Abadia de Kladruby

Abadia de Kladruby

L'abadia de Kladruby () és una antiga abadia benedictina ubicada en Kladruby en la República Checa, prop de la ciutat de Stříbro en el districte de Tachov, entre la ciutat de Pilsen i la frontera en Alemània. Està ubicada en un tossal sobre el riu Úhlavka i especialment l'iglésia del monasteri de l'Asunción de la Verge Maria domina el paisage.

El monasteri original va ser fundat en 1115 pel príncip chec Vladislav I, en 1421 va ser destruït pels husitas, va ser restaurat en la seua totalitat en estil gòtic barroc entre el primer i segon terços del XVIII. Va ser suprimit en 1785 durant les reformes religioses de l'emperador José II.

El monasteri ha segut un important factor religiós, econòmic i cultural en la zona durant sigles. Actualment és propietat de l'estat chec i la seua administració corre a càrrec de l'Institut de Monuments Nacionals. Part del complex monumental també està obert al públic.

És un edifici barroc notable, encara que en molt mal estat de conservació. La part millor conservada és l'iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción, obra mestra de Jan Santini, que va aplicar en ella la seua molt personal síntesis entre l'arquitectura barroca i gòtica. La cúpula de la travessia és un dels seus guanys més impressionants i una obra única en el seu gènero, a lo manco en Europa Central. La prolongació del cor per un triple àbsit és l'atra gran originalitat de l'edifici; el arabesco de les seues voltes entretejidas ha segut descrit pel teòric Christian Norberg-Schulz com «una de les peces arquitectòniques més irreals que jamai s'hagen concebut». Es podria pensar que es varen inspirar en models anglesos si no fora perque és poc provable que Santini els haguera conegut.

• 
  Vista lluntana del monasteri
• 
  Vista de la frontera d'entrada del monasteri

Història

Época migeval

El monasteri va ser fundat en 1115 pel príncip chec Vladislav I —que també va ser enterrat en ell— en honor a la Nostra Senyora de l'Asunción i als sants Benito i Wolfgango. Va servir per a colonisar la zona fronteriça de l'oest d'Bohèmia. Segons la carta de fundació supervivent, va ser colonisada per monges procedents del monasteri bavar en Zwiefalten. Durant els sigles XIII i XIV, el convent local va ser una de les comunitats més grans de la província benedictina checa. Originalment va ser un complex romànic d'edificis del XII al primer terç del XIII, que supostament es va terminar en 1233. Es va completar en la construcció d'una basílica gòtica de tres naus en una travessia posterior, un cor occidental i capella funerària del fundador en el sur.

Els edificis varen ser destruïts en 1421 no solament en les guerres husitas, també pels següents iconoclastes que també varen contribuir significativament a la destrucció dels elements artístics. En 1996, els arqueòlecs varen trobar una colecció única d'aproximadament 1400 fragments d'escultures de marga i elements d'escultura arquitectònica de la segona mitat del XIV.

A finals del XV, l'iglésia va ser completament reparada en estil gòtic i reconsagrada en 1504. Els edificis del monasteri varen ser reparats en el segon quart del XVI. La destrucció va ser causada primer per un incendi en 1590 i després per l'eixèrcit durant la Guerra dels Trenta Anys.

• Vistes de l'iglésia
• 
  Iglésia del monasteri de l'Asunción de la Santíssima Verge María, Sant Wolfgango i Sant Benito
• 
  Vista de l'iglésia des del parc
• 
  Vista de la capçalera de l'iglésia
• 
  Frontera occidental

Barroc

Dibuix de la basílica, de Jan Santini Aichel

Interior de la nau

Detall de la cúpula

Detall de la llanterna de la cúpula

En 1653 es va iniciar la renovació general de l'edifici del convent i de l'Iglésia de la Verge María, i en 1664-1670 es va construir una nova prelatura. El monasteri va ser reconstruït a partir de 1701 per iniciativa de l'abad Maurus Fintzguth. En 1705, el monasteri va recuperar la propietat de Přištice i en 1712 va escomençar la reconstrucció d'una joya arquitectònica única, l'Iglésia de l'Asunción de la Verge María, que encara domina la ciutat de Kladruby. Es va aprofitar al màxim la mamposteria romànic-gòtica i es va afegir un nou arremate de tres fulls. L'iglésia va ser consagrada en 1726, i fins al dia de hui és la tercera iglésia més gran de les terres cheques, despuix de la Catedral de Sant Vito en Praga i de l'Iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora i Sant Joan el Batiste en Sedlec, prop de Kutná Hora (no obstant, la nau té una llongitut de sol 87 m segons Wikipedia).

És una de les obres mestres del constructor Jan Blažej Santini, construïda en estil gòtic barroc. La llongitut total de l'iglésia és de 93 m, l'altura interna de la cúpula és de casi 40 m. Una estrela de huit puntes està marcada en el pis de l'iglésia en l'intersecció. Sobretot, és un símbol de la Verge María, la cridada Estrela Mariana. A voltes es diu que també és el símbol de Santini, representat en l'ornamentació geomètrica de tots els seus edificis. L'autor de la decoració escultòrica va ser principalment Matyáš Bernard Braun. El seu taller escultòric en Praga en 1725-1728 va suministrar a l'iglésia un gran conjunt d'altars dissenyats arquitectónicamente per Santini, aixina com moltes estàtues de sants de fusta de tamany natural. Alguns són blancs i dorats i parcialment dorats, encapçalats per una estàtua del sant titular de l'orde, sant Benedicto. Ademés, el taller va realisar els bancs del cor i la decoració escultòrica del mausoleu del fundador del monasteri, Vladislav I. L'escultor Řehoř Theny també va colaborar en la decoració escultòrica, primer com a assistent del taller de Braun i després despuix de la seua independència en 1728, quan va suministrar, per eixemple, estàtues alegóriques de la Fe i L'Esperança. Els germansEgid i Cosmas Damian Asam varen pintar les fresca en la volta de la cúpula, en el cor i entre els contraforts de la nau principal. Els frescs rococó en les parets de la travessia despuix de 1750 varen ser creats per Judas Thaddeus Supper, en escenes de la Tentació de Sant Benito i la Jerusalem celestial.

La reconstrucció del monasteri va continuar despuix de la mort de Santini, principalment en la construcció d'un nou convent, dissenyat per Kilián Ignác Dientzenhofer. La construcció es va completar en gran part en 1739, encara que el monasteri no es va terminar fins a 1770. No obstant, el treball d'acabament ya va estar marcat per la reducció de la gestió de l'iglésia per part de l'estat —que va culminar en 1785, en acabant de que l'emperador José II promulgara en 1780 l'Edicte sobre Institucions Inactives, que prohibia les órdens monástiques contemplativas i solament permetia órdens monástiques que s'ocuparen de l'ensenyança, l'enfermeria i atres treballs pràctics dins del Sacre Imperi Romà—. L'equipament interior, ademés dels altars, es va vendre i es va dur a atres iglésies.

De 1790 fins a 1989

Poc a poc es varen ser establint en els edificis conventuals quarters, un hospital militar i de inválidos o una casa de pobres. En 1825 el mariscal de camp príncip Alfred Windischgrätz va comprar les seues actius Štěkeň i la finca Tachov Kladruby, que representava una part important dels fideicomisos de la família Windischgrätz. Les seues activitats polítiques i militars li varen impedir administrar la seua propietat i el monasteri no es va usar de manera eficient. La tomba de Windischgrätz d'este periodo s'ha conservat en l'iglésia. En l'antic monasteri també es va establir una cerveseria en 1864. En 1945, els Windischgrätzs varen tindre que abandonar la propietat sobre la base dels decrets de Beneš, que va ser confiscada. El confisc va ser administrat pel Ministeri d'Agricultura i l'Estat Checoslovac, i els Boscs de l'Estat Checoslovac varen administrar el Fondo Nacional de Terres. En 1946, la propietat del monasteri es va assignar a l'orde benedictina. No obstant, l'orde no es va fer càrrec de la propietat i en 1948 va quedar baix l'administració de la Comissió Nacional de Cultura en Praga. Despuix de 1960, la sèu de Granja Estatal Kladruby es va establir en Kladruby i va continuar la devastación del complex del monasteri. En 1967, el centre regional de protecció de la naturalea i el conte dels monuments estatals en Pilsen es varen fer càrrec de l'administració de l'arruïnat monasteri de Kladruby, que es va obrir al públic.

Actualitat

L'iglésia barroca del monasteri de l'Asunción de la Santíssima Verge María, Sant Wolfgango i Sant Benito s'ha mantingut en funcionament fins al dia de hui, i la missa se celebra els dies festius importants (Pasqua, Nadal i l'Asunción de la Santíssima Verge María). Despuix de la seua abolició, el monasteri va ser, per eixemple, un hospital militar, una casa de pobres, una granja estatal i gradualment es va deteriorar. Va escomençar a reparar-se en la década de 1980 i es va convertir en monument cultural nacional despuix de la Revolució de Vellut. És visitat per al voltant de 20.000 visitants cada any. També hi ha varis events culturals organisats per l'associació cívica Klášter Kladruby. Els events regulars són una fira històrica, gires nadalenques en un programa especial, concerts de música clàssica, el cridat «festival Kladrubské léto» [Festival d'estiu de Kladruby] (baix el règim comuniste «Stříbrské léto» [Festival d'estiu]) i concerts d'orgue.

En motiu del 900.º aniversari de la fundació del monasteri en 2015, es va emetre la seua pròpia série de perfums i es va inaugurar l'exposició Archiv vůní.

• Vistes dels edificis monacals
• 
• 
• 
• 
• 

Vore també

• Regla de Sant Benito
• Arquitectura barroca
• Jan Hus
• Jan Blažej Santini-Aichel

Bibliografia

• (1978) Emanuel Poche (ed.). Umělecké památky Čech, Praha: Acadèmia, pp. 52–56 (de 580).
• Viktor Kotrba (1976). Marie Dulavová, Jitka Javůrková (ed.). Česká barokní gotika. Dílo Jana Santiniho Aichla, 1 edició, Praha: Acadèmia, pp. 200.