Alalakh

Principals ciutats de Síria en el II mileni a. C.

Bol de ceràmica Atchana-Nuzi trobat en Alalaj. Dels nivells III-II, Edat del Bronze Tardà, cap a 1370-1270 a. C. Per a L. Woolley, es tracta d'una variant local de la ceràmica Nuzi, reconeguda per primera volta en el jaciment iraquí de Nuzi. Lo característic de la ceràmica Atchana són els dissenys florals, que no es troben en la ceràmica Nuzi. Museu Britànic.

Alalakh, Alalaj o Alalaḫ (hitita Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat i la seua associada ciutat-estat de la vall del riu Amuq, localisada en la regió d'Hatay al sur de Turquia prop de la ciutat d'Antioquía, i hui en dia representada per una extensa ciutat-montícul coneguda com Tell Atchana.

Història

Alalakh va ser fundada pels amorreos durant el Bronze Mig en el II mileni a. C., com una de les primeres grans ciutats del Creixent Fèrtil. El primer palau de la ciutadella de Alalakh va ser construït c. 2000 a. C., contemporàneu de la tercera dinastia de Ur.

La cronologia esquemàtica de Alalakh, en relació en atres jaciments de la regió del llac Amuq, és la següent:

Era arqueològica	Fases de Amuq	Dates (a. C.)
Edat del Bronze Primerenc Terminal	J Tardà	2050-2000
Bronze Mig i Final	K, L, M	2000-1150
Edat del Ferro I	N	1150-900
Edat del Ferro II	O (Enjorn-Mig)	900-738

La seua fundació respon a criteris estratègics. La ciutat estava en el camí més curt entre Alep i la mar, en el creuament entre dita via i una dirigida a nort-sur que duya, al nort, a Anatolia i, al sur, cap a la costa siri-palestina.
Des de la seua privilegiada posició, Alalakh podia controlar estes vies comercials i la distribució de les mercaderies cap al continent i cap a un port, que pot identificar-se raonablement en Al-Mina.

Artícul principal → Yarim-Lim I.

El història escrita del lloc pot començar baix el nom de Alakhtum, en tablillas de Mari de el XVIII, quan la ciutat formava part del regne de Yamhad (moderna Alep). Un dosier de tablillas referix que el rei Sumu-Epuh va vendre el territori de Alakhtum al seu gendre Zimri-Lim, rei de Mari, conservant per a sí mateixa el señorío. Despuix de la caiguda de Mari en 1765 a. C., Alalakh va estar baix l'autoritat de Yamhad. El rei Abba-ili d'Alep la va concedir al seu germà Yarim-Lim, en la reorganisació del seu imperi, que sembla haver seguit a un tumult. Els descendents de Yarim-Lin va ser varen fundar aixina una dinastia centrada en Alep, el hegemonia de la qual va durar fins al final de el XVII En esta época Alalakh va ser destruïda, provablement pel rei hitita Hattusili I, en el segon any de les seues campanyes.

El màxim esplendor de Alalakh es va produir en dos fases. En la primera fase de desenroll, Alalakh no era una ciutat independent, pero devia ser un dels centres més importants del regne amorrita de Yamhad, la capital del qual era Alep. La ciutat devia ser la major, si no l'única, eixida de Yamhad a el mar. A açò es deu tal volta l'impuls que va rebre dels reis d'aquella dinastia i explicaria el conte i les atencions que li varen dedicar encara que residien en Alep. Del palau real del temple, trets a la llum, en este periodo procedixen la maig cantitat de texts que es referixen sobretot a tres reis: Hammurabi, Yarim-Lin i Niqmepa. l'últim és un rei local. En canvi el segon, que va anar l'artífex del verdader florecimiento de Alalakh era d'Alep i va viure entre 1790 i 1770 a. C., en temps del gran Hammurabi de Babilonia.

Yarim-Lim, que es va fer construir una residència en Alalakh, va ser molt poderós, per lo manco a nivell local, fins que Hammurabi va alcançar el cim del seu poder. En un document trobat en el palau de Mari es llig: "Dèu o quinze reis seguixen a Hammurabi de Babilonia, pero a lo manco vint reis seguixen a Yarim-Lin de Yamhad". Despuix, Yarim-Lim es va fer construir en la ciutat costera una residència que rivalizara en el palau de Mari, fins al punt de que un rei de Ugarit va demanar permís per a visitar-ho.

El palau va ser completament destruït i saquejat, potser quan varen escomençar les campanyes dels grans reis hititas, Hattusili I i Mursili I, contra Alep.

Com a conseqüència de les destrucció provocades en Síria pels eixèrcits hititas i en Palestina per les tropes egipcíaques, va haver un periodo de depressió en aquelles regions.

Estàtua de Idrimi en el British Museum.

Alalakh va florir de nou baix una dinastia local, entre 1450 i 1350 a. C. U dels documents d'esta época, està gravat sobre una estàtua de basalt i que representa al rei Idrimi. Durant este periodo vàries potències es disputaven el predomini sobre Síria: els mitani, de recent fundació, els hititas, els egipcíacs i els assiris varen convertir Síria en el seu camp de batalla i Alalakh va permanéixer casi sempre, encara que a voltes no per voluntat pròpia, en l'òrbita de l'influència hitita.

El fundador de la dinastia local, a la que pertanyia també Idrimi, va ser Niqmepa, qui va construir un palau real, que va ser ampliat pels seus successors.
Baixe el govern de la dinastia de Niqmepa, Alalakh va deure alcançar una notable prosperitat econòmica, testimoniada per les cases dels grans senyors de la ciutat.

Cap al 1350 a. C., Alalakh va ser conquistada pel rei hitita Suppiluliuma I (1380-1346 a. C.) i no va tornar a reconquistar l'independència, encara que va haver una tentativa de revolució filoegipcia truncada cap al 1200 a. C. com a conseqüència de l'invasió dels pobles de la mar.

Despuix Síria va reaparéixer com en un aspecte distint. varen sorgir en tots els llocs principats arameos que, a voltes, varen elegir per a les seues fundacions, llocs mai ocupats fins a llavors. De fet, Alalakh va ser abandonada despuix d'un intent fallanc de reocupaació, mentres va sorgir un nou assentament en Tell Ta'yinat.

Despuix d'un interval de menys d'un sigle, els registres escrits de Alalakh es varen recomençar. En esta época, va anar de nou la sèu d'una dinastia local. la majoria de l'informació sobre la fundació d'esta dinastia prové d'una estàtua inscrita en lo que sembla ser l'autobiografia del rei fundador de la dinastia.

Segons l'inscripció, en la primera mitat de XV, Idrimi, fill del rei d'Alep va poder haver fugit de la seua ciutat a Emar, va viajar per Alalakh, va guanyar el control de la ciutat i va ser reconegut com a vassall per Barattarna. L'inscripció registra les vicissituts d'Idrimi: despuix de haver segut la seua família forçada a fugir a Emar, la va abandonar i es va unir als "Habiru" de "Ammija en la terra de Canaán", a on els Hapiru ho varen reconéixer com "fill del seu senyor" i "es varen reunir entorn a ell;" despuix de viure entre ells durant sèt anys, va conduir als seus guerrers a un exitós atac per mar a Alalakh, d'a on va aplegar a ser rei.

No obstant, segons l'informe de l'época, esta estàtua va ser descoberta en un nivell d'ocupació que data de varis sigles despuix de l'época en que va viure Idrimi, i ha segut llarc el debat acadèmic sobre el seu historicitat. No obstant, les tablillas diuen que Niqmepuh va ser contemporàneu del rei Saushtastar de Mitani, les quals podien haver semblat sostindre que l'estàtua afirma que Idrimi va ser contemporàneu de Barattarna, predecessor de Shaushtatar.

El història socioeconòmica de Alalakh durant el regnat del fill i del net d'Idrimi, Niqmepuh i Ilim-ilimma està ben documentada per tabillas excavades en el lloc. el propi Idrimi apareix només rarament en estes tablillas.

En el XIV, el hitita Suppiluliuma I va derrotar al rei Tushratta de Mitani i va assumir el control del nort de Síria, incloent Alalakh, la qual ell va incorporar al imperi hitita. Una tablilla rcoge la sublevació de la terra de Mukish (que és de Alalakh) en Ugarit en acabant de que el rei de Ugarit alertara al rei hitita d'un tumult dels regnes de Mukish, Nuhasse, i Niye. Alalakh va anar provablement destruïda pels pobles de la mar en el XII, com lo varen ser moltes atres ciutats costeres d'Anatolia i el Llevant. El lloc no va anar mai reocupado, el port del-Mina va prendre el seu lloc durant l'Edat de Ferro.

Excavacions

Excavació en Alalakh.

Els restants de la ciutat, preservats pel Tell Atchana, varen ser excavats per l'arqueòlec britànic sir Leonard Woolley en els anys 1935-1939 i 1946-1949, durant els quals palaus, temples, cases privades i les muralles de la fortificació varen ser descoberts, en 17 nivells arqueològics anant des del Calcolítico (Nivell XVII, c.3400 –3100 a. C. fins al final de l'Edat de Bronze (Nivell 0, XII).

Conclosa l'excavació d'Ur, Leonard Woolley va decidir acometre una nova excavació en la planura costera al nort de Síria, baix la jurisdicció turca.
Els llocs triats varen ser Tell Archana "La Seca" en l'Orontes, a poca distància del Mediterràneu, i el seu provable port, Al-Mina ("El Port"). allí no va trobar més que fragments ceràmics pertanyents al periodo entre els sigles VII i IV a. C., sense que cap poguera atribuir-se a époques precedents.
Pero un atre chicotet assentament, a poca distància d'allí, tenia en la superfície restants ceràmics que podien datar-se en els sigles XIII-XII a. C. Per això, l'arqueòlec anglés va formular el hipòtesis de que en este segon lloc, Sabouni, es trobaven a lo manco les residències dels comerciants més rics.

Els restants del port de Alalakh varen deure ser arrastrats pel Orontes, com a conseqüència d'un canvi de curs d'este riu, despuix del qual una bona part del-Mina va quedar destruïda per l'erosió.

Despuix de varis anys d'estudis, un equip de l'Universitat de Chicago va fer la seua primera sessió d'excavacions en 2003. En 2004, l'equip va fer un estudi per a processar les troballes. Despuix d'una pausa en 2005, l'equip va recomençar les excavacions en l'estiu/autumne de 2006.

Excavacions en Alalakh han produït un cos de material escrit en demandes de Mari i Ugarit. Prop de 500 tablillas cuneïformes varen ser recuperades en el nivell VII, (Edat del Bronze Mija) i el nivell IV (Edat de Bronze tardana). l'estàtua inscrita de Idrimi, c.1500 a. C., ha proporcionat l'autobiografia de la joventut de Idrimi, el seu ascens al poder, i els seus fets entre uns atres els militars (hui en el Museu Britànic). Texts acadios de Alalakh inclouen una chicoteta llista de paraules, presagios astrológicos i conjurs, pero principalment consistixen en tablillas jurídiques, en registres de la família gobernant i dels ingressos percebuts per la terra, ademés de documents administratius, que reflectixen les comoditats dins i fòra del palau real.

Bibliografia

• Donald J. Wiseman, 1953. The Alalakh Tablets, (London:British Institute of Archaeology at Ankara); revisat per Joan Lines en el American Journal of Archaeology 59.4 (octubre de 1955), pp. 33a1-332; Reimpreso en 1983 en les séries de "AMS Studies in Anthropology ISBN 0-404-18237-2"a
• Leonard Woolley, Alalakh, Una descripció de les excavacions en Telle Atchana, Oxford, 1955.
• Frank Zeeb, Die Palastwirtschaft in Altsyrien nach donen spatbabylonischen Getreidelieferlisten aus Alalah (Schicht VII), Alter Orient und Altes Testament, no. 282. Munster: Ugart-Verlag, 2002.