Baden bei Wien
.JPG){kind=link}
Baden bei Wien és una localitat-balneari austriaca de la Baixa Àustria i capital del districte de Baden localisada a 26 km al sur de Viena, Wiener Neustadt. Encara que la seua toponímia oficial és simplement Baden, se sol recórrer al nom de la capital estatal per a diferenciar-ho d'atres localitats de mateix nom com Baden-Baden (Alemània) o Baden (Suïssa).
El municipi està format per les parròquies de Braiten, Gamingerhof, Leesdorf, Mitterberg, Rauhenstein i Weikersdorf.[1]
Història
La fundació de Baden data de l'época de l'Antiga Roma, en aquell llavors era coneguda com Thermae Pannonicae. Hui en dia, encara existixen clavills de l'época. En l'any 869 va ser mencionada com "Padun" i en 1480 va rebre l'estatus de ciutat.
Encara que la població va sofrir els saquejos per part dels hongaresos i els turcs, la localitat va tornar a recuperar-se dels successos. La família real austríaca va fixar la seua residència d'estiu en Baden, la qual va ser construïda junt a vàries viles luxoses baix el mandat del Emperador Francisco I. En la seua época d'apogeu, va rebre les freqüents visites estivals de Ludwig Van Beethoven.[2]
En 1812, la localitat es va produir un incendi que va assolar la localitat, per lo que va tindre que ser reconstruïda per l'arquitecte Joseph Kornhäusel en un estil Biedermeier.
Durant l'I Guerra Mundial, Baden va ser la sèu de l'eixèrcit austrohúngaro de manera temporal. En 1934 es va inaugurar un cassino en el que la localitat va passar a ser un important resort austríac. Despuix de l'II Guerra Mundial, Baden va tornar a ser el centre de l'eixèrcit, encara que en aquella ocasió per part del Eixèrcit Rojo (Unió Soviètica) dins de la zona aliada fins a 1955.
Geografia
Baden està situada a l'entrada del Helental, prop del riu Schwechat, dins de la franja montanyosa dels boscs de Viena. La zona dispon d'un Kursaal, quinze balnearis, una parròquia d'estil gòtic i l'ajuntament en el que es pot accedir a archius històrics.
La localitat és una important zona vinícola en 120 vinyes.
Demografia i climatologia
| Any | Població | ||
|---|---|---|---|
| 1971 | 22.727 | ||
| 1981 | 23.140 | ||
| 1991 | 23.488 | ||
| 2001 | 24.518 | ||
| 2006 | 25.212 | ||
| 2010 | 25.136 | ||
| Source: Baden (Niederösterreich) | |||
Infraestructures
La ciutat està conectada per la (A2) Süd Autobahn (Viena-Carintia) i per la llínea S9 de la S-Bahn en l'estació de Baden de la mateixa manera que el WLB.
Bibliografia
- Carl Schenk: Taschenbuch für Badegäste Badens in Nieder-Oesterreich. Mit Kupfern. Geistinger, Wien/Baden (1820). – Digitalisierte Ausgabe der Universitäts- und Landesbibliothek Düsseldorf.
- Rainer von Reinöhl: Die Baudenkmale dones Kurortes Baden bei Wien. Deutsche Heimatbücherei, Band 4, Wien 1913[3]
- Johannes Ressel: Kirchen und Kapellen, religiöse Gedenksäulen und Wegzeichen in Baden bei Wien. Ein Beitrag zur Geschichte, Heimatkunde und Kunstgeschichte. 2., verbesserte und erw. Auflage, Grasl, Baden 1982, ISBN 3-85098-131-2.
- Johann Kräftner (Hrsg.): Im Schatten der Weilburg. Baden im Biedermeier. Eine Ausstellung der Stadtgemeinde Baden im Frauenbad vom 23. September 1988 bis 31. Jänner 1989. Grasl, Baden 1988, ISBN 3-85098-186-X.
- Viktor Wallner, Gerhard Weber: 200 Jahre Kurpark in Baden. Eine Zusammenstellung. Neue Badener Blätter, Band 3,2, ZDB 2161928-1. Gesellschaft der Freunde Badens und Städtische Sammlungen - Archiv, Rollettmuseum der Stadtgemeinde Baden, Baden 1992.[4]
- Julius Böheimer: Straßen & Gassen in Baden bei Wien. Lexikon der Straßen, Gassen, Plätze, Wege, Stege, Brücken. Grasl, Baden 1997, ISBN 3-85098-236-X.
- Viktor Wallner: Häuser, Menschen und Geschichten – ein Badener Anekdotenspaziergang. Gesellschaft der Freunde Badens, Baden 2002.[5]
- Rudolf Maurer: Die Wiener Vorstadt. Antonsgasse und Annagasse im Lauf der Jahrhunderte. Katalogblätter dones Rollettmuseums Baden, Band 56, ZDB 2101396-2. Rollettmuseum Baden, Baden 2005, ISBN 3-901951-56-3.
- Hildegard Hnatek, Franz Reiter: Baix war’s einmal in Baden bei Wien. Verlag Sutton, Erfurt 2007, ISBN 978-3-86680-154-7.
- Heidi Angelika Mascher-Pichler: Baden bei Wien zur sowjetischen Besatzungszeit 1945 – 1955 mit besonderer Berücksichtigung der ersten beiden Besatzungsjahre und dones Jahres 1955. Dissertation. Universität Wien, Wien 2009. – Volltext online (PDF).
Referències
- ↑ 39. Baden. In: Österreichischer Amtskalender online. Verlag Österreich, Wien 2002–, Permalink Österreichischer Bibliothekenverbund.
- ↑ https://www.tourismus.baden.at/en/beethovenhaus-baden-1
- ↑ Katalogzettel Österreichische Nationalbibliothek.
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ [enllaç trencat].
Wikisource contiene obras originales de o sobre Baden in der Topographia Austriacarum (Matthäus Merian).- Wikisource contiene obras originales de o sobre Baden im Anhang der Topographia Austriacarum (Matthäus Merian).
Enllaços externs
Baden, Lower Àustria en Wikimedia Commons.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baden bei Wien» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.