Joži Plečnik

Joži Plečnik

Joži Plečnik (Liubliana, Imperi austrohúngaro (ara Eslovènia), 23 de giner de 1872 - ibídem, 7 de giner de 1957) va ser un arquitecte eslové que va treballar en Viena, Belgrat, Praga i Liubliana. Considerat el Arquitecte Nacional eslové, va voler fer del seu art un instrument al servici de l'afirmació de l'identitat eslovena front a la cultura germànica dominant en l'Imperi austrohúngaro. En 1949 li va ser concedit el premi Prešeren.

Biografia

Anys d'estudi

Despuix de graduar-se en una escola estatal, va marchar a estudiar disseny de mobles a l'escola d'Arts i Oficis en Graz.

En 1895 es va integrar en l'Acadèmia de Viena i va estudiar en el famós arquitecte Otto Wagner. Es va graduar en 1898 com el millor alumne de la seua classe. En 1898-1899, gràcies a una beca va poder viajar per Itàlia i França, admirant als mestres clàssics i del Renaixença en París i Roma.

Arquitecte independent

En tornar a Viena en 1900 (i fins a 1911) va treballar com a arquitecte independent, completant diversos proyectes com la casa Langer (1900), el bloc d'apartaments Zacherl (1903-05) en el centre de Viena, o la font de Carlos Borromeo (1909). Estos primers proyectes estaven caracterisats per una organisació racional i una planificació típica dels dissenys de Wagner per a edificis de departaments i infraestructura, ademés de l'us de superfícies ricament decorades en motius orgànics típics de la Sezession.

El seu iglésia del Sant Esperit (Viena, 1910-13), en el suburbi vienés d'Ottakring, és destacable per l'us innovador del formigó, tant en l'estructura com en la superfície exterior, i també per la seua forma de llenguage abstracte-clàssica. Més radical és la cripta de l'iglésia, en les seues esveltes i angulars columnes de formigó, de capitelés i bases cubistas. En estos treballs, Plečnik es va convertir en un dels pioners de l'arquitectura moderna europea.

Universitat

En 1911 va acceptar la plaça com professor universitari en la Escola d'Arts i Oficis de Praga, a on va estar dèu anys (1911-1921), gràcies a una invitació del seu colega Jan Kotera.

Despuix de la creació de l'Universitat de Liubliana, va ser invitat per l'arquitecte Ivan Vurnik com a professor en el departament d'arquitectura de la Facultat de Liubliana de Tecnologia (1921). Simultàneament, va acceptar l'invitació del president checoslovac Masaryk per a ser l'arquitecte cap en el proyecte de renovació del castell de Praga, el famós Hradčany que domina la ciutat.

Llavors es varen crear dos grups de treball, un en Praga i un atre en Liubliana, que varen treballar junts entre 1920 i 1933.

En el Hradčany praguense, va dissenyar ambiciosos jardins, patis, passages i interiors, hui mantinguts. En Praga també va erigir l'iglésia del Sagrat Cor (1928-1932) en el barri de Vinohrady. I aixina mateix, per llavors, va construir en Sèrbia l'iglésia de Sant Antonio de Pàdua (1929-1932) de Belgrat.

Liubliana

La casa de Plečnik en Liubliana, hui convertida en museu.

Els seus començos en Liubliana varen ser molt més modests. Va escomençar construint la seua pròpia casa en Trnovo (1923-1925), que conserva l'ambient i els utensilis usats per l'arquitecte en la seua vida, aixina com els seus archius. Pero pronte va rebre importants encàrrecs com l'Iglésia de Sant Francisco de Šiška (Župnijska cerkev sv. Frančisčka v Šiški) (1925-1930).

Per a la ciutat va crear un disseny de carrers i canals, en els que va introduir numerosos elements primaris: chicotetes columnes, farols, bancs, vegetació, ponts i plaças. Volia transformar Liubliana en una nova Atenes, la nova capital cultural de la nació eslovena, i va tractar de renovar les formes històriques metafòricament per a recrear el repertori ateniense.

Destaquen ademés el mercat, que és un complex urbà a la dreta del riu Ljubljanica, en una monumental columnata que aplega fins al pont dels dragons; i també la Biblioteca Nacional i Universitària, que és punt culminant de la seua arquitectura; sense oblidar el famós Cementeri de Žale, segons plans anteriors a la Segona Guerra, l'entrada de la qual és un impressionant portal en una columnata que simbòlicament separa l'espai dels vius del dels morts.

Destaquen

• Plaça de Levstik (1927) apany.
• Pont dels sabaters (1931), construcció.
• Pont triple (1932), que afigen dos laterals al vell pont Spital, retocat, formant tres passos d'entrada al centre (1932).
• El castell de Liubliana (Ljubljanski grad) i l'Acrópolis (1932-incomplet, solament va realisar la renovació de la fortificació Šance, 1934).
• El Cementeri central de Žale (Poslovitveni kompleks Plečnikove Žale) i la Necròpolis (1937-1940).
• La Biblioteca Nacional i Universitària (Narodna in Univerzitetna knjižnica) i la Biblioteca helenística (1936-1941).
• La plaça del Congrés i l'Àgora (1927).
• El mercat (Tržnice) 1939-40) i el stoa (1940-1944).
• L'estadi de les Àguiles (Centralni Stadion za Bežigradom) i l'estadi d'Atenes (1925-1941).

Difusió

En els anys huitanta de el XX va ser Plečnik un verdader descobriment per a Europa i el restant del món, per la seua calitat i originalitat. En 1986 el Centre Pompidou va organisar en Liubliana una exposició retrospectiva de Plečnik, que va estar en París i Liubliana; i després, parcialment, en Madrit, Viena, Munich, Karlsruhe, Milà, Venècia, Nova York i Washington. Hui està —com a colecció permanent— en el castell de Fuzine i en el Museu d'Arquitectura de Liubliana.

• [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.

El llegat de Plečnik en Liubliana

Archiu:Ljubljana caps block 3 2014-10-09 11-06-24.jpg

El riu Ljubljanica que travessa la capital eslovena.

Plečnik va impondre en el periodo de entreguerras el seu estil personal en l'arquitectura de Liubliana per a transformar-la en una capital en un toc modern sense perdre l'identitat local ni la chafada històrica i medieval. En l'actualitat, la ciutat és freqüentment mencionada com "la Liubliana de Plečnik".

Abans de reformar el mercat central de la Plaça Vella (Stari trg) i el Pont Triple (Tromostovje), dissenyar la Biblioteca Nacional i Universitària, l'Iglésia de Sant Francisco front a la plaça Preseren, l'iglésia de Sant Miguel, el cementeri Žale, el teatre a l'aire lliure Križanke i dels seus treballs en distints ponts i places, entre uns atres, Plečnik va plantejar una reurbanisació integral de la ciutat entorn al riu Ljubljanica.

Plečnik va entendre al riu com a epicentre de la ciutat i aixina ho va plasmar en el seu pla mestre 1926-1928. Va encapçalar el proyecte de canalisació del Ljubljanica reprenent l'idea de l'arquitecte vienés Alfred Keller, ho va dotar de comportes hidràuliques, va dissenyar passejades en les riberes que també va intervindre en mobiliari urbà, escultures i arboledas.

També va instalar senderes àmplies a la vora del riu Gradaščica, afluent del Ljubljanica, ademés d'escalonar el tram superior d'este últim (en els molls Spica) per a produir un terrat públic en vista al riu, donant inici a la passejada de la ribera urbana en la zona del centre històric.

Bibliografia

• "Joze Plecknik Arquitecte 1872-1957", editat per la Direcció general per a la Vivenda i Arquitectura de el MOPU, Madrit 1987, ISBN 84-7433-480-2
• "La Liubliana de Plečnik", On. Guia de Liubliana, Centre d'informació turística de Liubliana, Liubliana, 2012, pp. 36-38.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joži Plečnik.