Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bèlgica

Archiu:Flag of UNESCO.svg

Archiu:Flag of Belgium.svg

Bèlgica conta actualment en dotze llocs culturals declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, i un de natural, compartit en atres països d'Europa. Ademés té onze bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Bens culturals i naturals

Bèlgica conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Alexiusbegijnhof.jpg	Beguinajes flamencs
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Flandes
	Zona de protecció: 60 ha.
	Les ”béguines“ eren dònes que varen consagrar la seua vida al servici de Deu sense retirar-se del món. En el sigle XIII varen fundar els ”béguinages“, recints que corresponien a les seues necessitats espirituals i materials. Els ”béguinages“ flamencs són conjunts formats per cases, iglésies, dependències i zones verdes, que estan estructurats segons un traçat de caràcter urbà o rural. Construïts en els estils arquitectònics típics de Flandes, són el testimoni excepcional d'una tradició religiosa naixcuda en el noroest d'Europa en l'Edat Mija. (UNESCO/BPI)

Archiu:Brussels floral carpet B.jpg	La Grand-Plau de Brusseles
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Regió de Brusseles-Capital
	Zona de protecció: 1,48 ha. Zona de respecte: 21 ha.
	La Plaça Major de Brusseles és un conjunt extraordinàriament homogéneu d'edificis públics i privats que daten en la seua majoria del sigle XVII. La seua arquitectura és un excelent compendio i una viva ilustració del nivell alcançat en este periodo per la vida social i cultural en este important centre polític i comercial. (UNESCO/BPI)

Archiu:01 Houdeng-Goegnies 050323 (2).JPG	Els quatre elevadors del Canal du Centre i el seu entorn, La Louvière i Li Rœulx (Henao)
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Valonia
	Zona de protecció: 67 ha. Zona de respecte: 539 ha.
	Construïts en un curt tram del històric Canal del Centre, estos quatre elevadors hidràulics per a embarcacions són monuments industrials d'una calitat excepcional. Junt en el propi canal i les estructures conexas, oferixen un eixemple molt complet de paisage industrial de fins del sigle XIX en excelent estat de conservació. Dels huit elevadors d'este tipo construïts en eixa época i al començament del sigle XX, els de el Canal del Centre són els únics del món que es conserven en el seu estat de funcionament primigeni. (UNESCO/BPI)

Archiu:Tournai JPG02.jpg	Campanars municipals de Bèlgica i França
	Be cultural inscrit en 1999, extensió en 2005.
	Este ben és compartit en FRA
	Localisació: Flandes i Valonia (Bèlgica) / Nort-Passe de Calais i Picardía (França)
	Vintitrés campanars situats en el nort de França i el campanar belga de Gembloux han segut inscrits conjuntament en la Llista del Patrimoni Mundial, ampliant aixina el lloc format per 32 campanars municipals de Flandes i Valonia que ya figurava en la Llista des de 1999. Construïts entre els sigles XI i XVII, estos campanars són representatius de diversos estils arquitectònics –romànic, gòtic, renaixentiste i barroc– i constituïxen símbols molt significatius de la conquista de les llibertats cíviques per part de les poblacions urbanes. En temps en que la majoria de les ciutats italianes, alemanes i angleses optaven per construir ajuntaments, en esta regió del noroest d'Europa es va preferir la construcció de campanars municipals. Entre la tríade de torres que dominaven el paisage de les ciutats, la del campanar municipal, emblema del poder dels regidors, s'empinava front a la del castell senyorial i la de l'iglésia, símbols respectius del poder feudal i l'eclesiàstic. En el córrer dels sigles, va aplegar a simbolisar el poder i la riquea de cada municipi. (UNESCO/BPI)

Archiu:Tournai JPG000c.jpg	Catedral de La nostra Senyora de Tournai
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Valonia
	Zona de protecció: 0,50 ha. Zona de respecte: 20 ha.
	Alçada en la primera mitat del sigle XII, la Catedral de Tournai es distinguix per la seua nau romànica de dimensions excepcionals, les seues capiteles ricament esculpidos i la seua travessia en cinc torres precursores de l'art gòtic. El cor va ser reconstruït en el sigle XIII en el més pur estil gòtic. (UNESCO/BPI)

Archiu:Tassel House stairway.JPG	Principals vivendes de l'arquitecte Victor Horta en Brusseles
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Regió de Brusseles-Capital
	Situades en Brusseles i dissenyades per l'arquitecte Víctor Horta, un dels iniciadores de el “Art Nouveau”, la Casa Tassel, la Casa Solvay, la Casa Van Eetvelde i la vivenda-estudie del propi arquitecte formen part de les obres arquitectòniques més innovadores de fins del sigle XIX. La revolució estilística de la que són representatives s'observa en el seu pla obert, aixina com en la difusió de la llum i la genial fusió de les llínees curves de la seua decoració en les estructures de fàbrica. (UNESCO/BPI)

Archiu:Bruges -Quai Rozenhoed.JPG	Centre històric de Bruixes
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Flandes
	Zona de protecció: 410 ha. Zona de respecte: 168 ha.
	La ciutat de Bruixes és un eixemple excepcional d'assentament humà medieval que ha conservat el seu teixit urbà històric tal com ha anat evolucionant a lo llarc dels sigles. Les seues construccions gòtiques primigènies formen part de l'identitat d'esta capital comercial i cultural de l'antiga Europa, que va establir vínculs culturals en distintes parts del món. El nom de Bruixes està estretament unit a l'escola de pintura dels primitius flamencs. (UNESCO/BPI)

Archiu:Spiennes - Minières néolithiques de silex (2).jpg	Mines neolítiques de sílex de Spiennes (Mons)
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Valonia
	Zona de protecció: 172 ha.
	Les mines de sílex de Spiennes, que daten del Periodo Neolític i s'estenen per més de 100 hectàrees, són els centres d'extracció de mineral més vasts i antics d'Europa. Constituïxen un eixemple notable de la diversitat de tècniques utilisades per el home prehistòric per a extraure el sílex i oferixen un interés excepcional per la seua vinculació directa en assentaments humans d'eixe periodo. (UNESCO/BPI)

Archiu:Library of Plantin-Moretus Museum in Antwerp.jpg	Casa, tallers i museu Plantin-Moretus de Amberes
	Be cultural inscrit en 2005.
	Localisació: Flandes
	Zona de protecció: 0,23 ha. Zona de respecte: 184 ha.
	Una imprenta i una casa editorial de la Renaixença i l'época del Barroc formen el museu Plantin-Moretus. Situat en Amberes –que va formar en Venècia i París la tríade de ciutats europees a on l'imprenta va cobrar més auge en els seus primers temps–, el museu està estretament vinculat a el història de l'invenció i propagació de l'art tipogràfic. El seu nom rendix homenage a l'impressor i editor més important de la segona mitat del sigle XVI (circa 1520-1589). Ademés del seu valor arquitectònic excepcional, l'edifici del museu conté numerosos testimonis de la vida i els treballs de l'imprenta i casa editorial més prolífica de tota Europa en les postrimeries del sigle XVI. La casa editorial va proseguir les seues activitats fins a 1867 i en el seu edifici es conserva una important colecció de material antic d'imprenta de notable valor, aixina com una gran biblioteca, archius molt valiosos i algunes obres d'art, entre les que figura un llenç pintat per Rubens. (UNESCO/BPI)

Archiu:20120923 Brussels PalaisStoclet Hoffmann DSC06725 PtrQs.jpg	Palau Stoclet
	Be cultural inscrit en 2009.
	Localisació: Regió de Brusseles-Capital
	Zona de protecció: 0,86 ha. Zona de respecte: 25 ha.
	En 1905, quan Adolphe Stoclet, banquer i coleccioniste d'obres d'art, va encarregar la construcció d'este edifici a Josef Hoffmann, un dels arquitectes més destacats del moviment denominat Secessió de Viena, no li va impondre condicions estètiques ni financeres de cap tipo. La finalisació en 1911 d'este palau i el seu jardí, caracterisats per la seua geometria austera, va anar un moment decisiu en el història del Art Nouveau que anunciava ya l'arquitectura del Art Déco i el Moviment Moderniste. El Palau Stoclet és una de les edificacions més conseguides i homogénees de la Secessió de Viena, conta en obres de Koloman Moser i Gustav Klimt, i encarna l'ambició de crear la “obra d'art total” (Gesamtkunstwerk), en la que arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives s'integren en una mateixa obra. Este edifici és un testimoni de la renovació artística de l'arquitectura europea. El seu estat de conservació és excepcional, ya que s'han preservat intactes la majoria de les instalacions i del mobiliari originals. (UNESCO/BPI)

Archiu:0 Hornu 050322 (7).JPG	Llocs miners importants de Valonia
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Valonia
	Zona de protecció: 118 ha. Zona de respecte: 345 ha.
	Les quatre mines que integren este lloc cultural s'estenen des de l'est fins a l'oest de Bèlgica, a lo llarc d'una franja de terreny de 170 quilómetros de llarc i de 3 a 15 quilómetros d'ample. El lloc ho formen les zones de mineria del carbó millor conservades de tot el país, que es varen explotar principalment des de principis del sigle XIX fins a la segona mitat del sigle XX. En este lloc es troben mostres primerenques de l'arquitectura utòpica dels inicis de la primera Revolució Industrial europea, que formen conjunts urbà-industrials sumament integrats. L'eixemple més notable ho proporcionen la mina i la ciutat obrera del Grand-Hornu, planejades en la primera mitat del sigle XIX per l'arquitecte Bruno Renard. En Bois-du-Luc es troben numerosos edificis construïts en el periodo 1838-1909, aixina com una de les mines de carbó més antigues de tot el continent europeu, l'explotació del qual es va iniciar a finals del sigle XVII. A pesar de que Valonia va contar en centenars de mines de carbó en el passat, la majoria de les seues infraestructures han desaparegut hui en dia. No obstant, les quatre mines que componen este lloc del Patrimoni Mundial han conservat la seua integritat en molt gran mida. (UNESCO/BPI)

Archiu:Maison-Guitte.jpg	Obra arquitectònica de li Corbusier – Contribució excepcional al Moviment Modern
	Be cultural inscrit en 2016.
	Este ben és compartit en 'Plantilla:GER, [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]], FRA, , Plantilla:JAP i redirect Plantilla:CHE
	Localisació: Amberes
	Zona de protecció: 118 ha. Zona de respecte: 345 ha.
	Repartits en sèt països, els 17 llocs integrants d'este ben del patrimoni mundial constituïxen un testimoni de l'invenció d'un nou modo d'expressió de l'arquitectura, en clara ruptura en les seues formes anteriors. Les obres arquitectòniques d'eixos llocs varen ser realisades per li Corbusier a lo llarc de cinquanta anys de “busca pacient”, segons les seues pròpies paraules. El Complex del Capitolio de Chandigarh (Índia), el Museu Nacional de Belles arts d'Occident de Tòquio (Japó), la casa del Dr. Curutchet en L'Argent (Argentina) i l'Unitat de Vivendes de Marsella (França), entre atres construccions, posen de manifest les solucions aportades en el sigle XX pel Moviment Modern al repte de renovar les tècniques arquitectòniques per a satisfer les necessitats de la societat. Estes obres mestres del geni humà també constituïxen un testimoni de l'internacionalisació de l'arquitectura a escala planetària. (UNESCO/BPI)

Archiu:Edersee Buchenwald 08.jpg	Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa
	Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017.
	Este ben és compartit en 'Plantilla:ALB, Austria, Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, ITA, Polonia, Plantilla:ROM, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Espanya i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
	Localisació: Regió de Brusseles-Capital
	Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha.
	Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Bosc de Soignes (en Bèlgica).}

View of the Grote Hoeve at Merksplas	Colónies de Beneficencia
	Be cultural inscrit en 2021.
	Este ben és compartit en Plantilla:NED
	Localisació: Flandes (Bèlgica) / Frisia i Drenthe (Països Baixos)
	Este lloc transnacional seriat és un experiment de reforma social portat a terme en el sigle de les Llums. Estos paisages culturals demostren un model innovador i molt influent de reducció de la pobrea en el sigle XIX aixina com un fenomen de colónia de poblament, conegut hui en el nom de colónia agrícola domèstica. El lloc reunix quatre Colónies de Beneficiència repartides per tres llocs: Frederiksoord-Wilhelminaoord i Veenhuizen (Països Baixos) i Wortel, establida en Bèlgica. En el seu conjunt constituïxen el testimoni d'un experiment de reforma social portat a terme en el sigle XIX per a mitigar la pobrea de les poblacions urbanes, establint assentaments agraris en llocs apartats. La primera d'eixes colónies es va crear l'any 1818 en Frederiksoord (Països Baixos), a on també es va establir la sèu inicial de la Societat de Beneficencia, el propòsit de la qual era reduir la pobrea en tot el país. Els atres components del lloc es varen construir entre 1820 i 1823. En Frederiksoord-Wilhelminaoord, una colónia calificada de “lliure” es varen construir per a les famílies chicotetes granges junt a avingudes rodejades de plantes. Wortel és una colónia híbrida, primer construïda per a famílies i batejada com a “lliure” i més vesprada habitada per menics i vagabunts i calificada com a “forçosa”. En Veenhuizen es varen construir grans dormitoris colectius i grans explotacions agràries centralisades per a òrfens, pordioseros i vagabunts, a els qui es feya treballar vigilats per guardians. Esta colónia era també “forçosa”. Cada component del lloc té un caràcter espacial distintiu relacionat en el grup per al qual va ser construït i una organisació específica del treball, siga en granges familiars o en institucions en granges de treball per a grups o individus. Les colónies es varen construir segons un pla panóptico i un alineamiento ortogonal. Ademés dels edificis d'alberc per als colon, el lloc comprén granges, iglésies i atres instalacions colectives. A mitan del sigle XIX, quan les colónies dels Països Baixos varen aplegar al seu apogeu, vivien en elles més d'11.000 persones. En Bèlgica, varen aplegar a ser unes 6.000 en 1910. (UNESCO/BPI)

Archiu:Lobby of Spa on Rue Royal.jpg	Els grans balnearis d'Europa (Spa)
	Ben cultural inscrit en 2021.
	Este element és compartit en  Alemania, Austria, FRA, Plantilla:CZE i Plantilla:UK
	Localisació: Valonia
	Zona de protecció: 7014 ha. Zona de respecte: 11319 ha.
	Est sitie serial transnacional comprén els célebres balnearis situats en onze ciutats de sèt països europeus: Baden bei Wien (Àustria); Spa (Bèlgica); Františkovy Lázně, Karlovy Vary i Mariánské Lázně (Chequia); Vichy (França); Bad Ems, Baden-Baden i Bad Kissingen (Alemània); Montecatini Terme (Itàlia) i City of Bath (Regne Unit). El desenroll de totes estes localitats es va deure a l'existència de manantiales d'aigües minerals en els seus territoris. Donen testimoni de la cultura termal europea internacional, que es va desenrollar des de principis del sigle XVIII fins al tercer deceni del sigle XX. Açò va conduir a l'emergència de grans balnearis internacionals que varen influir en la seua estructura urbana, que es va organisar entorn als edificis i estàncies (“kurhaus” i “kursaal”, en alemà) dedicats a les teràpies termals. Hi ha també sales de bombeig d'aigua, vestíbuls per als manantiales, columnates i galeries concebudes per a explotar els recursos naturals d'aigua mineral i utilisar-los per a banys i cures d'aigües termals. Les ciutats balnearias varen crear també numerosos jardins, sales de congressos, cassinos, teatres, hotels, mansions residencials i infraestructures específicament destinades a la conducció de les aigües termals. Totes eixes construccions es varen integrar en conjunts urbans de gran bellea paisagística, celosament organisats per a l'administració de teràpies i la realisació d'activitats recreatives. El conjunt d'estos balnearis és representatiu de l'importància de l'intercanvi d'idees i influències en el marc del desenroll de la medicina, les ciències i la balneoteràpia. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Baden bei Wien (AUT), Spa (BEL), Františkovy Lázne, Karlovy Vary i Mariánské Lázne (CZE), Vichy (FRA), Bad Ems, Baden-Baden i Bad Kissingen (GER), Montecatini Terme (ITA), i City of Bath (UK)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Bèlgica. * Campanars municipals de Bèlgica i França - ** Beguinajes flamencs - *** Llocs miners importants de Valonia *! Obres de li Corbusier, lloc compartit en Alemània, Argentina, França, Índia, Japó i Suïssa 1. Els quatre elevadors del Canal du Centre i el seu entorn, La Louvière i Li Rœulx (Henao) - 2. Obres de Victor Horta en Brusseles - 3*!! Hayedo primari, lloc compartit en atres països d'Europa.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bèlgica, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 29 de giner de 2015, ha presentat els següents llocs:

Archiu:Ghent Sint-Niklaaskerk.JPG	El centre històric medieval de Gante i les dos abadies des de les que es va originar Be cultural Propost en 2002
Archiu:Gildehuizen Antwerpen.jpg	Núcleu històric de Antuerpia -Amberes- des del Escalda a les antigues muralles de cap al 1250 Be cultural Propost en 2002
Archiu:Leuven.jpg	Lovaina, edificis universitaris, el patrimoni de sis sigles en el sí del centre històric Be cultural Propost en 2002
Archiu:Galeries Royales Saint-Hubert.jpg	Els passages de Brusseles / Les Galeries Reals de Saint-Hubert Be cultural Propost en 2008
Archiu:Gent Boekentoren2.JPG	L'obra arquitectònica de Henry van de Velde Be cultural Propost en 2008
Archiu:Palais justice bruxelles haut.jpg	Palau de Justícia de Brusseles Be cultural Propost en 2008
Archiu:Hautes-Fagnes.jpg	El replanell de Hautes Fagnes Be cultural Propost en 2008
Archiu:Chaussée Marie-Thérèse.1.JPG	El tram de Bavay-Tongeren de la calçada romana Boulogne-Colónia situat en el territori de la regió valona Be cultural Propost en 2008
Archiu:Liege Place st Lambert Luc Viatour.jpg	Palau dels Príncips-Bisbes de Lieja Be cultural Propost en 2008
Archiu:Braine-L'Alleud - Butte du Lion dite de Waterloo.jpg	El camp de batalla de Waterloo, el fi de l'epopeya napoleónica Be cultural Propost en 2008
Archiu:Belgique Butte du Lion dit de Waterloo.jpg	El Panorama de la Batalla de Waterloo, eixemple particularment significatiu de "Fenomen de Panorames" Be cultural Propost en 2008
Archiu:01-Namur-100109 (3).jpg	Les ciutadelles mosanas Be cultural Propost en 2008
Archiu:Hoge Kempen 034.jpg	Hoge Kempen: paisage de transició industrial Be mixto Propost en 2011
Archiu:Oeren - Belgian Military Cemetery 1.jpg	Llocs funeraris i memorials de la Primera Guerra Mundial (Frontera Oest) Be cultural, compartit en França. Propost en 2014

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Freyr R01.jpg	Castell, jardins i roques de Freÿr	1997–2008	K/N

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Bèlgica té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells compartit en França i un atre baix una denominació multinacional:

Archiu:Binche - Les Gilles.jpg	El Carnestoltes de Binche
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
Archiu:Lokeren-reuzenpaar.jpg	Jagants i dragons procesionales de Bèlgica i França
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
	Este element és compartit en FRA
Archiu:Procession of the Precious Blood of Jesus Christ-The Blood 50.JPG	La processó de la Santa Sanc de Bruixes
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Tots els anys, en primavera, entre 30.000 i 45.000 persones acodixen al centre de la ciutat belga de Bruixes per a presenciar la processó de la Santa Sanc, celebrada el dia de l'Ascensió, quaranta dies despuix de la Pasqua de Resurrecció. Els orígens d'esta lluenta solemnitat es remonten al sigle XIII. Es diu que per eixe llavors un ciutadà de Bruixes va tornar de la segona creuada duent una relíquia de la sanc de Jesucristo. Encapçalats per 30 personalitats de la ciutat, cofrades de la Noble Germandat de la Santa Sanc, i acompanyats per bandes de música, més d'1.700 veïns del municipi desfilen a peu, a cavall o en carruages, representant escenes de l'Antic Testament, de la vida de Jesús i de l'història de Bruixes. Després, els diferents grups de ciutadans van a venerar la relíquia, i la processó finalisa en un ofici religiós en varis idiomes per a que puguen participar en ell els espectadors vinguts d'atres països. Esta processó ha eixercitat durant sigles un paper important en l'expressió de l'identitat dels habitants de Bruixes, aixina com en el seu contacte en gents forasteres. Els participants en esta festivitat són representatius de tots els grups d'edat, famílies i comunitats de la població. Alguns veïns participen en la processó des de quaranta o cinquanta anys arrere, i molts dels que varen deixar la ciutat tornen a sovint a ella per a reviure el “dia més bell de Bruixes”. La processó de la Santa Sanc és un viu eixemple de cóm una cerimònia colectiva pot unir a una ciutat gràcies a una representació ritual de la seua història i les seues creències. (UNESCO/BPI)
Archiu:De droeve apostelen stoet Aalst Carnaval Grote Markt.JPG	El carnestoltes de Aalst
	Be immaterial inscrit en 2010.
	El carnestoltes de Aalst se celebra tots els anys durant tres dies, a partir del Dumenge de Quaresma cristià. En la seua celebració culmina l'any de preparatius efectuats pels veïns d'esta ciutat, situada al nort de Bèlgica, en la regió de Flandes Oriental. Les festivitats, jubilosas i satíriques al mateix temps, se senyalen pels següents events: la proclamació simbòlica del Príncip Carnestoltes com a alcalde de la ciutat, que rep les claus d'esta durant una cerimònia en la que es ridiculisa als polítics del municipi; la desfilada de jagantes i de Bayardo, el cavall llegendari de l'emperador Carlomagno; el ball en graneres en l'emplaçament del mercat central per a aüixar als fantasmes del hivern; la desfilada de chicons jóvens disfrassats de dònes que duen corsés, cochets per a chiquets i paraigües trencats; i la crema ritual de l'efigie del Carnestoltes, acompanyada pels crits dels presents que volen que la festa es prolongue per espai d'una nit més. Ademés dels participants oficials que desfilen en carros alegóricos escrupulosament preparats, vénen a sumar-se a les festivitats grups extraoficiales que escenifiquen burlescament els acontenyiments locals i internacionals de l'any que acaba de transcórrer. Esta festivitat tradicional de 600 anys d'antiguetat atrau a uns 100.000 espectadors i és una expressió d'un esforç colectiu de totes les classes socials, aixina com un símbol de l'identitat de la ciutat dins de la regió. Recreada contínuament per les generacions més jóvens, l'atmòsfera jocosa i un tant subversiva d'este carnestoltes secular constituïx una ocasió per a exaltar l'unitat de la ciutat de Aalst. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Houtem Jaarmarkt, fira hivernal anual i mercat de ganado en Sint-Lievens-Houtem
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Houtem Jaarmarkt és una fira comercial anual que té lloc en el poble de Sint-Lievens-Houtem, situada al surest de la província de Flandes Oriental en Bèlgica. Els dies 11 i 12 de novembre de cada any, este poble és escenari de l'últim mercat important a l'aire lliure de tot el país per a la compravenda de ganado vacú i purasangres. Centenars de tratantes de ganado mostren els seus animals davant juges, colegues, agricultors i mils de visitants entusiàstics. Acodix gent de tot el país per a visitar els stands dels 500 expositors de la fira i trobar-se en atres tratantes, aixina com per a vore, palpar, provar i comprar animals o màquines agrícoles, i presenciar transaccions en les que es recorre tècniques de negociació ancestrals, com les efectuades en palmadas. La fira, en la que s'oferixen a la venda uns 600 cavalls i el doble número de vaques, és una efeméride crucial del calendari del comerç agrícola i un element essencial de l'identitat dels tratantes de ganado. Cada any s'invita a una regió diferent d'un país estranger per a que present en la fira els seus productes regionals, artesania i atres elements atrayentes, lo que permet la realisació de trobades i intercanvis entre tratantes, agricultors i artesans de diferents nacions. L'impacte de la fira i del mercat de ganado en la comunitat local és molt considerable: els domicilis dels particulars es convertixen en llocs públics en lo que es pot menjar i beure, escoltant música. Durant els dos dies de la fira, tot el poble es transforma en un lloc acollidor, obert a tots. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Els Krakelingen i el Tonnekensbrand, festivitats del pa i del vi del final del hivern en Geraardsbergen
	Be immaterial inscrit en 2010.
	La ciutat de Geraardsbergen organisa la seua fira anual el primer dilluns del més de març i celebra el final del hivern huit dies abans en les festivitats dels Krakelingen i el Tonnekensbrand. Els dies precedents, els comerciants adornen els seus escaparats, els panaders hornean panets especials en forma d'anells, cridats krakelingen, i els mestres narren als seus alumnes el relat que explica els orígens de la festa ritual. El dia de la seua celebració, ix de l'iglésia de Hunnegem un corteig de mils de persones, encapçalat pel deán i els regidors de l'ajuntament vestits a l'antiga usanza. Portadors de pa, va vindre, peix i lumbre, els participants en la processó s'encaminen al cim del tossal de Oudenberg, a on s'empina la capella de Santa María. Una volta aplegats al temple, el deán beneïx els krakelingen i recita una pregària. Després, les autoritats religioses i civils beuen una tragallada de vi en got d'argent del sigle XVI que conté un pececito viu, costum que està sent objecte de controvèrsia recentment. A continuació, llancen a la flota present dèu mil krakelingen. Un d'ells tanca en el seu interior una bolleta premiada. El premi consistix en una joya d'or especialment creada per a l'event. En anochecer, la gent es congrega de nou en la part alta del tossal, a on capciona fòc a un tonel de fusta, el tonnekensbrand, per a festejar l'arribada de la primavera. Despuix, els participants descendixen del tossal duent antorches enceses en la mà, per a dur la llum a la ciutat. El rito festiu conferix als participants un fort sentiment de continuïtat i els fa cobrar consciència del seu passat, en evocar llegendes i acontenyiments històrics transmesos de generació en generació. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	El repertori del ritual de les quintes de Lovaina
	Be immaterial inscrit en 2011.
	El repertori del ritual de les quintes de Lovaina és un rito de pas en la vida d'un home, centrat en els dèu anys que precedixen el seu quinquagèsim aniversari. Per als hòmens de Lovaina (Bèlgica) i les seues afores, la formació de la quinta comença als quaranta anys en la realisació d'un viage de caràcter social i filantrópico i culmina als cinquanta, el dia de Sant Abraham, en una celebració davant l'estàtua d'este profeta situada en el parc central de la ciutat. Cada quinta tria una medalla, una bandera i un uniforme distintius, i conta en un “padrí” pertanyent a una quinta dèu anys més vella. Els membres de les quintes celebren i festegen la vida durant un deceni i més. De fet, la quinta només s'extinguix en la mort del seu últim membre supervivent. Les quintes es caracterisen per l'adopció de valors intergeneracionales d'obertura, amistat, solidaritat i dedicació als seus membres i a la ciutat. Les diferències d'orige familiar, ranc o posició social carixen d'importància, i tampoc són rellevants les que atañer a les conviccions polítiques, filosòfiques o religioses. Les úniques condicions requerides per a ser membre de la quinta són la pertinença al sexe masculí i el fet de haver naixcut el mateix any. Les dònes participen cada volta més en les activitats de les quintes com a padrines i colaboradores. Este ritual, que fomenta l'identitat i el sentiment de continuïtat tant entre els seus membres com en el conjunt de la ciutat, ha aplegat cobrar un paper important en la cultura urbana de Lovaina. El número actual de quintes se sifra en cincuenta y cuatro. (UNESCO/BPI)
Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).
	Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, Austria, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, Espanya , FRA, Plantilla:HUN, ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR, Plantilla:CZE i Plantilla:SYR
	En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)
Archiu:Morialmé JPG03.jpg	Les marches d'Entre-Sambre-et-Meuse
	Be immaterial inscrit en 2012.
	Les marches militars d'Entre-Sambre-et-Meuse són un element important de l'identitat cultural del poble d'este mateix nom situat entre els rius Sambre i Mosa, en la regió de de Valonia (Bèlgica). Tots els veïns participen en estes marches commemoratives de la dedicació de l'iglésia d'esta localitat al seu sant patró. Les processons escoltades comprenen vàries companyies organisades a l'estil militar, i cada una d'elles agrupa a decenes, i inclús centenes, de participants. Vestits en uniformes militars, estos formen una o vàries companyies per a acompanyar la processó religiosa. Cada companyia és administrada per un comité i/o un organisme oficial que organisa el recorregut de la marcha i garantisa el bon orde de les formacions. Els jóvens marchen en els seus pares, formant files en la Jove Guàrdia o en atres companyies. La transmissió de les tradicions vinculades a esta pràctica cultural es fa de forma oral, en freqüència en el sí de les famílies, i també en les trobades, balls i convits que és necessari organisar per a preparar la marcha. S'han creat dinasties de tamborileros i pífanos que transmeten els seus coneiximents, melodies i cançons als nous músics. Els artesans que dissenyen l'indumentària i fabriquen els tambors i pífanos també transmeten les seues tècniques per a reconstituir i crear instruments musicals, indumentària, banderes i accessoris. Les marches eixerciten un paper fonamental en l'enfortiment de l'integració, en l'agrupació de hòmens i dònes d'orígens diferents, i en el foment de la cohesió social. (UNESCO/BPI)
Archiu:Horseback fishing Oostduinkerke.jpg	La peixca del camarón a cavall en Oostduinkerke
	Be immaterial inscrit en 2013.
	Dotze famílies de Oostduinkerke es dediquen a la peixca del camarón i cada una d'elles eixercita un comés especial en esta activitat, per eixemple teixir les rets o conéixer a fondo tot lo relacionat en els cavalls de tir brabanzones. Llevat en hivern, estos robusts cavalls recorren les aigües de la plaja de Oostduinkerke dos voltes per semana, paralelament a la llínea costera i en l'aigua fins al pit, tirant de rets en forma d'embut que dos planches de fusta mantenen obertes. Una cadena arrastrada per l'arena produïx vibracions per a que els camarones boten i queden atrapats en la ret. Els peixcadors van almagasenant els seus captures en cestos fixats a abdós costats dels seus cavalls. Tan pronte com la peixca acaba, els camarones es cuinen i es consumixen. Per a este tipo de peixca, és essencial que els seus practicants posseïxquen un bon coneiximent de la mar i dels bancs d'arena, i que tinguen una estreta relació de confiança i respecte en els seus cavalls. Este art de peixcar tradicional conferix a la comunitat que ho practica un fort sentiment d'identitat colectiva i eixercita un paper essencial en events socials i culturals, especialment durant la Festa del Camarón que dura dos dies. La comunitat local prepara este event en mesos d'antelació fabricant carrosses, organisant representacions teatrals galliponteres i confeccionant disfrassos. A esta festa acodixen més de dèu mil persones atretes per la Cavalcata del Camarón i un concurs infantil d'iniciació a la peixca d'este crustaci en el que participen centenars de chiquets. Els peixcadors de camarones es guien pels valors culturals que compartixen en comú i pel principi de interdependencia Els peixcadors més veterans ensenyen als principiantes les seues tècniques i compartixen en ells els seus coneiximents sobre les rets de peixca i les marees i corrents marines. (UNESCO/BPI)
Archiu:Brouwerij Sterkens Overzicht.jpg	La tradició cultural cervecera en Bèlgica
	Be immaterial inscrit en 2016.
	La fabricació de cervesa i l'estima que es té esta beguda formen part del patrimoni cultural viu d'una vasta série de comunitats escampades per tot el territori de Bèlgica. La tradició cultural cervecera eixercita un paper important tant en la vida diària com en els events festius. En tot el país es produïxen unes 1.500 classes de cervesa diferents en métodos de fermentació distints. Des del deceni de 1980, la cervesa fermentada artesanalment ha cobrat una gran popularitat. Algunes regions del país són reputades per les seues varietats específiques, i també hi ha comunitats de monges trapenses que fabriquen cervesa i donan els seus guanys a associacions caritatives. Ademés, la població utilisa esta beguda per a cuinar, elaborar formages llavats en ella i acompanyar determinats aliments per a donar-los nous sabors, tal i com es fa en el vi. Vàries organisacions de cerveceros porten a terme una acció a gran escala en les comunitats per a promoure un consum responsable de la beguda. Ademés, les pràctiques compatibles en el desenroll sostenible han escomençat a formar part de la fabricació de cervesa, ya que s'està fomentant l'us d'embalages reciclables i de noves tecnologies que permeten reduir el consum d'aigua. Les pràctiques i els coneiximents relacionats en l'elaboració de la cervesa es transmeten no només en el sí de famílies i círculs socials, sino també per atres mijos, a saber: cursos impartits per mestres cerveceros en els llocs de fabricació; cursos universitaris especialisats per a estudiants disposts a treballar en el sector cervecero o el hostaleria; programes públics de formació per a empresaris; i pràctiques en chicotetes fàbriques de cervesa per a fermentadores aficionats. (UNESCO/BPI)

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Bèlgica conta en dos proyectes entre les millors pràctiques de salvaguardia baix les denominacions de Programa per a cultivar la ludodiversidad: salvaguardia dels jocs tradicionals en Flandes i Programa de salvaguardia de la cultura del carillón: preservació, transmissió, intercanvis i sensibilisació, seleccionats en 2011 i 2014, respectivament.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bèlgica.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Bèlgica (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Bèlgica (en espanyol)