senyes SQL tolerant de la falta, NonStop SQL. Desenrollat totalment interior, NonStop SQL inclou vàries traces basades en el Guarda per a assegurar la validea de senyes a través de nodos. SQL de NonStop és famós d'escalar en llínea recta en el rendiment en el número de nodos afegits al sistema, mentres que la major part de bases de senyes tenien el rendiment que plateaued completament ràpidament, a sovint despuix solament dos CPUs. Una versió posterior soltada en 1989 va afegir transaccions que es podrien estendre sobre nodos, una traça que va permanéixer únic durant algun temps. Més tart, el grup de la base de senyes SQL es cooptó primer i després es va absorbir en l'esforç de desenroll SQL de Microsoft. Un resultat d'esta colaboració era la tecnologia del sistema arracimada de Microsoft.

En 1987 Tandem va introduir NonStop CLX, un menys econòmic - sistema del miniordenador extensible. El seu paper era per a cultivar el final baix del mercat tolerant de la falta, i per a desplegar en les vores remotes de rets de Tàndem grans. La seua actuació inicial era aproximadament similar al TXP; les versions posteriors eren aproximadament 20% més llentes que un VLX. El seu chicotet gabinet es podria instalar en qualsevol "ambient de l'oficina" del quarto de la copiadora. Una CPU CLX era un consell, contenint sis "silici compilado" ASIC CMOS chips. La borumballa del cor de la CPU es va duplicar i el pany va anar per a la detecció d'errors màxima. Pinout era una llimitació principal d'esta tecnologia de la borumballa. El microcódigo, l'amagatall i TLB eren tots externs al cor de la CPU i varen compartir un autobús sol i banc de memòria SRAM sol. Com a consegüent, CLX va requerir a lo manco dos cicles de la màquina per instrucció.

En 1989 Tandem va introduir el Cicló de NonStop, un sistema ràpit pero car per al final de l'ordenador central del mercat. Cada CPU de autocomprobaació va prendre tres consells plens de chips de la série de la porta de ECL que corren del modo calent, més consells de memòria. A pesar de microprogramarse, la CPU era el superescalar, a sovint completant dos instruccions per cicle de l'amagatall. Açò es va portar a terme tenint una rutina del microcódigo separada per a cada parell comú d'instruccions. Eixe parell fos d'instruccions de la pila generalment portava a terme el mateix treball que una instrucció sola de miniordenadors de 32 bites normals. Els processadors del cicló varen ser envasats com a seccions de quatre CPUs cada u i les seccions afiliades per una fibra versió òptica de Dynabus.

Com les màquines del final altes prèvies de Tandem, els gabinets del Cicló es varen dissenyar en molt negre angular per a sugerir la força i el poder. Els vídeos publicitaris directament varen comparar el Cicló en el Mach de la Merla SR-71 3 avió de l'espia. Es va supondre que el nom del cicló representava la seua velocitat imparable en el rugit a través de càrregues de treball OLTP. El dia de l'anunci era el 17 d'octubre i la prensa va vindre a la ciutat. Eixa vesprada, la regió va ser colpejada per la magnitut 6.9 terremot de Loma Prieta, causant colapses de l'autopista sense peage en Oakland i fòcs principals en Sant Francisco. Les oficines de tàndem es varen sacsar, pero no varen fer mal mal a ningú en el lloc. Açò era l'en general temps que Tandem va nomenar els seus productes per un catàstrofe.

Atres llínees de productes En 1980–1983, Tandem va intentar replantejar el seu hardware sancer i pila del software per a posar els seus métodos de NonStop sobre una fundació més forta que la seua CV heretat 3000 traces. El hardware de l'arc iris era una màquina de l'archiu del registre de 32 bites que va pretendre ser millor que un VAX. Per a la programació confiable, el llenguage de programació principal era "TPL", un subconjunt de Ada. Llavors, la gent a penes va entendre cóm compilar a Ada al còdic no optimisat. No hi havia cap camí de migració per al software del sistema de NonStop existent sifrat en TAL. El OS i la base de senyes i els compiladors de el COBOL completament es varen replantejar. Els clients ho vorien com una llínea de productes totalment desarticulada que requerix el tot-nou software d'ells. El costat del software d'este proyecte ambiciós va prendre molt més llarc que planejat. El hardware era obsolet ya i superat per TXP ans que el seu software estiguera llest, per tant el proyecte de l'Arc iris es va abandonar. Tots els esforços subsecuentes varen emfatisar compatibilitat ascendent i camins de migració fàcils.

El desenroll del marc de desenroll d'aplicacions del client/servidor alvançat de l'Arc iris cridat "el Cristal" va seguir un temps més llarc i es va originar com el producte de la "Elipse" de Cooperative Systems Inc.

En 1985, Tandem va intentar agarrar una peça del mercat de l'ordenador personal ràpidament creixent en la seua introducció de el MS-DOS ordenador personal/estació de treball de la Dinamita basat. Tristament, els numerosos compromisos del disseny (inclús una plataforma del hardware basada en 8086 única incompatible en targetes d'expansió del dia i compatibilitat sumament llimitada en ordenadors personals basats en la IBM) varen relegar la Dinamita a la porció principalment com un terminal elegant. Silenciosament i ràpidament es va retirar del mercat.

El sistema operatiu de NonStop basat en el mensage de Tandem tenia ventages per a escalamiento, fiabilitat extrema, i eficaçment utilisació de recursos "de recanvi" cars. Pero molts clients potencials varen voler solament la fiabilitat prou bona en un chicotet sistema, usant un sistema operatiu d'Unix familiar i programes estàndars per l'indústria. Varis competidors tolerants de la falta de Tandem tots varen adoptar un disseny cèntric per la memòria únicament de hardware més simple a on tota la recuperació es va fer canviant entre peces calentes. El competidor més afortunat era Stratus Technologies, les màquines del qual varen ser venudes de nou per la IBM com "el IBM System/88".

En tals sistemes, els processadors de recanvi no contribuïxen al rendiment del sistema entre fracassos, pero simplement redundantement eixecuten exactament el mateix fil de senyes que el processador actiu en el mateix instant, en "el pas del pany". Les faltes es descobrixen veent quan les eixides dels processadors reproduïts varen divergir. Per a descobrir fracassos, el sistema deu tindre dos processadors físics per a cada processador llògic, actiu. Per a posar en pràctica també la recuperació failover automàtica, el sistema deu tindre tres o quatre processadors físics per a cada processador llògic. El cost triple o cuádruple d'este aforro és pràctic quan les parts duplicades són microprocessadors del single chip en matèries primeres.

Els productes de Tandem per a este mercat varen començar en la llínea d'Integritat en 1989, usant processadors de MIPS i "NonStop UX" la variant d'Unix. Es va desenrollar en Austin TX. En 1991, l'Integritat S2 va usar TMR, Despedixc Modular Triple, a on cada CPU llògica va usar tres MIPS R2000 microprocessadors per a eixecutar el mateix fil de senyes, en la votació per a trobar i bloquejar una part fracassada. Els seus rellonges ràpits no es podien sincronisar com en passos del pany estrictes, llavors votant en canvi va passar en cada interrupció. Alguna atra versió d'Integritat usada 4x "parell i peces" acomiadament. Els parells de processadors varen córrer en l'intransigent per a comprovar l'u a l'atre. Quan varen discrepar, abdós processadors es varen marcar no va confiar i la seua càrrega de treball va ser assumida per un parell calent i de recanvi de processadors l'estat dels quals era corrent ya. En 1995, l'Integritat S4000 era la primera en usar ServerNet i mogut cap al compartimiento peripherals en la llínea de NonStop.

En 1995–1997, Tandem va acompanyar en Microsoft per a posar en pràctica traces de disponibilitat alta i va alvançar configuracions SQL en arracades de màquines del Windows NT en matèries primeres. Este proyecte es va cridar "Wolfpack" i primer es va transportar com Microsoft Cluster Server en 1997. Microsoft es va beneficiar enormement d'esta societat; Tandem no va fer.

TNS/R migració de NonStop a MIPS

Quan Tandem es va formar en 1974, cada empresa d'informàtica va tindre que dissenyar i construir les seues CPUs del recorregut bàsic, usant el seu propi conjunt d'instruccions patentat i posseir compiladors etc. En cada any del progrés de semiconductor en la Llei de Moore, més del recorregut principal d'una CPU podria cabre en single chips i córrer més ràpit i molt més barat per lo tant. Pero es va fer cada volta més car per a una empresa d'informàtica dissenyar aquells chips d'encàrrec alvançats o construir les plantes per a fabricar els chips. Cap a 1991, solament les companyies molt més grans podrien seguir dissenyant i construir les seues pròpies CPUs competitives. Tandem no era prou gran per a açò, per tant tenia que moure la seua llínea de productes de NonStop i base de clients en algun chipset del microprocessador alvançat dissenyat i construït per uns atres.

El CV dels CV 3000 divisió MPE tenia problemes roadmap similars, pero va trobar un camí inteligent alvance en 1986. Els Laboratoris de CV varen dissenyar un cor de l'ordenador RISC que es va despullar de tots els no elements necessaris per tant podria cabre pronte en una borumballa. I era eficaçment pipelined i va córrer encara més ràpit que els ordenadors centrals ECL d'eixe temps. Era més ràpit moltes voltes que les màquines de la pila de CMOS microprogramadas que el restant de el CV dissenyava llavors.

¿Pero cóm emigrar tot el venedor, client i software del tercer per a aquelles llínees de productes existents? Algun software era portàtil i es podria directament compilar de nou per al nou conjunt d'instruccions. Un atre software fàcilment no es compiló de nou com és. Els Laboratoris de CV varen inventar modos eficients de dirigir els vells binaris d'eixe software en la nova màquina, per l'emulació i per la traducció automàtica del còdic de l'objecte binari. I varen dir a cada u cóm ho varen fer. Les tècniques de la traducció del còdic de l'objecte similars varen ser usades posteriorment per Apple Computer, per a moure el software Macintosh de màquines M68000 a màquines de PowerPC, i per Digital Equipment, moure a usuaris VMS de VAXs a màquines Alfa.

Un defecte en el CV 3000 pla de migració, és que el CV també ambiciosament va tractar de tornar a escriure el sistema operatiu MPE sancer en una nova llengua en eixe mateix temps. No varen planejar usar les mateixes tècniques d'emulació en el seu propi còdic primari. Pero el seu tornar a escriure al modo natal va prendre anys més llarcs per a completar que esperat. La primera generació dels CV el hardware de RISC era obsolet ya abans del seu software MPE estava llista per a soltar. Tandem va deprendre d'este error.

El tàndem no podia usar a PAPÁ-RISC dels CV o CPUs SPARC del Sol, per motius comercials. En canvi, Tandem va acompanyar en MIPS i va adoptar el seu R3000 i successor chipsets i el seu compilador d'optimisació alvançat. Les màquines del Guarda de NonStop subsecuentes usant el conjunt d'instruccions MIPS es coneixien a programadors com a màquines de TNS/R, pero tenien una varietat de noms de mercadotècnia.

En 1991, Tandem va soltar el Cyclone/R, també conegut com CLX/R. Açò era un mediats barat del sistema de la varietat basat en components CLX, pero va usar microprocessadors R3000 en lloc del molt més despacio consell de la màquina de la pila de CLX. Per a minimisar el temps al mercat, esta màquina al principi es va transportar sense qualsevol software del modo natal MIPS. Tot, inclús el seu sistema operatiu NSK i base de senyes SQL, es compiló al còdic màquina de la pila de TNS. Eixe còdic de l'objecte es va traduir llavors a l'equivalent parcialment va optimisar seqüències de l'instrucció MIPS en el gra instalen el temps per un instrument cridat l'Accelerador. Menys - els programes importants també es podrien eixecutar directament sense la pretraducció, via un còdic de TNS intérpret. Estes tècniques de migració tenien molt èxit i encara estan en l'us hui. El software de tot lo món es va dur sense el treball suplementari, i el rendiment era prou bo per al mediats de màquines de la varietat, i els programadors no podrien fer cas de les diferències de l'instrucció, eliminant fallos al nivell del còdic màquina. Estes màquines Cyclone/R es varen actualisar en un modo natal més ràpit NSK en una lliberació complementària.

El R3000 i els microprocessadors posteriors tenien solament una cantitat típica del control d'errors intern, insuficient per a les necessitats de Tandem. Per tant el Cyclone/R va dirigir a parells de processadors R3000 en el pas del pany, dirigint el mateix fil de senyes. Va usar una variació curiosa de passos del pany. El processador de l'inspector va dirigir 1 cicle darrere del processador primari. Açò va permetre que ells compartiren una còpia sola de còdic extern i amagatalls de senyes sense posar la càrrega de pinout excessiva sobre el sysbus i baixar el preu del rellonge del sistema. Per a dirigir en èxit microprocessadors en el pas del pany, els chips es deuen dissenyar per a ser totalment determinista. Qualsevol estat intern amagat deu ser netejat pel mecanisme del reinicie de la borumballa. Per una atra part, els chips combinats eixiran a voltes de la sincronisació per cap motius visibles i sense qualsevol falta, molt despuix dels chips es recomencen. Tots els dissenyadors de la borumballa estan d'acort que estos són principis bons perque els ajuda a provar chips en el temps industrial. Pero va semblar que tots els nous chips del microprocessador tenien errors de programació en esta àrea, i els mesos requerits del treball compartit entre MIPS i Tàndem per a eliminar o treballar al voltant dels errors de programació sotils finals.)

En 1993, Tandem va lliberar NonStop K-serie de Himalaya en el més ràpit MIPS R4400, un modo natal NSK i components del sistema del Cicló totalment extensibles. Estos encara eren relacionats per Dynabus, Dynabus +, i l'autobús de l'entrada-eixida original, que ya es quedaven tots sense l'espai lliure de rendiment.

En 1994, el Gra de NonStop es va ampliar en un ambient POSIX semblança a Unix cridat Open System Services. El clafoll del Guarda original i ABI varen permanéixer disponibles.

En 1997 Tandem va introduir NonStop S-serie de Himalaya en una nova arquitectura del sistema d'alt nivell basada en conexions de ServerNet. ServerNet va substituir Dynabus obsolet, ZORRO i autobusos de l'entrada-eixida. Era molt més ràpit, més general, i es podria ampliar a més que l'acomiadament sol de doble sentit via una tela arbitrària de conexions del punt a punt. Tandem va dissenyar ServerNet per a les seues pròpies necessitats, pero llavors va promoure el seu us per uns atres; va evolucionar en l'estàndart de l'indústria de InfiniBand.

Totes les màquines de S-serie varen usar processadors MIPS, inclús el R4400, R10000, R12000 i R14000.

El disseny de més vesprada, més ràpit els cors de MIPS varen ser finançats principalment per Silicon Graphics Inc. Pero el Pentium d'Intel Pro va alcançar el rendiment de dissenys de RISC i també negoci de gràfics de el SGI encollit. Despuix de el R10000, no hi havia cap inversió en nous dissenys principals MIPS significatius per a servidors d'alta qualitat. Per tant Tandem tenia que moure finalment la seua llínea de productes de NonStop encara una atra volta en una miqueta d'una atra arquitectura del microprocessador en chips ràpits competitius.

Adquisició per Compaq, migració intentada a Alpha Jimmy Treybig va permanéixer el president i el centre enèrgic de la companyia que va fundar fins a un descens en 1996.

La divisió del servidor situada en x86 del Compaq era un adoptador exterior primerenc de la tecnologia de l'aram de conexió de ServerNet/Infiniband de Tandem. En 1997, el Compaq va adquirir la base de clients de NonStop i la companyia d'Ordenadors de Tàndem per a equilibrar l'atenció pesada del Compaq a ordenadors personals del final baix. En 1998, el Compaq també va adquirir Digital Equipment molt més gran i va heretar el seu DICIEMBRE Alpha servidors de RISC en OpenVMS i bases de clients Tru64 Unix. Tandem estava llavors a mitat del camí en virar a babor la seua llínea de productes de NonStop de MIPS R12000 microprocessadors als nous microprocessadors de Itanium Mercé d'Intel. Este proyecte es va recomençar en Alpha com el nou objectiu per a alinear NonStop en les atres llínees del servidor grans del Compaq. Pero en 2001, el Compaq va terminar totes les inversions d'ingenieria de Alpha a favor dels microprocessadors de Itanium no provats. La versió de Alpha de NonStop va morir abans de l'embarque. Per tant el proyecte de migració de NonStop es va recomençar encara una atra volta, apuntant a Itanium McKinley.

El personal de vendes cèntric per l'ordenador personal de les companyies combinades no va entendre cóm vendre sistemes complexos grans a empreses grans. Una venda sola pren molts mesos d'ofertes i educació, més be que una negociació sola.

Adquisició per Hewlett Packard, migració de TNS/I a Itanium En 2001, Hewlett Packard de manera similar va fer l'opció d'abdicar les seues llínees de productes de el PAPÁ-RISC encertades a favor dels microprocessadors Itanium d'Intel que el CV va ajudar a dissenyar. En poc de temps a partir de llavors, el Compaq i el CV varen anunciar el seu pla de combinar i consolidar les seues llínees de productes similars. Esta fusió discutible es va fer oficial en el maig de 2002. Les consolidació eren doloroses i varen destruir el DICIEMBRE i "CV Camí" cultures orientades pels ingeniers, pero la companyia combinada realment sabia cóm vendre sistemes complexos a empreses i guany, per tant era una millora per a la sobrevivencia divisió de NonStop i els seus clients.

D'alguns modos, el viage de Tandem de l'arrancada inspirada per el CV, a un competidor inspirat per el CV, després a una divisió de CV "tornava Tandem a les seues raïls originals", pero açò no era definitivament el mateix CV.

L'informe de la llínea de productes de NonStop basada en NSK de processadors MIPS a processadors situats en Itanium finalment es va completar i es marca com "Integritat de CV Servidors de NonStop". (Esta Integritat NSK NonStop és sense relacions en la série original "Integrity" de Tandem per a Unix.)

No era possible dirigir chips de Itanium McKinley en passos del pany del nivell del rellonge. D'esta manera, l'Integritat màquines de NonStop en canvi usa comparacions entre estats de la borumballa en escales de temps més llargues, a punts de l'interrupció i a varis punts de la sincronisació del software entre interrupcions. Els punts sincronizantes intermijos automàticament es provoquen en cada n'th instrucció de la branca presa i també són explícitament insertats en cossos del llaç llarcs per tots els compiladors de NonStop. El disseny de la màquina recolza tant l'acomiadament dual com a triple, en o dos o tres microprocessadors físics per processador de Itanium llògic. La versió triple es ven a clients que necessiten la fiabilitat suma. Este nou enfocament de comprovació es diu NSAA, NonStop Arquitectura Alvançada.

Com en la migració més primerenca de màquines de la pila a microprocessadors MIPS, tot el software del client es va dur sense canvis de la font. "El modo natal" còdic font compilado directament al còdic màquina MIPS simplement es compiló de nou per a Itanium. Uns més vells "no" software natal encara estaven en la forma de la màquina de la pila de TNS. Estos automàticament es viraron a babor en Itanium via tècniques de la traducció del còdic de l'objecte.

L'integritat NonStop seguix sent els CV respon de les necessitats de escalamiento extremes dels seus clients molt més grans. El sistema operatiu NSK, ara va cridar NonStop OS, seguix com l'ambient del software baix per als Servidors de NonStop i s'ha ampliat per a incloure el respal a Java i l'integració en ferramentes de desenroll populars com a Estudi Visual i Eclipse.

El Guarda de NSK també es va fer la base per al CV Neoview OS, el sistema operatiu usat en el CV sistemes de Neoview que s'adapten per a l'us en l'us de Depòsit de Senyes de l'Empresa i Inteligència Comercial. SQL de NonStop també era el punt de partida per a Neoview SQL, que s'ha adaptat a l'us d'Inteligència Comercial.

Referències

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tandem Computers.