Mobiliari urbà
El mobiliari urbà (a voltes cridat també elements urbans) és el conjunt d'objectes i equipament instalats en la via pública per a varis propòsits. En este conjunt s'inclouen bancs, papereres, barreres de tràfic, buçons, bolardos, taulells, empedrado, parades de transport públic (en les que podem trobar marquesinas), cabines telefòniques, entre uns atres. Generalment són instalats pels ajuntaments per a l'us del veïnat,[1] o ben adjudicant-los a un privat per a que este obtinga beneficis explotant la publicitat en la via pública. Les variables més importants considerades en el disseny del mobiliari urbà són, cóm est afecta la seguritat del carrer, l'accessibilitat i el vandalisme.
Els elements urbans identifiquen la ciutat i a través d'ells podem conéixer i reconéixer les ciutats. Apleguen a definir-se com una part constituent de el ADN de l'identitat de la ciutat. El disseny d'un mobiliari urbà que responga i s'adeque als espais, colorits i els usos que la societat demanda és una tasca molt compromesa. Per a això és fonamental la comprensió del mig i una llectura clara detinguda del seu comportament dins del marc a on vaja a ser ubicat, més si es tracta d'una ciutat monumental o històrica i en peculiaritats específiques.
Mobiliari urbà històric
[editar | editar còdic]Ya que la majoria dels artículs de mobiliari urbà són de naturalea utilitària, les autoritats generalment els mantenen actualisats i els reemplacen regularment (generalment per a complir en les reglamentacions, els còdics de seguritat, etc.).[2][3] Per açò, els mobles antics, antiquats, obsolets o inclús no funcionals poden ser rarament vists i tenen una fascinació especial i inspiren nostàlgia per a molta gent.
El parc Tiergarten en Berlín té una colecció de fanals antics de tot lo món, tant de gas com a elèctriques.[4]
Significat local
[editar | editar còdic]El mobiliari urbà en sí s'ha convertit en una part important de les identitats de moltes nacions, tant que un pot reconéixer l'ubicació pel seu disseny; eixemples famosos d'açò inclouen:
- Les cabines telefòniques roges de Londres.[5]
- Els buçons residencials dels Estats Units.
- Les llums del carrer i les entrades de metro de París .
- l'empedrado de ciutats com Barcelona o Bilbao[6] en Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[3]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[4]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és-ES).
- ↑ «The Telephone Box | Story» (en en). www.the-telephone-box.co.uk. Consultat el 27 d'agost de 2018.
- ↑ «[5]». Consultat el 27 d'agost de 2018 (en és-ES).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mobiliario urbano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.