Anar al contingut

Acrópolis de Rodas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acrópolis de Rodas

La Acrópolis de Rodas (en griego: Ακρόπολη της Ρόδου) és l'acrópolis, o ciutat alta, de l'antiga Rodas que data del V i està situada a 3 quilómetros al suroest del centre de la ciutat moderna. Situada en el Mont Smith que domina la costa oest de l'illa, el jaciment arqueològic inclou alguns dels monuments més importants de l'antiga ciutat, com el Temple d'Atenea Polias i Zeus Polieo i el temple d'Apolo, baix els quals es troben un estadi, un odèon i un gimnasi. A diferència d'atres acrópolis, ací no es va construir cap ciutadella amurallada.[1][2] Estava disposta sobre dos terrats, l'inferior comprenia el gimnasi.[3]

Història

En l'any 408 a. C., cap al final de la guerra del Peloponeso, les tres ciutats de l'illa, Lindo, Cámiros i Ialisos, es varen unir en un sinecisme, construint una nova ciutat com a capital federal en la regió d'Ialisia de l'illa. El geógrafo Estrabón informa de que Hipódamo de Mileto va dissenyar la ciutat, pero per a llavors ya seria molt vell. En qualsevol cas, el disseny pot descriure's com hipodámico.[4] La ciutat estava planificada en forma de cuadrícula i la ciutat alta no era una excepció, encara que en contrast en la densa ciutat baixa hi havia espais verts en terrats, segons l'orador Elio Arístides.[5][6] Durant una inundació repentina en l'any 316 a. C., la part alta de la ciutat va servir de refugi als que fugien del centre de la ciutat, que estava inundat per l'obstrucció dels desaiguadors.[7] Un atre acontenyiment transcendental, el lloc de Rodas en l'any 305 a. C., per Demetrio Poliorcetes, el «asediador de ciutats», pot haver influït en el història arquitectònica de l'Acrópolis, ya que els ciutadans varen derribar el teatre i alguns temples per a construir una muralla com a pegat d'emergència, «jurant als deus que construirien atres millors».[8]

Més tart, el terremot de 228 a. C. va proporcionar una atra oportunitat per a la reconstrucció, ajudada per donacions de tot lo món grec.[9] El temple de Atenea i Zeus i el temple d'Apolo són renovacions helenísticas dels seus predecessors clàssics.[10] No és d'estranyar que la majoria dels monuments daten aproximadament del periodo en que l'influència política i econòmica de Rodas estava en el seu apogeu, que va durar fins a 167 a. C., quan Delos va ser convertit en un port de lliure de comerç per Roma.[11] No obstant, molt despuix de la decadència de Rodas, l'autor del II, Luciano de Samósata la va cridar «la ciutat d'Heli en una bellea d'acort en eixe deu».[12]

Excavació i restauració

L'excavació original va ser portada a terme per l'Escola Italiana d'Arqueologia d'Atenes de 1912 a 1945. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Servici Arqueològic Grec es va fer càrrec de l'excavació i restauració de les ruïnes. Açò va incloure una àmplia reconstrucció del Temple d'Apolo Pitio, molt danyat pels bombardejos i l'artilleria instalada allí durant la guerra. Les excavacions varen escomençar en 1946 i continuen en l'actualitat en el parc arqueològic de l'Acrópolis, que ocupa 12 500 m2 i està protegit de qualsevol nova construcció.[13] L'extensió de les excavacions és prou reduïda i queda molt per investigar.[14] Aparte dels edificis coneguts, es creu que el teatre i el temple de Heli es troben prop, pero no s'han trobat.[15]

Referències

  1. ↑ Barone y Costa, Greco.
  2. ↑ Wycherley, 1976, p. 756.
  3. ↑ Barone y Costa, Greco, p. 417.
  4. ↑ Wycherley, 1964.
  5. ↑ Bradford, 1956, p. 61.
  6. ↑ Rulle, 1995, p. 384.
  7. ↑ Diodoro Sículo. Biblioteca històrica, 19, 45, 6-8.
  8. ↑ Diodoro Sículo, 20, 93.
  9. ↑ Berthold, 1984, p. 92.
  10. ↑ Nielsen y Gabrielsen, 2004, p. 1224.
  11. ↑ Berthold, 1984, p. 208.
  12. ↑ Luciano de Samósata. Amors, 9.
  13. ↑ Rhodes Guide, 2009.
  14. ↑ Nielsen y Gabrielsen, 2004, p. 1207.
  15. ↑ Rice, 1995, p. 384.

Bibliografia

57–69.doi:10.1017/S0003581500060364.
115–123.
  • (2004).«Inventory of Archaic and Classical Poleis».Oxford.
1196–1210.
  • Rhodes Guide. «Rhodes Acropolis» (en en). Consultat el 16 de setembre de 2023.
  • (1995).Annual of the British School at Athens.90
383–404.doi:10.1017/S0068245400016269.
  • (1976).Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton.
755–758.Consultat el 16 de setembre de 2023.
  • (1964).Història: Zeitschrift für Alte Geschichte.13(2)
135–139.
  • (1986).«Arqueologia de les ciutats perdudes».Salvat.
  • (1988).Els grans descobriments de l'arqueologia.5


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acrópolis_de_Rodas&oldid=1462065»