Anar al contingut

Anex:Caps d'Estat d'Espanya que no varen ser monarques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es presenten a continuació, periodos de l'història d'Espanya en els que un monarca no va ser cap d'Estat, sino que per la seua impossibilitat, expulsió o qualsevol atra raó de pes, atres càrrecs varen assumir les seues funcions.

Regnat de Juana I

Image Nom Inici Finalisació
Regència (Governador del Regne) per l'incapacitat de la reina Juana I.
En Castella:
Fernando II d'Aragó
26 de novembre de 1504 27 de juny de 1506
En Castella:
Fernando II d'Aragó
17 d'agost de 1507[1] 23 de giner de 1516
En Castella:
Francisco Jiménez de Cisneros
23 de giner de 1516 19 de setembre de 1517
Arribada de Carlos I a la Península
En Aragó:
Alonso d'Aragó

(curador de la reina)
i
Germana de Foix (lloctinent general)

23 de giner de 1516 29 de juliol de 1518
Jura de Carlos I com a rei junt en la seua mare la reina Juana

Regnat de Carlos I

Image Nom Inici Finalisació
Regència (Governador del Regne) durant les absències de Carlos I d'Espanya[2]
Erro al crear miniatura: Adriano d'Utrecht 1520 1522
Erro al crear miniatura: Isabel de Portugal 1529 1533
Erro al crear miniatura: Isabel de Portugal 1535 1536
Erro al crear miniatura: Isabel de Portugal 1538 1539
Felipe d'Àustria[3] 1539 1541
Felipe d'Àustria 1543 1548
Maximiliano d'Habsburgo[4]
i
María d'Àustria
1548 1551
Felipe d'Àustria 1551 1554
Juana d'Àustria 1554 1559
Felipe II, rei d'Espanya des de 1556.

Regnat de Felipe III

Image Nom Inici Finalisació
Governador del regne com a president del Consell de Castella, durant el viage de Felipe III a Portugal.
Fernando d'Acevedo 22 d'abril de 1619 4 de decembre de 1619[5]

Regnat de Carlos II

Image Nom Inici Finalisació
Regència per la minoria de Carlos II.
Mariana d'Àustria 17 de setembre de 1665
Mort del rei Felipe IV[6]
6 de novembre de 1675
Carlos II va alcançar la majoria d'edat[7]
Lloctinent del Regne durant la malaltia de Carlos II.
Erro al crear miniatura: Luis Fernández Portocarrero 29 d'octubre de 1700[8] 1 de novembre de 1700
Defunció del rei Carlos II

Regnat de Felipe V

Image Nom Inici Finalisació
Junta de Govern dels Regnes d'Espanya i Índies.
Composició:[9] 1 de novembre de 1700 18 de febrer de 1701
Va cessar les seues funcions en l'arribada de Felipe V a Madrit.
Governador General durant el viage del rei Felipe V.
Erro al crear miniatura: Luis Fernández Portocarrero 1 de setembre de 1701[10] 17 de giner de 1703[11]

Regnat de Carlos III

Image Nom Inici Finalisació
Regna Governadora per l'absència del rei Carlos III.
Isabel de Farnesio 10 d'agost de 1759 9 de decembre de 1759
Va cessar les seues funcions en l'arribada de Carlos III a Madrit.

Primer regnat de Fernando VII

Image Nom Inici Finalisació
Junta Suprema de Govern per l'absència del rei Fernando VII. President:
Erro al crear miniatura: Antonio Pascual de Borbón 10 d'abril de 1808 4 de maig de 1808
Va cessar les seues funcions en la seua partida a Bayona.

Interregne i regnat de José I

Image Nom Inici Finalisació
Lloctinent general del Regne.
Joaquín Murat 4 de maig de 1808[12] 20 de juliol de 1808
Va cessar les seues funcions en l'arribada de José I a Madrit.


Image Nom Inici Finalisació
Lloctinent general de l'emperador en Espanya.
Jean de Dieu Soult 1 de juliol de 1813[13] 11 de decembre de 1813[14]

Segon regnat de Fernando VII

Guerra d'Independència

Regència durant la Guerra d'Independència, en oposició a José I.
Image Nom Inici Finalisació
Junta Central Suprema Gubernativa dels Regnes d'Espanya i de les Índies. (25 de setembre de 1808 - 31 de giner de 1810). Presidents:
José Moñino i Redó, comte de Floridablanca (president interí)
25 de setembre de 1808

1 d'octubre de 1808
1 d'octubre de 1808 30 de decembre de 1808
Erro al crear miniatura: Vicente Joaquín Osorio de Moscoso, marqués d'Astorga (president interí)
30 de decembre de 1808

1 de maig de 1809
1 de maig de 1809 1 de novembre de 1809
Erro al crear miniatura: Juan Acisclo de Vora, arquebisbe de Laodicea 1 de novembre de 1809 31 de giner de 1810
Consell de Regència d'Espanya i Índies (1810-1812). Presidents:
Francisco Javier Castanys 1 de febrer de 1810 29 de maig de 1810
Pedro de Quevedo i Quintano, bisbe d'Orense 29 de maig de 1810 26 de setembre de 1810
Francisco de Saavedra i Sangronis 27 de setembre de 1810 28 d'octubre de 1810
Pedro Agar i Bustillo 28 d'octubre de 1810 8 de decembre de 1810
Erro al crear miniatura: Joaquín Blake i Joyes 8 de decembre de 1810 8 d'abril de 1811
Pedro Agar i Bustillo 8 d'abril de 1811 8 d'agost de 1811
Erro al crear miniatura: Gabriel de Císcar i Císcar 8 d'agost de 1811 8 de decembre de 1811
Pedro Agar i Bustillo 8 de decembre de 1811 22 de giner de 1812
Regència del Regne (1812-1814). Presidents:
Joaquín de Mosquera i Figueroa 22 de giner de 1812 15 de juny de 1812
Erro al crear miniatura: Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm, duc del Infantado 15 de juny de 1812 15 de decembre de 1812
Erro al crear miniatura: Juan María de Villavicencio 15 de decembre de 1812 8 de març de 1813
Luis María de Borbón i Vallabriga, arquebisbe de Toledo (president provisional)
8 de març de 1813

22 de març de 1813
22 de març de 1813 10 de maig de 1814[15]

Cent Mil Fills de Sant Luis

Regència durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Luis
baix l'ampar de les Corts Espanyoles
Image Nom Inici Finalisació
Regència provisional del Regne. President:
Erro al crear miniatura: Cayetano Valdés i Flores 11 de juny de 1823 15 de juny de 1823
baix l'ampar de l'eixèrcit francés
Image Nom Inici Finalisació
Junta provisional de Govern d'Espanya i Índies. President:
Erro al crear miniatura: Francisco d'Eguía 9 d'abril de 1823 25 de maig de 1823
Regència del Regne durant la captivitat del rei. President:
Erro al crear miniatura: Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm, duc del Infantado 25 de maig de 1823 1 d'octubre de 1823
L'1 d'octubre Fernando VII va ser lliberat i entregat a les forces absolutistas, i va revocar de nou la Constitució.

Regnat d'Isabel II

Regència (1833-1843) durant la minoridad de la reina Isabel II:
Image Nom Inici Finalisació
Regna Governadora.
María Cristina de Borbón-Dos Sicilias 29 de setembre de 1833 12 d'octubre de 1840
Regència Provisional del Regne (Consell de Ministres). President:
Baldomero Espartero 12 d'octubre de 1840 10 de maig de 1841
Regente del Regne.
Baldomero Espartero 10 de maig de 1841 23 de juliol de 1843[16]
Govern Provisional (Consell de Ministres). President:
Joaquín María López i López 23 de juliol de 1843[16] 8 de novembre de 1843

Govern Provisional i regnat d'Amadeo I

Image Nom Inici Finalisació
President del Govern Provisional
President del Poder Eixecutiu[17]
Erro al crear miniatura: Francisco Serrano i Domínguez (President del Govern Provisional)
8 d'octubre de 1868

25 de febrer de 1869
(President del Poder Eixecutiu)
25 de febrer de 1869

18 de juny de 1869
Regente del Regne
Erro al crear miniatura: Francisco Serrano i Domínguez 18 de juny de 1869 2 de giner de 1871
Va finalisar les seues funcions en l'arribada d'Amadeo I a Madrit.

Primera República

Image Nom Inici Finalisació
President del Poder Eixecutiu de la República[17]
Estanislao Figueres 12 de febrer de 1873 11 de juny de 1873
Francisco Pi i Margall 11 de juny de 1873 18 de juliol de 1873
Nicolás Salmerón 18 de juliol de 1873 7 de setembre de 1873
Erro al crear miniatura: Emilio Castelar 7 de setembre de 1873 3 de giner de 1874
Francisco Serrano i Domínguez 3 de giner de 1874 30 de decembre de 1874

Regnat d'Alfonso XII

Image Nom Inici Finalisació
President del Ministeri-Regència
Erro al crear miniatura: Antonio Cánovas del Castell 31 de decembre de 1874 14 de giner de 1875
Va cessar les seues funcions en l'arribada d'Alfonso XII a Madrit.

Regnat d'Alfonso XIII

Image Nom Inici Finalisació
Regente del Regne (1885-1902)
María Cristina d'Habsburgo-Lorena 25 de novembre de 1885 17 de maig de 1902
Va cessar les seues funcions en la majoria d'edat d'Alfonso XIII.

Segona República

Image Nom Inici Finalisació
President del Govern de la República[18]
Niceto Alcalà-Zamora (govern provisional)
14 d'abril de 1931

30 de juliol de 1931
30 de juliol de 1931
14 d'octubre de 1931
Manuel Azaña 14 d'octubre de 1931 11 de decembre de 1931
President de la República
Niceto Alcalà-Zamora 11 de decembre de 1931 7 d'abril de 1936
Diego Martínez Barri
en funció interina
7 d'abril de 1936 11 de maig de 1936
Manuel Azaña 11 de maig de 1936 3 de març de 1939
Va dimitir el dia 27 de febrer i no va ser acceptada fins al dia 3 de març per la Diputació Permanent de les Corts reunida en París. El seu successor interí no va prendre possessió del càrrec fins al 17 d'agost de 1945 ya en l'exilie, en Mèxic.[19][20][21][22]
President del Consell Nacional de Defensa
José Miaja Menant 5 de març de 1939 28 de març de 1939

Dictadura franquista

Image Nom Inici Finalisació
President de la Junta de Defensa Nacional
Miguel Cabanellas 25 de juliol de 1936 30 de setembre de 1936
Cap de l'Estat
Francisco Franco 1 d'octubre de 1936 20 de novembre de 1975
  Consell de Regència[23]
Esteban de Bilbao Eguía (president)
Leopoldo Eijo Garay
Miguel Posa't i Manso de Zúñiga
22 d'octubre de 1949 27 d'octubre de 1949
Cap de l'Estat en funcions
Juan Carlos de Borbón
19 de juliol de 1974 2 de setembre de 1974
30 d'octubre de 1975 20 de novembre de 1975
Consell de Regència[24]
Alejandro Rodríguez de Valcárcel (president)
Pedro Cantero Quadrat
Ángel Sals Larrazábal
20 de novembre de 1975 22 de novembre de 1975

Notes

  1. ↑ Despuix de la mort del rei Felipe I, un Consell Real presidit pel Arquebisbe de Toledo va assumir funcions de regència sense consentiment de la reina Juana I i va demanar la tornada de Fernando el Catòlic.
  2. ↑ Pernot, François (2003), La Franche-Comté espagnole: à travers els archives de Simancas, unix autre histoire dones Franc-Comtois et de leurs relations avec l'Espagne de 1493 à 1678, ed. Presses Universitaires de Franche-Comté, pág.32
  3. ↑ Els viages de l'emperador, Manuel de Foronda i Aguilera (1914)
  4. ↑ Els viages de l'emperador, Manuel de Foronda i Aguilera (1914)
  5. ↑ Felipe III va retornar de Portugal el 23 d'octubre, pero va caure malalt en Casarrubios i no va aplegar a la Cort fins al 4 de decembre. Bernabé de Vibanco: Història de Felipe III, inclosa en CODOIN, vol. LXI, págs. 193-248.
  6. ↑ Testament de Felipe IV, inclós en la "Coleccion dels tractats (...) fets pels pobles, reis i príncips d'Espanya", vol. VII, págs. 678-718, de José Antonio d'Abreu i Bertodano.
  7. ↑ Gasseta de Madrit, 9 de novembre de 1700.
  8. ↑ Decret de Carlos II, 29 d'octubre de 1700.
  9. ↑ Gasseta de Madrit, 2 de novembre de 1700.
  10. ↑ Gasseta de Madrit, 6 de setembre de 1701.
  11. ↑ Gasseta de Madrit, 23 de giner de 1703
  12. ↑ Gasseta de Madrit, 13 de maig 1808
  13. ↑ [1]
  14. ↑ Data del Tractat de Valençay
  15. ↑ El 4 de maig, Fernando VII va derogar la Constitució, el 10 de maig va detindre als membres de la Regència, l'11 va clausurar les Corts i el 13 de maig va entrar en Madrit.
  16. ↑ 16,0 16,1 Despuix del pronunciament del General Serrano, el 28 de juny de 1843, les tropes sublevades varen véncer a la lleals a la Regència el dia 22 de juliol, i al sendemà, varen entrar en Madrit, constituint-se el Govern provisional, que va funcionar com a regència fins que es va proclamar la majoria d'edat d'Isabel II en les Corts (8 de novembre de 1843); mentres el regente ya havia fugit d'Espanya el 30 de juliol.
  17. ↑ 17,0 17,1 La denominació oficial de Poder Eixecutiu entre 1868 i 1874, designa realment una autoritat transitòria no constituïda ni configurada constitucionalment, per lo que seria de fet, un govern provisional.
  18. ↑ En caràcter transitori fins a la promulgació de la Constitució.
  19. ↑ L'exili de les Españas de 1939 en les Américas, José María Naharro-Calderón, Manuel Andújar (1991)
  20. ↑ El Govern de la República en l'exili. Crònica d'una impossible tornada. Xavier Flores (Revista Espai, Temps i Forma, Série V, Història Contemporànea. 14 ,2001)
  21. ↑ El món actual: De la segona guerra mundial als nostres dies. Rafael Aracil, Joan Oliver i Puigdomáenech, Antoni Segura (1998)
  22. ↑ Història de la República espanyola en l'exili (1939-1947), José A. Ferrer Benimeli (Revista Temps d'Història nº 32 juliol de 1977)
  23. ↑ BOE del 21 d'octubre de 1949
  24. ↑ «[2]».

Referències