Anex:Patrimoni de l'Humanitat en la República Checa

La República Checa conta actualment en dèsset llocs declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, 16 d'ells de caràcter cultural i un de natural. Ademés té nou bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Bens culturals i naturals

La República Checa conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Centre històric de Český Krumlov
	Be cultural inscrit en 1992.
	Localisació: Regió de Bohèmia Meridional
	Zona de protecció: 52 ha - Zona de respecte: 1073 ha.
	Situada a la vora del riu Moldava, esta ciutat es va edificar entorn a un castell del sigle XIII que posseïx elements arquitectònics d'estil gòtic, renaixentiste i barroc. Český Krumlov és un eixemple de chicoteta ciutat medieval d'Europa Central únic en el seu gènero, ya que el seu apacible desenroll ha permés conservar intacte el seu patrimoni per espai de més de cinc sigles. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de Telč
	Be cultural inscrit en 1992.
	Localisació: Regió de Vysočina
	Zona de protecció: 36 ha - Zona de respecte: 297 ha.
	Els edificis d'esta ciutat, situada en la part alta d'un tossal, varen ser construïts en fusta en un principi. Despuix d'un incendi sobrevingut a finals del sigle XIV, va ser reconstruïda en pedra i rodejada de muralles, reforçant-se els seus defenses en una ret d'estanys artificials. El castell es reedificó a finals del sigle XV en l'estil de l'Alt Gòtic. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de Praga
	Be cultural inscrit en 1992, modificació menor en 2012.
	Localisació: Praga
	Zona de protecció: 1106 ha - Zona de respecte: 9887 ha.
	Construïts entre els sigles XI i XVIII, els barris i edificis de la Ciutat Vella, la Ciutat Nova i la Ciutat Menuda atesten la magnificencia de l'arquitectura i l'art de Praga i expliquen la seua gran influència en la cultura europea des de l'Edat Mija. Molts dels seus esplèndits monuments com el castell de Hradcani, la catedral de Sant Vito, el pont Carlos i múltiples iglésies i palaus varen ser erigits en el sigle XIV, baix el regnat de Carlos IV, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. (UNESCO/BPI)

	Iglésia de pelegrinage de Sant Joan Nepomuceno en Zelená Hora
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Regió de Vysočina
	Zona de protecció: 0,64 ha - Zona de respecte: 628 ha.
	En la localitat morava de Zelená Hora, no llunt de Ždár nad Sázavou, s'empina esta iglésia de pelegrinage construïda en honor de Sant Joan Nepomuceno. Edificat a principis del sigle XVIII en una planta en estrela de cinc puntes, este temple és l'obra més original del gran arquitecte Jan Blazej Santini, l'estil del qual sumament personal oscila entre el neogótico i el barroc. (UNESCO/BPI)

	Kutná Hora: centre històric de la ciutat, Iglésia de Santa Bàrbara i Catedral de La nostra Senyora en Sedlec
	Be cultural inscrit en 1995.
	Localisació: Regió de Bohèmia Central
	Zona de protecció: 62 ha - Zona de respecte: 659 ha.
	Kutná Hora va deure la seua prosperitat a l'explotació de les mines d'argent de les seues afores, aplegant a adquirir el títul de ciutat real en el sigle XIV. Entre els monuments testics de la seua riquea figuren l'iglésia de Santa Bàrbara, joyel del gòtic tardà, i la catedral de La nostra Senyora de Sedlec, restaurada en l'estil barroc imperant al començament del sigle XVIII, que varen eixercir una influència considerable en l'arquitectura d'Europa Central. Estes dos obres mestres s'inserten en el teixit urbà admirablement conservat de la ciutat medieval, que conta en algunes mansions particulars magnífiques. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural de Lednice-Valtice
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Regió de Moravia Meridional
	Zona de protecció: 14.320 ha.
	Entre els sigles XVII i XX, la família ducal de Liechtenstein va modelar un paisage excepcional en els seus dominis del sur de Moravia. Les obres arquitectòniques barroques –degudes principalment a Johann Bernhard Fischer von Erlach– i els palaus d'estil neoclàssic i neogótico de Lednice i Valtice s'harmonisen en un paisage configurat segons la concepció romàntica anglesa del paisagisme. Este paisage artificial s'estén per uns 200 km² i és un dels més vasts creats per la mà del home d'Europa. (UNESCO/BPI)

	Jardins i castell de Kroměříž
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Regió de Zlín
	Zona de protecció: 75 ha - Zona de respecte: 441 ha.
	Situats junt a un antic vau del riu Morava, al peu de la cadena montanyosa de Chriby que domina el centre de Moravia, el castell i els jardins de la ciutat de Kroměříž oferixen un eixemple excepcionalment complet de residència principesca barroca en admirable estat de conservació. (UNESCO/BPI)

	Reserva del llogaret històric de Holašovice
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Regió de Bohèmia Meridional
	Zona de protecció: 11 ha - Zona de respecte: 368 ha.
	Holašovice és un eixemple excepcionalment complet de llogaret tradicional d'Europa central en admirable estat de conservació. Posseïx un gran número d'edificis notables dels sigles XVIII i XIX construïts en l'estil autòcton denominat “barroc popular del sur de Bohemio”. El llogaret ha conservat el seu traçat original que data de l'Edat Mija. (UNESCO/BPI)

	Castell de Litomyšl
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Regió de Pardubice
	Zona de protecció: 4,40 ha - Zona de respecte: 95 ha.
	El palau de Litomyšl és un edifici en arquería inspirat en l'estil renaixentiste italià, que va ser adoptat i àmpliament desenrollat en Europa Central durant el sigle XVI. La magnificencia del seu disseny i ornamentació és també característica dels elements d'estil barroc-clàssic tardà que varen ser afegits en el sigle XVIII. El castell ha conservat la totalitat dels edificis anexos tradicionals en este tipo de mansions aristocràtiques. (UNESCO/BPI)

	Columna de la Santíssima Trinitat de Olomouc
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Regió de Olomouc
	Zona de protecció: 0,02 ha - Zona de respecte: 75 ha.
	Erigida en els primers anys del sigle XVIII, esta columna commemorativa és l'eixemple més destacat d'este tipo de monuments característics d'Europa Central. Construït en l'estil regional denominat “barroc de Olomouc”, el monument té 35 metros d'altura i està ornamentado en soberbes escultures religioses del célebre artiste moravo Ondrej Zahner. (UNESCO/BPI)

	Vila Tugendhat en Brno
	Be cultural inscrit en 2001.
	Localisació: Regió de Moravia Meridional
	Zona de protecció: 0,73 ha - Zona de respecte: 2825 ha.
	Construïda en la ciutat Brno, esta vila va ser dissenyada per l'arquitecte Mies Van der Rohe. És un eixemple notable de l'estil internacional del moviment arquitectònic modern en l'Europa del deceni de 1920. El seu valor particular estreba en l'aplicació de principis espacials i estètics innovadors, encaminats a satisfer les necessitats creades per l'estil de vida contemporàneu per mig de l'utilisació de les possibilitats oferides per la producció industrial moderna. (UNESCO/BPI)

	Barri judeu i basílica de Sant Procopio de Třebíč
	Be cultural inscrit en 2003.
	Localisació: Regió de Vysočina
	Zona de protecció: 5,73 ha - Zona de respecte: 143 ha.
	El conjunt format pel barri i cementeri judeus de Třebíč, junt en la basílica de Sant Procopio, du a la memòria la coexistència entre les cultures judeua i cristiana des de l'Edat Mija fins al sigle XX. El barri judeu constituïx un testimoni excepcional dels distints aspectes de la vida de la comunitat que ho habitava. Per una atra part, la basílica de Sant Procopio, edificada dins d'un monasteri benedictino de principis del sigle XIII, constituïx un eixemple notable de l'influència de l'arquitectura d'Europa Occidental en esta regió. (UNESCO/BPI)

	Paisage de criança i doma de cavalls de tir ceremoniales en Kladruby nad Labem
	Be cultural inscrit en 2019.
	Localisació: Regió de Pardubice
	Zona de protecció: 1310 ha.
	Este lloc comprén toda una serie de camps i pastures cercades, aixina com una zona boscosa i un conjunt d'edificis concebut per a la criança i doma dels kladruber, cavalls de tir utilisats en les cerimònies de la cort imperial dels Habsburgo. Esta institució de crío caballar és una de les més importants d'Europa i les seues activitats han perdurat fins als nostres dies. (UNESCO/BPI)

	Regió minera de Erzgebirge/Krušnohoří
	Be cultural inscrit en 2019.
	Este ben és compartit en GER
	Localisació: Regió de Karlovy Vary, Regió de Ústí nad Labem
	Zona de protecció: 6766 ha - Zona de respecte: 13017 ha.
	La regió minera de Erzgebirge/Krušnohoří es troba al surest d'Alemània, en Sajonia, i al nordest de Chequia. Esta cadena montanyosa transfronterizo posseïx una gran varietat de metals que es varen escomençar a extraure des de l'Edat Mija. Entre 1460 i 1560 es va explotar en ella el jaciment d'argent més important d'Europa, lo que va dur en si toda una serie de troballes tecnològiques. El segon mineral important extret i processat en este lloc va ser l'estany. A finals del sigle XIX, la regió va ser una important productora d'urani a nivell mundial. L'explotació pràcticament ininterrompuda dels Montes Metalíferos durant huitcents anys, des del sigle XII fins a el XX, ha deixat una profunda chafada en el paisage cultural de la regió en la presència de mines i ciutats mineres, aixina com de fundició, instalacions innovadores per al tractament de minerals i sistemes punters de gestió dels recursos hídrics. (UNESCO/BPI)

	Els grans balnearis d'Europa
	Be cultural inscrit en 2021.
	Este ben és compartit en Austria, Bélgica, GER, FRA, ITA i Reino UnidoErro al crear miniatura:
	Localisació: Regió de Karlovy Vary
	Zona de protecció: 2325 ha - Zona de respecte: 5578 ha.
	Este lloc transnacional comprén els célebres balnearis situats en 11 ciutats de sèt països europeus: Baden bei Wien (Àustria); Spa (Bèlgica); Františkovy Lázně, Karlovy Vary i Mariánské Lázně (Chequia); Vichy (França); Bad Ems, Baden-Baden i Bad Kissingen (Alemània); Montecatini Terme (Itàlia) i City of Bath (Regne Unit). El desenroll de totes estes localitats es va deure a l'existència de manantiales d'aigües minerals en els seus territoris, aixina com a l'auge que varen ser cobrant les cures termals en Europa des de principis del sigle XVIII fins al tercer deceni del sigle XX. (UNESCO/BPI)

	Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa (Hayedos de Montes Jizera)
	Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011, 2017 i 2021.
	Este ben és compartit en ' Albània, Austria, Bélgica, Bòsnia i Hercegovina,  Bulgària,  Croàcia, GER, FRA, ITA, Macedònia del Nort, Polonia,  Romania,  Eslovàquia,  Eslovènia, Espanya , CHE i Ucrania Ucrania
	Localisació: Regió de Liberec
	Zona de protecció: 444,81 ha.
	El lloc representa un eixemple sobreixent de boscs templats relativament inalterados i complexos i exhibix un ampli espectre de patrons i processos ecològics integrals de rodales purs i mixts de hi haja europea en una varietat de condicions ambientals. (UNESCO/BPI)

	Žatec i el paisage del lúpulo Saaz
	Be cultural inscrit en 2023.
	Localisació: Regió de Ústí nad Labem
	Zona de protecció: 592 ha - Zona de respecte: 3340 ha.
	Este paisage cultural ha segut molejat durant sigles per la tradició viva de cultivar i comercialisar la varietat de lúpulo més renombrada del món, utilisada en la producció de cervesa en tot el planeta. El lloc inclou camps de lúpulo particularment fèrtils prop del riu Ohři que s'han cultivat sense interrupció durant centenars d'anys, aixina com pobles històrics i edificis utilisats per a processar el lúpulo. Els elements urbans del be inclouen el centre medieval de Žatec i la seua extensió industrial dels sigles XIX a XX, coneguda com el “suburbi de Praga” (Pražské předměstí). El conjunt ilustra l'evolució dels processos agroindustriales i del sistema socioeconòmic del cultiu, secat, certificació i comerç del lúpulo des de la Baixa Edat Mija fins a l'actualitat. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en República Checa.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. La República Checa, la llista indicativa de la qual va ser revisada per última volta el 8 d'abril de 2024, ha presentat els següents llocs:

	Ciutats rupestres de Český ráj (Paraís chec) Regió de Liberec Be natural Propost en 2001
	Sistema d'estanys de la conca de Trebon Regió de Bohèmia Meridional Be cultural Propost en 2001
	Cases renaixentistes de Slavonice Regió de Bohèmia Meridional Be cultural Propost en 2001
	Fortalea de Terezín Regió de Ústí nad Labem Be cultural Propost en 2001
	Conjunts industrials en Ostrava Regió de Moravia-Silesia Be cultural Propost en 2001
	Castell de Karlštejn Regió de Bohèmia Central Be cultural Propost en 2001
	Balnearis en Luhačovice Regió de Zlín Be cultural Propost en 2001
	Escultures rupestres (Betlém) prop de Kuks Regió de Hradec Králové Be cultural Propost en 2001
	Llocs de la Gran Moravia: Assentament fortificado eslau en Mikulčisse - Iglésia de Santa Margarita en Kopčani Regió de Moravia Meridional Be cultural Propost en 2001
	Extensió del Lloc "Centre històric de Praga" en importants monuments de les seues afores Praga Be cultural Propost en 2001
	Hotel i antena de televisió de Ještěd Regió de Liberec Be cultural Propost en 2007
	La vella estació depuradora d'aigües residuals en Praga-Bubeneč Capital Praga Be cultural Propost en 2020
	Fàbriques de paper europees Regió de Olomouc, junt en distints llocs en Europa Be cultural Propost en 2024

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Iglésia de l'abadia de Kladruby	1993–1994	K
	Centre històric d'Olomouc	1993–2000	K	En l'any 2000 solament la Columna de la Santíssima Trinitat es va afegir al Patrimoni Mundial.
	L'arquitectura atemporal i humanística de Joži Plečnik en Liubliana i Praga.	2015–2018	K	La proposta, que es va fer junt en Eslovènia, va nominar a l'Iglésia del Sagrat Cor en Praga. En acabant de que quedara clar que esta aplicació transnacional tenia poques possibilitats d'èxit, Eslovènia va decidir continuar en la solicitut per la seua banda.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment la República Checa té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un de baix una denominació multinacional:

	Slovácko Verbuňk, la dansa dels reclutes
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	Cortejos per les cases i caraces de carnestoltes en els pobles de la regió de Hlinecko
	Be immaterial inscrit en 2010.
	En la ciutat de Hlinsko i sis llogarets veïns, situades a l'est de Bohemio, en la regió de Hlinecko, s'organisen una série de cortejos populars. La celebració d'esta costum té lloc tradicionalment a finals del hivern, en temps de carnestoltes, açò és, el periodo que precedix a la Quaresma cristiana. Els hòmens i chicons dels llogarets es disfrassen en caraces que representen personages tradicionals, i que són de color roig per als fadrins o de color negre per als casats. Aixina emmaixquerats, van en corteig per totes les cases del veïnat, acompanyats per una banda de música. El corteig es deté davant de cada llar i, en el previ assentiment del cap de família, quatre hòmens eixecuten una dansa tradicional per a propiciar una bona collita i augurar una vida pròspera a la família. Després, a canvi de la seua actuació, els emmaixquerats reben presents i colectan diners. Despuix de la visita del corteig a l'última casa de la localitat, es procedix a la “condena a mort de l'egua”, un ritual simbòlic en el que es pronuncia una sentència contra este animal pels seus presunts pecats, al mateix temps que es dona llectura a un testament en el que s'aborden humorísticament temes d'actualitat. Despuix de la “eixecució” de l'egua, els emmaixquerats la resuciten en alcohol i acte seguit inicien una dansa en els espectadors presents. Els cortejos de carnestoltes –prohibits en els sigles XVIII i XIX per l'Iglésia Catòlica i pel règim socialiste en el sigle XX– eixerciten un paper important en el manteniment de la cohesió de les comunitats de parracs. Els jóvens i els chiquets ajuden a efectuar els preparatius i els pares confeccionen còpies de les caraces tradicionals per als seus fills. (UNESCO/BPI)

	La Cavalcata dels Reis en el surest de la República
	Be immaterial inscrit en 2011.
	La Cavalcata dels Reis té lloc en primavera, en el context de les celebracions tradicionals de la festa de Pentecostés. Se celebra en les ciutats de Hluk i Kunovice, aixina com en els llogarets de Skoronice i Vlčnov. Un grup de hòmens jóvens a cavall recorre els carrers de les localitats en processó. En cap de la cavalcata van grups de cantores seguits per pajes en sabres desenvainados que formen la guàrdia del rei, un chicon en el rostre en part amagat que du una rosa en la boca. Tras de ell ve el restant dels membres de la cavalcata real. El rei i els pajes duen vestits de cerimònia de dòna i els demés cavallers duen indumentària masculina. El sèquit, que va montat en cavalls engalanats, es deté de tant en tant per a entornar rimes breus que comenten jocosament el caràcter i la conducta dels espectadors. Els cantores reben óbolos que depositen en una vedriola o en les botes dels cavallers del corteig. Despuix de vàries hores de cavalcata, els escoltes tornen a les seues cases i després es troben en la casa del rei de nit, a on se celebra una festa en música i ball. Les pràctiques i les funcions de la Cavalcata dels Reis es transmeten de generació en generació. Els ornaments tradicionals en paper en els que s'engalana als cavalls són confeccionats per dònes i chicones que coneixen les tècniques, els colors i els motius característics de cada ciutat o llogaret. (UNESCO/BPI)

	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2010 (ampliat en 2012, 2016 i 2021).
	Este element és compartit en ' GER, Aràbia Saudita, Austria, Bélgica, Qatar,  Corea del Sur, Emirats Àrabs Units, Espanya , FRA, HUN, ITA, Kazajistán Kazajistán,  Marrócs, Mongòlia, PakistánErro al crear miniatura: , Portugal, Polonia, Croàcia, Països Baixos,  Irlanda,  Eslovàquia, Kirguisistàn i Erro al crear miniatura: Síria
	En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)

	El teatre de porritos en Eslovàquia i Chequia
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Este element és compartit en  Eslovàquia
	En comunitats de Chequia i Eslovàquia el teatre de porritos no només és un una forma tradicional d'entreteniment popular, sino que també és representativa d'una determinada visió del món i constituïx un instrument educatiu susceptible de transmetre mensages sobre els valors morals. Els porritos representen personages reals o imaginaris, es fabriquen en fusta i els seus moviments s'animen en tècniques diverses. Els primers depositario d'esta pràctica cultural varen ser famílies de titareters itinerants que varen ser assimilant paulatinament en el seu repertori elements llingüístics i temàtics de les localitats per a on passaven, lo que va desembocar en la creació de personages còmics en característiques distintives. En Chequia i Eslovàquia el teatre de porritos és partix integrant les tradicions escèniques locals i de la tradició lliterària d'abdós països. També eixercita una funció important de socialisació per als seus intérprets, ya que contribuïx al desenroll del seu pensament creatiu, al seu aprenentage dels principis de cooperació i comunicació, i la consolidació del seu sentiment d'identificació social. Els espectàculs de porritos acompanyen atres pràctiques culturals tradicionals i events festius com a celebracions, mercats i fires, pero hui en dia han adoptat formes diferents a pesar de que encara se seguixen basant en la tradició. Els depositario d'esta pràctica cultural són els dramaturcs i intérprets, aixina com els dissenyadors dels decorats i els artesans que fabriquen els títaros i el seu vestuari. Les tècniques i els coneiximents vinculats en el teatre de porritos es transmeten en el sí de les comunitats d'intérprets per mig de l'imitació i la pràctica. En Eslovàquia també es transmeten en el sí de dinasties ancestrals de titareters, i també per mig de tallers organisats per associacions sense fins de lucre i escoles de música i art. (UNESCO/BPI)

	Blaudruck/Modrotisk/Kékfestés/Modrotlač, teñir o impressió per reserva en blava índigo
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Este element és compartit en  Eslovàquia, Austria, GER, HUN
	Els térmens “Blaudruck”, “Modrotisk”, “Kékfestés” i “Modrotlač” signifiquen lliteralment “teñir o impressió en blava per reserva”, una pràctica dels artesans tintorers consistent en aplicar als teixits una pasta impermeable a la coloració, abans de procedir a l'operació de teñir de blava índigo. Eixa pasta impedix a la tenyida penetrar en els motius o dibuixos i els deixa sense colorear. Els artesans usen planches fabricades manualment –que daten de tres sigles arrere en alguns casos– per a aplicar sobre els teixits dibuixos en temàtiques d'inspiració genèrica, regional o religiosa. Els motius florals i zoològics són representatius de les cultures locals de les distintes regions. Este element del patrimoni cultural no es llimita al mer teñir o impressió en blava índigo, sino que comprén les demés fases de la cadena de producció textil: preparació de la matèria primera, hilado, teixit i acabament. L'element es practica actualment en menuts tallers familiars regentats per artesans impressors, l'estirp dels quals es remonta a dos o inclús sèt generacions arrere. Les llabors de cada etapa de producció les porten a terme per igual els hòmens i dònes de la família. Els coneiximents d'este ofici tradicional es basen encara en memòries escrites, propietat de les famílies, que daten del sigle XIX, i es transmeten també per mig de l'observació i la pràctica. Els artesans mantenen un fort víncul emocional en el seu ofici, que els infunde un gran sentiment d'orgull per ser els continuadores d'una tradició familiar ancestral. (UNESCO/BPI)

	Fabricació artesanal de perles de vidre bufat per a la decoració d'arbres de Nadal
	Be immaterial inscrit en 2020.
	La fabricació artesanal d'ornaments de perles de vidre bufat per a decorar els arbres de Nadal consistix en introduir en un mòle de latón un tubo de vidre prèviament calfat per a que es forme tot un conjunt de perles cridat klautschata que es platea, colorea i decora mà. Després eixe conjunt es talla en peces més chicotetes o en perlitas individuals que es enristran en fils per a obtindre adorns de múltiples formes. Esta artesania tradicional, que exigix posseir coneiximents especialisats i dominar tècniques molt rigoroses, es considera una pràctica cultural essencial de les regions dels Montes Jizera i les Montanyes dels Jagants, situades al nort de Bohemio, a on les perles de vidre bufat es vénen fabricant des de finals del sigle XVIII. Este element del patrimoni cultural immaterial es ve transmetent de generació en generació en el sí de cada llar. Anteriorment hi havia menuts tallers que també eren depositaris de l'element, pero solament un d'ells ha conseguit sobreviure al periodo de transformació del sistema econòmic socialiste. Es tracta del taller de la família Kulhavý que ha conseguit preservar les seues tècniques i coneiximents especialisats i ha seguit treballant en el concurs de varis artesans locals, conseguint aixina salvaguardar esta pràctica tradicional. Les institucions educatives i culturals, en particular els museus, presten també el seu respal a la transmissió dels coneiximents inherents a este element del patrimoni cultural immaterial, organisant sessions de formació. La creació dels adorns de Nadal es menciona en les llegendes i contes populars sobre el jagant Krakonoš, rei de les montanyes. (UNESCO/BPI)

	La maderada
	Be immaterial inscrit en 2022.
	Este element és compartit en ' Espanya , Austria, GER, Letònia, Lituània
	La maderada, o transport fluvial de la fusta, en Alemània, Àustria, Chequia, Espanya, Letònia i Polònia té el seu orige en l'Edat Mija, quan s'utilisaven basses per a transportar fusta, mercaderies i persones utilisant les corrents naturals d'aigua. En el passat, els balseros que viajaven a destins remots passaven semanes vivint i treballant junts en la seua bassa. Com a resultat, va sorgir una comunitat que compartia els coneiximents, les habilitats, les tècniques i els valors de la fabricació i la navegació de basses de fusta. La tradició s'ha cultivat durant generacions i seguix sent forta gràcies a la contínua comunicació oral, l'observació i la participació, inclús a través de campaments jovenils, escoles locals, festivals i tallers. Les basses de fusta, que medixen fins a 600 metros de llarc, 50 d'ample i 2 d'alt, s'utilisen hui en dia principalment per a navegar pels rius. No obstant, el procés de construcció seguix sent el mateix i inclou la selecció de la fusta, el seu transport al riu i la conexió dels troncs per a formar les basses. La maderada fomenta la colaboració i la cohesió social dins i entre les comunitats participants, i ara està oberta a practicantes de totes les edats, sexes i orígens socials i culturals. La protecció dels sistemes hídrics i ecològics i l'us sostenible de la fusta estan profundament arraïlats en la pràctica. Esta manera regular i animada de compartir experiències enriquix el patrimoni i favorix els valors comuns i els intercanvis culturals que transcendixen fronteres.. (UNESCO/BPI)

	Coneiximents, artesania i habilitats de la producció artesanal de vidre
	Be immaterial inscrit en 2023.
	Este ben és compartit en ' GER, FRA, Espanya , Finlàndia i HUN
	La producció tradicional de vidre artesanal implica donar forma i decorar vidre fret i calent per a produir objectes de vidre buit, vidre pla i vidre corona. Es caracterisa per l'alt grau d'artesania inherent al treball i per forts valors d'equip per la necessitat de respectar els passos previs realisats per atres vidrieros. La majoria dels professionals treballen en tallers o vidrierías de tamany chicotet o mijà. Cada vidriería desenrolla tècniques pròpies del seu catàlec i referències. De la mateixa manera, cada practicant desenrolla el seu propi estil, inclús quan crea peces idèntiques. La producció en les vidrieres tradicionals es basa en la divisió de tasques, a on els vidrieros tradicionalment treballen en equips segons la seua respectiva especialisació. El treball individual també és comú, particularment en tècniques de vidre en fret i creació de joyes. Els coneiximents i habilitats relacionats en la producció artesanal de vidre es transmeten dins de les famílies o per mig de aprenentage en vidriería. La pràctica també es transmet a través de la formació formal, com en escoles vocacionals, escoles secundàries, coleges i universitats. Les característiques de la producció artesanal de vidre generen un fort sentit de pertinença, respecte i solidaritat entre els seus practicants. Esta pràctica centenària també ha donat forma a terminologia específiques, cultures festives i funcions religioses que encara conserven importants significats culturals i socials fins al dia de hui. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Chequía conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix la denominació de Estratègia de salvaguardia de l'artesania tradicional: programa de portadors de la tradició artesanal popular, seleccionat en 2022.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en la República Checa.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en la República Checa (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en la República Checa (en espanyol)