Anar al contingut

Massiç del Rin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Frahan JPG01.jpg
Massiç del Rin

El massiç renano,[1] massiç del Rin[2] o altiplano renano[3] (en alemán: Rheinisches Schiefergebirge, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és un massiç geològic situat en l'oest d'Alemània, l'est de Bèlgica, Luxemburc i el norest de França. Està drenado pel Rin i alguns dels seus afluents.

A l'oest de l'ensenar de Colónia es troba la regió d'Eifel i les Ardenas belgues i franceses; a l'est està el seu major component alemà, les terres altes del Süder. Els tossals d'Hunsrück formen el seu suroest. El Westerwald és una franja oriental. El Lahn-Dill és una chicoteta zona central i els monts Taunus formen el restant, el surest.

El massiç alberga el Valle Mig del Rin (Gola del Rin), Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, unit a les parts més baixes del Mosela (alemà: Mosel, luxemburgués: Musel).

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 2 Ausschnitt mit Umriss.jpg
Image de satèlit en els contorns (dibuixats en gris) de les montanyes de pissarra del Rin (arbres verts). Dalt queda la desembocadura del Rin en la Mar del Nort.
Archiu:Geology of the Rhenish Massif.png
Esquema geològic del Massiç renano

Geològicament, el Massiç renano està format per roques metamòrfiques, en la seua majoria pissarres (d'ahí el seu nom alemà), deformades i metamorfoseadas durant l'orogènia hercínica (fa uns 300 millons d'anys). La major part del massiç forma part de la zona renanohercínica d'esta orogènia, que també comprén el Harz, més a l'est, i les roques devónicas de Cornualles (suroest d'Anglaterra).

La majoria de les roques del Massiç renano eren sediment depositats durant el Devónico i el Carbonífero en una conca de retroarco cridada conca Renoherciniana. En alguns llocs de les Ardenas, roques encara més antigues, d'edats compreses entre el Cámbrico i el Silúrico, afloren com a massiços superposts a pissarres devónicas. Estes roques més antigues formen massiços propis més menuts (Stavelot, Rocroi, Givonne i Serpont). En el Massiç renano oriental, alguns afloraments molt llimitats en el Sauerland mostren roques d'edat ordovícica i siliúrica inferior. Atres afloraments de roques del Ordovícico formen part del Taunus meridional.

El segon tipo de roca són les roques ígneas terciarias i cuaternarias, que predominen en Vulkaneifel, Westerwald i Vogelsberg. Les roques volcàniques s'han relacionat en una ploma del mant que, per la seua baixa densitat i flotabilitat, va elevar tota la regió durant els últims centenars de mils d'anys, tal i com es medix a partir de l'elevació actual dels antics terrats fluvials.[4]

Cordilleres i tossals

[editar | editar còdic]

Les cadenes montanyoses i montanyoses dins del Massiç renano, algunes en una altura màxima en metros sobre el nivell de la mar (NN)), es detallen a continuació:

A l'oest del Rin de nort (oest) a sur (este)

A l'est del Rin de nort (oest) a sur (este)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vogel, Miller and Greiling (1987).
  2. Dickinson, Robert I (1964). Germany: A regional and economic geography (2nd ed.). London: Methuen, pp. 428-459. .
  3. Elkins, T H (1972). Germany (3rd ed.). London: Chatto & Windus, 1972, pp. 226-236.
  4. Garcia-Castellanos, D., S.A.P.L. Cloetingh & R.T. van Belen, 2000. Modeling the middle Pleistocene uplift in the Ardennes-Rhenish Massif: Thermo-mechanical weakening under the Eifel? Global Planet. Change 27, 39-52, doi:10.1016/S0921-8181(01)00058-3