Abort en El Salvador

Plantilla:Situació jurídica de l'abort en el món Des de 1998, el abort en El Salvador, entés com abort induït, està prohibit en qualsevol circumstància i penalisat en presó per a qui ho consentixca, realise o facilite.

Regulació jurídica i penal

Història

En 1826, el Còdic Penal d'El Salvador va tipificar per primera volta l'abort. la sanció era de huit anys en presó, o cinc si la dòna que abortava tenia bona fama. Eixe mateix còdic imponia 25 anys de presó a les mares que donaren mort a les seues neonato, mentres que per al homicidi imponia la pena de mort.

En anys subsecuentes, les penes per al infanticidi de neonato es varen mitigar: en 1881 era de quatre anys en presó, en 1904 màxim tres, i en 1974 quatre anys de presó si es cometia en les setenta y dos hores posteriors al naiximent.

A partir de 1943, varis proyectes varen intentar reformar el Còdic Penal per a admetre excepcions a la punibilitat de l'abort. Açò es va conseguir plasmar en l'artícul 169 del Còdic de 1974 que despenaliza l'abort en quatre situacions: la terapèutica, quan la vida de la gestante està en risc; la criminológica, quan l'embaràs és conseqüència de violació o estupre; l'eugenésica, quan el producte és inviable; i la no culposa i tentada, quan l'abort no és intencional o no es consuma.

El 25 de maig de 1994 el Ministeri de Justícia va presentar en l'Assamblea Llegislativa un anteproyecte per a una atra reforma penal que conservava les excepcions del còdic de 1974 en la penalisació de l'abort.

En conéixer este anteproyecte vàries figures públiques i grups de la societat varen manifestar la seua oposició, pronunciant-se pels drets del feto i per la prohibició absoluta de l'abort. Entre estos opositors estaven Fernando Sáenz Lacalle, per llavors arquebisbe de Sant Salvador; Eduardo Interiano, qui dirigia el Ministeri de Salut; i el president de la nació Armant Calderón Sol. la Conferència Episcopal del Salvador va defendre davant la Comissió de Llegislació i Punts Constitucionals de l'Assamblea Llegislativa el dret a la vida des de la concepció. Per la seua banda, els mijos de comunicació arreplegaven i ampliaven este rebuig, sense donar cabuda a els qui recolzaven les excepcions, com va senyalar l'Universitat Centroamericana José Simeón Canyes:

... els mijos de comunicació també han donat espai al problema de l'abort. Empero, no ha faltat certa parcialitat, subjetivitat i amarillisme, mateixos que llunt de canalisar a la realisació d'anàlisis objectius sobre l'abort, semblen estar encaminats a formar llectors predisposts a condenar a priori alguna cosa que desconeixen en profunditat.

l'activisme provida havia conseguit en 1993, en similar respal de prensa i autoritats, que El Salvador instituïra abans que cap atre país el Dia del Chiquet per Nàixer, en el nom de “El Dia del dret a nàixer”.

El 25 d'abril de 1997 l'Assamblea Llegislativa va aprovar en 60 dels 84 vots possibles, un Còdic Penal que eliminava tota excepció a la prohibició de l'abort. La discussió prèvia va donar cabuda a més llegisladors i ciutadans oposts a l'abort que a persones a favor de la despenalisació. Junt a la majoria dels diputats, varis meges, juristes i dònes de la societat civil varen argumentar en favor dels drets humans del zigot, l'embrió i el feto, i per la condena a les dònes que aborten; en canvi, solament es va admetre una intervenció de cinc minuts a una activista feminista, Morena Herrera, qui va defendre la despenalisació.

El Còdic Penal de 1997, que deroga el còdic de 1974 i prohibix i penalisa tot tipo d'abort, va ser firmat el 26 d'abril de 1997 per la presidenta de la llegislatura Gloria Salguero Gross i els vicepresidents en funcions. El 30 d'abril de 1997, el llavors president del Salvador Armant Calderón Sol va ordenar la seua publicació. Va entrar en vigor el 20 d'abril de 1998.

El 3 de febrer de 1999, l'Assamblea Llegislativa salvadorenya, fungiendo com Assamblea Constituent, va sometre a votació una reforma per a dur a ranc constitucional la prohibició de l'abort. Els partits varen donar llibertat de vot als seus diputats; 15 dels 27 parlamentaris progressistes varen aprovar l'esmena i els demés es varen abstindre. En total, en 72 vots a favor, 16 més dels 56 necessaris, i cap en contra es va aprovar el text que senyala: El Salvador... reconeix a tot ser humà com a persona humana des de l'instant de la concepció. L'11 d'octubre de 2016, la llavors presidenta de l'Assamblea Llegislativa, Lorena Penya va presentar una iniciativa de llei per a despenalizar l'abort terapèutic en el país. Els llegisladors d'ARENA i el Partit Demòcrata Cristià varen mostrar la seua oposició i, com a estratègia, varen presentar una contrapropuesta per a penalisar l'abort en trenta a cinquanta anys de presó, argumentant que l'abort és homicidi agravat pel víncul de qui ho comente en el producte. Abdós proyectes es varen archivar sense ser discutits.

En 2018, durant la seua campanya per a ocupar la presidència, Nayib Bukele va expressar el seu respal a l'abort terapèutic, pero en juny de 2019, en la primera sessió de ministres, va dissoldre la Secretaria d'Inclusió Social que velava per la no discriminació de les dònes i les persones de la diversitat sexogenérica, i en març de 2020 va declarar que s'oponia absolutament a l'abort: No estic a favor de l'abort. En el futur nos donarem conte de que és un gran genocidi. En setembre de 2021, Bukele va rebre una proposta de reforma que buscava, entre atres canvis, estendre el periodo presidencial. El document també obria la possibilitat de despenalizar l'abort terapèutic puix reconeixia el dret a la vida tant del no naixcut com de la gestante. Abans d'enviar a l'Assamblea Llegislativa esta proposta, el president Bukele va eliminar eixa secció, i va declarar:

He decidit, per a que no quede cap dubte, no propondre cap tipo de reforma a cap artícul que tinga que vore en el dret a la vida (des del moment de la concepció)...

En octubre de 2021, en 75 vots a favor, un en contra i dos abstencions, l'Assamblea Llegislativa va rebujar una atra proposta, coneguda com a reforma Beatriz, que buscava recuperar les tres excepcions a la penalisació de l'abort del còdic de 1973.

L'1 de giner de 2023 va entrar en vigor la llei Créixer Junts per a la Protecció Integral de la Primera Infància, Chiquea i Adolescència que dona operatividad a la reforma de l'Artícul 1° Constitucional en detallar drets, garanties i obligacions aplicables des de l'instant de la fecundació.

Còdic Penal de 1997

Els artículs 133 a 139 del Capítul II, Dels delictes relatius a la vida del ser humà en formació, del Còdic penal de 1997 puntualisen les penes que rebran els qui practiquen un abort.

• Artícul 133: dos a huit anys de presó per abort consentit. Es penalisa a la dòna gestant i a qui li provoque l'abort.
• Artícul 134: quatre a dèu anys de presó a qui provoque abort no consentit lliurement per la dòna.

• Artícul 135: sis a dotze anys en presó i inhabilitació si l'abort és realisat per personal de salut.
• Artícul 136: presó de dos a cinc anys a qui motive a una embarassada, o la recolze econòmicament per a abortar. Si este colaborador és el progenitor, la pena aumenta 20 mesos.
• Artícul 137: presó de sis mesos a dos anys a qui involuntàriament provoque un abort; si es tracta de la pròpia dòna, no se li sancionarà, com tampoc se li sancionarà si intenta abortar i no ho conseguix.
• Artícul 138: a qui lesione o cause una malaltia al no naixcut que perjudique el seu desenroll o li cause danys físics o psíquics greus, se li condena a un a dèu anys de presó, segons la gravetat dels danys.

L'artícul 137 nominalment manté despenalizados l'abort culposo o imprudent causat per la dòna gestant, i l'abort tentat o imperfecte, tal com apareixien en el còdic penal de 1973.

Este còdic no tipifica l'infanticidi ni considera penes atenuades per al cas de neonato, per lo que de facto:

l'infanticidi coneixerà la pena més alta que ha tingut en el història de la llegislació penal salvadorenya, castigant-se este delicte fins a en 50 anys de presó.

Conseqüències de la prohibició absoluta

La prohibició absoluta de l'abort, ademés de criminalisar a els qui realisen o faciliten un abort, ha causat persecució penal contra dònes que presenten emergències obstétricas. Entre 2000 i 2019, a lo manco 181 dònes que varen experimentar abort espontàneu o part prematur varen ser denunciades d'abortar i imputades per homicidi agravat, lo que es penalisa en 30 i fins a 50 anys de presó. Estes dònes, en la seua majoria, vivien en situació de pobrea; la seua escolaritat era precària, no varen contar en contes prenatals i varen enfrontar els seus juïns sense assessoria llegal.

Els denunciants, treballadors de hospitals i clíniques, violen el secret professional per a evitar ser involucados en un procés judicial i enfrontar fins a 12 en presó per colaborar en un supost abort.

Donada l'illegalitat i estigmatisació de l'abort les dònes eviten solicitar ajuda mèdica oportuna quan sofrixen complicacions en l'embaràs, el postpart i el post abort, i inclús cometen suïcidis per enfrontar-se a embarassos no desijats. En sifres del Ministeri de Salut salvadoreny: 57% de morts de chiquetes i adolescents embarassades entre 10 i 19 anys en 2011, va ser per causa de suïcidi, i esta mateixa és la tercera causa de mort de dònes embarassades. Chiquetes i adolescents sofrixen especialment les conseqüències de la prohibició total de l'embaràs en El Salvador, país en el que, segons el Fondo de Població de les Nacions Unides (UNFPA), entre 2013 i 2015 u de cada tres embarassos va ser d'adolescents; en 2012, 22% dels naiximent de mares-chiquetes que tenien 10-12 anys d'edat, varen ser producte d'agressions sexuals d'un familiar; i 38% de les chiquetes de 10-12 anys varen reportar expressament que varen ser obligadan a mantindre relacions sexuals. En 2015, 25 021 chiquetes i adolescents entre 10 i 19 anys varen assistir a control prenatal en centres de salut pública, i un número indeterminat en servicis privats. En 2016 en El Salvador es varen registrar 1,844 chiquetes i adolescents que havien segut agredides sexualment, lo que equival a cinc casos diaris. No obstant, si alguna d'estes chiquetes o adolescents violades tracta de terminar el seu embaràs, enfronta les penes més altes.

Ademés, pese a que entre 2015 i 2024 la fecunditat general del país va descendir i l'embaràs adolescent es va reduir, en 2024 El Salvador va seguir ocupant, entre països de similar fecunditat, un dels 10 primers llocs en embarassos de chiquetes i adolescents, en un estimat de 21 embarassos diaris; i un dels nivells més alts de naiximent en mares de 10 a 19 anys d'Amèrica Llatina.

La penalisació absoluta de l'abort té com a conseqüència, també, la falta d'informació confiable sobre aborts insegurs i els seus efectes. No obstant, estimats de l'Organisació Panamericana de la Salut senyalen que en El Salvador l'abort insegur és una de les cinc principals causes de mort de dònes entre els 15 i 44 anys d'edat. 

En 2019, l'Institut Interamericà de Drets Humans va presentar un informe sobre el compliment dels compromisos del Salvador en matèria de drets sexuals i drets reproductius de les dònes. L'informe senyala que El Salvador ha mostrat ensañamiento jurídic contra les dònes, ademés de coincidir en el restant de països centroamericàs en la seua postura regresiva en el tema de drets reproductius de les dònes i desoír les resolucions vinculants de la Cort Interamericana de Drets Humans, les observacions del Comité de la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dòna (CEDAW) de 2017, i del Comité de Drets Humans de la ONU, entre uns atres, que recomanaven llegalisar l'abort en certs casos perque criminalisar l'abort no reduïx la seua incidència, sino que, com ha demostrat l'Organisació Mundial de la Salut, aumenta el número d'aborts clandestins i tractaments insegurs.

L'Institut Interamericà de Drets Humans senyala que l'incompliment dels compromisos:

demostra que existix un desproporcionado pes dels sectors conservadors en els processos parlamentaris i en les gestions dels poders eixecutius en els països centroamericàs... En este context de violència i violació de drets, les dònes defensores de drets humans enfronten particular risc per la criminalisació de la protesta social, a les pràctiques repressives i a la violència social.

La situació de les defensores de drets humans i dels fràgils alvanços conseguits en drets de les dònes i per a evitar i revertir la criminalisació de dònes s'ha dificultat encara més baix el Règim d'Excepció en El Salvador. Este règim ha conseguit abatre els índexs de violència, pero al preu de llimitar l'eixercici dels drets de la població. El Ministeri d'Educació ha prohibit el llenguage no sexiste i l'educació integral en sexualitat; el Ministeri de Salut va eliminar els indicadors d'identitat de gènero, inclús en programes de seguiment epdemiológico per al VIH; i les organisacions feministes perceben persecució i llimitacions al seu quefer. .