Anar al contingut

Zingiberaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zingiberaceae
Per "zinguiberoide" potser estiga buscant Grup de famílies zinguiberoides


Zingiberaceae és una família de plantes herbàcees.[1][2] Conta en més de mil espècies repartides en mig centenar de gèneros. Moltes espècies tenen valor etnobotánico, siga com espècies (entre elles el gingibre, Zingiber officinale, la cúrcuma, Curcuma longa i el cardamomo, Elettaria cardamomum) o ornamental (com Alpinia i Hedychium).

Descripció

Són plantes herbàcees perennes que es caracterisen per posseir fulles dístiques, un únic estam en dos teques, i un label petaloide derivat de dos estaminodis. Són aromàtiques picantes, en cèlules secretores disperses que contenen olis essencials, varis terpenoides, i composts fenil-propanoides. Tenen brots rizomatosos de ramificació simpodial i pèls simples..

Fulles alternes i dístiques, sense formar brots basals ni terminals, simples, de marge sancer, usualment peciolades, en una làmina ben desenrollada, venació peni-paralela, base envainadora (baines formant un pseudotallo en alguns tàxons), i normalment una lígula. El peciol en canals aeríferos, estos separats en segments per diafragmes composts per cèlules de forma estrelada. Sense estípules. Un pulvino present en Zingiber.

Inflorescències indeterminades, pero compostes per unitats determinades cimosas que naixen en l'aixella de bràctees usualment inconspicuas. També poden ser un mechó, arracada, tirso, o flors solitàries.

Presenten flors hermafrodites, marcadament zigomorfas (bilaterals), bracteadas i epígines.

El càliç és de 3 sépals (a voltes cridats tépals externs) connados (3-lobado), imbricats.

La corola consta de 3 pétals (a voltes cridats tépals interns) connados (3-lobado), en un lòbul moltes voltes més llarc que els demés, imbricado.

Andròceu d'un sol estam fèrtil, mig posterior en posició, solcat, agarrat a l'estil que està dins de la regata. l'antera de l'estam fèrtil és de dehiscencia llongitudinal o poricida, diteca. Usualment 4 estaminodis, 2 d'ells (els de el verticilo intern) llarcs, connados, i formant una estructura com un llavi nomenada label; i 2 d'ells (els de el verticilo extern) més curts, estos separats en els llinages més recents, o connados en els 2 estaminodis llarcs en els llinages més antics (condició compartida en Costaceae). El tercer estam del verticilo extern està absent.

Polen monosulcado o sense obertures, exina molt reduïda.


Gineceo de 3 carpels (el mig anterior), connados, ovari ínfer, en usualment placentació axilar, o pot haver placentació parietal. Estil terminal, posicionat dins de la regata del filament de l'estam fèrtil i es continua en la regata formada entre els sacs de polen de l'antera. 1 estigma en forma d'embut. 1-3 lòculs. Òvuls més o menys numerosos, anátropos, bitégmicos.

Hi ha 2 nectaris posicionats en la part superior de l'ovari.

El fruit és una càpsula seca a carnosa, loculicida o indehiscente, o una baya. Les llavors són usualment ariladas, estan presents l'endosperma i el perisperma que són rics en almidó.

Diversitat

La diversitat taxonòmica de Zingiberales està presentada en la flora global fins a gèneros editada per Kubitzki (1998[3]). En cada regió hi ha flores locals, en les regions hispanoparlantes esperablement en espanyol, que si es troben en la regió, descriuen els Zingiberales i els gèneros i espècies de Zingiberaceae presents en la regió que la flora comprén, que poden ser consultades en institucions dedicades a la botànica en biblioteques accessibles al públic com els jardins botànics. Les flors poden ser antigues i no trobar-se en elles les últimes espècies descriptas en la regió, per lo que una consulta a l'última lliteratura taxonòmica primària (les últimes monografies taxonòmicas, revisions taxonòmicas i els últims inventaris (checklists) de les espècies i gèneros en la regió) o en un especialiste local que estiga al tant d'elles pot ser necessària. Els últims volums de les flors més modernes usualment seguixen una classificació basada en l'APG -poden tindre algunes diferències-, pero moltes famílies com poden trobar-se en flors i volums més antics varen sofrir canvis importants en els grups que les componen o inclús en el seu concepte taxonòmic per lo que una comparació en la circumscripció com ací donada pot ser necessària per a sincronisar-les.

A continuació es repassarà breument la diversitat de Zingiberaceae. La seua funció és tindre una image de cada família en llegir les seccions d'Ecologia, Filogenia i Evolució.

Ecologia

Són plantes de clima tropical, i estan presents en bona part de les regions equatorials del món; la major concentració i diversitat es troba en el surest asiàtic, especialment Indomalasia. Principalment es troben en hàbitats baix de la canopia dels boscs, sombrejats a semi-sombrejats, ocasionalment en terres humides.

Les flors de Zingiberaceae posseïxen colors i formes diversos i són principalment polinizadas per insectes (abelles, arnes, palometes) i també pardals.

Moltes espècies són de polinisació creuada, pero també ocorre l'autopolinisació i la reproducció vegetativa.

En algunes espècies de Globba ocorre la reproducció asexual.

Els pardals són l'agent de dispersió més comuna, les càpsules carnoses són usualment colorides i moltes voltes contrasten en les llavors ariladas brillantement colorides.

Filogènia

La monofília de Zingiberaceae ha segut sostinguda per anàlisis moleculars de ADN (Smith et al. 1993, Kress 1995, Wood et al.2000) i morfologia (Kress 1990). La família està cercanament emparentada en Costaceae, que moltes voltes és inclosa dins de Zingiberaceae com una subfamília.


Dos llinages tempranament divergents, Tamija i Siphonochilus, són distintius perque els seus estaminodis laterals estan ben desenrollats i fusionats al label. Açò és una condició ancestral, també evident en la família germana, Costaceae. El restant dels gèneros pertany a algun de dos grans clados: Alpinioideae (pla dels fulls dístiques perpendicular al rizoma) i Zingiberoideae (pla dels fulls dístiques paralel al rizoma).

Taxonomia

  • La família va ser reconeguda per el APG III (2009[1]), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 89. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

Posseïx uns 50 gèneros en 1000 espècies. Els gèneros més representats són Alpinia (150 espècies), Amomum (120 espècies), Zingiber (90 espècies), Globba (70 espècies), Curcuma (60 espècies), Kaempferia (60 espècies) i Hedychium (50 espècies).

Importància econòmica

La família conté moltes espècies importants com a espècies picantes, incloent a Zingiber (el gingibre és Zingiber officinale), Curcuma (com Curcuma domestica), Amomum i Elettaria (com Elettaria cardamomum, el cardamomo).

Els rizomes de moltes espècies de Curcuma són usats com a font d'almidó.

Alpinia, Curcuma, Hedychium (flor palometa), Globba, Nicolaia, Renealmia i Zingiber contenen espècies ornamentals.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", en orde alfabètic: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis i Peter F. Stevens, ademés varen colaborar Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang i Sue Zmarzty)(2009).«An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.».(161): 105-121.Consultat el 23 de giner de 2012.
  2. ↑ Stevens, P. F. (2001 en avant). «Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors)». Consultat el 7 de juliol de 2008.
  3. ↑ Kubitzki, K. (ed.) 1998b. The families and genera of vascular plants, vol 4, Monocotyledons: Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae). Springer-Verlag, Berlin.

Bibliografia