Montes Metàlics
.jpg){kind=link}
Els monts Metàlics o monts Metalíferos (en alemà Erzgebirge, en chec Archivo de audio "Cs-Krusne_hory.ogg" no encontrado) són una cordillera entre Alemània i la República Checa. Formen la frontera entre abdós països a lo llarc de 150 km, estenent-se des de la frontera occidental de l'Estat federat de Sajonia fins al riu Elba.
Topografia
[editar | editar còdic]
La part occidental dels monts Metàlics té les montanyes més elevades de la cordillera. Els cims més alts d'esta cadena són, en el costat chec, el Klínovec, de 1244 m d'altura, i, en el costat alemà, el mont Fichtel de 1215 m. A l'oest, els monts Metalíferos es prolonguen pels Montes dels Pins bavars, estos de menor altura. A l'est, les Montanyes de arenisca del Elba a abdós costats del riu Elba poden considerar-se la prolongació més oriental dels monts Metalíferos. En el seu vertent nort tenen una pendent suau, cap a Alemània, a on es troben les ciutats de Zwickau i Chemnitz, mentres que la vertent sur és molt escarpada.
Clima
[editar | editar còdic]El clima dels monts Metàlics és molt cru: es diu a esta regió la Siberia sajona o bavara, segons el cas. No era rar que en alguns hiverns el ganado es congelara en els estables i la neu cobrira en abril les granges. La població a sovint es quedava aïllada del restant del món.[1]
El seu particular relleu (suau pendent de nordest a surest) rep tota la precipitació de forma regular i prolongada. La cantitat d'aigua medida és aproximadament el doble que en les planures i la capa de neu pot ser molt important fins al més d'abril.
Quan el vent ve del surest (de Bohemio) pot provocar un fenomen de Foehn. Per estes condicions extremes existix prop de Satzung un bosc natural de pi de montanya nano (Pinus mugo). Normalment, esta vegetació solament es troba en els Alps entre els 1600 i 1800 m d'altitut per lo tant es pot parlar, sense exageració, de clima alpí.
Història
[editar | editar còdic]Els monts Metàlics estaven pràcticament deshabitats en l'Edat Mija i coberts de densos boscs. En el sigle XV el descobriment de jaciments d'argent en Jáchymov i d'estany va dur a la colonisació de les montanyes i a la creació de ciutats. El seu nom es deriva de la riquea en recursos minerals. Hui en dia, estes montanyes s'han convertit en llocs turístics, especialment de deports d'hivern.
En la regió de l'antiga RDA, l'explotació d'urani va donar lloc a la contaminació d'un àrea de 40 km². Des del seu tancament, en les mines d'urani s'estan portat a terme treballs de sanejament que no impedixen una taxa particularment alta de càncerés.
Divisió
[editar | editar còdic]La divisió actual és com seguix:[2]
- Terres altes i replanells de Sajonia (Sächsisches Bergland und Mittelgebirge)
- Montes metàlics (Erzgebirge)
- Montes Metàlics Occidentals (Westerzgebirge)
- Montes Metàlics Centrals (Mittelerzgebirge)
- Montes Metàlics Orientals (Osterzgebirge)
- Montes metàlics (Erzgebirge)
L'unitat geogràfica de les ales meridionals dels Monts Metàlics permaneix en els Montes Metàlics del Sur (Süderzgebirge).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Citat de Athenäum Boemo-sive Universitas Zinnwaldensis (1717) per Peter Schenk)
- ↑ https://web.archive.org/web/20110719081325/http://www.umwelt.sachsen.de/de/wu/umwelt/lfug/lfug-internet/documents/naturreg_raum_A3 .pdf en www.umwelt.sachsen.de (pdf, 859 kB)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montes Metàlics.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Metálicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.