Anar al contingut

Àrees protegides de Malàsia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Regions de Malàsia

Segons l'IUCN, en 2025, en Malàsia hi ha 528 àrees protegides que cobrixen un total de 43.770 km², el 13,32% del territori de 328.595 km2, i 25.061 km² d'àrees marines, el 4,84% dels 517.606 km² que pertanyen al país. En este conjunt, 50 són parcs nacionals, 352 són reserves forestals, 42 són parcs marins, 1 és un àrea marina protegida, 2 són parc naturals, 7 són reserves naturals, 1 és un ára de protecció del pepino de mar, 15 són paques estatals, 7 són santuaris de tortugues i 35 són reserves de vida salvage. Ademés, hi ha 7 llocs Ramsar, 1 és una reserva de la biosfera de l'Unesco i 2 són llocs patrimoni de la humanitat.[1]

Parcs nacionals de Malàsia

Malàsia peninsular

Riu Kincin en el Parc nacional de Endau Rompin.
Plaja de la Mona o Monkey Beach, en el Parc nacional de Penang, en l'illa del mateix nom.
Macaco cangrejero a l'oest de Sumatra
Langur obscur o de anteojos en el sur de Tailàndia
Entrada principal a les coves de Niah
Tigre malayo
Parc nacional de Taman Negara

Malàsia Oriental, Borneo

Cascada de Julan, en el Parc nacional de Usun Apau.
Rafflesia arnoldii
Cuco terrestre de Borneo
Cálao rinoceront
Un jaciment arqueològic en la Cova Pintada (Kain Hitam). La Cova Pintada és una cova chicoteta pero de gran importància arqueològica situada al sur del complex de la Gran Cova de Niah, a on es poden vore antics enterrament i pintures rupestres.
  • Parc nacional dels monts Crocker, 1.406 km². Sistema montanyós front a la costa de Sabah, en Borneo, al sur del Parc nacional de Kinabalu. La cordillera Crocker separa les costes occidental i oriental de Sabah, en una altitut mija de 1800 m. Culmina en el mont Alab, de 1964 m, fòra de la zona protegida, que es troba per damunt de 300 m, ya que per davall s'usa per a cultivar arròs i atres productes comercials.
Cim del mont Kinabalu
  • Parc nacional de Kinabalu, més conegut com a Parc Kinabalu (no nacional), de 754 km², al voltant del mont Kinabalu, de 4.095 m, la major montanya d'Insulindia i la més jove del món que no és d'orige volcànic. En la costa oest de Sabah, en el districte de Ranau, en la divisió de la Costa Occidental. És Patrimoni mundial i reserva de la biosfera de l'Unesco. Parc Patrimoni de l'ASEAN. Al sur de la cordillera Crocker. Per la seua elevació, comprén quatre zones climàtiques, des de les riques terres baixes de dipterocarpos, el bosc montano de Quercus i rododendros, el bosc de coníferes i el prat alpí. La montanya és coneguda per les seues plantes carnívores, especialment Nepenthes rajah, i les seues orquídees. Entre els animals, destaquen l'endèmica sanguisola roja jaganta de Kinabalu, i la cuc de terra jaganta de Kinabalu.
Entrada a la Cova del Cérvol en el Parc nacional de Gunung Mulu
Entrada a la Cova del Cérvol, en Gunung Mulu, a on cau una cascada des del sostre a 122 m d'altura.


  • Parc nacional de Niah, 31 km². En el districte de Simunjan, divisió de Miri, al nort de Sarawak, prop de la costa. Important per les imponents coves de Niah, càrstiques. Habitades per humans a lo manco des de fa 40.000 anys. És lloc de caça del poble penen, que recolecten els nius d'aus, com les oronetes, que són demandades per la cuina chinenca. Cada part de les coves té un nom. Per a accedir a la cova cal travessar varis quilómetros de bosc tropical intacte. Els pardals anidan en la principal formació rocosa de la cova, la Trader’s Cave. En la boca oest de l'entrada, les dimensions són colossals: 60 m d'altura i 250 m d'esgambi. Despuix ve la cambra (o Lubang) Padang, després es travessa un passera cridat Cova de la Lluna (Gan Gira), a on l'obscuritat és total, i despuix està la Cova Pintada (Gua Kain Hitam), a on hi ha pintades figures humanes en hematite roig en una franja de 30 m en el mur posterior, a on apareixen guerrers i caçadors, aixina com llarcs pots que semblen transportar les ànimes dels morts en un perillós viage a les terres dels morts. En el sostre de la cova es pot vore un animal únic, el gecko de la cova de Niah (Crytodactylus cavernicolus)[10][11]
  • Parc nacional de Bukit Lambir, 69,5 km², en Sarawak, divisió de Miri. Boscs mixts de dipterocarpáceas entre 150 i 465 m d'altitut. Alberga 1200 espècies d'arbres i atres 1200 d'insectes en una de les àrees en més biodiversitat del món. S'han registrat 247 espècies d'aus. Hi ha gibones, tarseros i pantera nebulosa en un intrincado bosc a on poden admirar-se les cascades Latak i ascendir al cim Lambir.[12]
  • Parc nacional de Similajau, 90 km², en Sarawak, junt a la mar, 30 km al nordest de Bintulu. Tortugues, cocodrils, delfins. S'han registrat 185 espècies d'aus, des de bucerótidos a àguiles marines, i 24 espècies de mamífers, inclosos javalins i macacos. Es poden fer excursions per les plages i baïes, als manglars o als ràpits de Selunsur, passant per un bosc mixt de dipterocarpos i kerangas (bosc de brezals de Sondalandia, sobre un sol arenenc, pobre en nutrients).[15]


  • Parc nacional de Gunung Gading, 42 km², suroest de Sarawak. Protegix la Rafflesia, la flor més gran del món. El parc consistix en una série d'abruptes montanyes prop del poble de Lundu, a 2 hores en vehícul de Kuching. El parc s'ompli de visitants quan florix la Rafflesia, planta paràsita que creix durant 18 mesos infestando els brots del seu amfitrió, seguida de nou mesos de maduració en un brot en forma de carabassa abans de florir durant 4 o 5 dies.[16][17]
Parc nacional de Batang Ai en l'embassament.
  • Parc Nacional de Batang Ai, 240 km², en Sarawak, en la divisió de Sri Amen, 250 km a l'est de Kuching. Es crea en un bosc tropical entorn al embassament de Batang Ai. Est té un assut de 85 m d'altura i una llongitut de 810 m, en una capacitat de 2870 hm3 i una superfície de l'embassament de 85 km2, en l'objectiu de produir energia hidroelèctrica, en quatre turbines que produïxen 100 MW.[20] L'obra va provocar el desplaçament d'unes 3000 persones del poble anaven. El parc permet als visitants recórrer en barca un dels afluents de l'embassament, visitar les cases allargades dels anaven i fer excusiones per la selva. En un guia adequat, es poden vore orangutanes.[21] Es diu que dels 1600 orangutanes de Sarawak, el 95% viu en Batang Ai i el Santuari de la naturalea de Lanjak Entimau (1928 km2), cap a l'interior, en la frontera en Indonèsia. En 2013, es varen trobar en Batang 200 orangutanes en les zones protegides. Abdós reserves formen part d'una iniciativa anomenada Heart of Borneo per a la protecció de la biodiversitat en l'interior de Borneo.[22]


  • Parc Nacional de Tanjung Datu, 7,3 km², en Sarawak, coster, conegut com el paraís de Borneo, solament és accessible en barco.[23] És una estreta franja de tossals boscosos i plages en aigües esmeraldes, en l'extrem suroest de Sarawak. És un dels pocs llocs a on la selva tropical es troba en el mar. Hi ha algunes plages menudes, com Tanjung Antu Laut. El bosc és mixt de dipterocarpos, en alguns pegats de bosc secundari en la vora. El punt més alt és Gunung Melano, en 542 m, cobert de boscs. En les seues ales es troba la Raffesia, la flor més gran del món. Entre la vida salvage, hi ha el gibón àgil de Borneo, macacos, cérvols, civetas, javalins, el rar surili de Sarawak[24] i les tortugues verda i olivácea.[25]
  • Parc nacional de Talang Satang, 194 km², en Kuching, Sarawak, zona costera rodejada de quatre illes, tres de les quals són paraisos per a les tortugues, i diversos illots poblats d'aus.[26] * En 1999, va incorporar el Santuari marí de Pulau Tukong Llaura Tukong, un promontori rocós en mar oberta a 5 km de la costa en la baïa de Santubong. És lloc de crío del charrán embridado i el charrán de Sumatra.


  • Parc nacional dels manglars de Rajang, 107 km2, en Sarawak, divisió de Sarikei. Des del 2000. Important per a la protecció de la costa, alberga mones narigudos, langures platejats, marabúes menors, delfins del riu Irawadi i cálaos. Es troba en la desembocadura del riu Rajang.[29] El complex de manglars en Rajang-Belawai-Paloh cobrix 938 km2, el 58% del total de manglars de Sarawak. La delta i la costa són importants per als delfins. Un proyecte estudia rehabilitar els manglars danyats,[30] lo que inclou promoure entre les poblacions locals la producció de pebre sostenible en Ulu Katibas i la creació del corredor de vida salvage de Baleh, des dels manglars i riu dalt, entre els proposts parcs nacionals de Hose Laga i Baleh, en Sarawak, i el Parc nacional de Kayan Mentarang, en Kalimantán, Indonèsia. El Parc nacional de Baleh es trobaria en la zona alta del riu Baleh, un dels afluents del riu Rajang, prop d'Indonèsia.[31]
  • Parc nacional de Usun Apun, 1130 km², en Sarawak. Replanell volcànic prop de la frontera en Indonèsia, coberta de jungla, de la que es desprenen una série d'imponents cascades, entre les que destaquen les de Julan.[34][35]
Erro al crear miniatura:
Orangutà en el centre de recuperació de Semenggok
Erro al crear miniatura:
Zarapito de Siberia
Erro al crear miniatura:
Luconia Shoals, la part meridional del qual és Parc nacional del banc d'arena de Luconia
  • Parc nacional de Usun Apau, 471,2 km2. En Sarawak, designat en 2005, es troba en el replanell de Usun Apau, en les terres altes del centre de Borneo. El replanell, volcànica, té uns 1550 km2 i es troba a 1000 m d'altura. Hi ha tres volcans extints en el centre: Selidang (1.370 m), Kenawang (1.280 m) i Mabun (1.280 m). El nort, est i oest acaba en un escarpe d'uns 300 m d'altura. Al nort, desemboquen tres rius que superen el escarpe, entre ells, el riu Julan, que forma la cascada de Julan, de casi 245 m d'altura. Ací es troben les capçaleres dels rius Rajang i Baram. El replanell està cobert de boscs humits montanos de Borneo, inclós el kerapa, un bosc atrofiado d'arbres chicotets en troncs nudosos deguts a la pobrea del sol poc drenado, i kerangas ('a on no creix l'arròs'), també cridat bosc i xara de Sondalandia, ya trobat en Brunei, sobre sols volcànics pobres i arenencs, en arbres alts del gènero Gymnostoma i espècies de Myrmecophytes i Hydnophytum, que són plantes associades a les formigues i en espècies epífitas, i plantes carnívores com Nepenthes spp. i Drosera spp. En el replanell hi ha numeroses aus vulnerables, com el faisà coliblanco, el cuco terrestre de Borneo i el cálao rinoceront, amenaçat pel seu os frontal, etc. El sapo Ansonia teneritas solament es troba ací. En la mateixa extensió, és zona d'interés per a les aus per BirdLife International.[36] Les ales del replanell estan cobertes de boscs de dipterocarpos. En 2020 es va vore per primera volta un orangutà en Usun Apau.[37]
  • Parc nacional de Semenggoh, 6,2 km2, en Sarawak. Fins fa poc, Centre de Recuperació de l'Orangutà de Semenggoh. Reserva natural creada en 1975 per a rehabilitar distintes espècies, pero s'ha fet famós pels orangutanes, que viuen en el bosc plujós tropical de Borneo i el nort de Sumatra. Orang-után significa 'persona de bosc'. Els mascles poden alcançar 150 cm d'altura i pesar 100 quilos, en una llongitut de braços de 240 cm. El centre es troba a 24 km de Kuching. Des de l'entrada al centre fins al parc dels orangutanes hi ha 1,6 km, i li entrada permet permanéixer mija hora seguint una sendera marcada de 200 m.[38][39]
Mona narigudo
  • Parc nacional de Santubong, 9,73 km2. En la península de Damai, 35 km al nort de Kuching. És un bosc tropical enredrat en una série de picos que culminen a 810 m d'altitut front a la mar en el pico Santubong. Es visiten una série de pobles peixquers, el Sarawak Cultural Village i es fan excursions a la montanya. Destaca la presència del delfí del riu Irawadi, semblat a la beluga, que es pot vore prop de la costa i en els rius i estuaris.[40]


  • Parc nacional del manglar Limbang, 28,87 km2. En la desembocadura del riu Limbang, al sur de Bandar Seri Begawan, capital de Brunei, en la zona costera que pertany a Sarawak entre les dos regions de Brunei. En este lloc es troba el mona narigudo, dels que es varen contar 44 individus en 2019. Un estudi en 11 pots que varen recórrer 223,6 km de les vores del manglar i els estuaris adjacents varen contar 236 individus en 34 grups. En la zona del parc, es troben en el centre del manglar. Es qüestiona la presència de turistes en la supervivència dels animals.[44]
Erro al crear miniatura:
Reserva forestal de Bukit Lima
  • Parc nacional de Ulu Sebuyau, 152-183 km2. En la desembocadura del riu Lupar, en l'oest de Sarawak, des de 2010. Part inferior del riu Batang Lupar, en un àrea de boscs pantanosos i turberas en les divisions de Samarahan i Sri Amen. Hi ha 5 espècies de primats, 7 de chicotets mamífers, 72 d'aus i 16 d'amfibis registrades. Solament s'han observat nius de orangutanes des de l'aire. Hi ha dos espècies de bucerótidos, el cálao malayo i el cálao crestado. I dos espècies noves de granotes dels gèneros Hylarana i Microhyla. El bosc és secundari regenerat en una zona plana propensa a les inundacions.[48]
Silbador de Borneo
Erro al crear miniatura:
Marabú menor
  • Parc nacional marí del banc d'arena de Luconia (Luconia Shoals o Luconia Reefs), 10.118 km2. Front a la costa nort de Sarawak, és un ampli i complex sec i banc d'arena en la mar del Sur de la China. La zona és reclamada per varis països, en l'extrem sur de les illes Spratly, formades per un centenar de secs en rics bancs de peixca, gas natural i petròleu. En 2018 va ser declarat parc nacional marí, sobre la plataforma continental de Sonda en la zona econòmica exclusiva de Malàsia en les aigües territorials de Sarawak, en el banc d'arena de Luconia Sur, a uns 163-180 km de la costa de Sarawak, mentres que Luconia Nort es troba a entre 187 i 254 km.[49]


  • Parc nacional de la serra de Bungo, 65,39 km2. A l'oest de Sarawak, en la divisió de Kuching. La serra sancera, en una extensió de 102,7 km2 i una altitut que varia entre 65 i 1097 m, és una zona d'interés per a les aus per BirdLife International (IBA). És una zona molt agresta, a l'oest d'una atra IBA de 43 km2, coneguda com les calcàrees de Bau (Bau limestone en anglés), al suroest de la ciutat de Kuching, a on es troben les famoses Cuevas del Vent i de les Fades.[52] És l'àrea de captació de dos rius, Kiri i Kanan. En la zona viuen els bidayuh, repartits en varis llogarets.[53] El sur de la serra és la frontera en Kalimantán Occidental, Indonèsia. Un estudi sobre els boscs de Borneo parla de la degradació sofrida per les tales que es varen iniciar en el XIX, deixant el país ple de boscs fragmentats, encara en una gran biodiversitat. L'estudi buscava en 2017 identificar la macrofauna i la fauna encara desconeguda dels rius de la zona, abundant en insectes, arnes, palometes i luciérnagas. Els picos i serres són predominantment de pissarra en intrusions de arenisca, en un domini entre les plantes herbàcies de Araceae, en 36 gèneros, dels que huit són endèmics de la zona, i unes 350 espècies, i Zingiberaceae, en 19 gèneros dels que quatre són endèmics i 250 espècies).[54] Entre les aus destacables hi ha sèt espècies que mereixen el IBA: la yuhina de Borneo, el barbudo montano, l'anteojits ojinegro, la ratina montana, el barbudo eximio, l'anteojits pigmeo i el silbador de Borneo.[55]


  • Parc nacional de Dered Krian, 9,36 km2. A l'oest de Sarawak, en 1° 24'59.99"N i 110°08'60.00"I, divisió de Kuching. L'àrea, en el veïnat de Bau, és famosa per les seues mines d'or. Seguint les mines passa una carrera famosa, la Sarawak Adventure Challenge,[56] que passa per la famosa mina Lucky Hill. Els restants de la miners s'aprecien en els llac blaus. En una dels alvertents de la serra de Bungo es troba una vella mina de mercuri, rodejada de senderes, camins i rius. Per a preservar la regió minera, es creen les reserves naturals de les coves de Vent i de les Fades, i el Parc nacional de Dered Krian, creat en 2013 per a protegir el bosc calcáreo o calizo, un tipo de bosc propi de Malàsia que creix sobre tossals càrstics, en numeroses espècies endèmiques,[57] entre elles diverses espècies d'orquídees.[58]
  • Parc nacional de Sampadi, 9,34-12,4 km2. En Sarawak, divisió de Kuching, districte de Lundu. S'han fet treballs de reforestació en este lloc, sembrant de forma llineal dipterocarpos en una zona d'inundacions periòdiques.[59]
  • Parc nacional de la Cova del Vent, 11 ha. Prop de Bau, Sarawak, poble miner de l'or en la divisió de Kuching, en Sarawak. La cova, també cridada Lubang Angin, oberta en una montanya càrstica, oferix un recorregut de 6 hectàrees pel bosc tropical en la zona protegida, a 5 km de la localitat de Bau i 48 km de Kuching. Hi ha quatre recorreguts: Cave Bat Trail, Riverview Trail, Jungle Trail i Fossil Trail, que sumen uns 875 metros.[60] A pocs minuts es troba la Cova de les Fades o Gua Pari. Com la del Vent, forma part de la formació calcárea del Jurásico de fa 170 millons d'anys, i és més vella que les coves de Mulu i de Niah.[61]


  • Parc nacional de Sama Jaya, 33 ha. També parc forestal de Sama Jaya, en la zona este de la ciutat de Kuching. El parc urbà s'utilisa per a la conservació i l'educació en un bosc que permaneix en el seu estat natural, en més de 80 espècies de plantes.[62] Està en la llista dels dèu millors parcs de Kutching: el Parc nacional de Bako, el Malaysia China Friendship Park,[63] el Jong’s Crocodile Farm, el Dewan Bandaraya Kuching Utara Orchid Garden, el Semenggoh Wildlife Kuching Sarawak, el Parc nacional de Kubah, el Taman Negara Santubong, el Parc Padang Merdeka, el Parc Sama Jaya i el Parc de l'embassament de Kuching.[64]
  • Parc nacional de Bukit Lima, 191 ha un parc abans reserva natural en la ciutat de Sibu. Bukit en indonesi vol dir tossal, com gunung vol dir montanya. No obstant Bukit Llima a penes s'alça una decena de metros sobre el nivell del mar. És un parc urbà en el que es pot fer un recorregut per una selva tropical i observar alguna de les 39 espècies d'aus i 8 de mamífers, com el sambar, la comadreja malaya i la farda jaganta.[65]
  • Parc nacional de Bukit Sembiling, 90 ha. Parc en Kampung Pemukat, en Limbang, Sarawak.[67] Limbang, prop de la baïa de Brunei, està rodejat de reserves forestals: Perdadayan, Ulu Temburong, Taman Negara, Gurung Buda, Taman Negaru Mulu, Labi, pero és al sur de la ciutat a on es troba el parc de Bukit Sembiling, un tossal en un altura màxima de 290 m a la que s'accedix des del poble, en la desembocadura del riu Limbang. A l'oest es troba la Reserva natural de Bukit Hitam.[68]


  • Parc nacional de les illes Bakun, 55,28 km2. En el centre de Sarawak, divisió de Kapit, són 18 illes en l'embassament de Bakun, en el riu Rajang. L'embassament té 700 km2 i la seua creació ha desplaçat a unes dèu mil persones de les ètnia kenyah i kayan, sumergint la zona de boscs tropicals a on vivien. En les illes, seguien vivint en 2013 unes 500 persones en lo que ara són els tossals aïllats de la seua terra. La conversió de les 18 illes en parc nacional va generar polèmica en el seu dia.[69] L'assut de Bakun es construïx en la confluència dels rius Rajang i el seu afluent Balui, inundant la conca d'este últim. L'altura de l'assut és de 205 m i la seua llongitut de 750 m. El principal contractiste de l'assut de Bakun va ser l'empresa sueca-noruega ABB. S'inaugura en 2011 en l'objectiu de produir 2400 MW d'energia hidroelèctrica per mig de quatre turbines Francis de 300 MW. L'àrea inundada és de 595 km2 i l'àrea de captació de 14.750 km2.[70] La capacitat de l'embassament és de 43,8 km3. Els natius, grangers de subsistència en la seua majoria, són traslladats a un assentament cridat Sungai Asap i se'ls prometen 3 acres (1,21 ha) a cada família. En Malàsia, hi ha dotze proyectes d'assuts que causarien els mateixos danys i beneficis.[71]
  • Parc nacional de Batu Laga, 388,74 km2. En Sarawak. Batu Laga és un replanell de la divisió de Kapit, a uns 1000 m d'altitut, en 350 m d'altura sobre l'entorn, que es troba al sur del embassament de Bakun, rodejada pel nort i l'oest per l'embassament i el riu Balui. Forma part d'un corredor de la naturalea que enllaça els monts Hose, serra entre els rius Balleh i Balui, en el parc nacional de Batu Laga i el Parc nacional de Betung Kerihun, en Kalimantan, Indonèsia. El conjunt posseïx un bosc verge en numeroses espècies endèmiques, entre elles 8 espècies de plantes carnívores Nepenthes.[72]
  • Parc nacional de Bukit Kana, 49,23 km2. El pico Kana té 1073 m i una prominència de 1019 m. Es troba en la divisió Bahagian Bintulu, en Sarawak. Hi ha una estació d'investigació en la zona.[73]
  • Parc nacional de Gunung Lesong, 5,95 km2. En Sarawak, creat en 2013 entorn al poble de Lingga, en la divisió de Sri Amen. Hi ha un camí marcat fins al cim, un replanell a 814 m, a través del bosc tropical.[75]


  • Parc nacional de Gunung Pueh, 58,31 km2. Comprén el Santuari de la naturalea de Samunsam, el més antic de Sarawak, en Kuching, des de 1979, que alberga mones narigudos, en un terreny ondulat que no supera els 25 m d'altitut, seguint el riu Samunsam.[76]

Llocs Ramsar

Erro al crear miniatura:
Embarcadero de Tanjung Piai
  • Tasek Bera, 384 km², 02°58′N 102°36′I, en Pahang, Malàsia peninsular. Reserva forestal i reserva estatal de conservació. Un eixemple d'ecosistema d'aigües negres de la regió, que inclou aigües obertes, una zona pantanosa de juncs i boscs pantanosos en praderies entorn. Hi ha unes 328 espècies d'algues, 18 de plantes aquàtiques, 64 de zooplancton i una abundància d'insectes aquàtics, camarones, carrancs i 95 espècies de peixos, molts indígenes, entre ells l'arowana. Es troben aixina mateix tots els amfibis i reptils de Malàsia, i unes 119 espècies d'aus, de les que dos, l'au sol asiàtic i el Lophura rufa, un faisà noble, estan amenaçats.[81]
  • Sungai Pulai, 91 km², 01°23′N 103°32′I, en Johor, surest de Malàsia peninsular, reserva forestal, en l'estuari del riu Sungai Pulai. Planures intermareals, corrents d'aigua dolça.[82]


Referències

  1. ↑ «Malaysia, Àsia & Pacific». Protected planet. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  2. ↑ «Penang National Park». Department of Wildlife and National Parks. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  3. ↑ «Peninsular Malaysian montane rain forests» (en anglés). WWF. Consultat el 1 d'abril de 2025.
  4. ↑ (2000) Parcs nationaux de Malaisie, Konemann, pp. 64-69. ISBN 9783829039260.
  5. ↑ «Mount Ophir / Gunung Ledang» (en anglés). Gunung Bagging. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  6. ↑ «Gunung Hitam» (en anglés). Peakery.com. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  7. ↑ «The Setap Shale Formation on either side of the Baram Line Dividix: Facies aspects and tectonic implications».Bulletin of the Geological Society of Malaysia.67
    53-65.doi:10.7186/bgsm67201907.Consultat el 3 d'abril de 2025.
  8. ↑ «The Geology of Mulu» (en anglés). Mulu Caves. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  9. ↑ «Mt Buda Caves Adventure 3D2N» (en anglés). Lonely Planet. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  10. ↑ «Totally PA_Niah cave gecko» (en anglés). Forest Department Sarawak. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  11. ↑ «Niah National Park» (en anglés). Sraawak Forestry Corporation. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  12. ↑ «Lambir Hills National Park» (en anglés). Sarawak Forestry. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  13. ↑ «Loagan Bunut National Park». Sarawak tourism. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  14. ↑ «Loagan bunut National Park» (en anglés). Sarawak Forestry. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  15. ↑ «Similajau National Park» (en anglés). Sarawak Forestry. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  16. ↑ «Gunung Gading National Park Home of the Elusive Giant Flower». Gading, Sarawak Forestry. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  17. ↑ «Gunung Gading National Park». Sarawak, tourism. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  18. ↑ «Sundaland heath forests, tropical and subtropical moist broadleaf forest» (en anglés). WWF. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  19. ↑ «Kubah National Park». Sarawak National Park. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  20. ↑ «Batang Ai Dam Hydroelectric Power Plant Malaysia» (en anglés). Global Energy Observatory. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  21. ↑ «Batang Ai National Park» (en anglés). Sarawak Forestry, National Parks. Consultat el 7 de novembre de 2018.
  22. ↑ «Heart of Borneo» (en anglés). WWF. Consultat el 9 d'abril de 2025.
  23. ↑ «Tanjung Datu National Park» (en anglés). Sarawak Forestry. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  24. ↑ «Is It Too Clapix To Save The Sarawak Langur?» (en anglés). Borneo adventure. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  25. ↑ «Tanjung Datu National Park» (en anglés). Borneo adventure. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  26. ↑ «Talang-Satang National Park». Sarawak tourism. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  27. ↑ «Bukit Tiban National Park, Sarawak». Discover with Timothy Tye. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  28. ↑ «Maludam National Park». Sarawak Forestry. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  29. ↑ «Rajang Mangrove National Park» (en anglés). Atles of Marine Protection. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  30. ↑ «Mangrove Rewilding Project in Rajang Mangrove National Park (RMNP) in Sarawak, Malaysia» (en anglés). AFoCO. Consultat el 5 d'abril de 2025.
  31. ↑ «Rajang Basin Freshwater Protection Landscape» (en anglés). WWF. Consultat el 5 d'abril de 2025.
  32. ↑ «Malaysian Nature Society 1998 expedition to the proposed Pulong Tau National park». Malasyan Nature Society. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  33. ↑ «Information Sheet on Ramsar Wetlands». Wetlands.org. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  34. ↑ «Usun Apau waterfalls» (en anglés). waterfallsofmalaysia.com. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  35. ↑ «Usun Apau National Park». Telang Usen. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  36. ↑ «Usun Apau plateau» (en anglés). BirdLife International. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  37. ↑ «First Bornean orangutan sighting in Usun Apau National Park, Sarawak».Bisodiversity Data Journal.(9)Consultat el 2 d'abril de 2025.
  38. ↑ «Semenggoh Nature Reserve» (en anglés). Sarawak Forestry. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  39. ↑ «Semenggoh: Centre de Recuperació del Orangutan». Callejeando x el món. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  40. ↑ «Santubong National Park» (en anglés). Sarawak Forestry Corporation. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  41. ↑ «Pulau Bruit National Park» (en anglés). BirdLIfe International. Consultat el 2 d'abril de 2025.
  42. ↑ «Pelagus National park» (en anglés). Natural History Publications. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  43. ↑ «Pelagus National Park, Macroinvertebrates» (en anglés). Acadèmia.edu. UNIMAS Publisher, Sarawak Energy Berhad and Natural History Publications (Borneo) Sdn. Bhd. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  44. ↑ «The distribution, abundance, and community perception of Proboscis Monkey (Nasalis larvatus) in Limbang Mangrove National Park, Sarawak».Malayan Nature Journal.(74(2))
    155-168.doi:10.62613/mnj.
  45. ↑ «Scuba Diving in Miri-Sibuti National Park» (en anglés). RooWanders. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  46. ↑ «Silvered Langur (Trachypithecus cristatus) Survey in Sibuti Wildlife Sanctuary, Miri, Sarawak».Journal of Tropical Biology and Conservation.(18)
    243-250.Consultat el 6 d'abril de 2025.
  47. ↑ «Ecology, occurrence and distribution of wild felids in Sarawak, Malaysian Borneo».Oryx.57(2)Consultat el 4 d'abril de 2025.
  48. ↑ «THE TERRESTRIAL FAUNA COMPOSITION OF THE PEAT SWAMP FOREST OF ULU SEBUYAU NATIONAL PARK, SARAWAK, MALAYSIA» (en anglés). 15TH INTERNATIONAL PEAT CONGRESS 2016. Sarawak Forestry Corporation, Malaysia. Malaysian Palm Oil Council, Selangor Darul Ehsan, Malaysia. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  49. ↑ «Luconia Shoals declared a marine park» (en anglés). Dayak Daily. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  50. ↑ «Ensuring survival of orangutans» (en anglés). Borneo Post online. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  51. ↑ «First Bornean orangutan sighting in Usun Apau National Park, Sarawak».Biodiversity Data Journal.9doi:10.3897/BDJ.9.i60753.Consultat el 6 d'abril de 2025.
  52. ↑ «Bungo Range» (en anglés). BirdLife International. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  53. ↑ «Bidayuh» (en anglés). Britannica. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  54. ↑ «BUNGO RANGE MULTIDISCIPLINARY EXPEDITION 5-10 DECEMBER 2017» (en anglés). Bungo Range expedition 2017. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  55. ↑ «Bungo Range» (en anglés). BirdLife International. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  56. ↑ «sarawak challenge» (en anglés). Sarawak Adventure Challenge. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  57. ↑ «THE TROPICAL LIMESTONE FOREST ECOSYSTEM: A REVIEW OF DISTINCTIVE CHARACTERISTICS».JOURNAL OF SCIENCE AND TECHNOLOGY.17(4 (2019))
    44-50.Consultat el 4 d'abril de 2025.
  58. ↑ «Story of The Sacred Mountain» (en anglés). Sarawak Challenge. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  59. ↑ «Survivorship and Growth Performance of Shorea macrophylla (de Vriese) after Enrichment Planting for Reforestation Purpose at Sarawak, Malaysia».Online Journal of Biological Sciences.(17 (1))
    7-17.doi:10.3844/ojbsci.2017.7.17.Consultat el 6 d'abril de 2025.
  60. ↑ «Wind Cave Nature Reserve Bau, Sarawak» (en anglés). Malaysia Traveller. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  61. ↑ «Fairy Cave, Bau, Sarawak» (en anglés). Malaysia Traveller. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  62. ↑ «Sama Jaya Nature Reserve» (en anglés). Srawak Forestry Corporation. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  63. ↑ «Malaysia-China Friendship Park» (en anglés). Malaysia Traveller. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  64. ↑ «The 10 Best Parks in Kuching» (en anglés). Urtrips.com. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  65. ↑ «Bukit Llima Nature Reserve» (en anglés). Sarawak Forestry Corporation. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  66. ↑ «Pulau Tun Ahmad Zaidi National Park» (en anglés). Atles of marine protection. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  67. ↑ «Bukit Sembiling Nature Reserve» (en anglés). Sarawak More to Discover. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  68. ↑ «Bukit Sembiling» (en anglés). Mapcarta. Consultat el 8 d'abril de 2025.
  69. ↑ «Stop the "Bakun Islands National Park" land grab» (en anglés). Change.org. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  70. ↑ «Bakun Hydroelectric Power Dam,» (en anglés). Bakun Hydroelectric Power Dam,. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  71. ↑ «This 2,400 MW storage plant is underpinned by the highest dam in southeast Àsia» (en anglés). SMEC. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  72. ↑ «el_2015.pdf Sarawak Wildlife Corridors» (en anglés). Conservation Corridor WWF. Consultat el 7 d'abril de 2025.
  73. ↑ «Bukit Kana» (en anglés). Gunung Bagging. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  74. ↑ «Bukit Mersing» (en anglés). Peakvisor. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  75. ↑ «Gunung Lesung National Park» (en anglés). Hikers for Life. Consultat el 3 d'abril de 2025.
  76. ↑ «Samunsam Wildlife Sanctuary» (en anglés). Sarawak Tourism. Consultat el 6 d'abril de 2025.
  77. ↑ «Mlaysian palm oil -green gold or green wash?» (en anglés). FOEI, Friends of the Earth. Consultat el 1 d'abril de 2025.
  78. ↑ «Kuching Wetlands National Park». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  79. ↑ «Kota Kinabalu Wetland». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  80. ↑ «Lower Kinabatangan-Segama Wetlands». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  81. ↑ «Tasek Bera». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  82. ↑ «Previous Next Sungai Pulai». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  83. ↑ «Previous Next Pulau Kukup». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  84. ↑ «Tanjung Piai». Ramsar. Consultat el 9 de novembre de 2018.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Àrees_protegides_de_Malàsia&oldid=1512312»