Anar al contingut

3C273

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ficha de cuásar

Image de 3C273 recollida pel telescopi espacial Hubble.

3C 273 és un quàsar localisat en la constelació de Virgo. Va ser el primer cuásar en ser identificat.

Des d'un punt de vista òptic és el cuásar més lluent en el cel de la Terra (m 12.9), i un dels més pròxims en un corriment al roig, z, de 0.158.[1] És possible calcular distància de lluminositat de DL = 749 megaparsecs (2400 millons d'anys llum) a partir de z.[2] Ademés és un dels cuasares més lluminosos dels que es tinga coneiximent, en una magnitut absoluta de −26.7,[3] lo que significa que si estiguera tan llunt com Pollux (10 parsecs) tindria un aspecte casi tan lluent en el cel com el Sol. Ya que la magnitut absoluta del Sol és de 4.83, significa que el cuásar és més de 4 billons de voltes més lluminós que el Sol en llongituts d'ona visibles. La massa de la seua forat negre central s'ha medit en 886 ± 187 millons de massa solars per mig de mapage de reverberació de llínees d'emissió àmplies.[4]

Observació

3C 273 és visible de març a juliol tant en el hemisferi nort com en el sur. Situat en la constelació de Virgo, és lo suficientment lluenta com per a ser observat en grans telescopis d'aficionat. Degut en part a la seua lluminositat radioelèctrica i al seu descobriment com el primer cuásar identificat, l'ascensió recta de 3C 273 en el Quint Catàlec Fonamental (FK5) s'utilisa per a estandardisar les posicions de 23 radiofuentes extragaláctiques utilisades per a definir el Sistema Internacional de Referència Celest (ICRS).[5]

Donada la seua distància a la Terra i la seua magnitut visual, 3C 273 és l'objecte celest més distant que els astrònoms aficionats mijos poden vore a través dels seus telescopis.

Història

Va ser el primer quàsar descobert. El nom de 3C 273 significa que va ser l'objecte n.º 273 (en orde d'ascensió recta) del Third Cambridge Catalog of Radi Sources (3C), publicat en 1959. Despuix de millorar la posició de l'objecte observant l'ocultació de la font per la lluna en el telescopi de l'Observatori Parkes,[6] la radiofont va ser ràpidament associada en una contrapartida en l'espectre òptic, un objecte estelar no resolt. En 1963, Maarten Schmidt[1] i Bev Oke[7][nota 1] varen publicar varis artículs en la revista Nature donant conte del gran corriment al roig de la font, lo que implicava que a pesar de la seua aparència estelar, estava molt llunt de la nostra galàxia (varis mils de millons d'anys-llum).

Abans del descobriment de 3C273, moltes atres radiofuentes varen ser associades en contrapartides òptiques de similar naturalea; la primera va ser 3C 48.[nota 2] També, moltes galàxies actives que havien segut erròneament identificades com a estreles variables es varen assimilar a este nou tipo d'objecte, incloent objectes tan famosos com BL Lac, W Com i AU CVn. No obstant, no es va comprendre la verdadera naturalea d'estos objectes, ya que no s'assemblaven a l'espectre de cap estrela coneguda. 3C 273 va ser el primer objecte en ser identificat com lo que ara cridem cuásar, que són objectes extremadament lluminosos a distàncies cosmològiques.


3C 273 és un cuásar radi-silenciós, i va ser també la primera font extragaláctica de rajos X descoberta en 1970. La seua lluminositat és variable en casi totes les llongituts d'ona, des de les ones de radi als rajos gamma en escala de dies a décades. S'ha observat polarisació en radi, infrarroig i òptic, lo que sugerix que una gran cantitat d'emissió és per radiació sincrotrón, creada pel jet de partícules carregades movent-se a velocitats relativistes. Les observacions de VLBI en radi de 3C 273 mostren moviments propis de la font d'algunes regions d'emissió que aparentment es mouen a velocitats superlumínicas.

La posició de 3C 273 és (J2000) ascensió recta 12h 29m 6,7s, declinació +2d 3m 8,6s, i és visible en primavera en abdós hemisferis. És suficientment lluent per a ser observat en telescopis d'aficionat grans.

Lluminositat i distància

És el cuásar més lluent conegut en l'espectre òptic (m 12,9), i un dels més propencs en un corriment cap al roig, z=0,16.[1] Usant la constant de Hubble obtinguda per la missió WMAP de 71 km/s per megapársec, este desplaçament al roig correspon a una distància de 670 millons de parsecs, o siga, entorn a 2200 millons d'anys-llum. També és un dels cuásares més lluminosos coneguts, en una magnitut absoluta de –26,7 (similar a la magnitut aparent del Sol vist des de la Terra).[8]

Propietats físiques

3C 273 segons l'image de la Cambra Alvançada de Sondejos del Telescopi Espacial Hubble. La llum del lluent núcleu del cuásar és bloquejada per un coronógrafo per a que la galàxia que ho rodeja puga vore's més fàcilment. Crèdit: NASA/ESA

3C 273 es troba en el cor d'una galàxia elíptica jaganta d'un tamany de 30 segons d'arc en el seu eix major i una magnitut aparent d'aproximadament 16, que es traduïxen a la distància a la que es troba en una magnitut absoluta d'al voltant de -23, la lluminositat esperable en una galàxia més lluenta d'un cúmul de galàxies, comparable a galàxies del seu tipo molt més propenques pero en des de despuix molta menys activitat, com per eixemple la M87 en el Cúmul de Virgo i un diàmetro en el seu eix major de més de 300 000 anys-llum respectivament. Este cuásar té també un jet observable en longitut d'ona visible, que medix 150 000 anys-llum de llarc associat a un forat negre supermassiu, de més de sis mil millons de masses solars, i a la seua disc d'acreció.

Es tracta del cuásar òptic més lluent del cel des de la Terra en una magnitut visual aparent de 12,9, i un dels més propencs en un corriment al roig, z, de 0. 158.[1] A partir de z es pot calcular una distància de lluminositat de DL = 749 megaparsecs = 2400 millons d'anys llum.[2] Utilisant métodos de parallax en el Very Large Telescope interferómetro tira una estimació de distància d'1,80+0,32-0,28 Gly ( 552+97-79 Mpc).[9]

Jet a gran escala

Este cuásar té una chorrada o jet visible a gran escala, que medix 200.000 anys-llum (61 kpc) de llarc, en un tamany aparent de 23″.[2] Es creu que este tipo de chorrada es creen per l'interacció del forat negre central i el disc d'acreció. En 1995, les images òptiques de la chorrada obtingudes en el telescopi espacial Hubble varen revelar una morfologia estructurada caracterisada per repetits nucs lluents entrellaçats per zones d'emissió dèbil.[2] L'àngul de visió de la chorrada és d'uns 6° vist des de la Terra. En 2003 es va observar que la chorrada canviava bruscament de direcció en un àngul intrínsec de 2°, que és major que l'àngul d'obertura intrínsec de la chorrada d'1,1°.[10] La chorrada està generant una envolta de gas calent en expansió, que pot estar impactant contra un disc inclinat de gas en el centre de 6 kpc.[11]

Galàxia amfitriona

3C 273 es troba en el centre d'una galàxia elíptica jaganta en una magnitut aparent de 16 i un tamany aparent de 29 segons d'arc. La classificació morfològica de la galàxia amfitriona és E4,[12] lo que indica una forma elíptica moderadament aplanada. La galàxia té una massa estimada de 2×1011 M☉.[13]

Vore també

Notes

  1. ↑ John Beverley Oke, conegut coloquialment com Bev Oke, (1928–2004) va ser un astrònom i professor d'astronomia en Caltech.(«John Beverley Oke (1928–2004)». Engineering and Science. Califòrnia Institute of Technology (2004). Consultat el 2009-08-27.) ()
  2. ↑ 3C 48 és un cuásar descobert en 1960; va ser la segona font identificada de manera concloent com a tal.(Weaver, Kenneth F.(May 1974).«The Incredible Universe».National Geographic.145: 589–633.)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Schmidt, M.(1963).«3C 273 : A Star-Like Object with Large Ret-Shift».Nature.197(4872): 1040.doi:10.1038/1971040a0.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Uchiyama, Yasunobu(2006).«Shedding New Light on the 3C 273 Jet with the Spitzer Space Telescope».The Astrophysical Journal.648(2): 910–921.doi:10.1086/505964.
  3. ↑ Greenstein, Jesse L.; Schmidt, Maarten(1964).«The Quasi-Stellar Ràdio Sources 3C 48 and 3C 273».The Astrophysical Journal.140: 1.doi:10.1086/147889.Consultat el 2014-04-25.
  4. ↑ Peterson, B. M.(2004).«Masses Centrals de AGNs. II.».The Astrophysical Journal.613(2): 682-699.doi:10.1086/423269.
  5. ↑ International Earth Rotation & Reference Systems Service. «Definition of ICRS Axes». Archivat des de l'original, el 13 de setembre de 2020. Consultat el 2012-01-11.
  6. ↑ Hazard, C.(1963).«Investigation of the Radi Source 3C273 by the method of Llunar Occultations».Nature.197(4872): 1037.doi:10.1038/1971037a0.
  7. ↑ Oke, J. B.(1963).«Absolute Energy Distribution in the Optical Spectrum of 3C 273».Nature.197(4872): 1040–1041.doi:10.1038/1971040b0.
  8. ↑ Uchiyama, Yasunobu; Urry, C. Megan; Cheung, C. C.; Jester, Sebastian; Van Duyne, Jeffrey; Coppi, Paolo; et al. (2006). "Shedding New Light on the 3C 273 Jet with the Spitzer Space Telescope". The Astrophysical Journal. 648 (2): 910–921.
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  10. ↑ Lisakov, M. M.; Kravchenko, E. V.; Pushkarev, A. B.; Kovalev, Y. Y.(March 2021).«An Oversized Magnetic Sheath Wrapping around the Parsec-scale Jet in 3C 273».The Astrophysical Journal.910(1): 35.doi:10.3847/1538-4357/abe1bd.
  11. ↑ Husemann, Bernd; Bennert, Vardha N.; Jahnke, Knud; Davis, Timothy A.(July 2019).«Jet-driven Galaxy-scale Gas Outflows in the Hyperluminous Quasar 3C 273».The Astrophysical Journal.879(2): 75.doi:10.3847/1538-4357/ab24bc. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  12. ↑ Bahcall, John N.(1997).«Hubble Space Telescope Images of a Sample of 20 Nearby Luminous Quasars».The Astrophysical Journal.479(2): 642–658.doi:10.1086/303926.
  13. ↑ Zhang, Zhi-Xiang; Du, Pu; Smith, Paul S.; Zhao, Yulin(May 2019).«Kinematics of the Broad-line Region of 3C 273 from a 10 yr Reverberation Mapping Campaign».The Astrophysical Journal.876(1): 49.doi:10.3847/1538-4357/ab1099.

Bibliografia