Iglésia de Sant Roque (Fonts d'Ayódar)

L'iglésia de Sant Roque en Fonts d'Ayódar (Província de Castelló, Espanya) va ser construïda entre els sigles XVII i XVIII en estil barroc.

Està catalogada com Be de Rellevància Local en còdic 12.08.064-001, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), presentant publicació en el BOE en data 10 de març de 2009.^[1]

En agost de 1936, a resulta dels combats que varen tindre lloc en la zona durant la guerra civil espanyola, l'interior de l'iglésia es va vore greument perjudicada, ya que es va procedir la destrucció d'altars i imàgens,deixant l'interior sense decoració alguna. A partir de l'any 1938 es va iniciar el procés de restauració a l'iglésia.^[2]

Descripció

Es tracta d'una iglésia de nau única en capelles laterals entre contraforts (les quals presenten imàgens de La nostra Senyora de l'Asunción, l'Inmaculada Concepció, el Sagrat Cor de Jesús i Sant Antonio Abad, que donen nom a les capelles en a on s'ubiquen), coberta interior de volta de canó en arcs fajones i coberta a dos aigües en l'exterior, en testero pla. Dispon de cor a l'entrada de l'iglésia.^[2]

D'estil barroc desornamentado, es desconeix si va haver una iglésia d'época anterior.^[2]

Destaca el seu campanar, d'estil barroc en templete, en el que poden observar-se la presència d'unes gàrgoles de pedra (quatre, una per cantó).^[3] La seua fàbrica era de pedra pero despuix de vàries intervencions les seues fronteres, de la mateixa manera que ocorre en el restant de l'iglésia, estan lluïdes. Presenta planta quadrada d'uns 3.5 metros de costat, i està adossat al lateral est de l'iglésia.^[4] Per a accedir a la part alta de la torre campanar s'utilisa una escala de caragol de 64 escalons que finalisa en el cos a on s'ubiquen les campanes.^[5]

Està restaurat, presentant un adequat estat de conservació, tant de l'estructura com de les campanes (que són tres en total, de noms: Sant Roque, de la fundició Germans Portilla (de Gajano, Cantàbria), de l'any 1993, en un pes de 102 quilograms i un diàmetro de 56 centímetros; Santa Trinitat, de 1819, en un diàmetro de 58 centímetros i un pes de 113 quilograms; Sant Roque, la grossa, de 1828, un diàmetro de 74 centímetros i un pes de 235 quilograms) i el seu mecanisme. La torre presenta també un rellonge, actualment parat, existint, en un almagasén municipal, la maquinària mecànica de mateix, d'una sola saeta i de péndola en dos contrapeso de 75 i 50 quilograms. El rellonge que s'ampra actualment és un d'elèctric, que toca les hores en repetició, com feya també l'antic.^[3]^[5]

La advocació de l'iglésia és Sant Roque, l'image del qual se situa en el centre de l'altar major en el que també es poden destacar les imàgens de la Verge del Carmen i de Sant Blas.^[2]