Abraxas grossulariata
Abraxas grossulariata és una arna pertanyent a la família Geometridae, nativa del Paleártico i Norteamérica. La seua distintiva coloració motejada li ha valgut el nom comú de arna urraca. La oruga té un color similar al de l'adult i es pot trobar alimentant-se dels fulls de arbustos com la grosella espinosa i la grosella negra. L'espècie va ser descrita per primera volta per Carlos Linneo en la seua dècima edició de Systema Naturae de 1758.
Descripció
[editar | editar còdic]La llongitut de l'ala anterior és de 18 a 25 mm para i una envergadura total de Plantilla:Convertir. Les ales davanteres tenen un cridaner patró de colors. Presenten un fondo blanc en sis séries travesseres de taques negres, associades en part en una banda travessera basal de color groc pàlit i una atra que travessa la zona central de l'ala anterior. Les ales atrasseres són més pàlides i solen tindre moltes menys taques obscures i estes també són més menudes. El cos és groc en taques negres.[1]
Cromosomes sexuals
[editar | editar còdic]La distribució de les taques negres i les bandes grogues varia considerablement. L'investigació en Abraxas grossulariata va conduir al descobriment de característiques lligades al sexe. És una espècie emblemàtica en la que la heterogametia femenina es va descobrir a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.[2] En 1906 es va publicar un artícul sobre l'herència d'una varietat pàlida de l'arna urraca (f. lacticolor) que es presenta en major freqüència en femelles que en machos.[3] Després, inspirat per la teoria del cromosoma «X» llimitat a les femelles, es va propondre la v. lacticolor com una traça lligada al sexe i va sugerir que la seua major freqüència en les femelles es deu a la heterogametia femenina en esta espècie.[4]
La forma candida és casi completament blanca, mentres que la f. nigra, pel contrari, és casi completament negra o marró negruzco.[5] S'han nomenat numeroses variants de color entre estos extrems. Estes variacions poden presentar-se en qualsevol part de l'àrea de distribució, i els noms que se'ls donen carixen de caràcter nomenclatural. A pesar d'esta variabilitat, l'espècie és tan conspicua que difícilment pot confondre's en atres espècies.
Ou
[editar | editar còdic]L'ou és ovalat, en base aplanada i una llaugera constricció lateral. La superfície, llaugerament lluenta, presenta una marcada estructura reticulada. És de color groc en taques grises.
Oruga
[editar | editar còdic]La coloració de la oruga és tan variable com la de les arnes.[6] Sol ser d'un blanc groguenc pàlit en numeroses taques negres. La densitat de les taques negres pot ser tan alta que dona com resultat una oruga completament negra. Casi sempre presenta una àmplia llínea lateral de color roig anaranjado. El cap és de color negre lluent. La oruga adulta alcança una llongitut de fins a 32 milímetros.
Bua
[editar | editar còdic]La bua és de color marró lluent a negre en incisions segmentarias de color groc clar o taronja. El cremáster té huit cerdes fortes en forma de gancho.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]L'arna de A. grossulariata es distribuïx des de la península ibèrica fins a Àsia Central i Oriental (Japó, nort de China i Coreja) cada una en vàries subespecies. En el sur, la seua àrea de distribució s'estén pel nort del Mediterràneu, la península balcànica i Àsia Menor fins a les Terres Altes d'Armènia. En el nort es distribuïx fins a la zona central de Fenoscandia. L'espècie està absent en les illes del Mediterràneu occidental i en menys freqüència en Escòcia.[7] En els Alps, alcança els Plantilla:Convertir d'altitut.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie, prou termófila, es troba en jardins en arbustos de bayas, especialment abundant a on hi ha groselles, per #lo que en Europa és coneguda com la arna de les groselles. També es troba ocasionalment en boscs de ribera, a lo llarc de rieres en xares frondoses i en zones urbanes. La seua abundància varia considerablement. Alguns anys, l'abundància d'arnes és tal que causa danys als arbustos, mentres que atres anys, a penes es troben eixemplars.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]L'arna del groselles produïx solament una generació a l'any: vola des de finals de juny fins a agost. És un insecte nocturn i ix atreta a la llum.[7] Durant el dia, sol descansar obertament en la vegetació, pero pot ser molestada en facilitat. Les arnes femella posen els seus ous en grups en el envés dels fulls de les seues plantes hospedantes. Despuix d'unes dos semanes, les orugas en ous eclosionan. Les orugas també són nocturnes i passen el dia en una ret solta entre els fulls de les seues plantes hospedantes. Es troben de juny a agost. La pupación ocorre prop del sol, en un capoll de ret en forma de hamaca, sobre la planta hoste de la oruga.
Plantes alimentícies
[editar | editar còdic]Les orugas s'alimenten dels fulls del grosellero (Ribes rubrum i Ribes nigrum) i varis arbres caducifolios com la prunyonera (Prunus spinosa i Prunus spinosa),[8] espècies Euonymus, espècies d'avellaner, majuelos, del espino cerval i sauces, el cerezo d'arracades (Prunus padus), el raïm de gat (Sedum telephium), la petorra (Calluna vulgaris), el bonetero i atres plantes. La oruga passa l'hivern entre fulls morts o en els clavills de les parets.
Subespecies
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita científicament per primera volta per Carlos Linneo en 1758 com Phalaena Geometra grossulariata. És la espècie tipo del gènero Abraxas. Actualment es distinguixen vàries subespecies:
- Abraxas grossulariata grossulariata
- Abraxas grossulariata karafutonis Matsumura, 1925 (Sajalín)
- Abraxas grossulariata conspurcata Butler, 1878 (Japó)
- Abraxas grossulariata dsungarica Wehrli, 1939 (Zungaria)
- Abraxas grossulariata minor Herz, 1905
- Abraxas grossulariata notabilis Wehrli, 1929
- Abraxas grossulariata ribesata Staudinger, 1892
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Magpie moth | The Wildlife Trusts» (en en). www.wildlifetrusts.org. Consultat el 2025-08-15.
- ↑ «Sex Chromosomes of the Iconic Moth Abraxas grossulariata (Lepidoptera, Geometridae) and Its Congener A. sylvata».Gens.9(6)
- 279.ISSN 2073-4425.doi:10.3390/gens9060279.Consultat el 2025-08-15.
- ↑ «On Breeding Experiments with Lepidoptera».Proceedings of the Zoological Society of London.76(1-2)
- 125–133.ISSN 0370-2774.doi:10.1111/j.1469-7998.1906.tb08425.x.Consultat el 2025-08-15.
- ↑ «The chromosomes in the oogenesis and spermatogenesis of Pieris brassicae, and in the oogenesis of Abraxas grossulariata».Journal of Genetics.2(3)
- 189–200.ISSN 0022-1333.doi:10.1007/bf02981539.Consultat el 2025-08-15.
- ↑ Hutchinson, G. I. (1969). Some Continental European Aberrations of Abraxas Grossulariata Linn (Lepidoptera): With a Note on the Theoretical Significance of the Variation Observed in the Species. Connecticut Academy of Arts and Sciences.
- ↑ «Magpie» (en en). butterfly-conservation.org. Consultat el 2025-08-15.
- ↑ 7,0 7,1 «The Magpie | UKmoths» (en en). www.ukmoths.org.uk. Consultat el 2025-08-15.
- ↑ «Irish moths - The Magpie, Abraxas grossulariata». www.irishmoths.net. Consultat el 2025-08-15.
- G. Evelyn Hutchinson, 1969 Algunes aberracions continentals europees de Abraxas grossulariata Linn. (Lepidoptera) en una nota sobre l'importància teòrica de la variació en les espècies Transactions of the Connecticut Academy of Arts and Sciences v. 43, pág. 1-24.
- G. Evelyn Hutchinson, 1974. Aberracions noves i inadecuadamente descrites de Abraxas grossulariata (Linn.) (Lep. Geometridae). Entomological Record 86:199–206.
- Urraca en UKMoths
- Lepidòpters de Bèlgica
- Lepiforum eV
- Vlindernet.nl (in Dutch)
- Recente waarnemingen en Waarneming.nl (in Dutch)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abraxas grossulariata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.