Anar al contingut

Anex:Noms d'animals i plantes en záparo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llista de noms d'animals i plantes en záparo (Beier 2014):

Mamífers

Záparo (ortografia) Záparo (fonètica) Castellà Nom científic Kichwa Variants
akaya [a'ka. ya] ronsoco, capihuara (mamífer) Hydrochoerus hydrochaeris kapiwara, kapishu
anasuicha [a'na. el seu. i. cha] llúdria, lobito de riu, zorrito de riu, cap de mate (mamífer) Lontra longicaudis pishña anasuihya
anasuihya [a. na. la seua'i. hya] terme carinyós per a la llúdria, lobito de riu, zorrito de riu, cap de mate (mamífer) Lontra longicaudis pishña anasuicha
arawsu [a'raw. el seu] gose formiguer chicotet (mamífer) Cyclopes didactylus urmiga
arityawkuka [a. ri'tyaw. ku. ka] mona vedat (mamífer) Alouatta seniculus kutu
aryawku ['a. ryaw. ku, a'ryaw. ku] gos (mamífer) allku
asay [a'say] orso banderón, també conegut localment com ‘tamanua’ (mamífer) Tamandua tetradactyla kuchi pillen, tamanuwa
atari [a'ta. ri] rat penat (mamífer) tuta pishku
atawari imatinya [a'ta. wa. ri i'ma. tu. nya] tigrillo (mamífer) Herpailurus yagouaroundi atalla puma
awra ['aw. ra] puma, lluichupuma (mamífer) Puma concolor puka puma
chiriha ['chi. ri. ha] tipo de pelejo de dos dits, més chicotet que l'animal conegut localment com ‘indilʸama’ (mamífer) Choloepus hoffmanni istrillas indillama
chɨmɨatuka imatinya [chɨ. mɨ'a. el teu. ka i'ma. tu. nya] tigre pintat (mamífer) muru puma
imatinya [i'ma. tu. nya] tigre, jaguar, otorongo (mamífer) Panthera onca inzhik puma
ishu ['i. shu] carn (de persona o animal) aycha
iyari ['i. ya. ri] huangana, porc montés (mamífer) Tayassu pecari wangana
ɨsɨka ['ɨ. sɨ. ka] chichico, mona támarin, terme general (mamífer) Saguinus spp. chichiku
kahi ['ka. hi, 'kaa. hi] pelejo de dos dits (mamífer) Choloepus didactylus indillama
kakɨka imatinya ['ka. kɨ. ka i'ma. tu. nya] pantera negra (mamífer) Puma concolor yana puma
kamɨtaka [ka'mɨ. ta. ka] farda (mamífer) farda
kararanu [ka'ra. ra. nu] llop de riu, llop marí (mamífer) Pteronura brasiliensis yaku lubu
kashakawka [ka. sha'kaw. ka] venado cenizo, venado grisa (mamífer) Mazama gouazoubira ushpitu
kashawkunu [ka'shaw. ku. nu] guatusa, punchana, añuje menor (mamífer) Myoprocta pratti punzhana
kashi ['ka. shi, 'kaa. shi] sajino, pecari (mamífer) Pecari tajacu lumu kuchi
kashiricha [ka'shi. ri. cha] rata, rata, terme general (mamífer) ukucha
kashiricha [ka'shi. ri. cha] pericote (mamífer) atun ukucha
kawruruku [kaw'ru. ru. ku] mona huapo negre (mamífer) Pithecia monachus sipuru
kɨawka ['kɨ. aw. ka, 'kɨ. aw. kwa] mona flare, mona farda, mona barisa (mamífer) Saimiri sciureus barisa
kɨraytya muraka [kɨ'ray. tya 'mu. ra. ka] carachupa mama (mamífer) Priodontes maximus atun armadillu
kuchi ['ku. chi] chancho, porc; prestat del kichwa (mamífer) kuchi
kwatɨ ['kwa. tɨ] mona blanca, tipo de mona capuchino (mamífer) Cebus albifrons machin
kwatɨkaw ['kwa. tɨ. kaw] bebé de la mona blanca, tipo de mona capuchino (mamífer) Cebus albifrons machin wawa kwatɨ
kwɨsaw ['kwɨ. saw] cosombo, chosna (mamífer) Potos flavus kwicha
maaha imatinya ['maa. ha i'ma. tu. nya] tipo de tigrillo del tamany d'un gat domèstic (mamífer) Leopardus tigrinus churu puma
masarityu [ma'sa. ri. tyu] manco, tayra, cap de mate (mamífer) Eira barbara tuwi
mɨarawka [mɨ'a. raw. ka, mɨ'ya. raw. ka, mɨ'a. raw. kwa, el meu'a. raw. kwa, el meu'a. raw. ka] mona musmuqui (mamífer) Aotus vociferans tuta kushillu
mukaha ['mu. ka. ha] raposa (mamífer) Caluromys spp. sinik
munuri ['mu. nu. ri] puerco espín, erizo (mamífer) Coendou spp. pucha
muraka ['mu. ra. ka] carachupa, armadillo (mamífer) Dasypus spp. armadillu, kachikambu
nakuhinya aryawku [na. ku'hi. nya a'ryaw. ku] gos del mont (mamífer) sacha allku
nɨkɨru [nɨ'kɨ. ru] venado colorat (mamífer) Mazama americana taruga
nyatsaruɨka [nya. tsa'ru.ɨ. ka] mona leoncillo Cebuella pygmaea punzu chichiku, indi chichiku
patawka ['pa. taw. ka, 'pa. taw. kwa] mona choro (mamífer) Lagothrix lagotricha kushillu
patawka ['pa. taw. ka, 'pa. taw. kwa] mona choro gent, antics kushillu runaguna, kallari Mawta
pinyawka ['pi. nyaw. ka] tipo de tigre del tamany d'un gos (mamífer) Leopardus pardalis uhunda puma
purukinyu [pu. ru'ki. nyu] tipo de mona coneguda localment com a ‘mànec’ (mamífer) mangu (kushillu)
saarɨha ['saa. rɨ. ha, sa'rɨ. ha] mona maquisapa en pit groc (mamífer) Ateles belzebuth chuba
sunaku ['el seu. na. ku] zarigüeya (mamífer) Didelphis marsupialis ayachaka sunakaw
tawrɨya [taw'rɨ. ya] guanta, majás, picuro, paca (mamífer) Cuniculus paca lumucha
turicha ['el teu. ri. cha] farda chicoteta (mamífer) shiltipu turihya
turihya ['el teu. ri. hya] terme carinyós per a la farda chicoteta ‘turicha’ (mamífer) shiltipu turicha
tsumakaw ['tsu. ma. kaw] mona tocón (mamífer) Callicebus discolor sungusungu
tsutsawka ['tsu. tsaw. ka, 'tsu. tsaw. kwa] mona negra, mona machín negre, tipo de mona capuchin (mamífer) Cebus apella yana machin
uhu ['o. hu] coatí, teixó (mamífer) Nasua nasua kuchuchu
umuka ['o. mu. ka] guatín, tipo de rosegador (mamífer) Dasyprocta fuliginosa chanzha
yasuka ['ya. el seu. ka, 'ya. el seu. kwa] danta, sachavaca, tapir (mamífer) Tapirus terrestris sacha wagra
yasuka ['ya. el seu. ka, 'ya. el seu. kwa] danta, sachavaca, tapir (mamífer) Tapirus terrestris sacha wagra

Aus

Vore també: Anex:Aus del Perú
Záparo Fonètica Castellà Kichwa Variants
akamɨnu [a. ka'mɨ. nu] tipo d'au, conegut localment com ‘pardal de turo’ o ‘bubuniru’, que té coronilla de plomes i plomes grans en el coll; antigament este ser era shamán, abans de tornar-se en au bubuniru
amuka ['a. mu. ka] buitre, terme general (au) ullawanga, syuka, kundur
apishyakaw [a'pi. shya. kaw] tipo d'au conegut localment com ‘chiyun’ pel sò que es fa chiyun
arichawkɨ [a'ri. chaw. kɨ, a'ri. chaw. kwɨ] barba; és dir, el péntol de cuiro extra que tenen alguns pardals i certes persones en el seu coll kunga kara
asɨntu [a'sɨn. el teu] tipo de garza chicoteta (au) pindu ipanglu
atawari [a'ta. wa. ri] gallina, gall, pollet (au) atalla
atsu ['a. tsu] tipo d'au conegut localment com ‘au peixcador’ pero més chicoteta que l'au ‘yataka’ ipanglu, ali ipanglu
charaku [cha'ra. ku] tipo d'au conegut localment com a ‘au peixcador’ tsalagwali
chawkɨ ['chaw. kɨ, 'chaw. kwɨ] tipo de tucán gran que té cap negre i pit blanc i roig (au) sikwanga
chawruruka [chaw'ru. ru. ka] tipo d'au chicoteta gulurdina
chiryawticha [chi. ryaw'tu. cha] tipo d'oropéndola (au) chawa mangu
iku ['i. ku] ou lulun
iminichaw [i'la meua. ni. chaw] montete, tipo de pava nocturna munditi
iminichaw sɨsɨka [i'la meua. ni. chaw 'sɨ. sɨ. ka] tipo de gavilà gran (au) munditi anga
ipakawka [i'pa. kaw. ka, i'pa. kaw. kwa, i. pa'kaw. kwa, i. pa'kaw. ka] tipo de tórtola de color roig i gris (au) puskuyu
itya ['i. tya] casa wasi
itya ['i. tya] niu tadzin
ɨrɨrɨka [ɨ'rɨ. rɨ. ka] tipo d'au chicoteta que va pel riu turu yutu
kahaakwa [ka'haa. kwa] pelussa willma
kahaakwa [ka'haa. kwa] ploma rigra panga
kahaakwa [ka'haa. kwa] ala pishku rigra
kakɨka mukutsaw ['ka. kɨ. ka 'mu. ku. tsaw] tipo d'oropéndola (au) yana mangu
kamariawka [ka. ma. ri'aw. ka] tipo de perdiu chicoteta (au) yutu, turushkushina
katsawinya [ka'tsa. wi. nya] tipo de pava gran en plomes blanques en el cap (au) pawa
kawarɨricha [ka. wa'rɨ. ri. cha] tipo d'au chicoteta simayuka pishku
kawastɨrɨkaw [ka. wa'stɨ. rɨ. kaw] tipo d'au puksiri
kawkɨɨka [kaw'kɨɨ. ka] tipo d'oropéndola (au) chullu mangu, mangu
kawku ['kaw. ku] el tipo de tucán més menut, mig roig de pit (au) gawpi
kɨraka suraka ['kɨ. ra. ka 'la seua. ra. ka] tipo de guacamayo conegut pel seu cap gran (au) bassa uma wakamaya
kɨratsakaw [kɨ'ra. tsa. kaw] tipo d'au, conegut per utilisar el cuiro de boa morta per a fer el seu niu chuchukshami
kuinyu [ku'i. nyu] tipo d'au mawli
kwatyawhwaka [kwa'tyaw. hwa. ka] tipo d'au chicoteta machin pishku
kwayawhwanu [kwa'yaw. hwa. nu] loro chiricles, tipo de loro chicotet en pit groc i ales verdes (au) chilikris
mahwɨrakaw [ma'hwɨ. ra. kaw] tipo d'au que va pel riu yaku pishku
makawa [ma'ka. wa] tipo de gavilà que menja culebras (au) waktaway
masanaka [ma. sa'na. ka] garza (au) garsa
matsakaw ['ma. tsa. kaw] trompetero yami
muhukuruka [mu. hu'ku. ru. ka] tipo de carpintero gran (au) pinduk kalpintiru
muɨha uihya ['mu.ɨ. ha 'o. i. hya] tipo de picaflor de color blanc (au) lumu kindi
mukusay [mu'ku. say] panguana, tipo de perdiu (au) kankwana
mukutsaw ['mu. ku. tsaw] tipo d'oropéndola (au) mangu
nakɨtiryuka [na. kɨ. tu'ryu. ka] tipo d'au que es troba solament prop dels estanys kucha pishku
nakutawɨrɨkaw [na. ku'ta. wɨ. rɨ. kaw] tipo de loro chicotet en cara blanca (au) kigllu
naraaka ['na. raa. ka] anhinga, tipo d'au aquàtica chunda anga
nɨɨwa ['nɨɨ. wa] tipo de perdiu que es considera un menjar especial (au) yutu
paruparuka ['pa. ru. pa. ru. ka] tipo d'au chicoteta chuba tyurusku
pawku ['paw. ku] pava amazónica, pucacunga karunzi, puka pawa, puka kunga
piawka ['pi. aw. ka, 'pi. aw. kwa] paujil pawshi
pikwarɨka [pi'kwa. rɨ. ka] tipo de loro gran (au) likwa
piryusha [pi'ryu. sha] tipo d'au chicoteta que es troba en la chacra killu pishku
pishaka ['pi. sha. ka] au, pardal, terme general pishku
pɨrɨku ['pɨ. rɨ. ku] tipo de tucán chicotet en pit pintat de groc i negre (au) kwilin
puka ['pu. ka] tipo de perdiu (au) atun yutu, wun yutu
pukuruka [pu'ku. ru. ka] tipo de perdiu chicoteta (au) tukilu
pupuka [pu'pu. ka] tipo de gavilà chicotet (au) punpun anga
sarawku [sa'raw. ku] tipo de tucán chicoteta en pico curt (au) yaw
sawɨka ['sa. wɨ. ka] guacamayo verda, més chicotet que el guacamayo ‘suraka’ (au) awitya
sawrɨmaka [saw'rɨ. ma. ka] tipo de perdiu chicoteta (au) suransuran
sɨsɨka ['sɨ. sɨ. ka] tipo de gavilà gran (au) anga, urpi anga, indi anga
suatakarakaw [el seu. a. ta'ka. ra. kaw] tipo de pava (au) wataraku
suinyuka [la seua'i. nyu. ka] tipo de tórtola de terra (au) urpi
sukɨɨka [la seua'kɨɨ. ka] tipo d'au chicoteta kityupi
suraka ['el seu. ra. ka] guacamayo, papagayo, terme general (au) wakamaya
shamushi [sha'mu. shi] tipo d'au menuda, conegut localment com ‘miyanka’ miyanka
shiamuricha [shi'a. mu. ri. cha] tipo de loro més chicotet que el loro conegut com ‘supiwichu’ (au) supiwichu
shiawrɨka [shi'aw. rɨ. ka] perico, tipo de loro (au) wichu
shiryawku ['shi. ryaw. ku] tipo de lechuza chicoteta (au) iluku
tatakawakaw [ta. ta'ka. wa. kaw] tipo d'au que es coneix localment com ‘el mare dels animals’ akangaw
tawicha ['ta. wi. cha] tipo de loro conegut localment com ‘catarnica’ (au) tuwish
tawɨkuru [ta'wɨ. ku. ru] tipo d'au chicoteta tuwin kullu
tɨkɨrɨka suraka [tɨ'kɨ. rɨ. ka 'la seua. ra. ka] guacamayo groc (au) killu wakamaya
tuaru ['el teu. a. ru] tipo de loro que es coneix com a tipo fi (au) araw
tukutukuka [el teu. ku. el teu'ku. ka] tipo de lechuza que va en el mont (au) apapa
turukɨka [la teua'ru. kɨ. ka] tipo d'au chicoteta titi
turusaka [el teu'ru. sa. ka] tipo d'au chicoteta en pit roig i cap negre kilpundu
tutawha [el teu'taw. ha] tipo de gavilà chicotet (au) punpun anga
tsɨtsɨkaw ['tsɨ. tsɨ. kaw] tipo d'au chicoteta de color roig chikwan
tsɨtsɨkɨrɨka [tsɨ. tsɨ'kɨ. rɨ. ka] tipo de carpintero chicotet (au) kullushuti
tsunuka ['tsu. nu. ka] tipo de carpintero chicotet (au) tsuwan
uhatuka [o'ha. el teu. ka] tipo de loro gran (au) uritu, ushpa uritu
uihya [o'i. hya] picaflor, terme general (au) kindi
wɨtsaka uihya [wɨ'tsa. ka. 'o. i. hya] tipo de picaflor de color gris en pit blanc (au) ali kindi
yataka ['ya. ta. ka] tipo d'au conegut localment com a ‘au peixcador’ pero més gran que l'au ‘atsu’ ipanglu
yataka ['ya. ta. ka] tipo d'au conegut localment com a ‘au peixcador’ pero més gran que l'au ‘atsu’ ipanglu

Reptils i amfibis

Záparo Fonètica Castellà Kichwa Variants
aparuka [a'pa. ru. ka] taperot, la larva de la granota o atres amfibis putu kulu
arityawkuka sawɨraw [a. ri'tyaw. ku. ka 'sa. wɨ. raw, a. ri'tyaw. ku. ka 'sa. wɨ. ru] tipo de boa (reptil) kutu amarun
awashiryawɨtapuka [a. wa. shi. ryaw.ɨ'ta. pu. ka] tipo d'escurçó venenosa (reptil) shishin
ayamɨ ['a. ya. mɨ] lagartija que té la pell extendible en el coll i sap nadar (reptil) ayambi
imahay [i. ma'hi ha] tipo de boa (reptil) yana amarun
inyahwa kawnu [i'nya. hwa 'kaw. nu] tipo d'escurçó venenosa (reptil) manduru palu
iyawricha [i'yaw. ri. cha] tortuga de terra, de tamany chicotet tsawata yawricha
kashinyu ['ka. shi. nyu] tipo d'escurçó venenós de color vert que viu en els arbres uritu palu
kawnu ['kaw. nu] escurçó, terme general per a serps venenoses palu
maikura [mai'ku. ra] tipo de culebra no venenosa que només menja aranyas (reptil) wayra palu
manari ['ma. na. ri] fardacho, terme general lagartu
mɨrɨhanu [mɨ. rɨ'ha. nu] jergón, tipo d'escurçó venenós (reptil) pitalala
nakuhinya sawɨraw [na. ku'hi. nya 'sa. wɨ. raw] tipo de boa (reptil) sacha amarun
puka ['pu. ka] tipo de sapo, conegut localment com ‘uwin’, més gran que el sapo conegut com ‘unkulu’ (amfibi) uwin
sawɨraw ['sa. wɨ. raw] boa, tipo de culebra, terme general amarun
sɨrɨkana [sɨ. rɨ'ka. na] tipo de largartija chicoteta (reptil) tsala kulu
surɨkawnu [la seua'rɨ. kaw. nu] matacaballo, tipo d'escurçó venenós mutulu
tawhwa ['taw. hwa] tipo de sapo, conegut localment com ‘unkulu’, més chicotet que el sapo conegut com ‘uwin’ (amfibi) unkulu
tuchihya ['el teu. chi. hya] charapa, tipo de tortuga que viu en l'aigua tarikaya
turukɨnaka [el teu. ru'kɨ. na. ka] tipo de carranc de quebrada que és comestible (crustaci) urku apangura
anapurɨka [a. na'pu. rɨ. ka] tipo de carranc aquàtic yaku apangura
ushicha manari [o. shi. cha 'ma. na. ri] tipo de fardacho gran (reptil) ruyak lagartu
yawricha ['yaw. ri. cha] tipo de fardacho gran (reptil) ruyak lagartu iyawricha
yawricha ['yaw. ri. cha] tipo de fardacho gran (reptil) ruyak lagartu

Peixos

Záparo Fonètica Castellà Kichwa Variants
arɨmanu [a'rɨ. ma. nu] sábalo (peix) andya
ashinya ['a. shi. nya] bagre, zúngaro (peix) bagri
ashinya ['a. shi. nya] donzella (peix) kañu uma bagri
atsakaricha [a. tsa. ka'ri. cha] agalla del peix agallas
ayawnu ['a. yaw. nu] bulukiki (peix) bulukiki
chuichurinyaka [chui. chui'ri. nya. ka] el tipo més gran de carachama (peix) misha shiyu
ishimanu [i'shi. ma. nu] tipo de peix conegut localment com a ‘dama’ wal
kahanu ['ka. ha. nu] tipo de peix conegut localment com ‘macana’ o ‘yayu’ yayu
kahicha amaka ['ka. hi. cha a. ma. ka] tipo de bagre gran (peix) arawi
katuka ['ka. el teu. ka] tipo de bagre chicotet (peix) kumal bagri
kawɨmaka [ka'wɨ. ma. ka] bujurqui (peix) uputasa
kawkaka ['kaw. ka. ka, 'kaw. kwa. ka] espina kasha
kawkaka ['kaw. ka. ka, 'kaw. kwa. ka] estaca o espina del peix yaku aycha tullu
kunumi ['ku. nu. el meu] tipo de peix conegut localment com ‘chuti’ chuti
makawa [ma'ka. wa] tipo de carachama molt barbuda (peix) kungukshi
masaraka [ma'sa. ra. ka] tipo de carachama gran (peix) shiyu
mɨsumanu [mɨ'la seua. ma. nu, mɨ. el seu'ma. nu] shangatima (peix) shangatima
mɨtsɨka ['mɨtsɨ. ka] tipo de carachama chicoteta (peix) shikitu
muuri ['muu. ri] sirena; nimfa marina, un tipo de ser que té bust de dòna i cos del peix sumi, yaku warmi
naha ['na. ha] anguila (peix) anguila
nima ['ni. ma] nom per a varis tipos dels peixos clocha i piraña paña, kapawari
nyawkɨka ['nyaw. kɨ. ka] tipo de peix de tamany molt menut, similar a la sardina chinglus
rɨkɨrɨkɨnu [rɨ'kɨ. rɨ. kɨ. nu] tipo de peix chicotet que té espines tuksik
saama ['saa. ma] chambirina (peix) chambirima
sapi ['sa. pi] ralla, tipo de peix raer
sɨsɨanu [sɨ'sɨ. a. nu] tipo de peix llarc muru yayu
sukuryaku [el seu'ku. rya. ku] tipo de carachama de tamany mijà (peix) waspapa
shirityunaka [shi. ri'tyu. na. ka] boquichico, bocachico (peix); també terme general per a peix challua
shiryawru ['shi. ryaw. ru] closca kuncha
tɨkiryakuha [tɨ. ki'rya. ku. ha] tipo de bagre gran (peix) saputi
tsukurima [tsu'ku. ri. ma] tipo de bagre gran (peix) kucha muta tsukurimaha
tsukurimaha [tsu'ku. ri. ma. ha] tipo de bagre gran (peix) kucha muta tsukurima
tsuruma [tsu'ru. ma, 'tsu. ru. ma] tipo de bagre conegut localment com ‘mota’ (peix) muta
uhɨmanu [o'hɨ. ma. nu] tipo de peix conegut localment com ‘tankla’ tankla
umashi ['o. ma. shi] tipo de peix conegut com ‘huasaco’ o ‘huanchichi’ pashin
ururuka [o'ru. ru. ka] tipo de carachama mijana (peix) shigli
uuru ['uu. ru] aleta de peix winkas
uuru ['uu. ru] aleta de peix winkas

Insectes i invertebrats

Záparo Fonètica Castellà Kichwa Variants
ahapaka [a'ha. pa. ka] avespas, abellas, forma plural del terme general awispa ahapanu
ahapanu [a. ha'pa. nu, a'ha. pa. nu] avespa, abella, terme general awispa ahapaka
amanakaw [a'ma. na. kaw] palometa, terme general (insecte) maripusa
anaasu [a'naa. el seu] zancudo (insecte) sanguru
anatuka [a'na. el teu. ka] comején (insecte) kumishin
awɨruka [a'wɨ. ru. ka] tipo d'escarabat que és mare de ‘kumakuka’ o ‘tuku’, un cuc comestible (insecte) shundu
chiriku [chi'ri. ku] tipo de grill que es troba en la casa (insecte) ihi, wasi chillik
ikinyahwa [i'ki. nya. hwa, i'ki. nyaw. hwa, i. ki'nyaw. hwa] tipo de formiga que talla i du fulls, també cridat curhuince (insecte) ukwi
iryawchi ['i. ryaw. chi] tipo d'alquitrà obtingut de la cera d'una abella coneguda com ‘pungara mama’ i utilisada per a fer impermeable la bodoquera pungara
ityawru ['i. tyaw. ru] tipo de cuc que s'utilisa per a peixcar kwika
iwana ['i. wa. na] mel d'abella mishki
karɨruana [ka. rɨ'ru. a. na] tipo d'abella de mel conegut localment com ‘lapuksi’ que es coneix per fer la millor mel lapuksi
kasuaka [ka'la seua. a. ka] tipo d'insecte, conegut localment com ‘wana’, que busca els polls quan li'l posa en el cabell wana
kashikwanawicha [ka. shi. kwa. naw'i. cha, ka. shi. kwa'naw. i. cha] mel, un aixarop dolç produït per l'abella coneguda localment com ‘kushilʸo mishki’ mishki
kashikwanawicha [ka. shi. kwa. naw'i. cha, ka. shi. kwa'naw. i. cha] tipo d'abella de mel molt gran i de color negre kushillu mishki
kawnunaka [kaw'nu. na. ka] aranya, terme general aranya
kawruka ['kaw. ru. ka] tipo de cuc que és el menys conegut dels cucs comestibles ila kuru
kumakuka [ku'ma. ku. ka, ku'ma. ku. kwa] tipo de cuc comestible de color casi groc, conegut localment com ‘tuku’, que creix en palmeres tombades com chonta, morete, conambo i shihua; és més gran que el cuc comestible de color blanc conegut com ‘wilʸan’ (larva d'insecte) tuku
kusɨpiawka [ku. sɨ'pi. aw. ka, ku. sɨ'pi. aw. kwa] tipo d'insecte que es coneix perque corre en la superfície de les aigües yakusa
kwanahunu [kwa'na. hu. nu] formiga, terme general añangu kwananu
kwananu ['kwa. na. nu] formiga, terme general añangu kwanahunu
masawku [ma'saw. ku] conga, tipo de formiga negra gran i venenosa que pica forta yuturi
muruhanu [mu. ru'ha. nu, mu'ru. ha. nu] tipo d'abella de mel el niu de la qual es crema per a que no entre malaltia en una casa (insecte) missa putan
nakuha [na'ku. ha] colmena putan wasi
naminyawaha [na. el meu'nya. wa. ha] tipo de palometa molt gran en ales blaves (insecte) wambangu
nɨnakuha [nɨ. na'ku. ha] coloradillo, isango; tipo d'àcar paràsit de la pell de color roig i de tamany molt chicotet que causa comezón isangu
pahwɨkaw ['pa. hwɨ. kaw, 'pa. hɨ. kaw] tipo de formiga, més gran que la formiga conga (insecte) apamama (añangu)
pichapicha [pi'cha. pi. cha] tipo de grill de color vert lluent (insecte) chillik, panga chillik
sukanaka [la seua'ka. na. ka, la seua'kwa. na. ka] poll (insecte) usa
shikuka ['shi. ku. ka] tipo de cuc no comestible que viu en els arbres secs (insecte) sisingu
shimanaka [shi'ma. na. ka, shi'ma. na. ka] garrapata (insecte) ipitara
shinyaka ['shi. nya. ka] mosquit rodador (insecte) chuspi
shinyakuka [shi'nya. ku. ka] tupe, tupo, la larva paràsita d'una mosca que causa abscesos en la pell d'humans, gossos i atres animals walu kuru
shiriricha [shi'ri. ri. cha] alacrán (insecte) uputindi
shɨkuryawka [shɨ. ku'ryaw. ka] ciempiés (insecte) ullu chunga
tupaka ['el teu. pa. ka] cera, producte de les abelles mishki sira
tsarapicha [tsa'ra. pi. cha] tipo de cuc molt gros que s'usa en la peixca kwika, atun kwika
tsutsurinyaha [tsutsu'ri. nya. ha] tipo de cuc comestible, de color gris, més gran que el cuc conegut com ‘tuku’ (larva d'insecte) kamaktoa kuru
unakanu [o'na. ka. nu] tipo de cuc comestible que viu en les shiringas (larva d'insecte) shiringa kuru
upanicha [o'pa. ni. cha] tipo de zancudo (insecte) manchu
utuka ['o. el teu. ka] tipo de cuc comestible de color blanc, conegut localment com ‘wilʸan’; més chicotet que el cuc comestible de color groc conegut com ‘tuku’ (larva insecte) willan
utuka ['o. el teu. ka] tipo de cuc comestible de color blanc, conegut localment com ‘wilʸan’; més chicotet que el cuc comestible de color groc conegut com ‘tuku’ (larva insecte) willan
pawaka ['pa. wa. ka] caragol de terra, comestible atun churu
maaha ['maa. ha] churo, tipo de caragol aquàtic comestible yakuwa churu
sapiku ['sa. pi. ku, sa'pi. ku] tipo de camarón lluchuna
sunakaw ['el seu. na. kaw] tipo de camarón lluchuna sunaku

Les plantes

Záparo Fonètica Castellà Kichwa Variants
amaka ['a. ma. ka] pal, generalment de tamany no molt gran kaspi
amaraw [a'ma. raw] tipo d'arbre el clafoll del qual s'usa com a remei per a paludisme yutsu ruya
amarihya [a'ma. ri. hya, a'ma. ri. ha] chonta, pijuayo; tipo de palmera els fruts de la qual són comestibles i la fusta de les quals servix per a fabricar cases i bodoqueras chunda
amarihya [a'ma. ri. hya, a'ma. ri. ha] any; els antics sáparas varen parlar de la temporada de la chonta per a diferenciar un any de l'atre wata
aminyaka [a'el meu. nya. ka] chacra, un terreny a on una persona, una parella o una família sembra, cultiva, i cull plantes comestibles chagra
amuaka [a'mu. a. ka] tipo de full usat per a envoldre el menjar kwan panga
anakuka [a'na. ku. ka] ají uchu
apuna [a'pu. na] cacao selvat (planta) kambi
aryawka [a'ryaw. ka] tipo de full gran utilisat per a tapar les tinajas (planta) allu panga
asashinyaha [a. sa'shi. nya. ha] tipo de palmera conegut localment com ‘ramus’ (planta) ramus
ashinyatu [a'shi. nya. el teu] ceibo roig, lupuna, tipo d'arbre molt gran, usat per a fer canoas lupuna, uchu putu
atsainya [a'tsa. i. nya] tipo d'arbre el clafoll del qual s'usa per a pintar llanchama mindal
atsakaw ['a. tsa. kaw] branca d'arbre, arbust o herba pallka
atsakaw ['a. tsa. kaw] forqueta, horqueta d'arbre kingu
awashawtuka [a. wa.'shaw. el teu. ka] margallonera, el cogollo o cor de la palma ya tret per a menjar yuyu
awashinyaha [a. wa'shi. nya. ha] pambil, tarapoto, tipo de palmera (Iriartea deltoidea) taraputu
awiryaku [a'wi. rya. ku] orito, tipo de guineo (planta i fruta comestible) giña
awnɨka ['aw. nɨ. ka] tabac (planta) tawaku
aynyaha ['ai. nya. ha] fruta de pa paparawa
chiripaka [chi'ri. pa. ka] papaya (fruta comestible) papaya
iawryasu [i. aw'rya. el seu] tipo de frut comestible tsawata chaki walis
iawryasuhana [i. aw'rya. el seu. ha. na] tipo de frut tsawata muyu
ichawkanaka [i. chaw'ka. na. ka, i. chaw'kwa. na. ka] canya dolça wiru, api wiru
imatinya kuruhana [i. ma'tu. nya 'ku. ru. ha. na] tipo de frut comestible puma maki walis, puma chaki walis imatinya kurukana
imatinya kurukana [i. ma'tu. nya 'ku. ru. ka. na] tipo de frut comestible puma maki walis, puma chaki walis imatinya kuruhana
imatsaka [i'ma. tsa. ka] camote, planta similar a la papa en raïl dolça comestible kumal
inyawhwa [i'naw. hwa, i'nya. hwa] achiote, arbust les llavors del qual produïxen una substància de color roig que és utilisada com a colorant i pintura, inclusivament per a la cara (planta) manduru
ishawna ['i. shaw. na] floripondio, planta de tipo arbust en flors grans colgantes, usada per les seues propietats alucinógenas wanduk
ishawna tsamaraw [i'shaw. na 'tsa. ma. raw] esperit del floripondio, l'esperit o ser sobrenatural que habita la planta alucinógena floripondio wanduk supay
ityawryawka [i. tyaw'ryaw. ka] barbasco, tipo de planta utilisada en la peixca perque produïx una substància química que paralisa les agallas dels peixos barbasku
iyawka ['i. yaw. ka, 'i. yaw. kwa] soga, bejuco waska angu, angu
iyawna [i'yaw. na] ayahuasca en forma bebible, una beguda feta d'un bejuco alucinogen del mateix nom, típicament mesclat i cuinat en el full ‘yahi’ aya waska
iyawna [i'yaw. na] la planta d'ayahuasca, tipo de bejuco en propietats alucinógenas aya waska yahi
iyawna tapuka [i. yaw. na 'ta. pu. ka] talle de la planta ayahuasca aya waska
kahwana ['ka. hwa. na] tipo de frut comestible biriagwindasiun
kapihyawtu [ka'pi. hyaw. el teu] bassa (embarcació que sura) bassa
kapihyawtu [ka'pi. hyaw. el teu] bassa, topa (arbre) bassa
karawana [ka'ra. wa. na] canya brava pinduk
karawana [ka'ra. wa. na] palanca tawna
kashi yawmɨka ['ka. shi 'yaw. mɨ. ka] sacha papa, un tipo de papa sembrada en la chacra sacha papa, lumukuchi papa
kashichana [ka'shi. cha. na] tipo de frut comestible chukuchuku
kashiriha tsawtu [ka'shi. ri. ha 'tsaw. el teu] tipo de raïm (planta) chichiku uwillas
katanuka [ka'ta. nu. ka] mandi, tipo de planta en raïl comestible mandi
katuka ['ka. el teu. ka] brot, talle; una planta recent riuada mallki
kawakana [ka'wa. ka. na] tipo de guaba; arbre en frutes comestibles monta kachi
kawakuna [ka'wa. ku. na] tipo de frut comestible, semblat al cacao selvat pero més chicotet kañun kambi
kawkaka ['kaw. ka. ka, 'kaw. kwa. ka] espina kasha
kawkaka ['kaw. ka. ka, 'kaw. kwa. ka] estaca o espina del peix yaku aycha tullu
kawkuchinya [kwa'ku. chi. nya] tipo de frut comestible gwindasyun
kawnu tuicha ['kaw. nu 'el teu. i. cha] arasa, guayaba, el frut groc de l'arbre guayaba, lliteralment ‘llavor d'escurçó’ palu muyu, palu mulchi
kupinyaka [ku'pi. nya. ka] tipo d'arbre els fulls del qual s'usa per a preparar un té wayusa
kutsarawka [ku'tsa. raw. ka, ku'tsa. raw. kwa] cacao blanc, macambo, un frut comestible kila
kutsatu ['ku. tsa. el teu] tipo d'arbre que produïx caucho, làtex yana kawchu
kwatɨ kawshima ['kwa. tɨ 'kaw. shi. ma] tipo de pepa o llavor d'arbre, coneguda localment com ‘machin mànega’ que lliteralment vol dir ‘vasija de la mona blanca’; també coneguda com ‘sápara mànega’; la pepa és molt gran i quan se seca, és dura i hueca i pot usar-se com a envàs, tal com l'usaven els antics sáparas machin mànega
machimaka [ma'chi. ma. ka] tipo d'arbre que produïx una resina similar al caucho shiringa
makuricha [ma. ku'ri. cha] tipo de barbasco fort que es troba en el mont, tipo de planta utilisada en la peixca perque produïx una substància química que paralisa les agallas dels peixos mayu, sacha barbasku
marawkaka [ma. raw'ka. ka, ma. raw'kwa. ka] cocona, naranjilla, tipo de frut comestible laranka
marawkwatu [ma'raw. ka. el teu, ma. raw'kwa. el teu] tela de corfa de l'arbre llanchama de color roig puka llanchama
marawkwatu [ma'raw. ka. el teu, ma. raw'kwa. el teu] llanchama roja, nom de l'arbre puka llanchama ruya
marayaku [ma. ra'ya. ku] chambira recent riuada ichilla chambira
marukɨna [ma'ru. kɨ. na] tipo d'arbre el clafoll del qual s'usa per a necessitats medicinals chiri kaspi
marunaha [ma'ru. na. ha] tipo de palmera de la que es trau el margallonera comestible kunambu awashawtuka
matsakaw namihya ['ma. tsa. kaw 'na. el meu. hya] tipo de frut comestible yami ñawi
miatuna ['el meu. a. el teu. na] tipo de frut comestible walis, uchu walis
miwahaka [el meu'wa. ha. ka] tipo de palmera de la que es trau el margallonera comestible shiyuna awashawtuka
mɨrɨhaka [mɨ'rɨ. ha. ka] bijao, tipo de full llarc i angosta, usada per a envoldre el menjar shiwangu panga
muɨha [mu'ɨ. ha] yuca lumu
muɨha mawku [mu'ɨha 'maw. ku] yuca, el tros que se sembra lumu kaspi
mukushicha [mu'ku. shi. cha] pepa o frut de chambira, tipo de palmera chambira muyu
mukushinyaha [mu. ku'shi. nya. ha] tronc de chambira, tipo de palmera chambira ruya
nachichaku [na. chi'cha. ku] el cogollo o la fibra de chambira, tipo de palmera chambira kugullu
nakuna ['na. ku. na] arbre; tronc, pal ruya; ruya pullus
nakuna ichawkɨ ['na. ku. na 'i. chaw. kɨ, 'na. ku. na 'i. chaw. kwɨ] corfa, la part externa de l'arbre ruya kara
nawryawka [naw'ryaw. ka, na'ryaw. kwa] tamshi, tipo de bejuco usat per a fabricar cases i canastres tamshi
nukawiku [nu'ka. wi. ku] flor sisa
numaka ['nu. ma. ka] pepa o frut de chincha, frut comestible chincha muyu
numanaka [nu'ma. na. ka] verí ambi, llepes
numanaka marawkwaka [nu'ma. na. ka 'ma. raw. kwa. ka] tipo de cocona venenosa (planta) ambi laranka
nushichaha [nu'shi. cha. ha] aguaje, tipo de palmera; es referix a abdós el tronc i el frut; també conegut com a palmera morete o moriche muriti ruya, muriti muyu nushikya
nushikya ['nu. shi. kya] aguaje, tipo de palmera; es referix a abdós el tronc i el frut; també conegut com a palmera morete o moriche muriti ruya, muriti muyu nushichaha
pasaicha [pa'sa. i. cha] tipo de full que s'utilisa per a techar cases makana panga
puhuyawka [pu. hu'yaw. ka, pu. hu'yaw. kwa] banana palanda
puhuyawka upɨka [pu. hu'yaw. ka 'o. pɨ. ka] banana madur palanda pukushka
pupukurutuhana [pu. pu. ku. ru'el teu. ha. na] tipo de raïm que creix en les lomas (planta) kawpanga willas
ramuna ['ra. mu. na] tipo d'arbre el clafoll del qual es crema per a produir cendres que es mesclen en l'argila per a fer alfarería apacharan ruya
rawkurakuna [raw'ku. ra. ku. na] tipo d'arbre en tronc molt dur que s'utilisa per a fer cases yana pinchi
ryawtuka ['ryaw. el teu. ka] tipo de frut suarez muyu, chigli muyu
saana ['saa. na] caimito, tipo d'arbre en fruta comestible apiyu
sakatu ['sa. ka. el teu] chirimoya, anonas, tipo d'arbre en fruta comestible anunas
sakɨhawtu [sa'kɨ. haw. el teu] bassa (arbre); tipo de fusta utilisat per a fer la bassa (embarcació) ruyak bassa
sakwa awiryaku ['sa. kwa a'wi. rya. ku] tipo de banana menut, conegut com guineo matsan giña
sakwana [sa'kwa. na] huito; un frut en el que es pinta el pèl i la cara wituk
saraw tunaka [sa'raw 'el teu. na. ka] tipo de full usat per a envoldre el menjar shutupi panga
sawanatu [sa'wa. na. el teu] ceibo, ceiba, tipo d'arbre gran del com es trau un tipo de cotó que s'usa en els virotes en la bodoquera putu
sawku ['saw. ku] dacsa, es referix a la planta i al menjar sara
sɨrɨsɨrɨka [sɨ'rɨ. sɨ. rɨ. ka] tipo de guaba; arbre en frutes comestibles urku pilingas
sɨsanaha [sɨ. sa'na. ha] tipo de palmera que s'utilisa per a fabricar virotes i per a traure margallonera inayu sɨsaynya, awashawtuka
sutarawkwa [la seua'ta. raw. kwa] cacao, tipo d'arbre que produïx fruts en llavors comestibles kakaw
suyaka ['el seu. ya. ka] bijao, tipo de full usat per a envoldre el menjar; el full és més chicoteta que el full ‘turiika’ kwayu panga
shipatɨna [shi'pa. tɨ. na] tipo d'arbre molt dur que s'utilisa per a construcció de cases; el clafoll s'usa com a medicina isturaki
shɨrɨkinyu [shɨ. rɨ'ki. nyu] tipo d'arbre del com es trau una resina útil shilkillu
shɨrɨkinyu [shɨ. rɨ'ki. nyu] tipo de resina que es trau de l'arbre del mateix shilkillu
tamu [ta'mu] guaba, terme general (planta i fruta comestible) pakay
tapuka ['ta. pu. ka] anca siki
tapuka ['ta. pu. ka] raïl d'arbre ruya sapi
tapuka ['ta. pu. ka] assent d'arbre ruya angu
taratu ['ta. ra. el teu] sanc de drago, tipo de planta lan ruya
tashyu ['ta. shyu] tipo d'arbre mulchi ruya
tashyu ['ta. shyu] tipo de frut comestible mulchi
tɨrawicha [tɨ. ra'wi. cha] tipo d'arbre gran, el pal del qual s'usa per a fer cases kupal
tuicha ['el teu. i. cha] llavor, pepa, frut muyu tuihya
tuihya ['el teu. i. hya] terme carinyós per a llavor, pepa, frut muyu tuicha
tumaraka [el teu. ma'ra. ka] tipo d'arbre que té frut comestible pitun
tupɨel teu ['el teu. pɨ. el teu] talarta, tipo d'arbre que produïx llavors utilisades en la fabricació de collars, aretes i atres artefactes culturals talarta
turiika [el teu'rii. ka] bijao, tipo de full usat per a envoldre el menjar, el full és més gran que el tipo de bijao ‘suyaka’ (planta) sinzhi panga
tsakumaha [tsa'ku. ma. ha] pepa o frut de la palmera ungurahui shiwa muyu, ungurawa muyu
tsakumunaha [tsa. ku'mu. na. ha, tsa. ku'ma. na. ha] ungurahui, tipo de palmera en frutes comestibles shiwa, ungurawa
tsamarɨkaw [tsa'ma. rɨ. kaw] carabassa, pate (l'arbre i l'envàs) pilchi
tsawtu ['tsaw. el teu] raïm, tipo de planta i fruta comestible uwillas
tsuinyaka [tsu'i. nya. ka] ortiga, tipo de planta en fulls lanceolades en usos medicinals chini
tsutsurinya [tsu'tsu. ri. nya] tipo d'arbre del com es trau el cuc ‘tsutsurinyaha’ kamaktoa
oɨmɨ [o'ɨ. mɨ] full panga
oɨna ['o.ɨ. na] tela de corfa de l'arbre llanchama de color blanca llanchama
oɨna ['o.ɨ. na] llanchama blanca, nom de l'arbre llanchama ruya
ukanashi [o'ka. na. shi] tipo d'arbre el clafoll del qual s'usa per a medicina en la casa uchu lumba
ukicha ['o. ki. cha] tipo d'arbre conegut localment com ‘palla toquilla’; s'utilisen els fulls per a fer cases uksha, ushka panga
umuru [o'mu. ru] tipo de fongo comestible de color blanc que creix en els pals secs (planta) ala
wɨtsawkɨ ['wɨ. tsaw. kɨ, 'wɨ. tsaw. kwɨ] tela de corfa d'arbre de color blanc ruyak llanchama
yahi ['ya. hi] tipo de full que utilisen els bruixos per a netejar als malalts; també s'utilisa este full en la preparació de l'ayahuasca, cuinant-la en la soga d'ayahuasca yahi panga iyawna
yarawku [ya'raw. ku] tipo de guaba; arbre en frutes comestibles roska pakay
yawmɨka ['yaw. mɨ. ka] papa (planta i menjar) papa
yawsuka ['yaw. el seu. ka] herba (planta) kiwa

Vore també

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Noms_d%27animals_i_plantes_en_záparo&oldid=1360038»