Alstroemerieae
Alstroemerieae és el nom d'una tribu de plantes monocotiledóneas, herbàcees i perennes pertanyent a la família de les alstroemeriàcees. Són originàries de Centre i Sudamèrica. Presenten flors molt vistoses, relativament grans i de variats colors. Per la bellea de les seues flors li les sol amprar com plantes ornamentals i, molt especialment, com flor de tall.[1]
La tribu comprén prop de 230 espècies distribuïdes en tres gèneros, Bomarea, Schickendantziella i Alstroemeria. Fins a fa pocs anys eixa família es considerava part d'una àmplia circumscripció de les liliàcees, pero els anàlisis moleculars de ADN i els anàlisis filogenètic basats tant en les senyes moleculars com en la morfologia i anatomia, varen demostrar que constituïxen una família separada.
Descripció
Són plantes herbàcees, erectes o lianes apoyantes, en rizomes simpodiales. Algunes de les raïls estan engrossades i contenen almidó. el brot és folioso. Les fulles són lineares a llanceolades o oblongues, prou amples en relació en atres monocotiledóneas, sanceres, angostándose cap a la base, generalment resupinadas, és dir, retortillades de forma tal que la superfície superior durant el desenroll es torna inferior durant la madurea.
Les inflorescències són terminals i umbeliformes, constituint cims helicoidals, rodejades usualment per un involucre de bràctees, rarament reduïdes a una única flor.
Les flors són molt vistoses, relativament grans, hermafrodites, trímeres, actinomorfes a lleument zigomorfes. El perigonio està format per 6 tépals lliures en la base, disposts en dos cicles. El color de les flors pot ser groc, roig, rosa, ataronjat o vert, depenent de l'espècie i de la varietat; en general en taques obscures. Presenten nectaris en la base de dos dels tépals interns. l'androceo està format per 6 estams, disposts en dos cicles, en els filaments lliures entre sí i lliures dels tépals, angosts, alternen en les peces del perigonio. Les anteres són basifijas, no versàtils, en dehiscencia introrsa i llongitudinal. la microsporogénesis és successiva i el tapet és de tipo glandular. Els grans de polen són sulcados, usualment pla-convexos i composts per dos cèlules. el gineceu és d'ovari ínfer, trilocular, en numerosos òvuls anátropos de placentació axilar. el fruit és una càpsula loculicida, umbonada o truncada apicalment, en 6 costelles llongitudinals.
Les llavors són redones o esferoidals, en l'embrió chicotet en relació en l'endosperma, a la madurea en tegument sec en Alstroemeria i sarcotesta en Bomarea.
Presenten rafidios d'oxalato de calci en diferents òrguens.
Citologia
Les espècies diploides de Bomarea tenen un parell de cromosomes de més (2n=18) sobre les espècies de Alstroemeria (2n=16); no obstant, les mateixes presenten una menor llongitut cromosòmica total. Una atra diferència entre abdós gèneros és que les espècies de Bomarea tenen cariotips més simètrics. Els anàlisis cariotípicos sobre estes espècies indiquen que existixen considerables diferències cariológiques entre abdós gèneros.[2]
Distribució
Bomarea es distribuïx des del centre de Mèxic i les Antilles (24°N) fins a Argentina (29°S) i Chile (40°S).[2]
Alstroemeria és estrictament suramericà ya que les seues espècies habiten des de Veneçuela (3ºN) fins a Terra del Fòc, en Argentina (53ºS).[2]
Referències
- ↑ Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sanso, A.M. & Juan H. Hunziker. 1998. Karyological Studies in Alstroemeria and Bomarea (Alstroemeriaceae). Hereditas 129, 1: 67-74. DOI: 10.1111/j.1601-5223.1998.t01-1-00067.x
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alstroemerieae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.