Cervesa belga
La cervesa belga posseïx moltes variants i estils, com la pale lager, la lambic o la roja de Flandes. Existixen unes 180 cerveseries en el país,[1] considerant grans indústries internacionals i chicotetes destilerías artesanes.[2] Per a fins de 2011, hi havia aproximadament 1150 cerveses belgues originals.
Els belgues beuen, de promig, uns 84 litros de cervesa per persona i any, molt alluntats dels 200 de 1900.[3] La majoria de les cerveses s'embotellen, rara volta es enlatan, i casi totes tenen el seu got o copa de forma exclusiva.[4] L'us del got correcte millora, supostament, el sabor de la cervesa.
Història
La cervesa belga es remonta a l'época de les primeres creuades, en el XII, molt abans de que Bèlgica fora un país independent. En permís de l'Iglésia Catòlica, algunes abadies franceses i flamenques elaboraven i distribuïen cervesa com a forma de finançació. La cervesa de poca graduació de l'época es considerava una opció més sana que l'aigua, no sempre potable. Els ara tradicionals métodos d'elaboració varen evolucionar, baix supervisió de les abadies, durant els següents sèt sigles.
El gremi de cerveceros de Bruixes va ser fundat en 1308, el de Lieja[5] en 1357 i el de Brusseles en 1365.
En el XVIII, els monasteris trapenses que hui elaboren cerveses en Bèlgica estaven ocupats per monges que fugien de la Revolució francesa. No obstant, la primera cerveseria trapista de Bèlgica, la de Westmalle, no va escomençar a operar fins al 10 de decembre de 1836, casi 50 anys despuix de la Revolució. Eixa cervesa era per a us exclusiu dels monges, i es descriu com a «obscura i dolça». La primera venda registrada de cervesa (una cervesa negra) es va produir l'1 de juny de 1861.[6]
En els sigles XVI i XVII, la cervesa més popular en Gante era una cridada Crabbelaer.[7] En el moment de major popularitat, més de 50 cerveseries produïen més de 6 millons de litros per any. En Gante també es produïa les cerveses Klein, Dubbel, Clauwaert, Dubbele clauwaert i Dusselaer[8]
Distribució i disponibilitat
En l'actualitat, les cerveses belgues es venen en botelles de color castany o vert obscur que eviten els efectes negatius de la llum en la beguda. Van tancades per un tapó o una càpsula, i en ocasions abdós coses. Certes cerveses són de «doble fermentació en botella». Encara que es poden comprar les principals marques en alguns supermercats, les tendes especialisades oferixen una selecció més àmplia, encara que a un preu més alt.
En Bèlgica existixen lliteralment mils de cafens que proponen un vast sortit de cerveses als seus clients. Entre ells, alguns dels més coneguts són «Li Bier Circus», «L’atelier», «Chez Moeder Lambic», «Estaminet du Théâtre Royal de Toone» i el «Delirium Café» en Brusseles, «Kulminator» i «Oud Arsenaal» en Amberes, «De Garre» i «‘t Brugs Beertje» en Bruixes, «Het Hemelrijk» en Hasselt, «Het waterhuis aan de bierkant» en Gante i «Li Vaudrée» en Lieja.
L'immensa majoria de les cerveses belgues solament es venen en botella. Les cerveses de barril són generalment de tipo pilsener. Per a gojar plenament de la varietat de gusts, cada cervesa deu prendre's a la seua temperatura ideal, generalment a temperatura de celler, entre 8 °C i 15 °C.
La major part de les cerveses belgues se servixen en el seu got específic, les formes del qual són molt variades (got de boca ampla, tulipán, càliç…) i van marcats en el logotip de la cervesa corresponent. Estes formes diferents servixen per a donar rellevància al gust i els aromes de la cervesa, pel camí que les bombetes prenen a lo llarc de les parets del got. En els últims anys, esta pràctica dels gots específics ha segut introduïda en Estats Units gràcies a la pressió dels cerveceros belgues, empenyorats que els seus productes se servixquen en el got adequat.
Existixen botelles de diversos tamanys: 25 cl, 33 cl, 37,5 cl, 75 cl i múltiples de 75 cl. Les botelles de 37,5 cl. solen estar reservades a les lambic. Les botelles grans, de 75 cl. es venen en certes tendes d'alimentació, pero el sortit és llimitat. En el cas de les grans botelles, la nomenclatura és la del champany, pero són molt escasses. En Bèlgica, un «demi» correspon a una cervesa de 50 cl., mentres que en França, és de 25 cl.
Tipos
Fermentació baixa
Cervesa de taula
Estes cerveses de baixa graduació (menys d'1,5°) se solen vendre en grans botelles i s'usen per a acompanyar els menjars. El seu us va disminuint per la creixent popularitat dels refrescs i les aigües minerals. Existixen versions rosses i negres. Estes cerveses se servien en els menjadors de les escoles fins als anys 70, i certes organisacions intenten restaurar esta costum, considerant que les cerveses de taula són millors per a la salut dels chiquets que els refrescs. Fins als anys 50, existien inclús cerveses per a nodrices.
Pilsener o Pilsner
- Artícul principal → Pilsener.
Encara que Bèlgica és célebre per les seues cerveses especials, les Pilsner són les més venudes en el mercat intern i d'exportació, i representen el 75% de la producció de cerveses belgues. De fermentació baixa, se'ls reconeix fàcilment pel seu color clar i el seu gust suau.
La marca més coneguda internacionalment és la Stella Artois, mentres que les més populars en el mercat intern són Jupiler i Maes.
Fermentació alta
Cervesa d'abadia
Al contrari que les cerveses nomenades «trapistas», les cerveses d'abadia estan elaborades per cerveseries comercials i prenen el seu nom d'una abadia abandonada o en funcionament. En l'àmbit internacional, les marques més conegudes són Leffe (InBev) i Grimbergen (Maes). També són célebres la Tripel Karmeliet, Maredsous, Watou, Saint-Feuillien, Floreffe, Val-Dieu, etc.
Com en el cas de les trapistas, no es tracta d'un sol tipo de cervesa, sino d'una denominació que cobrix distints estils. Cada marca posseïx vàries cerveses, en versió rossa i negra, en graduació de 6,5° o més. L'elaboració de les cerveses d'abadia no està supervisada pels monges, sino per cerveceros comercials que utilisen el nom i la recepta d'una abadia que ha deixat d'elaborar cervesa. Solament unes poques d'elles, com la Val-Dieu i la Abbaye d'Aulne s'elaboren encara en l'abadia d'orige.
En 1999, l'Unió de Cerveceros Belgues va introduir el logo «Cervesa Belga d'Abadia Certificada» (Bière belge d'Abbaye reconnue o Erkend Belgisch Abdijbier[9]) per a distinguir les cerveses elaborades baix llicència d'una abadia existent o abandonada, en contraposició en atres cerveses en les que s'utilisen marques que impliquen conexions religioses, com un sant local.[10][11]
Cervesa trapista
- Artícul principal → Cervesa trapista.
Les cerveses trapistas són del tipo «de fermentació alta» i s'elaboren en una abadia trapense. El procés de fabricació deu ser eixecutat o supervisat en la seua totalitat pels monges trapenses. Onze abadies satisfan els criteris que donen dret a utilisar l'etiqueta «Producte Trapense Autèntic», de les quals, sis són belgues:[12] West-Vleteren, Westmalle, Achel, Rochefort, Orval i Chimay.
Les atres cinc cerveses trapistas són les holandeses La Trappe i Zundert, l'austríaca Engelszell, la francesa Mont dones Cats i la nortamericana Spencer Trappist Ale.
Doble (Double o Dubbel)
La cervesa doble té un característic color castany. Són els monges trapenses de l'abadia de Westmalle els que varen desenrollar este estil en el XIX. Estes cerveses tenen una graduació d'entre 6 i 8°. Ademés de les dobles de les abadies trapenses, coneixem la Sint Bernardus Pater, la Maredsous 8 i la Witkap Dubbel. Les cerveses d'este tipo solen distribuir-se embotellades.
Triple (Tripel)
Per a elaborar estes cerveses rosses, o en ocasions negres, s'utilisen més fermentos i una matriu de rent més resistent a l'alcohol. Estes cerveses són de gust fort i alta graduació. Algunes cerveses trapistas, aixina com la Sint Idesbaldy la Brugse Tripel corresponen a este tipo.
Àmbar o Especial (Ambrée o Amber)
Les receptes d'estes cerveses són una adaptació de les ales britàniques (d'alta fermentació) al gust dels consumidors belgues. En els últims anys, les cerveses àmbar han perdut popularitat. Quan encara es produïa en Mont-Saint-Guibert, la cervesa Vieux-Temps era molt representativa de l'estil àmbar del Brabante Valón. En l'actualitat encara es troben algunes cerveses àmbar que s'elaboren respectant la tradició, com la Palm, una cervesa de gust pronunciat. La cervesa De Koninck, malnomenada «bolleke» pel seu got esfèric, és molt popular entre els habitants de Amberes, a on s'elabora. Un atre eixemple és la Gertrude, una cervesa àmbar de amargor sostingut que solament pot degustar-se en la ciutat migeval de Nivelles. Normalment, les cerveses àmbar tenen una graduació d'entre 5 i 5,5°.
Blanca (Blanche)
Les cerveses blanques, cridades blanche en francés i Witbier en neerlandés, són cerveses que contenen blat, que pot ser malteado o no. Són prou suaus i refrescants. S'aprecien notes de les espècies utilisades: celiandre, pell de taronja, comino. En ocasions se servixen en una rodaja de taronja, sobretot com a beguda refrescant en estiu. Este tipo de cervesa, que s'elabora fa 400 anys, va desaparéixer en els anys 1950, pero va ser recuperada per Pierre Celis en la seua cerveseria Hoegaarden. També va introduir este estil de cervesa en Estats Units, a on numeroses cerveseries artesanals la produïxen baix l'apelació «blanca estil belga».
Alguns eixemples típics: La Binchoise rossa, Hoegaarden, Blanche de Bruges, Fruli i Steendonk. Tradicionalment, estes cerveses s'elaboraven en la zona este de la província de Brabante, tant en el Brabante Valón com en el Brabante Flamenc.
Brut
Este tipo, aparegut en 1997, s'elabora aplicant métodos per a produir champany, i solament l'elaboren dos cerveseries en dos marques distintives: Malheur i Deus. Són cerveses d'alta fermentació.
Cervesa de temporada
Cerveses de camp, elaborades sobretot en la Regió Valona. Són cerveses estacionals, contenen relativament poc alcohol i a sovint tenen un gust afrutado que els fa molt agradables de beure en les époques càlides.
Negra vella
Vieille brune en francés, Oud Bruin en neerlandés, són cerveses campestres, similars a la cervesa roja fins al punt de confondre's. La cerveseria Liefmans és la principal representant. La cerveseria Lochristis, produïx la Caulier negra de 6,8°.
Fermentació espontànea
Lambic
- Artícul principal → Lambic.
Són cerveses típiques belgues en un gust àcit específic. Les lambic no són de fermentació alta ni baixa, sino espontànea, causada pels rent selvats presents en l'aire de les afores de Brusseles i la vall del Senne, àrees a on s'elaboren les lambic. També es poden fer fermentar en bactèries que reaccionen de forma similar als rent consumint sucres, produint alcohol i gas carbónico, que causen aromes únics. Les lambic són les úniques cerveses que experimenten una fermentació espontànea de llarga duració: de tres a sis mesos es consideren «jóvens», i de dos a tres anys, «madures».
La lambic se sol servir com a canya en alguns bars de Brusseles i afores, rarament s'embotella.
Hi ha quatre categories de cervesa derivades de la lambic: «Gueuze», «Kriek», «Framboise» i «Far».
La Gueuze és una mescla de lambics jóvens i velles per a estimular la doble fermentació. Com succeïx en els bons vins, les gueuzes reposen durant anys en toneles. Les marques més conegudes són «Mort Subite», «Belle Vue», «Cantillon» i «Saint Louis». Les marques més populars, com Mort Subite i Saint Louis no tenen problemes en modificar les regles més ortodoxes d'elaboració de lambic, i inclús afigen sucres per a suavisar el gust de les seues cerveses. La gueuze també es diu «champany de Brusseles». Els productes de major calitat es produïxen en les cerveseries Girardin, Oud Beersel, 3 Fonteinen, Cantillon i Boon.
Les cerveses afrutadas s'elaboren afegint frutes o sucs de frutes a la lambic. La variant més comuna és la Kriek, feta en cireres. També s'utilisen frutes com a frambuesa, bresquilles, nabius i albercocs
Per a elaborar la Far s'afig sucre o caramelo a la lambic en la finalitat de provocar la segona fermentació.
Fermentació mixta
Cervesa roja
La cerveseria Rodenbach va llançar este tipo de cervesa fa més d'un sigle. Per a la seua elaboració s'utilisen most torrats, una fermentació en ajuda de distintes varietats de rent per a la fermentació alta i un cultiu de bacils làctics (similar a la fabricació del yogurt). Despuix, la cervesa es deixa reposar en toneles de roure. El resultat és una cervesa moderadament forta, agradable de beure, de color roig profunt i gust típic, àcit i afrutado.
Vore també
Referències
- ↑ «500 nieuwe bieren in 4 jaar». Standaard.be (18 d'octubre de 2011). Consultat el 18 de setembre de 2013.
- ↑ «B.E.S (Belgian Label Service)». Users.telenet.be. Consultat el 18 de setembre de 2013.
- ↑ «Brewed force», The Economist, 17 de decembre de 2011. Consultat el 10 de març de 2013.
- ↑ Michael Jackson's Great Beers of Belgium, Michael Jackson, ISBN 0-7624-0403-5
- ↑ Des de 1373, el de cervecero és un dels «32 bons oficis de Lieja», grups d'inspiració religiosa basats en la solidaritat i l'honestitat professional.
- ↑ Jef van donen Steen, Trappist - Het Bier en de Monniken ISBN 90-5826-214-6, p. 33.
- ↑ P. De Commer: De brouwindustrie et Gent, 1505-1622. Handelingen der Maatschappij voor Geschiedenis en Oudheidkunde et Gent, 1983, 7, 113-171.
- ↑ Richard W. Unger (30 de març de 2007). Beer in the Middle Ages and the Renaissance, University of Pennsylvania Press, p. 187.
- ↑ Cerveses d'abadia en la web Cervebel
- ↑ Adam Lindgreen, Joëlle Vanhamme, Michael B. Beverland (2009). Memorable Customer Experiences: A Research Anthology, Gower Publishing, Ltd., p. 77. ISBN 0-566-08868-1. Consultat el 13 de giner de 2011.
- ↑ «Michael Jackson's Beer Hunter - Belgium's Great Beers». Beerhunter.com. Consultat el 13 de giner de 2011.
- ↑ «trappistbeer.net». Archivat des de l'original, el 13 de giner de 2011. Consultat el 23 de març de 2015.
Enllaços externs
- Michael Jackson, Grans cerveses de Bèlgica, Lannoo, 2006. pp. 132-149 (francés)
- Bieres belges Catàlec en més de 1200 cerveses belgues (francés)
- Cervesa Artesanal Belga Història de la Cervesa Belga Artesanal
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bière belge» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.