Nevera del Mes de Penyagolosa

La nevera del Mes de Penyagolosa, també coneguda com a nevera de la Cambreta, o nevera del Comte és un depòsit de neu ubicat en la vertent suroest de la zona coneguda com Mes de la Cambreta, que es troba en la cara nort de la zona més propenca al cim de la serra del Peñagolosa, en el terme municipal de Villahermosa del Riu, en la comarca del Alt Mijares.^[1]^[2]

Està catalogat com Be de Rellevància Local, en la categoria d'Espai etnològic d'interés local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).^[1]

Història

Els depòsits de neu sorgixen de la necessitat de contar en gèl, en una época en la que encara no es disponia de la tecnologia apropiada per a obtindre-ho de modo artificial. És aixina, com els llocs alts, en els que abunda la neu es varen convertir en les zones més adequades per a construir grans depòsits destinats a mantindre la neu quant més temps possible millor i poder dispondre d'ella quan fora més necessària, ademés de poder comerciar en ella, ya que el preu de la neu era elevat en aquells llocs en els que no es podia obtindre de modo natural.^[3]

La nevera data del XVII, moment en el que el comerç de la neu estava en auge en la Península, lo que va dur a la creació d'una autèntica ret de depòsits d'almagasenament que inclús podien presentar servitut.^[4]

En la zona de Villahermosa del Riu poden trobar-se varis depòsits de neu, d'entre els quals destaca la nevera del Mes de Peñagolosa pel seu bon estat de conservació, ya que tan solament li falten la part inferior de la porta i part del mur que han desaparegut pel poder d'arrastre de les aigües de la escorrentía.^[3]^[1]

La neu s'arreplegava (de forma manual) en estos depòsits durant les nevades de l'hivern, almagasenant-la cuidadosadament separada en capes, utilisant com a material d'aïllament entre les mateixes palla, de manera que fora més fàcil i adequada la seua extracció en estiu, estació de l'any en la que es transportava (a través del conegut com Camí dels Nevaters pel Mas de la Costa, Lucena i Figueroles fins a Castelló, Nules o Vila-real), nocturnamente (per a evitar les calors del dia, que feyen que es fonguera), en muls fins als punts de distribució, que normalment eren zones de mercat en les que s'utilisava com a conservant del peix, per a fins farmacèutics, en refrescs, etc.^[4]^[3]^[2] Quan a finals del XIX i principis del XX, aplega al nostre país, tant el gèl artificial, com la tecnologia necessària per a la seua fabricació, l'us d'estes neveres desapareix.^[4]

Descripció

La nevera és un depòsit de planta quadrada en unes dimensions exteriors de 8’30 metros de costat, que interiorment es reduïxen a tan sol 6’70 metros, presentant els cantons redonejats. En els costats nort i sur està rodejada d'un talús artificial en una quantiosa vegetació. Per la seua banda, el costat este, que presenta una plataforma de 5 metros d'esgambi per baix de la part superior del depòsit, presenta la porta d'accés (que està adintelada), en el que existia un moll de càrrega del que a penes queden vestigis en l'actualitat.^[1]^[4]

Existixen ademés atres dos obertures en la part més elevada de la construcció, una circular d'1 metro de diàmetro i el brocal format per quatre grans sellars; l'atra és quadrada i es troba adossada al mur sur.^[1]

En els quatre murs interiors poden observar-se els buits en els que s'encaixaven els voltons, que permetien formar una coberta quan el depòsit no estava totalment cobert, com a mecanisme de manteniment de la temperatura lo més freda possible i evitar el desgel del material almagasenat.^[1]

Es conserva intacta la volta de mig canó, que servia de coberta al depòsit, construïda en sillarejo, que estava recolzada, per mig de diafragmes fets de mampostería, en dos arcs de mig punt, perpendicular entre sí i de fàbrica de sellar.^[1]^[4] La fàbrica és de mampostería de pedra calcàrea i arenisca en morter, encara que les portes laterals, aixina com les obertures superiors, estan fetes en sellars.^[1]^[4]

Interiorment l'altura actual va, de 1’50 metros en la part a on comença a tancar la volta, fins als 4’50 metros que alcança en el punt més alt. Es pensa que el pou deu tindre, com a mínim, uns 4 metros més de profunditat, que actualment estan plens de sediment aportats per un chicotet canal que drena part de l'alvertent superior i que penetra per la porta lateral.^[1]^[4]