Massiç del Rin
El massiç renano,[1] massiç del Rin[2] o altiplano renano[3] (en alemán: Rheinisches Schiefergebirge, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és un massiç geològic situat en l'oest d'Alemània, l'est de Bèlgica, Luxemburc i el norest de França. Està drenado pel Rin i alguns dels seus afluents.
A l'oest de l'ensenar de Colónia es troba la regió d'Eifel i les Ardenas belgues i franceses; a l'est està el seu major component alemà, les terres altes del Süder. Els tossals d'Hunsrück formen el seu suroest. El Westerwald és una franja oriental. El Lahn-Dill és una chicoteta zona central i els monts Taunus formen el restant, el surest.
El massiç alberga el Valle Mig del Rin (Gola del Rin), Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, unit a les parts més baixes del Mosela (alemà: Mosel, luxemburgués: Musel).
Geologia
[editar | editar còdic]
Geològicament, el Massiç renano està format per roques metamòrfiques, en la seua majoria pissarres (d'ahí el seu nom alemà), deformades i metamorfoseadas durant l'orogènia hercínica (fa uns 300 millons d'anys). La major part del massiç forma part de la zona renanohercínica d'esta orogènia, que també comprén el Harz, més a l'est, i les roques devónicas de Cornualles (suroest d'Anglaterra).
La majoria de les roques del Massiç renano eren sediment depositats durant el Devónico i el Carbonífero en una conca de retroarco cridada conca Renoherciniana. En alguns llocs de les Ardenas, roques encara més antigues, d'edats compreses entre el Cámbrico i el Silúrico, afloren com a massiços superposts a pissarres devónicas. Estes roques més antigues formen massiços propis més menuts (Stavelot, Rocroi, Givonne i Serpont). En el Massiç renano oriental, alguns afloraments molt llimitats en el Sauerland mostren roques d'edat ordovícica i siliúrica inferior. Atres afloraments de roques del Ordovícico formen part del Taunus meridional.
El segon tipo de roca són les roques ígneas terciarias i cuaternarias, que predominen en Vulkaneifel, Westerwald i Vogelsberg. Les roques volcàniques s'han relacionat en una ploma del mant que, per la seua baixa densitat i flotabilitat, va elevar tota la regió durant els últims centenars de mils d'anys, tal i com es medix a partir de l'elevació actual dels antics terrats fluvials.[4]
Cordilleres i tossals
[editar | editar còdic]Les cadenes montanyoses i montanyoses dins del Massiç renano, algunes en una altura màxima en metros sobre el nivell de la mar (NN)), es detallen a continuació:
|
A l'oest del Rin de nort (oest) a sur (este)
|
A l'est del Rin de nort (oest) a sur (este)
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vogel, Miller and Greiling (1987).
- ↑ Dickinson, Robert I (1964). Germany: A regional and economic geography (2nd ed.). London: Methuen, pp. 428-459. .
- ↑ Elkins, T H (1972). Germany (3rd ed.). London: Chatto & Windus, 1972, pp. 226-236.
- ↑ Garcia-Castellanos, D., S.A.P.L. Cloetingh & R.T. van Belen, 2000. Modeling the middle Pleistocene uplift in the Ardennes-Rhenish Massif: Thermo-mechanical weakening under the Eifel? Global Planet. Change 27, 39-52, doi:10.1016/S0921-8181(01)00058-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo del Rin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.