Peñagolosa
El Peñagolosa (en valencià, Penyagolosa[1]) és una montanya del massiç que du el seu nom, en la província de Castelló (Espanya). Pertany al sistema Ibèric i és el pico més alt de la província de Castelló (1813 m s. n. m.) i el segon més alt de la Comunitat Valenciana,[2] solament superat pel Cerro Calderón (1838 m s. n. m., localisat en el Racó de Ademuz).[1]
| Peñagolosa | |
|---|---|
| Localisació | |
| Municipi | Vistabella del Maestrazgo |
| Província | Castelló |
| País | Espanya |
| Característiques | |
| Altitut | 1813 m s. n. m. |
| Cordillera | Sistema Ibérico |
Etimologia
El seu nom, com senyala l'escritor Joan Fuster, pot tindre dos orígens: Penya golosa i Penya colosa o colossal, sent este últim el més provable.
Descripció
El Peñagolosa és un elevat i ben conservat núcleu montanyós del sistema Ibèric. Culmina als 1813 m s. n. m. en el cim del Peñagolosa, des d'a on es domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. El santuari de Sant Joan de Peñagolosa —important destí de romeria— i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure rebollo o melojo, arce orón, teix, agrévol etc. componen este magnífic parage.[3]
El seu cim, consta de dos espolones o subcimas, la més occidental pertany totalment al terme municipal de Villahermosa del Riu, l'oriental i un parell de metros més alta és compartida, posseïx el vèrtiç geodèsic i marca el llímit entre els térmens municipals de Chodos, Vistabella del Maestrazgo i Villahermosa del Riu i a la seua volta marca llímit entre les comarques castellonenques de l'Alt Mijares (a l'oest i al sur) i l'Alt Maestrazgo (al nort i este).[4] Esta montanya rocosa està dividida en dos parts molt diferenciades entre sí: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors, i l'ala nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir per la pista (només vehículs autorisats) que arranca una miqueta abans de l'ermita o pel barranc de la Pegunta.
Accessos
L'accés al massiç pot realisar-se per la pintoresca localitat de Vistabella del Maestrazgo. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en la mar dispon de la sendera de Gran Recorregut GR-33, que aplega fins a Castelló de la Plana. També el GR-7 pansa per allí, part del recorregut I-4 entre Tarifa i el Peloponés. D'igual forma l'PR-CV 79 unix la població de Lucena del Cid en Sant Joan de Peñagolosa.
Referències lliteràries
- La montanya sagrada (2009), de Jason Webster
Protecció
En 2006, el lloc va ser declarat parc natural per la Generalitat Valenciana, denominant-se parc natural del Peñagolosa.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Górriz, Ángel Portolés; Pitarch, Elvira Safont(2023-05-05).«Las personas y los patrimonios. Definir la comunidad patrimonial de Penyagolosa».Revista UNES. Universidad, Escuela y Sociedad.(15)ISSN 2530-1012.Consultat el 2026-06-02.(en es)
- ↑ VV. AA. (2000). Las guías visuales de España, 14. Comunitat Valenciana, pág. 46, Printer IGSA. ISBN 9788449219948.
- ↑ Portolés Górriz, Ángel; Safont Pitarch, Elvira(2023-05-05).«Las personas y los patrimonios. Definir la comunidad patrimonial de Penyagolosa».doi:10.30827/unes.i15.27500.Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Las comarcas de Castellón se 'mueven': así es el nuevo mapa de la provincia». Periodico Mediterraneo.