Terezín
Terezín (/ˈtɛrɛziːn/; en alemà Theresienstadt) és una població de la República Checa, especialment coneguda pel camp de concentració instalat allí durant la Segona Guerra Mundial, que duya com a nom alemà el de Camp de concentració de Theresienstadt. El seu nom es deu a l'emperatriu María Teresa d'Àustria.
Història
Terezín va ser fundada en el XVIII en el nom de Theresienstadt en crear-se una fortificació entre els rius Elba i Ohre pels Habsburgo. Entorn va sorgir un núcleu urbà.
El recint està compost per la ciutat amurallada de Terezin, i una chicoteta fortalea a escassos metros de la ciutat, de construcció similar, que va servir de quarter militar i presó, tant abans pels checs com durant la Segona Guerra Mundial per part de la Gestapo. Abdós estaven conectats per túnels subterràneus. A sovint es confon la presó en el propi camp.
En l'any de 1914 i despuix de ser condenat a 20 anys de presó, va ser reclós en la fortalea de Terezín Gavrilo Princip, responsable dels atacs del Atentat de Sarajevo, a on va perdre la vida l'archiduc Francisco Fernando i la seua esposa la comtesa Sofia. Atentat al que se li atribuïx ser el detonant de la Primera Guerra Mundial. Princip va passar en la fortalea 4 anys, durant els quals la seua salut es va vore prou debilitada aplegant a pesar tan sol 40kg, ademés va perdre un braç per amputació després de tindre una séria infecció d'una ferida. Va morir en l'any de 1918 complint la seua condena.
El concentració de Theresienstadt
Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat amurallada va ser usada com ghetto judeu i posteriorment va servir per a l'eixèrcit nazi com camp de concentració que varen denominar Camp de concentració de Theresienstadt. La ciutat mai va tindre la funció de camp d'extermini, pero va servir de presó temporal per a molts que sí varen ser enviats a atres camps per a ser eixecutats. Donada l'habitabilitat de la ciutat abans de la lluita, i que els primers exiliats varen ser artistes i intelectuals, el govern nazi la va usar com a propaganda sobre el bon tracte i alt nivell de vida que es proporcionava als judeus en els guetos, aplegant a enganyar a un equip d'inspectors internacionals i inclús filmant documentals preparats, quan en realitat les condicions de vida de les persones obligades a viure allí eren deplorables. Al sur de la ciutat es troba un edifici en quatre forns crematoris, que cap al final de la lluita no donaven abast per a desfer-se dels fallits.
Més de 150.000 judeus varen ser traslladats al ghetto, dels que varen morir aproximadament 33.000 en Terezín i atres 88.000 varen ser deportats a camps d'extermini. Al final de la guerra hi havia 17.247 supervivents.
El 2 de maig de 1945 Comité Internacional de la Creu Roja pren Terezín baix la seua protecció lo que fa que les tropes alemanes perguen poder i comencen a destruir proves. Entre el 5 i 6 de maig la majoria de la tropa nazi havia abandonat en camp,el 5 i el 6 del mateix més.[1][2][3] el comandant del mateix, Karl Rahm, ho faria el dia 5 de maig. El camp es va mantindre rodejat de forces de la Wehrmacht i les SS lo que impedia l'eixida dels interns.
A les 9:00 hores del dia 8 de maig de 1945 l'unitat del Primer Front Ucranià del Eixèrcit Rojo comandada pel general Iván Georgievich Ziberov varen lliberar el camp.[4] L'11 de maig les unitats mèdiques soviètiques varen aplegar per a fer-se càrrec del gueto; al sendemà Jiří Vogel, un judeu chec comuniste, va ser designat com a responsable de la gestió fins a la dissolució del gueto. Eixe mateix dia el Consell Nacional Chec va abolir el ghetto i, a partir del 19 de juny de 1945, el nom oficial del camp va ser «Antic Camp de Concentració, Ciutat de Terezín».[5]
Theresienstadt va ser l'únic gueto nazi lliberat en una significante població de supervivents.[3] El 14 de maig les autoritats soviètiques varen impondre una estricta quarantena per a contindre l'epidèmia de tifus;[6] més de 1500 presos i 43 doctors i enfermeres varen morir durant la lliberació.[1] Despuix de dos semanes va terminar la quarantena i l'administració es va centrar en tornar als supervivents als seus països d'orige; la repatriació va continuar fins al 17 d'agost de 1945.[3]
Es calcula que uns 140.000 judeus varen ser deportats a Terezín, dels quals 33.000 varen morir en el lloc, dels sobreviviente aproximadament 80.000 varen ser deportats a camps d'extermini, sobrevivint solament una minoria.[5]
Durant una festa celebrada per a generals alemans i les seues famílies en la presó de la fortalea, els presoners varen quedar lliures de vigilància la nit del 5 de decembre de 1944. Quatre persones varen intentar escapar pero solament una persona ho va conseguir, usant una escala. Anteriorment es creïa que va utilisar un rebanc destruït posteriorment, pero s'ha demostrat que du destruïda des de el XIX.
Despuix de la guerra la fortalea es va destinar a usos militars fins que va ser abandonada en 1996. Hui en dia està oberta per al públic com a mostra del holocaust. Anex a la fortalea hi ha un gran cementeri a on alguns cadàvers no varen poder ser identificats. Mentres, el poble ha sofrit un descens en la seua activitat econòmica per l'abandó militar. Actualment existixen varis museus en la ciutat i la fortalea a on s'explica l'història del camp i les persones que allí vivien, incloent artículs de l'época i reconstrucció.
En Terezín es poden observar també distints túnels subterràneus, construïts pels alemans baix el sol de la fortalea.
Petr Ginz va passar pel camp de concentració. És autor de Diari de Praga, que arreplega les seues anotacions personals abans i durant el seu pas per Terezín.
Música relacionada
- En 2006, la mezzosoprano sueca Anne Sofie von Otter va gravar un CD en les cançons creades pels artistes exterminats en el camp.
- Silvio Rodríguez va compondre una cançó titulada Terezín «dedicada als chiquets judeus assessinats en eixe camp de concentració nazi» que forma part de l'àlbum Érase que s'era.
- En 2021 Jocelyn Pook llança l'àlbum Drawing Life: Remembering Terezin, en commemoració dels 15.000 chiquets internats en el camp de concentració, establit fa 80 anys en 1941. En les cantants Melanie Pappenheim i Lorin Sklamberg, Drawing Life: Remembering Terezin es va inspirar en els dibuixos i obres d'art dels chiquets internats en el camp de concentració de Terezín. Estes obres varen aparéixer en la colecció de 1994 Mai vaig vore una atra palometa, que du el nom del poema del jove Pavel Friedmann que va estar reclós en el camp.
Galeria
-
Porta en l'eslògan Arbeit macht frei en la chicoteta fortalea -
Mapa de Terezín (1790); El nort a la dreta. Es pot vore la muralla de la ciutat i la fortalea davall.
-
La cela a on va estar tancat Gavrilo Princip -
Iglésia de la ciutat -
Cementeri judeu
-
Iglésia de la Resurrecció
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Blodig y White, 2012, p. 182.
- ↑ United States Holocaust Memorial Museum, 2018, Final Weeks, Liberation, and Postwar Trials.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rothkirchen, 2006, p. 247.
- ↑ Adler, 2017, p. 618.
- ↑ 5,0 5,1 Gueto judeu de Terezín: Lliberació Mig: Centre Chec de Madrit Autor: Redacció Data: 30 de juny de 2025
- ↑ Adler, 2017, p. 619.
Enllaços externs
- Els horrors de la guerra: Terezin, el poble fortalea
- Visita TEREZIN, el camp de concentració de Bohèmia, l'Antesala de la mort
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terezín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.