Iglésia de Santa Bàrbara (Kutná Hora)

L'iglésia de Santa Bàrbara () en Kutná Hora, República Checa, a voltes calificada de «catedral» per la seua magnificencia, és una iglésia catòlica d'estil gòtic una de les més famoses d'Europa central. La seua construcció va ser iniciada pels habitants de Kutná Hora en l'intenció de fer-li la competència a la catedral de Sant Vito de Praga i al propenc monasteri de Sedlec. D'esta manera els habitants de la ciutat utraquista volien mostrar la seua independència de la capital catòlica i la força de la ciutat de Kutná Hora.

Des d'un punt de vista arquitectònic, es tracta d'una catedral de 5 naus. És un digne rival de la catedral praguense. El nom de catedral, no obstant, no és del tot correcte, ya que el seu estatut canònic és solament de capella i, ademés, no és iglésia residència de cap bisbe. Arquitectónicament, no obstant, sí és cridada catedral: posseïx més de tres naus, un extens sistema de contraforts i arbotantes, ademés d'atres traces necessàries. Al no posseir un transepto es classifica com a capella.

En 1995 va ser declarada per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat i catalogat en dita llista com el lloc número 732. Està dedicada a Santa Bàrbara.

Història

La construcció va escomençar en 1388 pero les obres es varen interrompre en vàries ocasions i va ser finalisada en 1905. D'acort a les propostes inicials, l'iglésia es va dissenyar inicialment per a ser d'un tamany molt major, tal volta inclús el doble de l'actual.

La construcció es va realisar en vàries etapes. La seua continuïtat depenia de l'activitat d'extracció d'argent de les mines de Kutná Hora. Degut a que l'extracció va cessar, la seua construcció també. Els treballs varen finalisar en 1558 i l'iglésia va ser conclosa en un mur provisional en la partix oest. Els treballs següents varen ser tan sol de manteniment i conservació. En 1626, els jesuïtes varen obtindre la catedral i junt a esta varen fundar un internat. En 1770, la ciutat de Kutná Hora va sofrir grans incendis. Els jesuïtes, posteriorment, varen realisar reparacions en estil barroc. Entre elles destaca la construcció de la teulada. La catedral va ser tancada davant el perill de la seua afonada fins a 1884, quan es va reiniciar la seua construcció finalisada en 1905.

Els arquitectes i la construcció

Es considera que el seu primer arquitecte va ser Johann Parler, fill de Peter Parler, qui segons algunes fonts també va tindre alguna participació colateral en el disseny. Esta família d'arquitectes va tindre una profunda influència en les construccions gòtic tardanes de la zona del sur d'Alemània i Bohèmia. Parler va realisar la part més antiga de l'iglésia, inspirant-se en les catedrals franceses. Hi havia huit capelles radials en interiors trapezoides. Després es va construir un cor, sostingut per arbotantes de doble arcada. El disseny inicial de basílica de 3 naus va ser ràpidament reemplaçat per plans més ambiciosos que varen afegir 2 naus més, cada una a un costat de l'edifici.

La construcció de l'iglésia va ser interrompuda per les guerres husitas durant més de 60 anys. Fins a llavors, la catedral havia alcançat casi la mitat de la seua altura actual. La construcció es va reiniciar en 1482, sent liderada, primer, pels ciutadans; i des de 1489, dirigida per un atre arquitecte chec, Matěj Rejsek. Este, entre atres llabors, va finalisar la teulada del cor en una volta de creueria reticulada i els contraforts corresponents. L'abundant decoració d'estil gòtic-tardà caracterisa el seu treball. Despuix de la seua mort en 1506, l'obra va continuar, segons els seus plans, fins a 1509.

Per a que la catedral es poguera usar, era necessari realisar la volta de la nau central. No obstant, l'arribada de Benedikt Rejt (o Ried, 1451-1534), un arquitecte respectat, va supondre un enorme canvi. Rejt va decidir igualar l'altura de les tres naus centrals, en lo que va convertir la basílica planejada anteriorment en una iglésia de saló. D'esta manera es va generar una "iglésia sobre iglésia" en la part de dalt. L'estructura dels nervis de la creueria de la volta de la nau central s'assembla a la de la Sala del rei Vladislao II (de Bohèmia i Hongria), una part del castell de Praga, i està formada per circumferències secantes.

Despuix de la mort de Ried, la construcció va continuar, segons els seus plans, fins a 1588, moment en que l'extracció d'argent va cessar i, per lo tant, no era sostenible finançar la construcció, de modo que la catedral no va ser terminada, sino tan sol tancada en un mur provisional.

Va ser en este moment quan es va produir l'incendi al que ya vàrem fer referència i la catedral es va cobrir en un sostre barroc.

Entre 1884 i 1905, a instàncies de la Societat Arqueològica Vocel local, es va portar a terme una reconstrucció purista obra de Josef Mocker, durant la qual l'edifici no solament va ser restaurat sino que també es va ampliar en un tram abovedado cap a l'oest, a on es va construir una nova frontera neogótica, la frontera actual. El sostre barroc va ser reemplaçada per una armadura en forma de tres sostres de carpes gòtiques, que provablement corresponen aproximadament a la solució gòtica original de Ried.

Estructura i apariència

L'apariència externa és fascinant, aun cuando el treball final del sostre va ser fet a fins de el XIX. Benedikt Rejt (1451-1534) va ser qui va idear el posar tres piràmides cóncaves en el sostre, per a estilisar la catedral i simbolisar la Santíssima Trinitat. D'esta manera, va otorgar a esta iglésia una proposta original, pròpia del periodo més tardà del gòtic, conseguint una major altura i vistositat. El sistema de contraforts està abundantment decorat en obres en pedra; es poden trobar estàtues humanes, animals i criatures mitològiques. Algunes d'elles fan la funció de botaguas.

Des de l'interior pot gojar-se dels seus bells vitrals, altars, el seu púlpit, el seu cor, i alguns fresques migevals, localisats en algunes de les capelles, que descriuen la vida secular i laboral dels miners de la ciutat.

Els bancs de fusta són els originals, que s'han conservat des de el XV. Estan decorats pel tallista Jakub Nymburský.