Anar al contingut

Costaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Costaceae

Costaceae és una família de plantes de l'orde Zingiberales. Consta de sèt gèneros en prop de 100 espècies i totes es troben en zones tropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica. Poden ser reconegudes sense necessitat de la flor o el frut: posseïx fulls en lígula en baïna tancada arreglades en una única espiral a lo llarc del talle. Les seues inflorescència són denses, en forma de mechó i capitadas, i posseïxen grans bràctees, i les seues flors són monosimétriques i posseïxen un gran labelo i un únic estam, en l'estil fent un recorregut entre les dos mitats de la gran antera. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant).

Descripció

Inflorescència de Costus pictus.

Esta família és única entre els membres de Zingiberales, ya que les seues espècies tenen cinc estaminodios fosos i no conté olis aromàtics. La forma estèril del estam funciona per a atraure polinisadors. Les flors són solitàries o reunides en inflorescències. Les fulles són simples. La fruta és una baya o una càpsula. El rizoma és carnoso en raïl tuberosa.

Hàbit: són plantes caulescentes (a voltes acaulescentes). Usualment presenten un rizoma, glabras o a sovint en pèls multicelulares, uniseriados (a voltes unicelulars), produïxen oxalato de calcio mes no rafidios, no aromàtiques.

Talle: Presenten brots aéreus simples o a voltes ramificats en disposició helicoidal. Gots en plaques escalariformes, confinats a les raïls o a voltes en alguns tallos.

Fulls: simples, dispostes helicoidalment, en una lígula ventral, una baïna curta (pero despuix expandida) i un molt curt, pero definit pecíol. Làmina en una prominent vena mija i numeroses venes laterals de disposició paralel-pinnada, o a voltes (en Monocostus) en venaació més o menys paralela.

Flores: Inflorecescencias terminals, en bràctees, reunides en una densa cabezuela o mechó o a voltes flors solitàries que naixen de l'aixella dels fulls superiors (Monocostus). Flors perfectes (polinisades per insectes o rat penat), epígenas, irregulars pero bilateralment simètriques (zigomórficas), fonamentalment trímeras pero en un adroecio modificat, un sol estam funcional (polinífero); 3 sépals, verts no petaloideos; 3 pétals, desiguals, connados formant un tubo lobado.

Androceo: ancestralment de 6 estams, en 2 cicles de 3, pero solament l'estam medial (adaxial) del cicle intern és funcional. Els atres 2 estams del cicle intern més els 3 del cicle extern, es fusionen per a formar un gran i petaloideo labelo, el qual pot ser trilobado o pentalobado. L'estam fèrtil expandit i petaloideo, porta 2 sacs polínicos sobre la seua superfície interna. Sacs polínicos biesporangiados.

Polen: 2-colpado o pantoporado (5-16 poros).

Gineceo: compost de 3 carpelos fusionats formant un solament; ovari ínfero, trilocular en placentaació axilar, a voltes un dels carpelos està atrofiado, quedant un ovari bilocular; Estil terminal, prim, elongado; estigma humit. Òvuls anátropos. Desenroll d'endosperma helobial.

Frut: càpsula.

Diversitat

La diversitat taxonòmica de Zingiberales està presentada en la flora global fins a gèneros editada per Kubitzki (1998[1]). En cada regió hi ha flores locals, en les regions hispanoparlantes esperablement en espanyol, que si es troben en la regió, descriuen els Zingiberales i els gèneros i espècies de Costaceae presents en la regió que la flora comprén, que poden ser consultades en institucions dedicades a la botànica en biblioteques accessibles al públic com els jardins botànics. Les flors poden ser antigues i no trobar-se en elles les últimes espècies descriptas en la regió, per lo que una consulta a l'última lliteratura taxonòmica primària (les últimes monografies taxonòmicas, revisions taxonómiques i els últims inventaris de les espècies en la regió) o en un especialiste local que estiga al tant d'elles pot ser necessària. Els últims volums de les flors més modernes usualment seguixen una classificació basada en l'APG -poden tindre algunes diferències-, pero moltes famílies com poden trobar-se en flors i volums més antics varen sofrir canvis importants en els grups que les componen o inclús en el seu concepte taxonòmic per lo que una comparació en la circumscripció com ací donada pot ser necessària per a sincronisar-les.

A continuació es repassarà breument la diversitat de Costaceae. La seua funció és tindre una image de cada família en llegir les seccions d'Ecologia, Filogenia i Evolució.

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Kubitzki, K. (ed.) 1998b. The families and genera of vascular plants, vol 4, Monocotyledons: Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae). Springer-Verlag, Berlin.