Anex:Rius més llarcs d'Àfrica

Este artícul tracta sobre els rius més llarcs d'Àfrica i vol arreplegar, en forma de taula, tots els rius i afluents del continent africà la llongitut del qual siga superior a 300 km, ademés dels primaris importants de menor llongitut. Es llisten ací els cursos d'aigua segons el criteri hidrogràfic habitual, açò és, determinant la llongitut d'un riu per la llongitut de la seua font més alluntada, en independència de que tal riu conserve en tot el seu recorregut el mateix nom. Açò és especialment important en Àfrica, a on els grans rius solen canviar de nom en la confluència en els grans afluents: en eixos casos es fa l'advertència, utilisant la notació sistema per a referir-se al sistema fluvial conjunt dels rius considerats (per eixemple sistema Congo—Lualaba—Luvua—llac Mweru—Luapula—llac Bangwelo—Chambeshi^[1]). La majoria d'Atles i Anuaris elaboren llistats sobre els rius més llarcs que en la seua majoria llisten considerant només, llevat en els casos més coneguts, la llongitut dels trams que tenen el mateix nom, sent eixa la causa de que hi haja moltes discrepàncies i absències notòries entre ells. Ademés, gran part dels rius centrafricans permaneixen encara poc estudiats, sent difícil accedir a fonts que arrepleguen la seua llongitut.

Ademés, hidrográficamente no hi ha estudis en profunditat de grans zones d'Àfrica, com l'interior de la selva del Congo, per lo que poden faltar alguns rius importants. Apareixen en la cartografia general i en imàgens de satèlit, pero hi ha poca informació sobre senyes relatives a la llongitut, conca o cabal. S'arrepleguen ací quan d'eixa informació cartogràfica es desprén clarament que la seua llongitut supera els 400 km. Per això els rànquings deuen considerar-se com a meres indicacions.

Advertències sobre la taula dels rius d'Àfrica

En la taula següent s'intenta identificar tots els rius la llongitut dels quals és superior a 300 km, encara que poden faltar alguns. La taula arreplega les següents senyes i característiques:

El nom. En general, s'usen els anglicisme, galicisme i germanisme dels noms més comunament utilisats en aquells casos en que no existix transliteración reconeguda i utilisada en espanyol.

Conca segons el color del sombrejat
Oceà Atlàntic	Mar Mediterrànea	Conques endorreicas	Mar Rojo	Oceà Índic
Erro al crear miniatura:
Conques dels principals rius africans

El curs d'aigua o massa d'aigua en la que el riu desemboca.
L'alvertent a la que desagua cada riu, per mig del còdic de colors al marge.
La llongitut (km). Es deu anar en conte a l'hora de l'utilisació de les senyes de la taula. Per a la majoria dels rius, les distintes fonts proporcionen informació contradictòria sobre la seua llongitut. Es destaca en una nota a peu de pàgina si es tracta d'una llongitut mija de vàries fonts d'informació (si una llongitut és significativament diferent, es menciona entre paréntesis^[2]).

Hi ha molts rius africans dels que es desconeix encara la seua llongitut exacta, pero dels que sap en certea, a la vista de l'informació cartogràfica, que superen els 300 km necessaris per a aparéixer ací, ademés dels molts problemes per a determinar la llongitut dels llarcs rius estacionals, el caixer dels quals permaneix sec durant llarcs anys. Hi haurà també molts atres rius que encara no apareixen, ya que Àfrica encara no es coneix en detalle. I en molts rius importants s'han construït assuts per a regular el cabal i evitar les inundacions, lo que ha provocat la disminució de la llongitut, en alguns casos de forma molt important en haver quedat sumergits llarcs trams tortuosos i meándricos. Açò deu ser estudiat en esment en utilisar fonts antigues. (Vore també: Determinació de la llongitut.) Per tot això, els rànquings sobre llongitut hauran d'utilisar-se en moltes reserves, sabent que són incomplets, no només perque l'artícul encara està en procés de construcció, sino també per la falta de senyes precises.

Els ránkigs de llongitut. S'han elaborat dos rànquings: un de general, per a tota Àfrica i el segon, considerant solament els rius primaris o principals, açò és excloent afluents, i arreplegant solament aquells rius que desaguan directament en la mar (o en alguna atra massa d'aigua sense drenage posterior, com un llac). Per a evitar classificar un mateix riu dos voltes, es consideren de la següent manera:

Si un riu té més de 300 km, pero forma part d'un sistema més llarc, no es considera a l'hora d'establir els rànquings i simplement apareix en la llista en un asterisc «*». Est és el cas del riu Congo, que és part del sistema Congo-Lualaba;
Si un riu té més de 300 km i desagua en un atre, es considera a l'hora d'establir els rànquings. Est és el cas de la majoria dels afluents.

Criteris d'ordenació de la taula

La taula s'ha ordenat geogràficament, partint del ric Nilo, que desemboca en l'extrem oriental del mar Mediterrànea i se seguix el llitoral en sentit antihorario, açò és:

primer es consideren els rius que drenan en la mar Mediterrànea, d'est a oest;
seguixen els rius que desaguan en l'oceà Atlàntic, en direcció generalment sur, des del estret de Gibraltar fins al cap Agulhas, en Suràfrica;
a continuació, els rius que desaguan en l'oceà Índic, ara en direcció nort, fins a aplegar al golf de Aden, intercalando en este tram els que corresponen a l'illa de Madagascar;
finalment, els escassos rius que desaguan en la mar Roja, lo que tanca aixina el recorregut en el mateix lloc en que es va començar.

Les conques endorreiques apareixen intercalades en l'orde geogràfic que els correspon.

Ademés, els afluents dels rius principals s'ordenen en el riu de la boca de masares a la font, els primers els més pròxims a el mar.

En la taula, cada sagnia equival a un orde: riu primari, afluent, subafluente, subafluente de 2.º orde, etc. La primera columna està sombreada quan correspon a rius primaris. Els primaris menors de 300 km apareixen sense ordenar (f/o) en la columna general, ya que pot haver afluents de menys de 300 km que no estiguen arreplegats en la Taula.

La Taula pot ordenar-se segons els distints camps sense més que fer clic sobre les fleches que apareixen en la part superior de les dos primeres columnes.

Rius més llarcs d'Àfrica

(En la taula següent s'intenta identificar tots els rius, encara que poden faltar alguns; pots ajudar completant-la).

Rius més llarcs d'Àfrica (més de 300 km i/o en conques de més de 20 000 km²)

Llongitut		Conca	Riu						Llongitut (km)	Conca (km²)	Cabal mig (m³/s)	Desembocadura (riu)	País (boca)	Atres països (curs)
01	001	002	Sistema Nilo — Nilo Blanco — llac Victoria — Kagera^[3]						6756	3 349 000	2830	Mar Mediterrànea	Egipto Egipto	Etiòpia Eritrea Sudàn Uganda Tanzània Kenya Ruanda Burundi República Democràtica del Congo
*	*	*	Riu Nilo^[3]						3800	3 349 000	2830	Mar Mediterrànea	Egipto Egipto	Sudàn
—	049	077	—	Riu Atbara					805	69 000	382	Nilo	—	Etiòpia Sudàn
—	073	078	—		Riu Tekezé				608	66 800	143	Atbara	—	Etiòpia Eritrea Sudàn
—	012bis	020	—	Riu Nilo Blau^[3]					1600	325 000	1513	Nilo	—	Etiòpia Sudàn
—	105bis	100	—		Riu Rahad				480	43 933	33,8	Nilo Blau	—	Etiòpia Sudàn
—	105bis	117	—		Riu Dinder				480	32 385	88,6	Nilo Blau	—	Etiòpia Sudàn
—	f/o	151	—		Riu Dabus				200	21 032	—	Nilo Blau	—	Etiòpia
*	—	004	—	Riu Nilo Blanco^[3]					3155	1 845 000	897	Nilo	—	Uganda Sudàn
—	047*	028	—		Sistema Sobat — Pibor — Akobo^[4]				896	225 000	437	Nilo Blanco	—	Sudàn del Sur Etiòpia
*	*	*	—		Riu Sobat^[4]				354	225 000	437	Nilo Blanco	—	Sudàn
*	*		—			Sistema Pibor — Akobo^[4]			542	10 000	98	Sobat	—	Sudàn del Sur Etiòpia
*	*	*	—			Riu Pibor^[4]			320	10 000	98	Sobat	—	Sudàn del Sur Etiòpia
—	*		—				Riu Akobo^[4]		434			Pibor	—	Sudàn del Sur Etiòpia
—	273	103	—			Riu Baro			306	41 400	241	Sobat	—	Sudàn del Sur Etiòpia
—	057	008	—		Riu el-Ghazal				716	851 459	—	Nilo Blanco	—	Sudàn
—	050bis	015	—			Riu al-Arab			800	370 098	—	El-Ghaza	—	Sudàn
—	104		—			Riu Jur			485	—	400	El-Ghaza	—	Sudàn
llac*	llac		—		Llac Alberto					—	—	Nilo Blanco	—	República Democràtica del Congo Uganda
—	115		—			Sistema Semliki — Llac Eduardo — canal Kazinga — Llac George — Katonga^[5]			434,3	—	149	Nilo Blanco		República Democràtica del Congo Uganda
*	*		—			Riu Nilo Victoria			500	—	—	Llac Alberto	—	Uganda
llac	llac	025	—				Llac Victoria		337	238 900	—	Nilo Victoria	—	Kenya Tanzània Uganda
—	251	f/o	—					Riu Mara	395	13 325	—	Llac Victoria	—	Kenya Tanzània
—	269	f/o	—					Riu Nzoia	324	12 903	—	Llac Victoria	—	Kenya
52	112bis	147	Riu Meyerda						450	22 000	29	Mar Mediterrànea	Tunísia	Algèria
50*	105bis	140	Riu Djedi (estacional)						479,6	24 200		Chott Melrhir	Algèria	—
38	074bis	071	Riu Muluya						600	74 000	50	Mar Mediterrànea	Marrócs	—
34	072	105	Riu Sebú						614	40 000	137	Oceà Atlàntic	Marrócs	—
37	074bis	118	Riu Morbeya						600	32 000	117	Oceà Atlàntic	Marrócs	—
16	023bis	131	Riu Draa (estacional)						1200	29 500	—	Oceà Atlàntic	Marrócs	—
08	010	017	Sistema Senegal—Bakoye—Baule^[7]						1790	337 000	640	Oceà Atlàntic	Senegal	Mali Plantilla:MRT Guinea
*	*	*	Riu Senegal^[7]						1141	337 000	640	Oceà Atlàntic	Senegal	Mali Plantilla:MRT
—	102*	074bis	—	Riu Ferlo (estacional)					≈ 500	70 000		Senegal	-	Senegal
—	121bis	128	—	Riu Gorgol-Gorgol Negre					≈ 400^[8]	29 800	175	Senegal	-	Mali Senegal
—	063bis	129	—	Riu Falémé					650^[9]	29 800	175	Senegal	-	Mali Senegal
—	096bis	114	—	Riu Bafing^[7]					500	33 000	332	Senegal	—	Guinea Mali
*	*	062	—	Sistema Bakoye—Baule^[7]					659	85 000	141	Senegal	—	Guinea Mali
*	*	*	—	Riu Bakoye					400	85 000	141	Senegal	—	Guinea Mali
*	*	082	—		Riu Baule				500	65 000	64	Bakoye	—	Mali
18	033	085	Riu Gàmbia						1094	60 000	149	Oceà Atlàntic	Gàmbia	Guinea Senegal
069*	270bis	158	Riu Casamanza						320	20 150	2,15	Oceà Atlàntic	Senegal	—
41	084	f/o	Riu Geba (Geba/Kayanga)						540	8000		Oceà Atlàntic	Plantilla:GNB	Senegal Guinea
36	074bis	159	Riu Corubal^[6] (o Corabal-Komba)						600	20 000	305	Oceà Atlàntic	Plantilla:GNB	Guinea
64	256bis	f/o	Riu Konkouré						365^[6]	10 250	288	Oceà Atlàntic	Guinea	—
f/o	f/o	f/o	Riu Great Scarcies^[6] (o Kolente)						240	8303		Oceà Atlàntic	Sierra Lleona	Guinea
f/o	f/o	f/o	Riu Little Scarcies^[6] (o Kaba)						280	18 955		Oceà Atlàntic	Sierra Lleona	Guinea
60	252bis	f/o	Riu Sewa (Bagbe i Bafi)						385	14 200		Oceà Atlàntic	Sierra Lleona	Guinea
59	252bis		Riu Rokel						385			Estuari Sierra Leona Oceà Atlàntic	Sierra Lleona	—
55	117bis	f/o	Riu Moa^[10]						425	17 900		Oceà Atlàntic	Sierra Lleona	Guinea Libèria
57	251*	f/o	Riu Mà^[10]						391	7520		Oceà Atlàntic	Sierra Lleona Libèria
56*	118bis	f/o	Riu Lofa (o Loffa)^[10]						410	10 612		Oceà Atlàntic	Libèria	Guinea
48*	096bis	157	Riu Saint Paul^[10]						495	20 281		Oceà Atlàntic	Libèria	Guinea
52	111	f/o	Riu Saint John^[10]						464	16 930		Oceà Atlàntic	Libèria	Guinea
61	105bis	f/o	Riu Cestos^[10]						476	12 709		Oceà Atlàntic	Libèria	Costa d'Ivori
22*	048*	125	Riu Cavalla^[10]						861	30 277		Golf de Guinea	Libèria Costa d'Ivori	Guinea
29	063bis	070	Riu Sassandra^[6]						650	75 000		Golf de Guinea	Costa d'Ivori	—
70	274bis	f/o	Riu Bia^[6]						300	9500	83	Abi lagoon, golf de Guinea	Costa d'Ivori	Guinea
20	035bis	056	Riu Bandama (en el Bandama Blanco)^[6]						1050	98 500		Golf de Guinea	Costa d'Ivori	—
—	082bis	139	—	Riu Bandama Rojo (o Marahoué)					550	24 300	—	Bandama	—	Costa d'Ivori
—	056*	108	—	Riu Nzi					725	35 500	317	Bandama	—	Costa d'Ivori
17	029	066	Riu Komoé^[6]						1160	79 087		Golf de Guinea	Costa d'Ivori	Burkina Faso
33	071	f/o	Riu Tano^[6]						625	16 000	129	Abi lagoon, golf de Guinea	Ghana Costa d'Ivori	—
53	114	146	Riu Pra^[6]						445	22 710	238	Golf de Guinea	Ghana	—
10	012bis	014	Sistema Volta– Volta Negre^[11]						1600	407 093	1210	Golf de Guinea	Ghana	Burkina Faso Togo Costa d'Ivori Benín
*	*	041	—	Riu Volta Negre^[11]					1352	149 600	243	Volta	—	Ghana Burkina Faso Costa d'Ivori
—	031	049	—	Riu Volta Blanco^[11]					1140	117 200	249	Volta	—	Ghana Burkina Faso
—	046bis	072	—	Riu Oti (Otti-Pendjari)^[6]					900	72 900	500	Volta	—	Benín Burkina Faso Togo Ghana
51	109	138	Riu Mona^[6]						467	25 000		Golf de Guinea	Benín	Togo
46	094bis	104	Riu Ouémé						510	40 150		Golf de Guinea	Benín	Nigèria
—	257	f/o	—	Riu Okpara					362	11 458		Oueme	—	Benín Nigèria
049*	105bis	121	Riu Ogun						480	31 147		Golf de Guinea	Nigèria
03	003	003	Riu Níger						4200	2 090 000	9570	Golf de Guinea	Nigèria	Mali Níger Algèria Guinea Camerun Burkina Faso Costa d'Ivori Benín Txad
—	017	019	—	Riu Benue					1400	335 035	3477	Níger	—	Camerun Nigèria
—	087	088	—		Riu Gongola				531	56 000	—	Benue	—	Nigèria
—	270bis		—		Riu Katsina Ala				320	—	—	Benue	—	Nigèria Camerun
—	f/o	149	—		Riu Maig Kébbi				238	21 360	—	Benue	—	Níger Camerun Txad
—	082bis	079	—	Riu Kaduna					550	66 300	—	Níger	—	Nigèria
—	70*	032*	—	Riu Sokoto					627,5	193 000	—	Níger	—	Níger
—	254*	f/o	—		Riu Gulbin Ka				378	10 960	—	Sokoto	—	Níger
—	267*	f/o	—		Riu Zamfara				338	17 477	—	Sokoto	—	Níger
—	?	053*	—		Sistema Rima — Bunsuru^[12]					105 000	—	Sokoto	—	Níger
—	118bis	f/o	—	Riu Mekrou					410	10 500		Níger	—	Níger Burkina Faso Benín
—	110bis	096	—	Riu Gorouol					465	46 000	9	Níger	—	Níger Burkina Faso
—	260bis	107	—	Riu Sirba					350	38 750		Níger	—	Níger Burkina Faso
—	274bis	f/o	—	Riu Goroubi					300	18 000		Níger	—	Níger Burkina Faso
—	035bis	047*	—	Sistema Bani — Baoulé^[13]					1050	129 400	513	Níger	—	Mali Níger
*	*	116	—		Riu Baoulé (Bani)				600	32 700	513	Bani	—	Mali
—	260bis	112	—		Riu Bagoé				350	33 430	170	Bani	—	Mali Camerun
—	121bis	111	—	Riu Sankarani					400	34 200	286	Níger	—	Guinea Mali Costa d'Ivori
—	116bis	f/o	—	Riu Milo					430	13 100	177	Níger	—	Guinea
49	103	091	Riu Cross						489	54 000	2647	Golf de Guinea	Nigèria	Camerun
19	034	047	Sistema Sanaga — Djerem^[14]						1060	129 212	2072	Golf de Biafra	Camerun	—
—	117bis	102	—	Riu Mbam					425	42 300	710	Sanaga	—	Camerun
32	070bis	133	Riu Nyong						640	28 000	446	Golf de Guinea	Camerun	—
13	023bis	029	Riu Ogooué						1200	223 856	5148	Oceà Atlàntic	Gabó	Plantilla:COG
—	060*bis	113	—	Riu Ngounié					680	33 100	1002,4	Ogooué		Gabó
—	096bis	086	—	Riu Ivindo (o Djoua)					500	59 000	778	Ogooué		Gabó Plantilla:COG
35	074bis	148	Riu Nyanga						600	22 000		Oceà Índic	Gabó	Plantilla:COG
27	058bis	083	Riu Kouilou-Niari						700	61 707	856	Golf de Guinea	Plantilla:COG	—
02	002	001	Sistema Congo — Lualaba — Luvua — llac Mweru — Luapula — llac Bangwelo — Chambeshi^[6]^[1] (durant un temps, conegut també com a riu Zaire)						4700	3 680 000	41 800	Oceà Atlàntic	República Democràtica del Congo Angola	República Centreafricana Plantilla:COG Tanzània Camerun Zàmbia Burundi Ruanda
*	*	*	Riu Congo (abans Zaire)^[1]						4380	3 680 000	41 800	Congo	República Democràtica del Congo Angola	República Centreafricana
—	006	007	—	Sistema Kwa — Kasai (o Kasei o Casai)^[15]					2153	880 200	10 000	Congo	—	Angola República Democràtica del Congo
—	034*	043	—		Sistema riu Fimi—Lukenie^[16]				1060	140 500	2000	Kasai	—	Angola República Democràtica del Congo
—	032	024	—		Riu Kwango (o Cuango)^[17]				1100	263 500	3300	Kasai	—	Angola República Democràtica del Congo
—	039bis	058	—		Riu Kwilu^[17]				965	93 250		Kasai	—	Angola República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Inzia						Kwilu	—	República Democràtica del Congo
—	121bis		—			Riu Kwenge			400			Kwilu	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Wamba						Kwango	—	Angola República Democràtica del Congo
—	030		—		Riu Loange				1150			Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Luele						Loange	—	República Democràtica del Congo
—	020	036	—		Riu Sankuru				1230	156 000	2500	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Lubilandji						Sankuru	—	República Democràtica del Congo
—	046bis		—		Riu Lulua (o Luluwa)				900	—	—	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	048		—		Riu Chicapa (o Tshikapa)				870	—	—	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	?		—		Riu Luachimo					—	—	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	?		—		Riu Lubembe					—	—	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	?		—		Riu Kabambaye					—	—	Kasai	—	República Democràtica del Congo
—	096bis		—	Riu Alima					500	21 070	700	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	105bis		—	Riu Likouala^[18]					480	69 800	1158	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	107		—	Riu Likouala-aux-Herbes^[18]					475	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	018	030	—	Sistema Sangha — Kadei^[19]					1300	213 400	2471	Congo	—	República Centreafricana Camerun República Democràtica del Congo
*	*	*	—			Riu Sangha			790	213 400	2471	Congo	—	República Centreafricana Camerun República Democràtica del Congo
—	?		—	Sistema Ngoko — Dja					?	—	—	Congo	—	Camerun República Democràtica del Congo
*	*	064	—		Riu Dja				720	80 000	800	Ngoko	—	Camerun República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Boumba			?	—	—	Ngoko	—	República Democràtica del Congo
*	*		—			Riu Kadei			510	—	—	Sangha	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Mamberé			?	—	—	Sangha	—	República Democràtica del Congo
—	005	009	—	Sistema Ubangi — Uele^[20]					2250	643 900	5936	Congo	—	República Democràtica del Congo República Centreafricana República Centreafricana
*	*	*	—	Riu Ubangi^[20]					1120	643 900	5936	Congo	—	República Democràtica del Congo República Centreafricana
—	091bis	115	—		Riu Lobaye				520	33 000	321	Ubangi	—	República Centreafricana
—	082bis	126	—		Riu Ouaka				550	30 100	185	Ubangi	—	República Centreafricana
—	048*	065	—		Riu Kotto				820	80 000	447	Ubangi	—	República Centreafricana
—	038	035	—		Riu Bomu (o Mbomou)^[21]				966	156 950	1130	Ubangi	—	República Democràtica del Congo República Centreafricana
*	*	044	—		Riu Uele^[20]				1130	135 400	1530	Ubangi	—	República Democràtica del Congo República Centreafricana
—	?		—			Riu Bomokandi				—	—	Uele	—	República Democràtica del Congo
—	037		—	Sistema Ruki — Tshuapa El riu Ruki es forma per la confluència del riu Tshuapa (925 km) i del Luilaka-Momboyo (535 km) i discorre des de la confluència 100 km abans de desaguar en el riu Congo.</ref>^[6]					1025	173 790	4500	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*		—		Riu Tshuapa				925	—	—	Ruki	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Sistema Salonga — Yenge			?	—	—	Tshuapa	—	República Democràtica del Congo
—	079bis		—			Riu Lowela			560	—	—	Tshuapa	—	República Democràtica del Congo
—	085bis		—		Sistema Luilaka — Momboyo				535	—	—	Ruki	—	República Democràtica del Congo
—	058	069	—	Sistema Lulonga — Maringa^[22]					705	77 000	2040	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*		—			Riu Maringa^[22]^[6]			510	—	—	Lulonga	—	República Democràtica del Congo
—	108		—			Riu Lopori^[22]^[6]			470	—	—	Lulonga	—	República Democràtica del Congo
—	096bis		—	Sistema Mongala — Ebola^[23]^[6]					500	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	085bis		—	Riu Itimbiri (inclou al Ribi)^[24]^[6]					535	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	019	050	—	Sistema Aruwimi — Ituri^[25]					1287	116 100	2200	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*	141	—		Riu Ituri				750	24 000	—	Aruwimi	—	República Democràtica del Congo
—	015bis	057	—	Riu Lomami					1500	95 380	1700	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	093		—	Riu Lindi^[6]					515	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	?		—			Riu Tshopo			?	—	—	Lindi	—	República Democràtica del Congo
—	251*		—	Riu Lowa^[6]					390	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	112bis		—	Riu Ulindi^[6]					450	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	079bis		—		Riu Lugulu				560	—	—	Ulindi	—	República Democràtica del Congo
—	?		—	Riu Kasuku					?	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	121bis		—	Riu Elila^[6]					400	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	?		—	Riu Luama					?	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
—	044bis	022	—	Sistema Lukuga — llac Tanganica — Ruzizi — llac Kivu^[26]					910	270 900	271	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*	023	—	Sistema Lukuga — Niembe^[27]					560	270 900	271	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*	*	—	Riu Lukuga					350	270 900	271	Congo	—	República Democràtica del Congo
llac	llac	026	—		Llac Tanganica^[27]				673	231 000	—	Lukuga	—	República Democràtica del Congo
*	*	046	—			Riu Malagarasi^[27]			475	130 000	—	Llac Tanganica	—	Burkina Faso Tanzània
*	*	f/o	—			Riu Ruzizi^[27]			117	13 385	540	Llac Tanganica	—	Burkina Faso República Democràtica del Congo Ruanda
llac	llac	f/o	—				Llac Kivu^[27]		89	7000	—	Lukuga	—	República Democràtica del Congo Ruanda
*	*	021	—	Sistema Luvua—Luapula—Chambeshi^[28]					1400	296 600	600	Congo	—	República Democràtica del Congo
*	*	*	—	Riu Luvua^[28]					350	296 600	600	Congo	—	República Democràtica del Congo
llac	llac		—		Llac Mweru^[28]				131			Congo	—	Zàmbia República Democràtica del Congo
*	*	033	—			Riu Luapula^[28]			560	173 386	1115,5	Llac Mweru	—	Zàmbia República Democràtica del Congo
llac	llac	052*	—				Llac Bangweulu^[28]		120	109 469		Luapula	—	Zàmbia
*	*	098	—					Riu Chambeshi^[28]	480	44 427	185	Llac Bangweulu	—	Zàmbia República Democràtica del Congo
—	?		—		Sistema Lubudi — Mukulusi				?	—	—	Congo	—	República Democràtica del Congo
21	039bis	040	Riu Cuanza (o Kwanza)						965	151 422	1943	Oceà Atlàntic	Angola	—
71*	274bis	f/o	Riu Bengo						300	7370		Oceà Atlàntic	Angola	—
46*	094*	144	Riu Cuvo-Keve						505	23 870		Oceà Atlàntic	Angola	—
12	022	052	Riu Cunene						1207	109 832	—	Oceà Atlàntic	Angola Namíbia	—
05	007	006	Riu Orange						2092	973 000	—	Oceà Atlàntic	Namíbia Sud-àfrica	Lesotho
—	063bis	061	—	Riu Vis					650	88 143	—	Orange	—	Namíbia
—	?		—		Riu Konkiep (estacional)					—	—	Vis	—	Namíbia
—	041bis	016	—	Riu Molopo (estacional)					960	367 200	1	Orange	—	Botswana Sud-àfrica
—	056	053	—	Riu Nossob (estacional)					740	109 248	—	Orange	—	Botswana Namíbia Sud-àfrica
—	031*	032	—	Riu Vaal					1120	196 438	125	Orange	—	Sud-àfrica
—	105bis	f/o	—	Riu Caledon					480	15 266	34	Orange	—	Lesotho Sud-àfrica
f/o		095	Riu Olifants						265	46 220	—	Oceà Atlàntic	Sud-àfrica	—
f/o	f/o	f/o	Riu Berg (o Great Berg)						294	7715	—	Oceà Atlàntic	Sud-àfrica	—
68	268	f/o	Riu Breede						337	12 384		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
56	118	097	Riu Gourits						416	45 715		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
28	063bis	109	Riu Gamtoos (Groot)						650	34 635		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
f/o	f.o	150	Riu Sundays						250	21 248	2,9	Oceà Índic	Sud-àfrica	—
30	068	124	Riu Great Fish						644	30 366		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
45	091bis	152	Riu Kei						520	20 566		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
41*	095	132	Riu Tugela						531	29 100		Oceà Índic	Sud-àfrica	—
—	116*	f/o	—	Riu Buffalo					426	13 000	—	Tugela	—	Sud-àfrica
39*	078*	127	Riu Maputo (o Pongolo)^[18]						565	29 970		Oceà Índic	Moçambic	Eswatini Sud-àfrica
26	057*	094	Riu Komati (o Incomati)^[18]						714	46 246	111	Oceà Índic	Moçambic	Eswatini Sud-àfrica
07	009	013	Riu Limpopo						1800	413 000	—	Oceà Índic	Moçambic	Zimbàbue Sud-àfrica Botswana
—	094bis	081	—	Riu Changane^[29]					510	65 570	—	Limpopo	—	Moçambic
—	053bis	089	—	Riu Olifants^[6]^[29]					790	54 570	—	Limpopo	—	Moçambic Sud-àfrica
—	273bis	f/o	—	Riu Mwenezi					310	14 759		Limpopo	—	Moçambic Zimbàbue
—	270bis	f/o	—	Riu Bubi					320	8619		Limpopo	—	Zimbàbue
—	260bis	f/o	—	Riu Sand (Limpopo)					350	15 630		Limpopo	—	Sud-àfrica
—	274bis	f/o	—	Riu Shashe					300	18 991		Limpopo	—	Zimbàbue Botswana
—	273bis	f/o	—	Riu Motlouse					310	19 058		Limpopo	—	Botswana
—	273bis	f/o	—	Riu Mogalakwena					310	19 195		Limpopo	—	Sud-àfrica
—	260bis	130	—	Riu Cocodril					350	29 572		Limpopo	—	Sud-àfrica
26	057*	060	Riu Sabi (o Save)^[18]						715	88 395	503	Oceà Índic	Moçambic	Zimbàbue
63	258	122	Riu Buzi^[18]						360	31 000	363	Oceà Índic	Moçambic	Zimbàbue
57	121bis	123	Riu Pungwe (o Pungoe)						400	31 000	492	Oceà Índic	Moçambic	Zimbàbue
04	004	005	Riu Zambeze^[2]						2693	1 330 000	4880	Canal de Moçambic	Moçambic	Zàmbia Angola Zimbàbue Malawi Tanzània Namíbia Botswana
—	023bis	039	—	Sistema Shire — llac Malawi — Ruhuhu^[30]					1200	154 000	539	Zambeze	—	Moçambic Malawi
—	120	090	—	Riu Mazowe- Luenha					402	54 144	180	Zambeze	—	Zimbàbue Moçambic
—	?	134	—	Riu Luia						28 000		Zambeze	—
—	?	143	—	Riu Panhane (o Hunyani o Manyame)					260	23 897	26,5	Zambeze	—	Zimbàbue Moçambic
—	053bis	042	—	Riu Luangwa					790	147 500	547	Zambeze	—	Zàmbia Moçambic
—	041bis	038	—	Riu Kafue					960	154 200	320	Zambeze	—	Zàmbia
—	096bis	153	—	Riu Munyati - Riu Sanyati (o Umniati)					500	20 500		Zambeze	—	Zimbàbue
—	?	154	—	Riu Sengwa					300	20 500		Zambeze	—	Zimbàbue
—	?	155	—	Riu Gwayi					450	20 500	84	Zambeze	—	Zimbàbue
—	015bis	045	—	Riu Quan (en el Linyanti-Chobe)					1500	133 200	—	Zambeze	—	Zàmbia Angola Namíbia Botswana
—	?	156	—	Riu Luampa						20 500		Zambeze	—
—	096bis	110	—	Riu Luanginga					500	34 600		Zambeze	—	Angola Zàmbia
—	067	093	—	Riu Lungwebungu					645	47 700		Zambeze	—	Angola Zàmbia
—	114*	073	—	Riu Kabompo					440	72 000		Zambeze	—	Zàmbia
—	260bis		—	Riu Luena (Angola)					350			Zambeze	—	Angola
38*	077*	084	Riu Lurio						595	60 800		Oceà Índic	Moçambic	—
42	088	142	Riu Messalo						530	24 000		Oceà Índic	Moçambic	—
23	050bis	037	Riu Rovuma (o Ruvuma)						800	155 500	891	Oceà Índic	Moçambic Tanzània	—
—	259	135	—	Riu Lugenda					360	27 315		Rovuma	—	Tanzània
43	089bis	120	Riu Onilahy						525	31 600		Canal de Moçambic	Madagascar	—
39	078	087	Riu Mangoky						564	58 851		Canal de Moçambic	Madagascar	—
61*	255	f/o	Riu Manambolo						370	13 970		Canal de Moçambic	Madagascar	—
44	089bis	f/o	Riu Betsiboka^[18]						525	49 000	1407	Canal de Moçambic	Madagascar	—
51*	110bis	092	Riu Tsiribihina^[18]						465	49 800	1000	Canal de Moçambic	Madagascar	—
66	263*	136	Riu Sofia^[18]						328	27 315	1028	Canal de Moçambic	Madagascar	—
70	274bis	f/o	Riu Mangoro						300	17 704		Oceà Índic	Madagascar	—
22	044bis	031	Sistema Rufiji — Gran Ruaha^[31]^[6]						910	204 780		Oceà Índic	Tanzània	—
*	*	*	Sistema Rufiji — Kilombero^[31]						745	204 780		Oceà Índic	Tanzània	—
*	*	063	—	Riu Gran Ruaha^[31]^[6]					750	83 970		Rufiji	—	Tanzània
*	*	106	—	Riu Kilombero^[31]					445	39 990		Rufiji	—	Tanzània
—	?	137	—	Riu Luwegu^[31]						26 300		Rufiji	—	Tanzània
48	096bis	099	Riu Wami						500	43 946	60,6	Oceà Índic	Tanzània	—
48*	096bis	101	Riu Pangani^[32]						500	43 650	27	Oceà Índic	Tanzània	—
40	079bis	074bis	Riu Galana (en el Athi)^[6]						560	70 000		Oceà Índic	Kenya	—
22*	050bis	048	Riu Tana^[33]						800	126 026	127	Oceà Índic	Kenya	—
06	008	011	Sistema Riu Jubba — Ganale Dorya^[34]^[35]						1808	497 655	550	Oceà Índic	Somàlia	Etiòpia
*	*	*	Riu Jubba^[34]						1004	497 655	550	Oceà Índic	Somàlia
—	058bis	027	—	Riu Lagh Dera — Ewaso Ng'iro					700	231 000	—	Jubba	—	Kenya Somàlia
—	?		—		Riu Lak Bok						—	Lagh Dera	—	Kenya Somàlia
—	?		—			Riu Lagh Kutulo					—	Lak Bok	—	Kenya Somàlia
—	?	?	—	Riu Dawa^[34]								Jubba	—	Somàlia Etiòpia Kenya
*	*	034	—	Riu Ganale Dorya^[34]					858	171 050	12	Jubba	—	Somàlia Etiòpia
—	112bis	f/o	—		Riu Gestro				450	3800	—	Ganale Dorya	—	Etiòpia
04*	004*	018	Riu Shebelle^[35]						2562	336 604	—	Desert	Somàlia	Etiòpia
09	011	012	Sistema Chari — Sara— Ouham^[36]						1740	419 659	1200	Llac Chad	Camerun Txad	República Centreafricana
*	*	*	Riu Chari^[36]						1400	419 659	—	Llac Chad	Camerun Txad	República Centreafricana
—	023bis	059	—	Riu Salamat (inclou el Bahr Azoum)					1200	90 000	31	Chari	—	Txad Sudàn
—	043	068	—	Riu Logone					950	78 200	492	Chari	—	Txad Camerun
*	*	074bis	—	Riu Sara (inclou al Ouham)					676	70 000	480	Chari	—	República Centreafricana Txad
—	063bis	054	—	Riu Aouk (o Bahr Aouk)					650	103 570	74	Chari	—	República Centreafricana Sudàn
—	089bis		—		Riu Kameur-Oulu (o Bahr Kameur)				525			Aouk	—	República Centreafricana República Centreafricana
14	023bis	041*	Sistema Komadugu Yobe — Hadejia— Kano^[37]						1200	148 000	15	Llac Chad	Níger Nigèria
*	*	*	Riu Komadugu Yobe^[37]						467	148 000	15	Llac Chad	Níger Nigèria
*	*	119	—	Riu Hadejia					330	31 650	—	Komadugu Yobe	—	Nigèria
—	?		—	Riu Jama'llaure						—	—	Komadugu Yobe	—	Nigèria
11	012bis	010	Riu Okavango^[38]						1600	721 258	475	Delta del Okavango	Botswana	Angola Namíbia
25	055	067	Riu Omo						760	79 000	250	Llac Turkana	Etiòpia	—
f/o	f/o	f/o	Riu Kerio						290	6405		Llac Turkana	Kenya	—
67	267	145	Riu Turkwel						340	23 740		Llac Turkana	Kenya	—
15	023bis	f/o	Riu Awash						1200	18 710	46,8	Llac Abbe	Etiòpia	—
27*	060*	f/o	Riu Mareb - Gash						680	15 000		Desert	Sudàn	Eritrea Etiòpia
32*	070bis	080	Riu Barka						640	66 200		Mar Rojo	Eritrea	Sudàn
—	266	f/o	—	Riu Anseba					346	12 100		Barka	—	Eritrea

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 El Congo té varis trams, sent el superior el riu Lualaba, que va de la font a Kisangani, a on terminen les catarates Boyota i dona començ el Congo mig. En un dels afluents del Lualaba, el riu Luvua, està la capçalera més alluntada del sistema fluvial del Congo, el «sistema Luvua-Luapula-Chambeshi», format pel riu Luvua (350 km), el llac Mweru, el riu Luapula (480 km), el llac Bangwelo i el riu Chambeshi (480 km). El Chambeshi és generalment considerat la font més alluntada del Congo.
↑ ^2,0 ^2,1 És una llongitut mija de vàries fonts d'informació. Si la diferència de llongituts entre les fonts és significativa, s'arrepleguen abdós llongituts.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 La llongitut del ric Nilo varia entre 5499 km i 6690 km segons les fonts. Està format per la confluència del ric Nilo Blau i el riu Nilo Blanco, el primer suministra la majoria del cabal, pero és més curt que el segon (1600 km contra 3155 km). el Nilo Blanco ve de varis rius que naixen en els Grans Llacs, sent les seues dos fonts més lluntanes, el riu Rukarara (Ruanda) i el riu Luvyironza (Burundi).
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 El riu Sobat, de 354 km, es forma per la confluència del riu Pibor (320 km) i del riu Baro (306 km). El riu Akobo, de 434 km, desemboca en el Pibor a 108 km de la confluència en el Baro (medits cuidadosadament en la ferramenta de medició de distàncies de GoogleMaps), sent per això el sistema Pibor-Akobo, de 542 km, la font més lluntana del riu Sobat.
↑ El riu Semliki, de 140 km, conecta el llac Alberto (Àfrica) (de 5300 km²) en el llac Eduardo (de 12 096 km²). A la seua volta, el canal Kazinga, de 32 km, conecta el llac Eduardo en el llac George (Uganda) (de 250 km²). El riu Katonga, de 220 km, és la font més lluntana del llac George, sent a la seua volta emissari del gran llac Victoira. D'esta forma, el llac Victoira drena per dos vies, el Nilo Victoria, i el sistema Semliki—Eduardo—George—Katonga, que té 434,3 km (140 + 23,6 (interbocas) 32 + 18,7 (interbocas) + 220 km). Les distàncies interbocas en els llac George i Eduardo s'han medit cuidadosadament en la ferramenta de medició de distància en GoogleMaps.
↑ ^6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 ^6,18 ^6,19 ^6,20 ^6,21 ^6,22 ^6,23 ^6,24 ^6,25 ^6,26 The Inland Waters of Africa, de Robin L. Welcomme. Publicació de la FAO, CIFA Tech. Pap., de 1972, 117 p. Disponible en linea en: FAO. Consultat el 3 d'agost de 2009.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 El riu Senegal, com a tal, té 1141 km i es forma per la confluència del riu Bafing, de 500 km, i el riu Bakoye, de 400 km, que té un dels seus afluents, el riu Baule, de més de 500 km (el sistema Bakoye-Baulé supera àmpliament els 600 km). Per això, el sistema Senegal—Bakoye—Baule té una llongitut total de 1790 km i el sistema Senegal-Bafing 1641 km (vore FAO).
↑ El Gorgol es forma per la confluència del Gorgol Negre (de 194 km) i el Gorgol Blanco (de 345 km). El tram que és nomilamente Gorgol té una miqueta més de 60 km. Vore en: Système Mondial d’Observation du Cycle Hydrologique (WHYCOS) (ed.): «SENEGAL-HYCOS: Renforcement dones capacités nationales et régionales d’observation, transmission et traitement de données pour contribuer au développement durable du bassin du Fleuve Sénégal (Document de projet préliminaire)» (en francés)..
↑ Système Mondial d’Observation du Cycle Hydrologique (WHYCOS) (ed.): «SENEGAL-HYCOS: Renforcement dones capacités nationales et régionales d’observation, transmission et traitement de données pour contribuer au développement durable du bassin du Fleuve Sénégal (Document de projet préliminaire)» (en francés)..
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 ^10,5 ^10,6 Vore en: «Liberian Hydrological Service - Rivers».
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 El riu Volta està format per la confluència del Volta Negre i el Volta Blanco, encara que ara el riu ha desaparegut casi totalment dins del llac Volta, el major embassament artificial del món. Es considera com a font més alluntada del Volta el riu Volta Negre (1352 km), i no al riu Volta Blanco (1140 km).
↑ El riu Rima, de 220 km, es forma per la confluència dels rius Gagere i Bunsuru, superant en el Bunsuru de llarc els 300 km.
↑ El riu Bani té 430 km i es forma per la confluència dels rius Baoulé (600 km) i Bagoé (350 km); el sistema Bani-Baoulé aplega als 1050 km.
↑ Hi ha disparitat en les fonts sobre el riu Sanaga, ya que en algunes es diu que té una llongitut de 918 km, i en unes atres, considerant el riu Djerem, la seua font superior, que alcança els 1060 km.
↑ El curt tram del riu Kasai que es troba entre la confluència en el riu Fimi i la seua desembocadura en el Congo es coneix com a riu Kwa.
↑ El riu Fimi és un curt riu que drena el llac Mai-Ndombe, que té com a font més lluntana el riu Lukenia, d'uns 900 km, que desagua casi en el mateix llac.
↑ ^17,0 ^17,1 Segons siga la font consultada, el chicotet tram que va des de la confluència dels rius Kwango i Kwilu s'atribuïx a un o un atre riu, sent per tant abdós uo un afluent directes del Kasai o un subafluente.
↑ ^18,0 ^18,1 ^18,2 ^18,3 ^18,4 ^18,5 ^18,6 ^18,7 ^18,8 Source book for the inland fishery resources of Africa, Vol. 1., de J.P. Vanden Bossche i G.M. Bernacsek, Publicació de la FAO, ISBN 92-5-102984-9. Disponible en llínea en: Source book for the inland fishery resources of Africa
↑ El riu Sangha (790 km), en una de les seues fonts el riu Kadéi, alcança els 1300 km.
↑ ^20,0 ^20,1 ^20,2 El riu Ubangui (1120 km) naix en la confluència del riu Uele (1030 km) i el riu Bomu (o Mbomou) (966 km).
↑ J. Callede, Y. Boulvert, J-P. Thiebaux: Li bassin de l'Oubangui
↑ ^22,0 ^22,1 ^22,2 El Lulonga es forma per la confluència del riu Maringa (510 km) i del riu Lopori (470 km) i discorre 190 km abans de desaguar en el riu Congo.
↑ El riu Mongala es forma per la confluència dels rius Dua (225 km), Ebola (225 km) i Likame (130 km) i discorre 285 km abans de desaguar en el riu Congo
↑ El riu Itimbiri té una llongitut de 220 km, pero en la seua font, el riu Ribi, de 315 km, alcança els 535 km. The Inland Waters of Africa, op.cit..
↑ El riu Aruwimi té una llongitut de només 380 km, pero en la seua font, el riu Ituri, de 750 km, alcança els 1030 km. The Inland Waters of Africa, op.cit.. Atres fonts parlen d'una llongitut total del sistema de 1287 i 1300 km.
↑ El riu Lukuga és l'emissari del llac Tanganica i té una llongitut de 350 km. La font més lluntana del Tanganica és el llac Kivu (89 km de llarc), que drena a través del riu Ruzizi (117 km). El tram a través del llac Tanganica que unix les boques d'abdós rius és d'uns 350 km.
↑ ^27,0 ^27,1 ^27,2 ^27,3 ^27,4 El riu Lukuga, l'emissari del llac Tanganica, té 350 km, encara que considerant una de les seues fonts, el riu Niembe, el sistema Lukuga-Niembe aplega fins als 560 km.
↑ ^28,0 ^28,1 ^28,2 ^28,3 ^28,4 ^28,5 El sistema Luvua—Luapula—Chambeshi està format pel riu Luvua (350 km), el llac Mweru, el riu Luapula (480 km), el llac Bangweulu i el riu Chambeshi (480 km).
↑ ^29,0 ^29,1 Les senyes de llongitut i superfície de les conques de losafluentes del Limpopo procedixen del lloc «The Limpopo River Awareness Kit», en «The Limpopo River Basin», disponible en llínea en: [1] (en anglés).
↑ El riu Shire té 402 km de llarc i desagua el llac Malawi. En un dels afluents del llac, el riu Ruhuhu, el sistema fluvial Shire -Malawi-Ruhuhu té 1200 km.
↑ ^31,0 ^31,1 ^31,2 ^31,3 ^31,4 El riu Rufiji té 300|km}} de llongitut i es forma per la confluència de el riu Kilombero (445 km) i el riu Luwegu, de modo que considerant el Rufiji-Kilombero s'alcancen els 745 km. La font més llarga es forma, no obstant, en un dels seus afluents, el riu Gran Ruaha, de 750 km de llongitut. Combinant el Gran Ruaha en el tram entre la seua confluència en el Rufiji i la desembocadura d'est en la mar, s'alcancen els 910 km.
↑ «Pangani basin: a situation analysis». Consultat el 10 de decembre de 2011.
↑ Vore en: «TANA RIVER, KENYA: integrating downstream values into hydropower planning», document realisat en 2003 en el marc del proyecte "Integrating Wetland Economic Values into River Basin Management", portat a terme en el respal financer de el DFID, el UK Department for International Development, com a part de l'Iniciativa de l'Aigua i la Naturalea de la UICN - The World Conservation Union, disponible en llínea en: [2]. Atres fonts donen llongituts menors, com lo 800 km de la FAO (The Inland Waters of Africa, de 1972) o els 708 km de la Encyclopaedia Britannica. [3]
↑ ^34,0 ^34,1 ^34,2 ^34,3 El riu Jubba té una llongitut nominal de 1004 km i es forma per la confluència del riu Ganale Dorya (804 km, o 858 km segons atres fonts) i el riu Dawa, de modo que considerant el Jubba-Ganale Dorya s'alcancen els 1808 km.
↑ ^35,0 ^35,1 Ocasionalment, el llarc rio Shebelle pot acabar fluint en el curs baix del Juba, encara que ho fa en tan poques ocasions i en tan poc cabal que poden considerar-se rius de conques separades.
↑ ^36,0 ^36,1 La llongitut del riu Chari vària molt segons les fonts, anant d'uns 1400 km (Britannica Online Encyclopedia) a a penes 949 km, depenent de que s'incloguen o no les seues fonts. El sistema més llarc és, no obstant, el Chari—Sara—Ouham, en una llongitut total de 1740 km.
↑ ^37,0 ^37,1 La llongitut del riu Komadugu Yobe és de 467 km, pero considerant incloses les seues capçaleres, el sistema Hadejia-Kano, alcança els 1200 km.
↑ El riu Okavango varia de 1600 a 1800 km, per la dificultat de determinar el seu final.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «[https:// en.wikipedia.org/wiki/List%20of%20rivers%20by%20length List of rivers by length]» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Ríos más largos de África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[congo-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 El Congo té varis trams, sent el superior el riu Lualaba, que va de la font a Kisangani, a on terminen les catarates Boyota i dona començ el Congo mig. En un dels afluents del Lualaba, el riu Luvua, està la capçalera més alluntada del sistema fluvial del Congo, el «sistema Luvua-Luapula-Chambeshi», format pel riu Luvua (350 km), el llac Mweru, el riu Luapula (480 km), el llac Bangwelo i el riu Chambeshi (480 km). El Chambeshi és generalment considerat la font més alluntada del Congo.

[mija-2] 2,0 ^2,1 És una llongitut mija de vàries fonts d'informació. Si la diferència de llongituts entre les fonts és significativa, s'arrepleguen abdós llongituts.

[nilo-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 La llongitut del ric Nilo varia entre 5499 km i 6690 km segons les fonts. Està format per la confluència del ric Nilo Blau i el riu Nilo Blanco, el primer suministra la majoria del cabal, pero és més curt que el segon (1600 km contra 3155 km). el Nilo Blanco ve de varis rius que naixen en els Grans Llacs, sent les seues dos fonts més lluntanes, el riu Rukarara (Ruanda) i el riu Luvyironza (Burundi).

[sobat-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 El riu Sobat, de 354 km, es forma per la confluència del riu Pibor (320 km) i del riu Baro (306 km). El riu Akobo, de 434 km, desemboca en el Pibor a 108 km de la confluència en el Baro (medits cuidadosadament en la ferramenta de medició de distàncies de GoogleMaps), sent per això el sistema Pibor-Akobo, de 542 km, la font més lluntana del riu Sobat.

[5] El riu Semliki, de 140 km, conecta el llac Alberto (Àfrica) (de 5300 km²) en el llac Eduardo (de 12 096 km²). A la seua volta, el canal Kazinga, de 32 km, conecta el llac Eduardo en el llac George (Uganda) (de 250 km²). El riu Katonga, de 220 km, és la font més lluntana del llac George, sent a la seua volta emissari del gran llac Victoira. D'esta forma, el llac Victoira drena per dos vies, el Nilo Victoria, i el sistema Semliki—Eduardo—George—Katonga, que té 434,3 km (140 + 23,6 (interbocas) 32 + 18,7 (interbocas) + 220 km). Les distàncies interbocas en els llac George i Eduardo s'han medit cuidadosadament en la ferramenta de medició de distància en GoogleMaps.

[FAO-6] 6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 ^6,18 ^6,19 ^6,20 ^6,21 ^6,22 ^6,23 ^6,24 ^6,25 ^6,26 The Inland Waters of Africa, de Robin L. Welcomme. Publicació de la FAO, CIFA Tech. Pap., de 1972, 117 p. Disponible en linea en: FAO. Consultat el 3 d'agost de 2009.

[senegal-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 El riu Senegal, com a tal, té 1141 km i es forma per la confluència del riu Bafing, de 500 km, i el riu Bakoye, de 400 km, que té un dels seus afluents, el riu Baule, de més de 500 km (el sistema Bakoye-Baulé supera àmpliament els 600 km). Per això, el sistema Senegal—Bakoye—Baule té una llongitut total de 1790 km i el sistema Senegal-Bafing 1641 km (vore FAO).

[hycos-8] El Gorgol es forma per la confluència del Gorgol Negre (de 194 km) i el Gorgol Blanco (de 345 km). El tram que és nomilamente Gorgol té una miqueta més de 60 km. Vore en: Système Mondial d’Observation du Cycle Hydrologique (WHYCOS) (ed.): «SENEGAL-HYCOS: Renforcement dones capacités nationales et régionales d’observation, transmission et traitement de données pour contribuer au développement durable du bassin du Fleuve Sénégal (Document de projet préliminaire)» (en francés)..

[hycos(2)-9] Système Mondial d’Observation du Cycle Hydrologique (WHYCOS) (ed.): «SENEGAL-HYCOS: Renforcement dones capacités nationales et régionales d’observation, transmission et traitement de données pour contribuer au développement durable du bassin du Fleuve Sénégal (Document de projet préliminaire)» (en francés)..

[Llibèria-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 ^10,5 ^10,6 Vore en: «Liberian Hydrological Service - Rivers».

[volta-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 El riu Volta està format per la confluència del Volta Negre i el Volta Blanco, encara que ara el riu ha desaparegut casi totalment dins del llac Volta, el major embassament artificial del món. Es considera com a font més alluntada del Volta el riu Volta Negre (1352 km), i no al riu Volta Blanco (1140 km).

[12] El riu Rima, de 220 km, es forma per la confluència dels rius Gagere i Bunsuru, superant en el Bunsuru de llarc els 300 km.

[13] El riu Bani té 430 km i es forma per la confluència dels rius Baoulé (600 km) i Bagoé (350 km); el sistema Bani-Baoulé aplega als 1050 km.

[14] Hi ha disparitat en les fonts sobre el riu Sanaga, ya que en algunes es diu que té una llongitut de 918 km, i en unes atres, considerant el riu Djerem, la seua font superior, que alcança els 1060 km.

[15] El curt tram del riu Kasai que es troba entre la confluència en el riu Fimi i la seua desembocadura en el Congo es coneix com a riu Kwa.

[16] El riu Fimi és un curt riu que drena el llac Mai-Ndombe, que té com a font més lluntana el riu Lukenia, d'uns 900 km, que desagua casi en el mateix llac.

[Kwango-Kwilu-17] 17,0 ^17,1 Segons siga la font consultada, el chicotet tram que va des de la confluència dels rius Kwango i Kwilu s'atribuïx a un o un atre riu, sent per tant abdós uo un afluent directes del Kasai o un subafluente.

[FAO1-18] 18,0 ^18,1 ^18,2 ^18,3 ^18,4 ^18,5 ^18,6 ^18,7 ^18,8 Source book for the inland fishery resources of Africa, Vol. 1., de J.P. Vanden Bossche i G.M. Bernacsek, Publicació de la FAO, ISBN 92-5-102984-9. Disponible en llínea en: Source book for the inland fishery resources of Africa

[19] El riu Sangha (790 km), en una de les seues fonts el riu Kadéi, alcança els 1300 km.

[ubangi-20] 20,0 ^20,1 ^20,2 El riu Ubangui (1120 km) naix en la confluència del riu Uele (1030 km) i el riu Bomu (o Mbomou) (966 km).

[21] J. Callede, Y. Boulvert, J-P. Thiebaux: Li bassin de l'Oubangui

[lulonga-22] 22,0 ^22,1 ^22,2 El Lulonga es forma per la confluència del riu Maringa (510 km) i del riu Lopori (470 km) i discorre 190 km abans de desaguar en el riu Congo.

[mongola-23] El riu Mongala es forma per la confluència dels rius Dua (225 km), Ebola (225 km) i Likame (130 km) i discorre 285 km abans de desaguar en el riu Congo

[24] El riu Itimbiri té una llongitut de 220 km, pero en la seua font, el riu Ribi, de 315 km, alcança els 535 km. The Inland Waters of Africa, op.cit..

[25] El riu Aruwimi té una llongitut de només 380 km, pero en la seua font, el riu Ituri, de 750 km, alcança els 1030 km. The Inland Waters of Africa, op.cit.. Atres fonts parlen d'una llongitut total del sistema de 1287 i 1300 km.

[26] El riu Lukuga és l'emissari del llac Tanganica i té una llongitut de 350 km. La font més lluntana del Tanganica és el llac Kivu (89 km de llarc), que drena a través del riu Ruzizi (117 km). El tram a través del llac Tanganica que unix les boques d'abdós rius és d'uns 350 km.

[lukuga-27] 27,0 ^27,1 ^27,2 ^27,3 ^27,4 El riu Lukuga, l'emissari del llac Tanganica, té 350 km, encara que considerant una de les seues fonts, el riu Niembe, el sistema Lukuga-Niembe aplega fins als 560 km.

[Luvua-28] 28,0 ^28,1 ^28,2 ^28,3 ^28,4 ^28,5 El sistema Luvua—Luapula—Chambeshi està format pel riu Luvua (350 km), el llac Mweru, el riu Luapula (480 km), el llac Bangweulu i el riu Chambeshi (480 km).

[limpopo-29] 29,0 ^29,1 Les senyes de llongitut i superfície de les conques de losafluentes del Limpopo procedixen del lloc «The Limpopo River Awareness Kit», en «The Limpopo River Basin», disponible en llínea en: [1] (en anglés).

[30] El riu Shire té 402 km de llarc i desagua el llac Malawi. En un dels afluents del llac, el riu Ruhuhu, el sistema fluvial Shire -Malawi-Ruhuhu té 1200 km.

[Rufiji-Ruaha-31] 31,0 ^31,1 ^31,2 ^31,3 ^31,4 El riu Rufiji té 300|km}} de llongitut i es forma per la confluència de el riu Kilombero (445 km) i el riu Luwegu, de modo que considerant el Rufiji-Kilombero s'alcancen els 745 km. La font més llarga es forma, no obstant, en un dels seus afluents, el riu Gran Ruaha, de 750 km de llongitut. Combinant el Gran Ruaha en el tram entre la seua confluència en el Rufiji i la desembocadura d'est en la mar, s'alcancen els 910 km.

[32] «Pangani basin: a situation analysis». Consultat el 10 de decembre de 2011.

[33] Vore en: «TANA RIVER, KENYA: integrating downstream values into hydropower planning», document realisat en 2003 en el marc del proyecte "Integrating Wetland Economic Values into River Basin Management", portat a terme en el respal financer de el DFID, el UK Department for International Development, com a part de l'Iniciativa de l'Aigua i la Naturalea de la UICN - The World Conservation Union, disponible en llínea en: [2]. Atres fonts donen llongituts menors, com lo 800 km de la FAO (The Inland Waters of Africa, de 1972) o els 708 km de la Encyclopaedia Britannica. [3]

[juba-34] 34,0 ^34,1 ^34,2 ^34,3 El riu Jubba té una llongitut nominal de 1004 km i es forma per la confluència del riu Ganale Dorya (804 km, o 858 km segons atres fonts) i el riu Dawa, de modo que considerant el Jubba-Ganale Dorya s'alcancen els 1808 km.

[juba-shebelle-35] 35,0 ^35,1 Ocasionalment, el llarc rio Shebelle pot acabar fluint en el curs baix del Juba, encara que ho fa en tan poques ocasions i en tan poc cabal que poden considerar-se rius de conques separades.

[chari-36] 36,0 ^36,1 La llongitut del riu Chari vària molt segons les fonts, anant d'uns 1400 km (Britannica Online Encyclopedia) a a penes 949 km, depenent de que s'incloguen o no les seues fonts. El sistema més llarc és, no obstant, el Chari—Sara—Ouham, en una llongitut total de 1740 km.

[yobe-37] 37,0 ^37,1 La llongitut del riu Komadugu Yobe és de 467 km, pero considerant incloses les seues capçaleres, el sistema Hadejia-Kano, alcança els 1200 km.

[38] El riu Okavango varia de 1600 a 1800 km, per la dificultat de determinar el seu final.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[7]

[8]

[9]

[6]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]