Kutná Hora

Kutná Hora

Kutná Hora ( (🔊 [ˈkutnaː ˈɦora])) és una ciutat i capital del districte homònim, en la regió de la Bohèmia Central, República Checa.

Història

Esta ciutat té el seu orige en les mines d'argent que hi ha en les seues rodalies. L'explosió econòmica de el XIII va donar gran rellevància a esta ciutat, que va aplegar a competir en Praga en poder econòmic, cultural i polític fins a ben entrat el XVI. El citat boom econòmic va ser degut en gran part al títul otorgat a les mines per Wenceslao II de Bohèmia: Ius Regale Montanorum. En el document que otorgava el títul s'especificaven els térmens administratius i tècnics en els que haurien d'explotar-se les mateixes.

En 1420 l'emperador Segismundo va establir en la ciutat la base militar des d'a on atacar als taboritas durant les guerres husitas. Esta campanya militar va acabar en la pren de la ciutat per Jan Žižka, coneixent llavors la ciutat un atre periodo d'esplendor econòmic. Despuix de la reconciliació de les partixes contendents, la ciutat va ser incendiada per les tropes imperials per a evitar que tornara a caure en mans dels taboritas. En 1485 va ser la sèu de la Dieta que va resoldre les últimes diferències entre utraquistas i catòlics.

A lo llarc de el XVI distints fets varen donar lloc al començ del decliu de la ciutat. Les mines es varen inundar en 1541 i l'insurrecció de Bohèmia contra Fernando I de Habsburgo va fer que la ciutat perguera els seus privilegis. La Guerra dels Trenta Anys i vàries epidèmias de pesta varen contribuir a que la ciutat perguera definitivament tota l'importància que havia tingut en el passat.

Cap a 1900 tenia contabilisada una població de 14 799 habitants.

Economia

L'explotació de les mines data a lo manco de el X, puix s'han trobat dínars d'argent de finals de la centuria en l'assentament de Malín, que en l'actualitat forma part de la ciutat.

Ciutat monumental

El centre històric de Kutná Hora va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1995, destacant en ell l'Iglésia de Santa Bàrbara i la Catedral de La nostra Senyora en Sedlec.

• Casa de Pedra.
• Capella del Corpus Christi.
• Castell Real, també conegut com a Pati Italià.
• Claustre de les Ursulinas de 1735.
• Colegiata de Santiago.
• Colege dels Jesuïtes.
• Columna votiva de la pesta.
• Font de Pedra.
• Iglésia de Santa Bàrbara, realisada entre 1388 i 1905.
• Iglésia de Sant Jacobo.
• Iglésia de Sant Joan Nepomuceno.

Barri de Sedlec

Sedlec és un suburbi de la ciutat a on es troben alguns dels monuments més importants de la mateixa:

• Capella funerària de Tots els Sants en el seu osario.
• Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste.

Galeria fotogràfica

• 
  Plaça Major.
• 
  Colege Jesuïta.
• 
  Casa de Pedra.
• 
  Pati italià.
• 
  Iglésia de Sant Joan Nepomuceno.
• 
  Iglésia de Sant Jacobo.
• 
  Iglésia de Sant Jacobo.
• 
  Iglésia de Santa Bàrbara.
• 
  Iglésia de Tots els Sants.
• Erro al crear miniatura:
• 
  Columna votiva de la pesta.
• Erro al crear miniatura:
  Capella Funerària de Tots els Sants de Sedlec.
• 
  Entrada de la Capella Funerària de Tots els Sants de Sedlec.
• 
  Interior de la Capella Funerària de Tots els Sants de Sedlec.
• 
  Interior de la Capella Funerària de Tots els Sants de Sedlec.
• 
  Candelabro d'ossos humans en la Capella Funerària de Tots els Sants de Sedlec.
• 
  Escut dels Schwartzenberg.
• Erro al crear miniatura:
  Catedral de l'Ascensió de La nostra Senyora en Sedlec.

Ciutats agermanades

Kutná Hora manté un agermanament de ciutats en:

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Kutnohorita, mineral nomenat aixina per haver segut descobert en Kutná Hora.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kutná Hora.
• Guia de Radi Praga
• Kutná Hora Completar la llista i descripció dels monuments de la ciutat real de Kutna Hora