Anar al contingut

Osario de Sedlec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sedlec, kaple Všech svatých s kostnicí.JPG
Osario de Sedlec

El Osario de Sedlec (kostnice Sedlec en chec) és una chicoteta capella catòlica situada baix l'iglésia del Cementeri de Tots els Sants (Hřbitovní kostel Všech Svatých en chec), en Sedlec, un suburbi de Kutná Hora, en la República Checa. El osario conté aproximadament 40.000 esquelets humans, colocats artísticament per a formar la decoració i el mobiliari de la capella.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:SedlecExterior.jpg
Capella exterior

Enrique, l'abad del monasteri de l'Orde del Císter de Sedlec, va ser enviat a la Terra Santa pel rei Ottokar II de Bohemio en 1278. Quan va tornar, va dur en si una chicoteta cantitat de terra que havia arreplegat del Golgotha i la va escampar en el cementeri de l'abadia. La fama d'este acte piadós pronte es va estendre i el cementeri de Sedlec es va fer un lloc de sepeli desijable en tots els llocs de l'Europa Central. Durant la Pesta Negra a mitan de el XIV, i despuix de les guerres husitas a principis de el XV, mils de persones varen ser enterrades allí i el cementeri va tindre que ser ampliat considerablement.

Al voltant de l'any 1400 es va construir una iglésia gòtica en el centre del cementeri, en una volta en un nivell superior i una capella en el sòtol com un osario per a les tombes de masses desenterradas durant la construcció o simplement per a fer lloc per a nous sepelis.

Entre 1703 i 1710 es va edificar una nova entrada per a recolzar la paret davantera, que s'inclinava cap a l'exterior, i la capella superior va ser remodelada. Este treball, en l'estil chec barroc, va ser dissenyat per Jan Santini Aichel.

En 1870, František Rint, un tallista de fusta, va ser contractat per la família Schwarzenberg per a posar en orde els montons d'ossos. Els macabres resultats del seu treball parlen per sí sols. Una enorme llàntia d'aranya, que conté a lo manco una unitat de cada os que forma el cos humà, penja del centre del nau junt a les guirnaldas de cràneus que cobrixen les voltes. Atres treballs inclouen custòdias flanquejant l'altar, un gran escut d'armes dels Schwarzenberg i la firma del mestre Rint, també feta d'ossos i situada en la paret junt a l'entrada.

El documental

[editar | editar còdic]

En 1970, centenari de l'obra de Rint, el cineaste chec Jan Švankmajer va ser l'encarregat de fer un documental del osario. El resultat va ser una gravació de dèu minuts de duració, un malensomi ple d'imàgens esquelètiques narrades en la veu neutra d'una guia turística. Posteriorment Švankmajer reeditaria el documental, en una introducció parlada i una peça de jazz de Zdeněk Liška del poema "Comment dessiner li portrait d'un oiseau" ("Cóm dibuixar el retrat d'un pardal") de Jacques Prévert.

Una capella de osario similar és la de Santa Maria della Concezione dei Cappuccini, en Roma.