Anar al contingut

Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste

L'iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste (), a voltes calificada de «catedral» per la seua magnificencia, és un temple catòlic situat en el barri de Sedlec, a 1,5 quilómetros del centre de la ciutat de Kutná Hora, en la República Checa.

Va ser fundada en 1280, per l'orde cisterciense, com a part d'un monasteri i es va terminar quaranta anys més vesprada, en 1320. És el primer eixemple d'arquitectura gòtica en Bohèmia. Va ser el major edifici religiós del país fins a la construcció de la catedral de Sant Vito, en Praga, que es va prolongar de 1344 a 1929. Està en la llista del Patrimoni de la Humanitat d'Unesco des de 1995, junt en el centre històric de la ciutat i l'Iglésia de Santa Bàrbara.[1]

Història

De 1142 data el primer monasteri cisterciense construït en este emplaçament, junt en el temple dedicat a Santa María. Va ser el primer monasteri cisterciense de Bohèmia, edificat per monges bavars. La seua destrucció pel fòc en el XIII va donar lloc a la construcció d'un nou monasteri, del com formava partix esta Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste. Per a costejar la construcció el monasteri va obtindre un permís per a excavar en les terres de la seua propietat en busca d'argent, que s'extrea en abundància en la zona.

En 1421, l'eixèrcit husita va atacar Sedlec, va destruir el monasteri i el temple va resultar cremat. Va permanéixer en ruïnes durant prop de trescents anys. Es varen mamprendre algunes restauracions entre 1700 i 1709 per Jan Blažej Santini-Aichel que la va reconstruir en estil barroc, preservant les parts gòtiques que varen poder ser restaurades, lo que és mencionat en ocasions com gòtic barroc. Santini va modificar l'estructura original en tres àbsits afegint-li dos més. Despuix de la reconstrucció va ser santificada de nou en 1718.

En 1784 el monasteri va ser tancat per orde del emperador José II de Habsburgo. En 1806 el temple va ser reobert com parròquia.

Es va mamprendre una segona restauració en 2001.

Uns atres

Les despeses de manteniment del temple es distribuïxen entre el govern chec (5,8%), el municipi (10,5%), donants (76,8%), l'Iglésia Catòlica (1,9%) i uns atres (5%).[2]

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons


Referències