Obra de Victor Horta en Brusseles

Obra de Victor Horta en Brusseles

Les quatre cases – la Casa Tassel, la Casa Solvay, la Casa van Eetvelde i la Casa-taller de Horta – estan situades en Brusseles i varen ser realisades per l'arquitecte Victor Horta, un dels iniciadores del Modernisme a finals de el XIX. Estes obres varen significar una revolució estilística caracterisada pel pla obert, la difusió de la llum i la lluenta integració de les llínees curves en la decoració i en l'estructura de l'edifici.

Les cases de Victor Horta en Brusseles representen l'expressió més senyalada de l'influència del Modernisme en l'art i en l'arquitectura. L'aparició del Nou art a finals de el XIX va marcar una etapa decisiva en l'evolució de l'arquitectura i va anunciar els canvis futurs. Les vivendes de Victor Horta en Brusseles són el testimoni excepcional d'este nou enfocament.

Les quatre cases de Victor Horta varen ser inscrites en el Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco l'any 2000.

n.º ref.	Be	Localisació en Brusseles	Propietat	Zona de protecció
1005-001	Casa Tassel	Carrer Paul Emile Janson 6, 1000	0 ha	2 ha
1005-002	Casa Solvay	Avinguda Louise 224, 1050	0 ha	5 ha
1005-003	Casa van Eetvelde	Avinguda Palmerston 4, 1000	0 ha	0 ha
1005-004	Casa-taller de Horta	Carrer Americà 23-25, 1060	0 ha	3 ha

Casa Tassel

Artícul principal → Casa Tassel.

La casa Tassel va ser construïda des de 1892 a 1893 per Horta en Brusseles, Bèlgica.

És una de les primeres construccions de l'arquitecte (la seua segona obra residencial, per a ser precisos) i la primera síntesis mundial del Modernisme en arquitectura. Va ser una obra far ya que va trencar la disposició clàssica de les habitacions en les residències de Brusseles. En elles, la porta d'entrada es trobava sempre al costat de la frontera i es prolongava cap a l'interior per un llarc passadiç lateral permetent llavors accedir a les tres parts que seguixen una a continuació de l'atra: el saló en el costat del carrer, el menjador en mig i el pati cobert al costat del jardí.

Horta va posar la porta d'entrada en mig de la frontera, va colocar el passadiç en la zona central de la casa i va sacrificar el centre de la casa per a instalar un pou de llum.

Casa Solvay

Artícul principal → Casa Solvay.

Armand Solvay, el nebot d'Ernest Solvay va confiar la construcció de la casa a Victor Horta. L'edifici és una de les més notables creacions de Horta.

La frontera és simètrica fins al moment en que alcança el nivell situat entorn a la porta-finestra de la planta principal. Esta porta dona accés a un balcó i està flanquejada per dos miradors. En la frontera es poden trobar els materials favorits de Horta: el vidre, el ferro i la pedra natural.

Dins, una primera escala, proveïda d'una barana en metal dorat, conduïx des de la planta baixa a la planta principal a on es troben els espais de recepció (salons en la frontera davantera i menjador en l'atrassera). Estos espais estan separats uns d'uns atres per mampares esmaltadas que poden obrir-se per a crear un enorme espai continu en casi tota la superfície de la casa. Esta escala està culminada per una impressionant vidriera la curvatura de la qual garantisa també una distribució òptima de l'aire calent proporcionat per les boques de calefacció situades al peu de l'escala. Baixe esta vidriera, una segona escala, permet alcançar els pisos superiors, a on es troben les habitacions i sales de bany.

Casa van Eetvelde

Artícul principal → Casa van Eetvelde.

És un esplèndit palauet d'estil moderniste en els números 2-4 de l'avinguda Palmersto, concebut per Horta en dos etapes, en el cantó de la plaça María Luisa i l'avinguda Palmerston.

Edmond Van Eetvelde, Secretari General per a l'Estat independent del Congo, va recórrer a Horta per a materialisar el seu èxit social en pedra, i per a permetre-li organisar recepcions en una residència convenient, i d'estil innovador. La frontera dels n° 4 i 6 i la seua estructura metàlica es remonten a 1895. L'arquitecte es revela especialment innovador en els espais interiors organisats entorn a una vidriera que banya d'una suau claritat les zones de recepció d'un refinament extrem. En orige, el sol del vestíbul situat baix esta vidriera duya inclús lloses esmaltadas que milloraven l'allumenament dels racons. Dins de l'edifici, Horta va crear espais flexibles per mig de divisions correderas.

Realisada tres anys més vesprada, l'ampliació del cantó (n.º 2) es reconeixen fàcilment per la seua frontera en pedra cuidadosadament tallada. Estava destinada a afegir un despaig i una sala de billar a la residència principal, en la que estes parts es comunicaven. Per al restant, incloïa també apartaments. El seu estil s'adorna més i recorda la pròpia casa de Horta que acabava de terminar en el carrer Americà a Saint-Gilles.

Museu Horta

Artícul principal → Museu Horta.

En la casa de Victor Horta (n.º 25 de la rue américaine) es troba hui dia el museu Horta.

Els dos edificis que componen esta casa es varen construir entre 1898 i 1901. Encara que varen ser concebuts junts i es comuniquen interiorment, tenen cada u la seua pròpia individualitat, distinguint la casa privada de la casa del taller.

La vivenda privada inclou dos escales: l'escala principal destinada als propietaris i invitats, i una escala de servici. Pero lo més notable és l'estructura interna de la vivenda privada: no es dividix realment en plantes, ya que la pujada es fa progressivament. I això, combinat en la casi absència de parets de separació, obri perspectives variades, ademés de les horisontals, que contribuïxen a donar l'impressió d'una casa molt més àmplia que lo que realment és.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Obra de Victor Horta en Brusseles.
• Llista del Patrimoni de la Humanitat.