Anar al contingut

Ostrava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ostrava

Ostrava (<phonos file="Cs-Ostrava.ogg">/ˈɔstrava/</phonos>, en silesio: Uostrawa, Plantilla:Lang-pl, en alemán: Mährisch-Ostrau) és una ciutat situada en la zona noreste de la República Checa, prop de la confluència dels rius Óder i Ostravice. La ciutat és capital de la regió de Moravia-Silesia (Moravskoslezský kraj). Té una població aproximada de 284 765 habitants (2024), lo que la convertix en la tercera ciutat més poblada del país (despuix de Praga i Brno). Va ser fundada pel bisbe d'Olomouc a finals de el XIII per a defendre la zona de l'atac dels invasores procedents del nort.

Eixercita un paper molt important en el transport de mercaderias i és el primer centre metalúrgic i miner del país. Ubicada en la conca carbonífera de Ostrava-Karviná, està formada pels núcleus satèlits de Moravská Ostrava, Slezská Ostrava i atres noves poblacions. Conta en establiments dedicats a la transformació del ferro i del acer, centrals elèctriques i tallers per a la reparació de locomotores. Ademés, gran part de l'activitat indústrial es basa en la manufactura d'aleacions d'alumini, productes químics, medicinas, gasos sintètics, plàstics, derivats del petròleu, materials de construcció, roba, ceràmica, mobles i productes alimenticis. És la sèu de l'escola estatal de mines i metalúrgia.

Història

[editar | editar còdic]

Ostrava va ser un important encreuament de rutes comercials durant la Prehistòria, especialment en la cridada "Ruta de l'àmbar." Les troballes arqueològiques mostren que el territori de Ostrava ha segut habitat contínuament en els últims 25 000 anys. 23 000 anys abans de Crist va ser esculpida la Venus de Petřkovice, actualment en l'institut arqueològic de Brno.

En el XIII el riu Ostravice es va convertir en la frontera en el ducado silesio de Opole i el margraviato de Moravia baix sobirania del rei d'Bohemio. Dos assentaments varen sorgir a abdós costats del riu: Slezská Ostrava (Ostrava de Silesia), mencionat per primera volta en 1229 i Moravská Ostrava (Ostrava de Moravia) en 1267, rebent privilegis de vila en 1279. Els ducs polacs d'Opole (de la dinastia Piast) varen construir una fortalea en el seu costat del riu i abdós viles varen ser colonisades en gran part per emigrants germànics durant l'Edat Mija.

Fins a finals de el XVIII Ostrava de Moravia va ser una menuda ciutat de províncies en uns mil habitants dedicats al treball artesà. En l'any 1763 es varen descobrir grans filons de carbó, lo que va provocar el desenroll industrial i l'arribada de nous immigrants en els sigles següents.

Durant el XIX es varen construir vàries torres d'almagasenage de carbó en la ciutat i la primera acereria es va establir Vítkovice, adquirida per Solomon Mayer von Rothschild en 1843. El creiximent industrial va ser favorit per la construcció d'una llínea ferroviària des de Viena en 1847.

Durant el XX la ciutat va continuar desenrollant-se en població, aixina com servicis públics i cultura. No obstant, durant la Segona Guerra Mundial, per la seua importància industrial, va sofrir varis bombardejos que varen causar enormes danys en la ciutat.

Des de la Revolució de Vellut en 1989 la ciutat ha sofrit canvis importants, en vàries reestructuracions. La mineria del carbó es va detindre en 1994 i gran part de les acereries propenques al centre de la ciutat varen ser tancades en 1998. La situació migambiental va millorar de forma notable, encara que la planta siderúrgica Arcelor Mittal continua contaminant el barri de Radvanice i la zona circumdant.

Ostrava va ser candidata per al títul de Capital Europea de la Cultura en 2015, no obstant l'elecció finalment va recaure en la ciutat de Pilsen. La ciutat és el lloc de naiximent del extenista Ivan Lendl, número 1 del rànquing ATP durant varis anys.

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]
Districtes municipals de Ostrava

La ciutat de 214 km² té un total de 23 districtes municipals. El 14 de setembre de 1990 l'ajuntament va decidir crear una divisió en 22 districtes municipals. L'1 de giner de 1994 el districte de Plesná es va separar del de Poruba per a passar a ser el districte municipal més jove.

Demografia

[editar | editar còdic]

Transport aéreu

[editar | editar còdic]

Persones notables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]