Bad Ems
Plantilla:Traducció incompleta
Bad Ems (Plantilla:AFI-de) és una ciutat situada en l'Estat federat de Renania-Palatinado, Alemània. És la sèu del districte rural de Rin-Lahn, i és coneguda per ser un balneari a la vora del riu Lahn. Com un d'els grans balnearis d'Europa, la ciutat és Patrimoni de la Humanitat.[1]
Es va fusionar en el municipi colectiu de Bad Ems-Nassau i conta en al voltant de 9.000 habitants.
En 2021, la ciutat va passar a formar part del lloc transnacional Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en el títul de Grans ciutats balneari d'Europa, per les seues famoses aigües termals i la seua arquitectura dels sigles XVIII i XX que atesten la popularitat dels balnearis en Europa durant eixa época.
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat està situada a abdós vores del riu Lahn, frontera natural entre les cordilleres del Taunus i Westerwald, que formen part del massiç del Rin; i junt en els seus districtes exteriors dins de la Reserva Natural de Nassau.
Història
[editar | editar còdic]En l'época romana, en el lloc que ocupa la ciutat, es va construir un castrum com a part dels llimes de l'Alta Germania-Recia, estructura de la qual no queda pràcticament res. En els boscs al voltant del poble, no obstant, existixen distints restants de l'antiga frontera romana.
La localitat va ser mencionada per primera volta en documents oficials en l'any 880 i va rebre el seu carta de població en 1324. En els sigles XVII i XVIII Bad Ems va ser considerada un dels balnearis més famosos d'Alemània. Va alcançar el seu cim en el XIX quan va donar la benvinguda a visitants de tot lo món i es va convertir en residència d'estiu de diferents monarques europeus i artistes, inclós el Kàiser Guillermo I d'Alemània, els Sarés Nicolás I i Alejandro II de Rússia, Richard Wagner, Fiódor Dostoyevski i Vasili Vereschaguin.
En 1870 la localitat, llavors partix de Prusia, va alcançar certa rellevància per ser el lloc a on es va originar el telegrama de Ems, instigant la guerra franc-prusiana. En 1876, en la Haus Vier Türme (Casa de les quatre torres), Alejandro II de Rússia va firmar l'Ucase de Ems pel que es prohibia la llengua ucraniana. Hui un monument commemora l'event.
Mineria
[editar | editar còdic]En els sigles XIX i XX es va realisar una important explotació minera de minerals metàlics, principalment plom, argent, zinc i coure. Els romans ya extreen minerals a cel obert, lo que va continuar durant tota l'Edat Mija. Els numerosos clavills en el tossal Blöskopf donen testimoni d'este periodo de l'història. En el pas del temps, el método d'extracció va passar de l'explotació a cel obert a la subterrànea en túnels i pous, la qual es menciona per primera volta en un document datat en 1158 i va continuar fins a el XVIII, encara que en llargues interrupcions.
L'arribada de la Revolució Industrial va conduir a l'ampliació de la mina, que a partir de 1871 va funcionar baix el nom de Emser Blei- und Silberwerk AG. En 1909 l'empresa va passar a mans de la que més vesprada es va convertir en Stolberger Zink AG i va continuar fins que el final de la Segona Guerra Mundial va interrompre l'activitat en 1945. Despuix de la guerra, la mineria ya no va rebre cap tipo de subvenció, pero fins a 1959 el mineral almagasenat i el d'atres mines es classificava en la planta de preparació central de Silberau.
Hui en dia, la mina encara es coneix com Mercur, el nom colectiu de varis pous individuals, i des de 1996, la mina està habilitada com a museu.
Economia
[editar | editar còdic]L'indústria es llimita principalment a empresas relacionades en la seua condició de balneari, pero és prou variada, entre elles la medicina, l'ingenieria elèctrica i el turisme.
Manantiales minerals
[editar | editar còdic]La localitat es troba en un conjunt de fonts termals minerals, manantiales que tenen un alt contingut de bicarbonato de sodi i temperatures entre 27 i 57 graus °C. S'originen a partir de l'infiltració d'aigua subterrànea de la formació del Devónico Inferior Renano. La sal natural Ems es produïx a partir d'esta aigua mineral i també es comercialisa per separat per a beure i inhalar; quan s'inhala en un vaporizador, l'aigua té un efecte beneficiós sobre els dolor.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Transporte
[editar | editar còdic]La ciutat conta en l'estació de Bad Ems, que es troba en la llínea férrea de Lahntal. La ciutat està conectada en un mirador en la Bismarckturm (torre de Bismarck) per mig del funicular Kurwaldbahn.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els grans balnearis d'Europa». whc.unesco.org. Consultat el 2024-11-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bad Ems.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bad Ems» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.