Torre Campanar del Convent dels Dominicos. Declarada recentment com Be d'Interés Local, esta torre de 36 metros d'altitut, formava part de l'antic convent dels dominicos, construït en 1575 en l'objecte de convertir al cristianisme a la població morisca que habitava en aquelles dates el poble. La torre, que és lo que hui es conserva, va ser construïda en 1601.
Palau dels Ducs de Villahermosa. Edifici construït en el XVII. Actualment este edifici s'ha dividit en 4 vivendes particulars.
Arañuel:
La Iglésia parroquial de Sant Miguel, localisada en la plaça Major d'Arañuel. Es tracta d'una senzilla construcció datada d'el XVII, neoclàssica, en característiques del orde corintio. De planta de nau única, d'uns 15 metros de llongitut, presenta capelles laterals comunicades entre sí en decoració i yeserías. Com a detall curiós cal destacar la presència en el centre parroquial d'un peu de custòdia datat d'el XVII.
Erro al crear miniatura: Areglita, en les seues tres torres des del Pont direcció Lucena del RiuArgelita:
Castell Palau d'Argelita: Va ser l'última de residència de Zayd Abu Zayd, rei musulmà de Valéncia, despuix de retirar-se dels seus dominis despuix dels pactes celebrats en el monarca Jaime I. D'ella solament queden dos de les torres de la seua fortificacióː
Torre quadrada. Esta és de tipo senyorial almenada. Ademés també s'aprecien distints tipos de vestigis d'amurallamientos que circundaban part de la població. La fàbrica principal del cos de la torre és de sillarejo en sellars en els seus cantons. Es compon de planta baixa i tres altures.
Torre redona. Encara que es troba junt als restants del palau no formava part d'est, sino que era una estructura defensiva exterior al mateix. Originària d'el XIII, i igualment d'orige islàmic, la torre es troba restaurada. Posseïx una forma cilíndrica en planta baixa i dos altures, coronada per almenas. En la seua base es conserva una inscripció àrap commemorativa datada en 1252.
Iglésia Parroquial de Santa Ana. Construcció originària d'el XVII, dedicada a Santa Ana. D'estil barrocchurrigueresco, posseïx una sola nau en campanar anexe. En el seu interior es troba la Santa Creu, duta des de Roma i donada a la parròquia en 1756 pel pare Baciero (dominico).
Cirat:
la Torre del Palau dels Comtes. És una torre de defensa, que formava part del conjunt del Palau dels Comtes de Cirat, ubicat en el centre de la població mencionada, en l'anomenada plaça Major. Esta torre, d'orige medieval, està catalogada, com be d'interés cultural, des del 8 de maig de 2003.
Corts d'Arenenc:
Pont romà. D'interés arquitectònic.
Casa del Marqués del Real Agrade. Edifici d'interés arquitectònic (XVIII).
Portal calle Herrerías. Edifici d'interés arquitectònic. XVIII.
llavadors tradicionals restaurats.
Ret de rutes federades PRV111.Ruta accés als jaciments de l'edat del ferro que partixen des del mateix centre del municipi.
Casa Abadia. Edifici d'el XVII que conserva les seues antigues formes gòtiques, actualment sèu de l'Ajuntament.
Fanzara:
Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU). És un proyecte de museu a l'aire lliure per al municipi de Fanzara, en Castelló. Este Museu Inacabat d'Art Urbà és un proyecte en constant canvi i creiximent. Durant el tour per este espai es poden vore obres grans i chicotetes, murals i també escultures.
La Iglésia de La nostra Senyora dels Àngels de Font la Reina. Es tracta d'un edifici religiós típic d'el XVII, de gran bellea encara que es nota que en la seua construcció no es varen utilisar molts recursos econòmics, lo que queda palés en el seu reduït tamany.
Fonts d'Ayódar:
Iglésia parroquial de Sant Roque. Construïda entre els sigles XVII i XVIII. És una iglésia de nau única en capelles laterals entre contraforts, volta de canó en arcs fajones en l'interior i coberta a dos aigües en l'exterior, en testero pla. Dispon de cor a l'entrada de l'iglésia. D'estil barroc desornamentado, durant la guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que varen destruir algunes parts, com els altars laterals.
Lagar de la Gaveta. Antic lagar de grans dimensions per a l'elaboració del vi. Va ser construït en el XIV. D'estructura de planta quadrangular, construïda per mig de la tècnica de tapial o encofrat de morter. És curiosa la presència d'un lagar en esta cronologia i en este lloc, que de la mateixa manera que els pobles veïns, no va tindre Carta de Població despuix de la conquista i va continuar habitat per musulmans. La curiositat ve donada perque ellibre sagrat dels musulmans, el Corán, prohibix convertir el raïm en vi. És per esta raó, que és possible que els musulmans espanyols no compliren fidelment dit precepte. També és possible que les exigències feudals d'esta época motivaren esta producció.
molí de blat. S'ignora la seua data exacta de construcció, encara que sembla ser d'época morisca. En la Carta-Pobla de 1611 es fa referència al mateix.
Necròpolis islàmiques. S'han trobat estos jaciments en el caixco urbà.
Iglésia Antiga de Ludiente des de la carreteraLudiente:
La Torre de Girava en Ludiente, en la comarca d'Alt Mijares, és una torre de vigilància d'época islàmica medieval, catalogada, de manera genèrica, com Be de Rellevància Local. La torre s'ubica prop del sur de la població de Castell de Villamalefa, pero en el terme municipal de Ludiente i prop dellogaret de Girava, de la que pren nom.
L'iglésia fortificada de Ludiente, també coneguda com a Iglésia de la Natividad, és un edifici que va ser religiós, encara que actualment ya no té cult, en una marcada estructura defensiva-militar. Està catalogada, de manera genèrica, com be d'interés cultural. L'iglésia s'ubica en la part alta d'un cerro al que s'accedix pel carrer General Aranda, i la seua datació és de l'época moderna, entre finals d'el XV i principis d'el XVI, amprant-se en la seua construcció sellars i mampostería. Presenta planta rectangular i un bon estat de conservació, destacant en el seu interior les nervaduras gòtiques de la volta de la sacristia. Va ser utilisada per a fins bèlics sobretot durant les guerres carlistas, lo que queda palesa en les aspilleras practicades en els murs de la nau principal i en la torre.
La Iglésia Parroquial de la Natividad de La nostra Senyora de Ludiente. L'edifici es complementa en la presència d'una torre campanar construït en estil barroc, sense arremate, en el que un dels seus cossos està destinat a l'ubicació de les campanes. Les campanes són dos, la més antiga, datada de 1776 té per nom Sant Pedro Màrtir, un diàmetro de 82 centímetros i un pes de 319 quilograms.
La Ermita de la Verge del Pilar de Ludiente. Està datada d'el XVIII pero l'edifici actual és el producte d'una série d'intervencions que ha sofrit a lo llarc dels anys. Es tracta d'un edifici exent que es troba rodejat d'una tanca dins de la qual es localisa un Via Crucis en llínea recta cap a l'ermita, en casalicios, a abdós costats de l'esplanada enlosada, per a les estacions i ciprers entre ells. Com a element decoratiu interior cal destacar la fresca en l'aparició de la Verge a l'apòstol Santiago en Saragossa, que es localisa en la volta del presbiteri, que es veu engalanat per la presència d'una image de la Verge en el Chiquet en braços sítia en la hornacina que hi ha en l'altar major, en el que es pot observar un oli de Sant Pascual Bailón.
Montanejos:
Torre Àrap. D'orige islàmic, es troba en mig de la població, front a l'iglésia, integrada dins de la frontera de l'antic Palau dels Comtes de Vallterra. Se supon que estava comunicada en el Castell de la alqueria, situat en un tossal propenc i que és de la mateixa época. Es tracta d'una torre de planta circular i està construïda en pedres provinents del riu i unides en argamasa.
El Aqüeducte del Pont de Sant Josep. Es tracta d'un pont que es va construir a principis d'el XIX, en concret en 1803, per a creuar el riu Montán. Està construït per mig de tres grans arcs de mig punt, utilisant-se com a material constructiu pedra. Se li coneix com a “aqüeducte” perque per baix d'ell circula una séquia que du aigua per al rec fins a la alqueria. És una infraestructura territorial, de caràcter hidràulic, catalogada com Be de Rellevància Local, en la categoria d'espai etnològic d'interés local.
Pobla d'Arenenc:
Ajuntament. La casa de l'Ajuntament té estructura palatina d'el XVII de mampostería i sillería.
Caixco antic. Conjunt compost pràcticament per la totalitat del poble, el traçat és topogràfic medieval i orientada la seua confluència cap a la plaça.
Pont Colgante. Va ser inaugurat en 1894 per a servir de pas sobre el riu Mijares al Camí Real que travessa la vila de Pobla d'Arenenc. La fotografia va ser presa en l'estiu de 1966. A principis d'el XXI va quedar en desús i es troba destruït. Per les pujades i baixades del nivell d'aigua del pantà d'Arenós el terreny sobre el que descansa el poble s'estava afonant. Per eixe motiu la Generalitat Valenciana va ordenar les obres de contenció de l'embassament. Per a evitar perdre part del patrimoni l'Ajuntament va fer desmontar els restants del pont numerant-els en l'intenció de reconstruir-ho uns quilómetros més dalt.
Iglésia de Sant Bernardo: d'el XVIII. Consta d'una sola nau. L'altar major és de regular altura, conservant una creu procesional d'el XVIII.
Casa Abadia: Part de l'antiga casa feudal propietat del comte de Vallterra. A partir de 1609 i en motiu de l'arribada de nous flares servitas, va ser casa abadia i primera residència dels monges fins al fi de les obres del convent. En l'actualitat fa les funcions de casa per al sacerdot titular de l'iglésia.
Toga:
Arcs del Portalet i Sant Antonio. Estos arcs representen una atractiva i significativa mostra de l'antic traçat urbà de la localitat. Abdós es conformen com a elements pasantes, és dir que se situen per damunt d'un carrer i comuniquen vàries vivendes o formen part d'una vivenda. El de Sant Antonio soporta la capella que alberga l'image del sant.
Castell de Ganalur. Poblat ibèric assentat en un tossal que domina un ampli meandre del Mijares. En el jaciment s'han trobat restants d'época ibera (sigles V -I) i d'islàmica (XIII). En l'actualitat, només queden restants ceràmics ya que una posterior ocupació medieval ha borrat qualsevol inici de la disposició espacial de l'hàbitat ibèric. Sobre l'ocupació musulmana, sembla correspondre's en l'estil Ganalur, citat en documents dels sigles XIII i XIV i, sense dubte, és l'orige de l'actual població de Vallat.
Font Calenta. Famosa font per la calitat de les seues aigües miner-medicinals. Estan classificades com bicarbonatades càlcic-magnésicas i indicades per al tractament de l'obesitat, gota i malties de l'estòmec. En l'any 1906 varen obtindre reconegut prestigi gràcies a el diplomar i medalla d'or otorgats en l'Exposició Regional Valenciana.
Torralba de la Pinada:
Iglésia parroquial, dedicada a la Transfiguración del Senyor. Obra d'el XVIII encara que en remodelacions posteriors d'el XIX. Guarda en el seu interior una interessant creu procesional d'el XV.
Ermita de Santa Bàrbara. Ermita d'una sola nau encalada i atri en arcades. Es creu que va ser construïda sobre una antiga mesquita àrap.
Casque urbà de Torralba. Declarat Be de Rellevància Local, i que hui en dia, encara manté part del seu aspecte medieval ya que, es pot observar restants arquitectònics del amurallamiento medieval (entre els sigles IX i XIII) i atres estructures en algunes de les cases de la població.
Recint Fortificado de Torralba de la Pinada Es tracta d'una població fortificada de planta circular que va contar en una sòlida muralla i una torre major central. La fundació del municipi per la seua toponímia és anterior als àraps, pero la permanència a lo llarc dels sigles dels moriscos, han originat que el caixco urbà de Torralba de la Pinada seguixca mantenint un claríssim aspecte morisco. El seu recint amurallado encara es poden apreciar
restants arquitectònics del amurallamiento medieval (sigles IX i XIII), confosos en el caseriu existent, llevat algun tram en aspilleras que es troba visible. La torre, segons tradició delloc, va ser desmontada i els seus sellars utilisats en la construcció de la nova iglésia a finals d'el XVII. cal destacar també el castell d'orige àrap, provablement construït entre el X i el XII i del que s'aprecien diversos restants de muralles foses en les parets rocoses que circundan el tossal sobre la que es va edificar. Grau de protecció: Està declarat be d'interés cultural en categoria de monument per la Disposició Adicional Primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Torrechiva:
Torre de Torrechiva. Torre d'el XIII, d'orige àrap. Encara que la seua funció no està clarament determinada, va poder ser part d'una alqueria musulmana, encara que atres estudis senyalen que va ser una torre de vigilància de l'estret que forma el riu Mijares en les proximitats de la població. La torre es troba sumergida en l'estructura urbana de la part més antiga de la població, trobant-se adossada per abdós costats a sengles vivendes que només permeten apreciar part de la seua estructura.
Vallat:
Iglésia Parroquial de Sant Joan Evangelista. Temple d'una sola nau d'estil corintio d'el XVIII. Iglésia senzilla la decoració de la qual és de cort academicista o neoclàssic, en l'altar major del qual s'alça la figura del patró del poble, Sant Joan Evangeliste.
Casa Abadia. Casa consistorial originària d'el XVII. És una de les vivendes existents més antiga de la població, possiblement antiga mesquita i posterior iglésia catòlica.
La Nevera del Mes de Penyagolosa, també coneguda com a nevera de la Cambreta, o nevera del Comte és un depòsit de neu ubicat en la vertent suroest de la zona coneguda com Mes de la Cambreta, que es troba en la cara nort de la zona més propenca al cim de la serra del Peñagolosa, en el terme municipal de Villahermosa del Riu.
Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
Pont gòtic-romà sobre el Riu Carbo.
Villamalur:
Nevera de Quatre Camins. Autors com Madoz la citen com la Nevera d'Ona. Alguns testimonis locals afirmen que va funcionar fins a la primera década d'el XX. Presenta un estat mig de conservació, sense techumbre i ha perdut algun dels seus elements. Contava en dos accessos al seu interior i la seua coberta es recolzava sobre dos arcs parals, un d'ells derruït. Tal volta tinguera una volta en coberta de teixixques, ya que existixen numerosos restants que aixina semblen atestar-ho en el seu entorn. Està construïda a 880 m i és de planta circular d'11 m i d'escassa profunditat.
Trincheres de la Guerra Civil. S'ubiquen principalment en els monts del Cabezo i el Jupillo. A dia d'hui es troben en perfecte estat despuix del pas dels anys. I és lloc de visita de molts senderistes.
La Ermita de Sant Martín i Santa Bàrbara, en Villanueva de Viver. Es tracta d'una construcció de dimensions reduïdes, i planta de nau única en porche i corral adossat en la part dreta, que es va realisar en 1656, seguint les pautes, simultàneament, tant de l'estil Gòtic tardà com del estil renaixentiste. L'edifici va sofrir una transformació durant el XVIII, adquirint el seu aspecte actual. El seu estat de conservació no és bo, i a com a rehabilitacions solament s'ha portat a terme a d'el corral, pese a això es considera que el perill de destrucció del monument és baix. Estant encarregats del seu manteniment i conservació els clavarios del Sant.
L'iglésia parroquial de Sant Antonio Abad, en Villanueva de Viver. Es tracta d'una modesta construcció de finals d'el XVII la construcció de la qual es va finalisar a principis d'el XVIII, seguint les pautes de l'estil gòtic i clàssic. Presenta una planta de creu llatina i nau única, capelles laterals i als peus de la mateixa un cor alt en una curiosa balaustrada datada d'el XVIII.
Zucaina:
Iglésia parroquial de la Transfiguración del Salvador (XVI-XVIII): Es conserven en el seu interior interessants talles de fusta d'el XVIII i una image medieval de fusta policromada de Santa Ana, patrona de la Vila de Zucaina, objecte de gran devoció. Durant els últims 3 anys ha segut objecte d'una remodelació profunda del seu interior: capelles, altars, sostre i sol.
Ermita de Santa Bàrbara (XVIII). Ermita que es troba en la mateixa població i que dona nom a la part alta del poble. Està situada prop del frontón i d'un dels depòsits d'aigua que abastixen Zucaina. Es va construir cap a finals d'el XVIII i feya 1994 es va portar a terme una restauració, a través d'una iniciativa popular, de la seua teulada i frontera, tornant-li part de l'esplendor original. Era tradició fins a 2001 o 2002, el celebrar la festivitat de Dumenge de Ramos en el seu interior i baixar en processó fins a la plaça de l'Iglésia, pero degut a que per a aplegar a ella cal pujar una costera prou pronunciada i per a evitar al màxim l'esforç que tenien que realisar numerosos vells, es va optar per celebrar tal festivitat en l'entrada de l'iglésia parroquial, en la part plana de la població.
Calvari i ermita del Calvari (XVIII-XIX). Es tracta d'un conjunt d'us originalment religiós situat en les afores de la població, en la falda del mont a l'eixida cap a Corts d'Arenenc. Forma un espai rectangular, tancat per tosca entanca de pedra, plantat de ciprers i té una chicoteta ermita en la part més alta. Ascendint pel tossal es disponen els casalicios del Via Crucis, de color blanc i en les escenes de la Passió representades en taulls ceràmics. l'ermita és una chicoteta capella de planta rectangular que es troba en la part alta del mur, junt a una de les portes d'entrada al calvari. Les seues parets són de mampostería i la coberta, de teixixques, té quatre alvertents.
Ermita de Santa Ana (XVIII). Ermita dedicada a la patrona de la Vila de Zucaina. Va ser construïda a finals d'el XVIII i està situada a uns 4 km de la població, en direcció Montanejos, per la carretera CV-195. Es troba en un parage de gran bellea natural. Està construïda en el marge dret de la Rambla de Santa Ana, afluent del riu Villahermosa i d'una font de la que ix abundant aigua fresca. Al costat de la font hi ha una zona reservada per a fer carn a la brasa o paelles i al voltant de l'ermita hi ha diverses taules i bancs de formigó a on poder-li-la menjar. L'ermita va ser construïda a raïl de les diverses aparicions que de Santa Ana va tindre una pastorcillo procedent d'alguna dels masos que hui es troben pròximes a l'ermita. Santa Ana se li va aparéixer sobre un gran albarzer que misteriosament no punchava i li va dir en l'última aparició que la gent de Zucaina construïra una ermita en eixe lloc. La devoció que tenen elllogarencs a Santa Ana és molt gran, la qual, segons figura en una placa de l'ermita, va salvar del còlera a la població cap a finals d'el XIX. Cada 1 de maig es realisa una gran romeria a l'ermita des del poble en la celebració de dos misses solemnes. En tal dia la presència de tenderetes, en els que es poden comprar diverses coses, és numerosa. Una atra data important, encara que no tan multitudinària com l'anterior, és la del 26 de juliol, dia de Sant Joaquín i Santa Ana, en el que es realisa una missa solemne en l'ermita i es repartix una coca coneguda com la "rebanada" entre tots els assistents. Este dia és conegut com el dia de "Santa Ana de la Rebanada".
Elements d'interés en la naturalea
Ayódar:
Castell d'Ayódar. En la marge esquerra de la Rambla de Villamalur i sobre un cerro de 542 metros d'altitut, es localisen les ruïnes del Castell d'Ayódar. És de tipo montano de planta irregular, dispersa com una potent torre major excèntrica, que servix de defensa al seu flanc més vulnerable. En l'actualitat està parcialment en ruïnes.
El Castillico. Jaciment ibèric en el que es troben els restants d'una torre en l'interior d'un recint. El jaciment podria pertànyer a l'época compresa entre els sigles II a. C. i VI a. C.
Riu Chic o Riu d'Ayódar. L'existència d'un curs d'aigua transparent, sense contaminació i constant a lo llarc de tot l'any que travessa tot el terme municipal conferix al municipi un atractiu especial per dotar de major riquea i diversitat a l'entorn natural.
El Azud. Parage de gran bellea ubicat en el riu d'Ayódar.
L'Estret. El parage, de característiques similars a l'anterior també és molt visitat pels banyistes i amants de la naturalea.
Sendera del Castell. El Castell es divisa des del poble i es pot visitar recorrent una ruta curta pero molt interessant en la que es goja, dels cultius tradicionals (olivera, algarrobo, armeler, etc.) de bones vistes i del paisage del parc natural de la Serra d'Espadán.
Sendera de Saganta. Sendera de chicotet recorregut (PR-CV-314) en espectaculars vistes sobre el riu Mijares.
Sendera Ayódar-Villamalur. PR-CV-276, és circular que enllaça abdós municipis en el GR37, LA Font de la Penya, etc. Discorre íntegrament pel parc natural de la Serra d'Espadán.
Font Llarga. Zona d'espargiment en les proximitats del municipi que inclou una zona d'acampament i merendero.
Arañuel:
Font Manzano. En la pedania del Pla de Dalt, a 7 km del caixco municipal.
Font Seguer. Junt a la carretera CV-20. a 500 metros de la població, dispon de paelleros, zona deportiva i taules de pedra.
Font El Senyor. Junt a la carretera de Zucaina, per un chicotet entrador, a 4 km de la població. Font sense canalisar.
Piscines naturals del riu Mijares. Són tres les més pròximes a la població, aunos 150 ,200 i 300 metros de distància del caixco urbà, la del Pont , la del Pou i la de "les chorrada" o "els caños".
el Mirador de Santa Bàrbara ( "Pilónico" ), vistes precioses del poble i el seu entorn.
Mirador de la Torre.
Senderes (SL-CV 95 i SL-CV 96)
Masos del Pla de Dalt i d'Avall, Els Catalans, l'Artejuela, el Magraile.
Argelita:
Castell de la Llosa del Bou Negre. D'orige àrap. Es troba enclavado en una elevada montanya en ellímit dels térmens d'Argelita i Ludiente, en el parapete rocós que es desploma sobre l'estret que forma el riu Villahermosa abans d'aplegar a la població i a 748 m d'altitut. El castell es coneix pràcticament des d'el XII. És una taula rocosa (molga) en lo que queda d'una hisn (fortificació) documentada en 1178 que va ser linde entre les diòcesis de Sogorb i Tortosa. Va tindre una clara relació en el núcleu andalusí d'Argelita en época islàmica, eixercint el domini sobre una gran extensió de territori que incloïa a numeroses poblacions. Este castell pronte va deixar de ser utilisat. En el XIX és reocupado elloc per dos masos per a tasques agrícoles, aprofitant per a la seua construcció moltes de les seues pedres. Actualment està en completa ruïna, apreciant-se solament alguns llenços de muralles i basamentos de torreones, com la part d'una torre, segurament d'época cristiana. Era un recint fortificado des de l'est fins al sur, sent el restant totalment inaccessible, delimitant totalment tot el cim. L'actual forma castellanizada del nomene Bou Negre apareix documentada a partir de 1247. El seu nom sembla provindre d'un terme botànic: Bu Nerzo. Llegenda: "Quan les tropes de Jaime I amenaçaven la població, els hòmens útils de tota la comarca es varen refugiar en el Bou Negre. Sitiada la fortalea, varen ser inútils les tentatives de força fins que en una nit obscura, recollides més de mil cabres monteses, varen ser embolades en estopa i resina, obligant-les a anar en determinada direcció. Els refugiats que varen vore trepar tantes llums per cortaduras i verticals, creent-se perduts, alguns varen buscar una mort heròica i els demés es despeñaron per les cortaduras".
Riu Argelita o Villahermosa. El riu presenta un cabal, més o menys estable, a lo llarc de tot l'any. En els últims anys el riu s'ha secat en prou freqüència des de la propenca població de Ludiente fins alloc cridat Pou Negre en a on torna a brotar a uns 400 metros d'Argelita aigües dalt. Per això les seues aigües no falten jamai a la població i baixa un cabal considerable durant totes les estacions de l'any. En estiu és un lloc ideal per a prendre el bany, ya que posseïx una piscina natural. Les aigües són cristalines i idònees per a la cria de la trucha, per lo que en el seu curs es troba un vedat de peixca.
Font dels Ignacios. El naiximent de la mateixa és certament espectacular ya que naix entre unes enormes moles rocoses i desagua directament en el riu Argelita. Es diu que les seues aigües posseïx propietats per al renyó.
Font de Santa Creu. Conta en atres fonts com són les del Pou Negre, Font del Barranc del Sabinar, Peixcadors i l'Estany.
Alvenc de la Molga. Alvenc de gran profunditat.
Cova Pons. Ubicada en un gran escarpado. Existixen atres coves o cavitats presents en el terme municipal en fenomens càrstics com són: la "Alvenc del Cabezo" i el "Avenc Simba".
Cirat:
Corts d'Arenenc:
El rebollo (el yayo). Arbre de més de 700 anys d'edat sent de la seua espècie (Quercus faginea) el més vell d'Espanya.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alt Mijares.