Zingiberaceae
- Per "zinguiberoide" potser estiga buscant Grup de famílies zinguiberoides
Zingiberaceae és una família de plantes herbàcies.[1][2] Conta en més de mil espècies repartides en mig centenar de gèneros. Moltes espècies tenen valor etnobotánico, siga com espècias (entre elles el gingibre, Zingiber officinale, la cúrcuma, Curcuma longa i el cardamomo, Elettaria cardamomum) o ornamental (com Alpinia i Hedychium).
Descripció
Són plantes herbáceas perennes que es caracterisen per posseir fulles dísticas, un únic estam en dos teques, i un labelo petaloide derivat de dos estaminodios. Són aromàtiques picantes, en cèlules secretoras disperses que contenen olis essencials, varis terpenoides, i composts fenil-propanoides. Tenen brots rizomatosos de ramificació simpodial i pèls simples..
Fulles alternes i dísticas, sense formar brots basals ni terminals, simples, de marge sancer, usualment pecioladas, en una làmina ben desenrollada, venaació peni-paralela, base envainadora (baïnes formant un pseudotallo en alguns tàxons), i normalment una lígula. El pecíol en canals aeríferos, estos separats en segments per diafragmes composts per cèlules de forma estrelada. Sense estípulas. Un pulvino present en Zingiber.
Inflorescèncias indeterminades, pero compostes per unitats determinades cimosas que naixen en l'aixella de bràctees usualment inconspicuas. També poden ser un mechó, arracada, tirso, o flors solitàries.
Presenten flors hermafroditas, marcadament zigomorfas (bilaterals), bracteadas i epíginas.
El càliç és de 3 sépals (a voltes cridats tépals externs) connados (3-lobado), imbricados.
La corola consta de 3 pétals (a voltes cridats tépals interns) connados (3-lobado), en un lòbul moltes voltes més llarc que els demés, imbricado.
Androceo d'un sol estam fèrtil, mig posterior en posició, solcat, agarrat a l'estil que està dins de la regata. l'antera de l'estam fèrtil és de dehiscencia llongitudinal o poricida, diteca. Usualment 4 estaminodios, 2 d'ells (els de el verticilo intern) llarcs, connados, i formant una estructura com un llavi anomenada labelo; i 2 d'ells (els de el verticilo extern) més curts, estos separats en els linajes més recents, o connados en els 2 estaminodios llarcs en els linajes més antics (condició compartida en Costaceae). El tercer estam del verticilo extern està absent.
Polen monosulcado o sense obertures, exina molt reduïda.
Gineceo de 3 carpelos (el mig anterior), connados, ovari ínfero, en usualment placentaació axilar, o pot haver placentaació parietal. Estil terminal, posicionat dins de la regata del filament de l'estam fèrtil i es continua en la regata formada entre els sacs de polen de l'antera. 1 estigma en forma d'embut. 1-3 lóculos. Òvuls més o menys numerosos, anátropos, bitégmicos.
Hi ha 2 nectarios posicionats en la part superior de l'ovari.
El frut és una càpsula seca a carnosa, loculicida o indehiscente, o una baya. Les llavors són usualment ariladas, estan presents l'endosperma i el perisperma que són rics en almidó.
Diversitat
La diversitat taxonòmica de Zingiberales està presentada en la flora global fins a gèneros editada per Kubitzki (1998[3]). En cada regió hi ha floras locals, en les regions hispanoparlantes esperablement en espanyol, que si es troben en la regió, descriuen els Zingiberales i els gèneros i espècies de Zingiberaceae presents en la regió que la flora comprén, que poden ser consultades en institucions dedicades a la botànica en biblioteques accessibles al públic com els jardins botànics. Les flors poden ser antigues i no trobar-se en elles les últimes espècies descriptas en la regió, per lo que una consulta a l'última lliteratura taxonòmica primària (les últimes monografies taxonòmicas, revisions taxonòmicas i els últims inventaris (checklists) de les espècies i gèneros en la regió) o en un especialiste local que estiga al tant d'elles pot ser necessària. Els últims volums de les flors més modernes usualment seguixen una classificació basada en l'APG -poden tindre algunes diferències-, pero moltes famílies com poden trobar-se en flors i volums més antics varen sofrir canvis importants en els grups que les componen o inclús en el seu concepte taxonòmic per lo que una comparació en la circumscripció com ací donada pot ser necessària per a sincronisar-les.
A continuació es repassarà breument la diversitat de Zingiberaceae. La seua funció és tindre una image de cada família en llegir les seccions d'Ecologia, Filogenia i Evolució.
Ecologia
Són plantes de clima tropical, i estan presents en bona part de les regions equatorials del món; la major concentració i diversitat es troba en el surest asiàtic, especialment Indomalasia. Principalment es troben en hàbitats baix de la canopia dels boscs, sombrejats a semi-sombrejats, ocasionalment en terres humides.
Les flors de Zingiberaceae posseïxen colors i formes diversos i són principalment polinizadas per insectes (abelles, arnes, palometes) i també pardals.
Moltes espècies són de polinisació creuada, pero també ocorre l'autopolinizaació i la reproducció vegetativa.
En algunes espècies de Globba ocorre la reproducció asexual.
Els pardals són l'agent de dispersió més comuna, les càpsules carnosas són usualment colorides i moltes voltes contrasten en les llavors ariladas brillantement colorides.
Filogenia
La monofilia de Zingiberaceae ha segut sostinguda per anàlisis moleculars de ADN (Smith et al. 1993, Kress 1995, Wood et al.2000) i morfologia (Kress 1990). La família està cercanament emparentada en Costaceae, que moltes voltes és inclosa dins de Zingiberaceae com una subfamília.
Dos linajes tempranament divergents, Tamija i Siphonochilus, són distintius perque els seus estaminodios laterals estan ben desenrollats i fusionats al labelo. Açò és una condició ancestral, també evident en la família germana, Costaceae. El restant dels gèneros pertany a algun de dos grans clados: Alpinioideae (pla dels fulls dísticas perpendicular al rizoma) i Zingiberoideae (pla dels fulls dísticas paralel al rizoma).
Taxonomia
- La família va ser reconeguda per el APG III (2009[1]), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 89. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).
Posseïx uns 50 gèneros en 1000 espècies. Els gèneros més representats són Alpinia (150 espècies), Amomum (120 espècies), Zingiber (90 espècies), Globba (70 espècies), Curcuma (60 espècies), Kaempferia (60 espècies) i Hedychium (50 espècies).
Subfamília Siphonochiloideae
Subfamília Tamijioideae Subfamília Alpinioideae
|
Subfamília Zingiberoideae
|
Importància econòmica
La família conté moltes espècies importants com a espècies picantes, incloent a Zingiber (el gingibre és Zingiber officinale), Curcuma (com Curcuma domestica), Amomum i Elettaria (com Elettaria cardamomum, el cardamomo).
Els rizomes de moltes espècies de Curcuma són usats com a font d'almidó.
Alpinia, Curcuma, Hedychium (flor palometa), Globba, Nicolaia, Renealmia i Zingiber contenen espècies ornamentals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", en orde alfabètic: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis i Peter F. Stevens, ademés varen colaborar Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang i Sue Zmarzty)(2009).«An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.».(161)
- 105-121.Consultat el 23 de giner de 2012.
- ↑ «Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors)». Consultat el 7 de juliol de 2008.
- ↑ Kubitzki, K. (ed.) 1998b. The families and genera of vascular plants, vol 4, Monocotyledons: Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae). Springer-Verlag, Berlin.
Bibliografia
- A New Classification of the Zingiberaceae from the Third Symposium on Zingiberaceae
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zingiberaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.