Anar al contingut

Corylus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Corylus avellana 0001.JPG
Corylus
Archiu:Hazel Flower Female.jpg
Flor femenina de C. avellana

Corylus és un gènero d'arbreés caducifolios i grans arbustos originari dels climes templats del hemisferi nort, coneguts en el nom comú de avellaners. El gènero s'ubica normalment en la família dels abedulls, les betuláceas,[1][2][3][4] encara que alguns botànics situen els avellaners (en els carpes i gèneros afins) en una família separada, Corylaceae.[1][5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Posseïxen fulls simples redonejades en vores de doble serrat. Les florés naixen a principis de primavera, abans que els fulls i són monoicas, en ament de diferent sexe; els masculins, de color groc pàlit i entre 5 a 12 cm de llarc, els femenins molt chicotets i pràcticament amagats en les ulls, de les que afloren únicament els estils rojos en número d'1 a 3. El seu frut són anous d'1 a 2,5 cm de llarc i 1 a 2 de diàmetro, rodejades per un involucre que tanca total o parcialment l'anou.[3][4] La forma i estructura dels involucros és molt important per a l'identificació de les diferents espècies de Corylus.[3]

El polen de les espècies d'avellaners, que a sovint són la causa de les alèrgies a fins del hivern o principis de la primavera, es pot identificar en un aument (600x) per les seues característiques granulars d'exina que tenen tres poros visibles.[6]

Ecologia

[editar | editar còdic]

A lo manco 21 espècies de fongos tenen una relació mutualista en l'avellaner. El Lactarius pyrogalus creix casi exclusivament en l'avellaner, i l'avellaner és un dels dos tipos de hoste del rar Hypocreopsis rhododendri]. Vàries espècies rares de liquen Graphidion depenen dels avellaners. En el Regne Unit, cinc espècies d'arnas estan especialisades en alimentar-se d'avellaners, entre elles Parornix devoniella'.

Entre els animals que mengen avellanes es troben el cérvol roig, el lirón careto i la farda roja.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 998–999. 1753.[8] l'espècie tipo és: Corylus avellana

Espècies

[editar | editar còdic]

Hi ha entre 14 i 18 espècies d'avellaner. La circumscripció d'espècies en Àsia oriental és alguna cosa controvertit, en WCSP i Flora of China diferint en quin tàxons són acceptats, de manera que en la següent llista, pel que fa a esta regió, només s'inclouen aquells tàxons acceptats per abdós fonts.[9][3][10][11] Les espècies s'agrupen de la següent manera:

Existixen varis híbrits, i poden ocórrer entre espècies en diferents seccions del gènero, p.i. Corylus × colurnoides (C. avellana × C. colurna). L'espècie d'avellaner més antiga confirmada és Corylus johnsonii que es troba com un fòssil en les roques de l'edat Ypresiana del Comtat de Ferry, en Washington, Estats Units.[12]


Taxon sinònim (i subtaxones inclosos) nom en espanyol Distribució geogràfica (Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes, World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (WGSRPD)) Forma vital (f.v.); alçària (h)
Corylus _L. - avellaner

[amnt ♀]: arracada, moc;

[frut, semn]: avellana;

floc [cupl], clofolla [<frut]

Corylus americana Marshall Corylus americana Walter, Corylus calyculata Dippel, Corylus humilis Willd. 71Ca-W, 72Ca-I, 74EUA-CN, 75EUA-NE, 78EUA-SE, c(Ca,EUA), Nphan; 1-3(5) m
Corylus avellana _L., s.l. incl.: Corylus avellana var. avellana, Corylus avellana var. pontica, Corylus colchica, Corylus maxima avellaners [silv, cult-frut]
Corylus avellana L. Corylus glandulosa (Godet) Godet avellaner comú [pr], avellaner [pr], avellaner europeu [pr], avellaner bord, avellaner del bosc [silv], avellaner de granes rodones, avellanera.

[frut, semn]: avellana, avellana comuna.

10Eur-N, 11Eur-C, 12Eur-SW (Fra, ICor, ISar, And, PCat, n[PVal, Esp, Per), c[12Eur-SW, 13Eur-SE, c[13Eur-SE, 14Eur-I,

20Afr-N, [21Macar,

33Cauc, c[33Cauc, 34As-W, c[34As-W, c[36Xina, c[50Aus, c[7EUA,

Nphan, Phan;

2-5(15) m

Corylus avellana cv. 'Fertile de Coutard'; 'Negret'; 'Pauetet'; etc. Fertile de Coutard' (= 'Barcelona' (US), 'Castanyera', 'Grossal'); avellaners (numbre dels cultius) cult,
Corylus avellana cv. 'Atropurpurea'; 'Aurea'; 'Contorta'; 'Pendula'; etc. Corylus avellana var. atropurpurea G.Kirchn.; var. aurea G.Kirchn.; var. contorta Bean; var. pendula Nestel; etc. cult-orn
Corylus avellana var. pontica (K.Koch) H.J.P.Winkl. (< Corylus avellana s.l.) Corylus pontica K.Koch, Corylus imeretica Kem.-Nath. [13Eur-SE,

33Cauc, 34As-W,

Nphan, Phan; 6 m
Corylus californica (A.DC.) A.Heller / Rose Corylus cornuta subsp. californica (A.DC.) A.E.Murray, Corylus cornuta var. glandulosa B.Boivin 71Ca-W, 73EUA-NW, 76EUA-SW, Phan; 8(15) m
Corylus chinensis Franch. Corylus colurna var. chinensis (Franch.) Burkill, Corylus papyracea Hickel 36Xina, cult, Phan; 24-40 m
Corylus colchica Albov (< Corylus avellana s.l.) - 33Cauc, Nphan; 1 m
Corylus colurna L. Corylus arborescens Münchh., Corylus bizantina Desf., Corylus eggrissiensis Kem.-Nath., Corylus iberica Wittm. ex Bobrov / ex Kem.-Nath., Corylus kachetica Kem.-Nath. avellaner de Turquia, avellaner turc [11Eur-C,13Eur-SE, [13Eur-SE, [14Eur-I,

33Cauc,34 As-W,

Phan; 20(35) m
Corylus colurnoides, Corylus ×colurnoides C.K.Schneid. Corylus avellana × C. colurna cult Nphan, Phan; 20

m |-

Corylus cornuta Marshall Corylus rostrata Aiton 71Ca-W, 72Ca-I, 73EUA-NW, 74EUA-CN, 75EUA-NE, 76EUA-SW, 78EUA-SE, Nphan, Phan; 2-8(15) m
Corylus fargesii (Franch.) C.K.Schneid. Corylus rostrata var. fargesii Franch., Corylus mandshurica var. fargesii (Franch.) Burkill 36Xina, Phan; 25 m
Corylus ferox _Wall. - 36Xina, 36Tib,

40SubcInd, 41Indox,

Phan; 10-20

m |-

Corylus ferox var. tibetica (Batalin) Franch. Corylus tibetica Batalin 36Xina, 36Tib, Phan; 8-15 m
Corylus heterophylla Fisch. ex Trautv. - 30Sib, 31ExtOrRus, 36Xina, 36Tib, 37Mong, 38As-I,

cult(14Eur-I, 38As-I),

Nphan, Phan; 2-7 m
Corylus heterophylla var. sutchuenensis Franch. Corylus kweichowensis Hu, Corylus kweichowensis Hu 36Xina, Nphan, Phan; 3-7 m
Corylus jacquemontii Decne Corylus colurna var. lacera (Wall.) A. DC 34As-W,

40SubcInd,

Phan; 25 m
Corylus maxima Mill. (< Corylus avellana s.l.) Corylus arborescens G.Gaertn., B.Mey. & Scherb., Corylus avellana var. tubulosa Loudon, Corylus lambertiana hort. [10Eur-N, [11Eur-C, [12Eur-SW (Fra, ICor), 13Eur-SE, [13Eur-SE, [14Eur-I,

[33Cauc, 34As-W,

Nphan, Phan; 3-10 m
Corylus maxima 'Purpurea'; etc. Corylus avellana var. purpurea Loudon, Corylus maxima var. purpurea (Loudon) Rehder; etc. cult-orn
Corylus potaninii Bobrov - 36Xina, Nphan;
Corylus sieboldiana Blume Corylus heterophylla var. sieboldiana (Blume) A.DC. 30Sib, 31ExtOrRus, 36Xina, 38As-I, Nphan; 2-5 m
Corylus sieboldiana var. mandshurica (Maxim.) C.K.Schneid. Corylus brevituba Kom., Corylus mandshurica Maxim. 30Sib, 31ExtOrRus, 36Xina, 38As-I, Nphan, Phan; 6 m
Corylus sieboldiana var. sieboldiana Corylus hallaisanensis Nakai, Corylus sieboldiana var. brevirostris C.K.Schneid. 38As-I,
Corylus vilmorinii, Corylus ×vilmorinii Rehder Corylus avellana × C. chinensis cult, Phan; 25 m
Corylus wangii Hu - 36Xina, cult, Nphan, Phan; 7 m
Corylus yunnanensis (Franch.) A.Camus Corylus heterophylla var. yunnanensis Franch. 36Xina, Nphan, Phan; 7 m

n, natz = naturalizada, subespontánea;  c, cult = cultivada;  [... = introducïda (sense especificar);  

Forma vital (g = altura de les gemas persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, ...}.

f.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m);  Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);

Altura (h): altura total de l'arbre o la planta (m)

[pr]: nom preferent;  [flos]: flor;  [amnt]: ament;  [frut]: frut;  [semn]: llavor;  [cupl]: cúpula, involucre;  

[silv]: salvage, selvat;  [cult-frut], [prod-frut]: cultivada /producció de frut;  [cult-orn] = cultiu ornamental

Usos i cultiu

[editar | editar còdic]

Les avellanas produïdes pel Corylus avellana (avellaner comú) són les que es consumixen àmpliament. Este gran arbusto es cultiva extensivament per elles. També es cullen d'algunes de les demés espècies, inclús la corylus màxima. El núcleu de la llavor és comestible com frut sec, usant-se tant en cru com cuinat (sancer o en pasta). La pell obscura que recobrix la llavor té sabor amarc per lo que en ocasions es retira per al consum.[13] També s'obté de l'avellana un oli de sabor fort i característic que és d'us alimentari.[14] Les avellanes s'utilisen en profusió en confitería, garrapiñadas o mesclades en chocolate. És un dels principals ingredients de les cremes untables de cacao o similars, com Nutella, Nocilla o Duvalín. La pasta d'avellanes és un dels principals ingredients de les coques vienesas.

L'avellaner turc Corylus colurna és àmpliament cultivat com a arbre ornamental en Europa i Norteamérica. Esta espècie no s'adapta a l'estereotip corylus arbustivos, sino que és un gran arbre de més de 35 m d'alt en un únic tronc recte i robust que pot aplegar a tindre més d'1,5 m de diàmetro.

S'adapta be a les difícils condicions dels entorns urbans, lo que ha incrementat la seua popularitat durant les últimes décades.

Archiu:TurkHazel.jpg
Fulls i anou de l'avellaner turc (Corylus colurna).

L'avellaner comú és també un element important en les tanques o "tancades vives", la forma tradicional d'establir linderos de camp en el sur d'Anglaterra fa anys. Els boscs es cultivaven tradicionalment com bosquecillos o sotos i la fusta obtinguda de la poda s'utilisava com a material de construcció i per a tancades agropecuarios. També s'utilisa per a fer cistelles.

Els corylus són utilisats com a font alimentícia per les larvas de vàries espècies de Lepidòpters.

Vàries varietats es cultiven com a plantes ornamentals per les seues branques retortillades (C. avellana 'Contorta'), branques colgantes (C. avellana 'Pendula') o pétals púrpures (C. maxima 'Purpurea').

Reproducció

[editar | editar còdic]

En esta espècie són possibles la protandria o protoginia, en variacions significatives en la duració entre l'obertura de les flors femenines i l'emissió de polen en les varietats protóginas i entre la producció de polen i el temps de receptivitat a la fecundació de les flors femenines en les varietats protándriques (depenent de la varietat considerada).[15] Per això, els productors busquen introduir en les seues plantacions varietats en llarga producció de polen.[15]

L'estudi de les "pluges de polen" mostra que la seua polinisació varia considerablement depenent de la seua ubicació i en particular del seu entorn lumínico; Sembla alcançar el seu màxim en les obertures “chicotetes” (clars, arbres caiguts).[16] Els estudis de polen mostren que va ser una de les primeres espècies d'Europa en desplaçar-se cap al nort en acabant de que el gèl retrocedira. El número de chitones i l'emissió de polen disminuïxen dràsticament en les zones sombreadas.[16]

Les flors masculines i femenines no s'òbrin al mateix temps, lo que teòricament evita l'homogamia. En realitat, en avellaners aïllats s'observa a voltes reproducció homógama, permetent la producció de fruts.[15]

El vent, la pluja, la sequia i/o les gelades tardanes o un sol inadequat poden afectar a la producció, de la mateixa manera que el parasitisme (per eixemple l'àcar Eriophyes avellanae i/o el corcó de l'avellaner que pot atacar les llavors pero també els fulls i els brots jóvens) o certes fitopatologia.[15] Les bardices cortavientos i la presència de depredadors paràsits poden favorir la producció.

Cultura

[editar | editar còdic]

Els celtas creïen que les avellanes donaven saber i inspiració. Existixen numeroses variants d'un antic conte segons el qual nou avellaners creixien al voltant d'un estany sagrat, deixant caure en l'aigua anous que eren menjades pel salmón (un peix sagrat per als druidas), que absorbia el saber. Un mestre druida, en el seu intent de convertir-se en Omnisciente, va capturar un d'estos salmones especials i va demanar a un estudiant que cuinara el peix, pero que no li'l menjara. Mentres ho cuinava, es va formar una ampolla i l'alumne va utilisar el polze per a rebentar-la, que naturalment va chuplar per a gelar-se, absorbint aixina el saber del peix. Este chiquet es dia Fionn mac Cumhaill (Fi McCool) i va aplegar a convertir-se en un dels líders més heròics de la mitologia gaèlica.[17]

En el conte "La branca d'avellaner" part de la colecció els Contes de fades dels Grimm afirma que les branques d'avellaner oferixen la major protecció contra les serps i atres coses que s'arrastren per la terra. En el conte dels Germans Grimm "La Cenicienta", una branca d'avellaner és plantada per la protagonista en la tomba de la seua mare i creix fins a convertir-se en un arbre que és el lloc a on els pardals concedixen els desijos de la chiqueta.[18]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Germplasm Resources Information Network: Corylus [1] archivat en Wayback Machine.
  2. ↑ Chen, Z.-D. et al. (1999). Phylogeny and evolution of the Betulaceae as inferred from DNA sequences, morphology, and paleobotany. Amer. J. Bot. 86: 1168–1181. Disponible en llínea.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  4. ↑ 4,0 4,1 Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  5. ↑ Chen, Zhi-Duan. “Phylogeny and evolution of the Betulaceae as inferred from DNA sequences, morphology, and paleobotany”. American Journal of Botany 86 (8): 1168–1181. doi:10.2307/2656981. ISSN 0002-9122.
  6. ↑ “Pollen-grains in the Air” (1874). Nature 10 (253): 355. doi:10.1038/010355b0. Bibcode: 1874Natur..10..355A.
  7. ↑ Trees for Life - Hazel
  8. ↑ «Corylus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de setembre de 2013.
  9. ↑ WCSP: [enllaç trencat]
  10. ↑ Flora of China: Corylus
  11. ↑ Flora of North America: Corylus
  12. ↑ (2003).International Journal of Plant Sciences.164(5)
    807-822.
  13. ↑ S. A. Mehlenbacher "Hazelnuts (Corylus)" (1991) Acta Horticulturae Número de 224 pag. ISBN: 978-9066054373
  14. ↑ Maurici Gabriel Falca Roses. "Fitoesteroles en oli cru d'avellana (Gevuina avellana Mol.)" (2010) Universitat de la Frontera, Facultat d'Ingenieria i Ciències, Chile
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Osman Cabi E. (1970) Contribution à l'étude du Noisetier. La culture en Turquie - Comparaison avec l'Espagne. In: Journal d'agriculture tropicale et de botanique appliquée, vol. 17, n°5-6, mai-juin 1970. pp. 155-170; doi : 10.3406/jatba.1970.3059. (francés)
  16. ↑ 16,0 16,1 Bégeot C (1998) Li comportement pollinique du Noisetier (Corylus avellana), són rôle comme indicateur d'impacts anthropiques? L'exemple d'un transect dans li sud du Jura. Acta botanica gallica, 145(4), 271-279 (francés)
  17. ↑ Floriz: Mitologia i folclore de l'avellaner [2] archivat en Wayback Machine.
  18. ↑ Pitt.edu https://www.pitt.edu/dash/grimm021.html 1 de juny de 2011

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • John J. Furlow: Corylus. In: Flora of North America. Volume 3: Magnoliophyta: Magnoliidae and Hamamelidae. Oxford University Press, 1997, ISBN 0-19-511246-6.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Corylus&oldid=972300»