Anex:Diferències de lèxic entre països de llengua espanyola

l'espanyol o castellà, pese a ser un dels idiomes més parlats en tot lo món, conserva una considerable homogeneïtat. No obstant, existixen diferències llingüístiques perceptibles entre els seus dialectes, i especialment entre Espanya i Hispanoamèrica.

Hispanoamèrica posseïx la major població hispanohablante, i en ella es parlen la majoria dels dialectes del espanyol, sorgits principalment del contacte entre poblacions parlants de llengües indígenes i africanes en els parlants de l'espanyol del sur d'Espanya (especialment en les modalitats d'Andalusia i d'Extremadura, i provablement més encara^{cita requerida} del dialecte canari).

Mentres que en Espanya les diferències entre els dialectes de l'espanyol són molt grans —tant lèxica com fonèticament—, en Hispanoamèrica el homogeneïtat és major^{cita requerida}, encara que poden trobar-se clares distincions en el cas del castellà argentí. Aixina i tot, poden senyalar-se les següents traces en l'espanyol d'Amèrica:

Dicotomia

La majoria de filòlecs i llingüistes ^{cita requerida} tradicionalment han establit dos macrozonas dialectals en Amèrica:

• El de les terres costeres (radicals) de característiques més similars a la mitat sur d'Espanya, sobretot Andalusia i Canàries.
• El de les terres interiors (conservadors), en alguns punts comuns en fonètica en els dialectes de la mitat nort d'Espanya.

Els punts de partida per a tal divisió són l'aspiració o no de /s/, o be, la reducció consonàntica o vocàlica, respectivament.

Les varietats de l'espanyol en Amèrica es classifiquen també per quins varen ser els dialectes peninsulars de major influència com a conseqüència de la seua relació en la metròpoli durant l'época colonial^{cita requerida}:

• Les de major contacte mercantil en el migdia espanyol. Varen ser les que més varen rebre influències andaluses i canàries. A estes corresponen els dialectes caribeny i rioplatense.
• Les de major contacte amijanador. A elles pertanyen els dialectes centroamericà, colombià-equatorià ribereño i chilé.
• Les que varen ser les principals receptores d'un espanyol més normatiu, aquelles que varen rodejar les capitals virreinales. A estes pertanyen els dialectes mexicà, colombià, equatorià i peruà ribereño centrals.
• Interlécticas: Aquelles de major contacte en les llengües natives. Són els dialectes mexicà meridional, el yucateco, el andino, amazónico i el paraguayà.

Diferències entre l'espanyol d'Amèrica i el d'Espanya

• En Espanya i Guinea Equatorial hi ha dos sons /s/ i /θ/ (el primer corresponent a la grafia "s" i el segon a les grafies "c" i "z") que en Hispanoamèrica corresponen a un solament, identificat en /s/. Este fenomen és el cridat seseo, que també es registra en part d'Andalusia (junt en el ceceo) i en Canàries.
• L'us de distintes modalitats de voseo característic del Con Sur, especialment d'Argentina, Uruguay, Paraguai i Chile, Centroamérica i certes zones de Colòmbia i Veneçuela. El mateix és inexistent en Espanya actualment, encara que en l'occident andalús encara tenia alguna vitalitat fins a principis de el XX.
• Us diferent de diminutivos. Els terminats en -illo, -ete i -ín són propis d'Espanya. Els terminats en "-ico", s'usen en les regions d'Andalusia oriental, Múrcia, Valéncia, Navarra i Aragó en Espanya. En Canàries i en els països banyats pel Carib (Veneçuela, Colòmbia, Cuba i Costa Rica) este diminutivo s'usa solament en les paraules terminades en -et, -ta i -to.

• El sistema pronominal per a la segona persona del plural: En Espanya i Guinea Equatorial es diferencia entre «vosatres» (confiança) i «vostés» (respecte) i les seues respectives formes verbals i pronominals. En Hispanoamèrica solament s'usa vostés, sense diferenciar entre la confiança i el respecte en el plural. (vore Fòrmules de tractament). En Canàries, també s'ha perdut el «vosatres» i solament s'usa «vostés».
• En l'Amèrica hispana es preferix la perífrasis de futur ser a + infinitiu, i en Espanya s'usa comparativament més la conjugació del futur.
• Distint valor tempo-aspectual del pretérito simple i del compost. En Hispanoamèrica (junt en Astúries, León i Canàries en la Península) es diu "hui em vaig alçar a les 6", "el dimarts passat em vaig alçar a les 6" i en la major part d'Espanya "hui m'he alçat a les 6" i "el dimarts passat em vaig alçar a les 6". En canvi, en gran part de Hispanoamèrica el pretérito compost denota una experiència del parlant, com en "m'he alçat a les 6" per a implicar que a lo manco una volta en la vida s'ha fet açò.
• En les Antilles, Panamà, Colòmbia i Veneçuela, existix l'anteposició del pronom subjecte en infinitiu. (abans de yo aplegar havien fet les maletes - en lloc de - ans que yo aplegara, havien fet les maletes)
• Distint us de certs adverbis, preposicions i conjuncions.
• Diferència en l'ocupació de lo i la quan tenen un us idiomàtic més que referencial; en Espanya es diu passarlo be, mentres que en Hispanoamèrica es diu passarla ben.
• L'us de térmens caiguts en desús en una i una atra part, catalogats d'arcaismes pels filòlecs del costat opost de l'Atlàntic. Per eixemple, «parar-se» en Hispanoamèrica és considerat un arcaisme en Espanya, a on es diu «posar-se de peu» o «posar-se en peu».
• En Hispanoamèrica s'ampren molts vocables que originalment eren marinerismes (virar per girar, donar el regrés o doblar).
• En algunes parts de Hispanoamèrica s'usen més amerindismes, principalment lèxics del taíno, náhuatl i quechua i també de llengües africanes, per l'aportació de la població negra esclava.
• Us més freqüent d'alguns vocables que atres cuasisinónimos: enujar-se en Hispanoamèrica i enfadar-se en la Península.
• Diferència a el hora d'usar el gènero gramatical per a designar objectes inanimados o coses.
• Major recepció de anglicisme i extranjerismes en Hispanoamèrica, en adaptació a la seua pronunciació.
  • En l'espanyol hispanoamericà són relativament més freqüents els préstams directes de l'anglés, sense traduir-los ni adaptar la grafia a la pronunciació en espanyol (look en lloc de «image» o «aspecte»). Les diferències s'accentuen en térmens tècnics o d'adopció recent. En algunes ocasions és a l'inversa, per eixemple, en Espanya s'usa la paraula anglesa "autostop", que en Hispanoamèrica no, o es creen neologismes en raïls o desinències de l'anglés, com footing per a eixir a córrer (foot, peu + -ing, en anglés jogging) o "puenting" (de pont + -ing, en anglés bungee jumping).
  • Més notable són els galicisme, per eixemple en Espanya s'usa a voltes la paraula souvenir mentres que en gran part de Hispanoamèrica solament s'usa «recort». Les excepcions són Argentina i Paraguai, en a on els galicisme són molt freqüents i en alguns casos escrits com en francés, al contrari de l'espanyol europeu. Per eixemple en Argentina, Paraguai i Mèxic un escriu garage (pronunciant-ho /garash/) i no «garaig» com en Espanya (el diccionari de la RAE solament admet «garaig»). En Argentina, s'utilisa la paraula ballottage, que no s'usa en Espanya.

Estilística en la puntuació

• En Espanya s'usen preferentment les comillas «llatines» o «espanyoles», de la mateixa manera que en francés («»), mentres que en Hispanoamèrica s'utilisen les comillas "angleses" o "altes" dobles (" ") o simples (' ')^{cita requerida}. No obstant, no hi ha variacions normatives respecte a la seua ocupació.

• En alguns països de Hispanoamèrica , especialment en Mèxic, s'ampra el punt com separador decimal (en lloc de la menge), de la mateixa manera que en anglés. En Guatemala i El Salvador és d'us general i acadèmic. En el restant de Hispanoamèrica i en Espanya es preferix la menge.

Vore també

• Idioma espanyol
• Laísmo
• Leísmo
• Loísmo
• Voseo
• Anex:Diferències de vocabulari estàndar entre països hispanohablante
• wikt:Apèndix:Paraules no de gerga de l'espanyol que poden causar malentesos
• Institut Cervantes
• Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola
• Ortografia de Bell

Enllaços externs

• Artícul de Microsoft sobre l'idioma espanyol