Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 49: Llínea 49:
  
 
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]
 
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]

Revisió de 23:54 7 jul 2009

L'Horta de Valéncia o L'Horta (en castellà Huerta de Valencia), és una comarca històrica de la Comunitat Valenciana, Espanya. Formen part d'ella la ciutat de Valéncia i tots els municipis de les actuals comarques de l'Horta Nort, part dels de l'Horta Sur (Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Lloc Nou de la Corona i Sedaví) i part dels de l'Horta Oest (Chirivella, Mislata, Paterna i Picanya). Actualment, és tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.

És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu Túria en les zones inundables de la seua Vega, així com l'entorn de l'Albufera de Valéncia. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'arròs, hortalises i cítrics que s'exporten a través del port de Valéncia. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seua àrea metropolitana, està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

Archiu:Localisacio de l Horta de Valencia.png
Localisació de l'Horta de Valéncia respecte de la Comunitat Valenciana

Geografia

L'Horta de Valéncia s'estén des de Puçol, pel nort, fins a l'Albufera, pel sur, i pels relleus de Paterna, Torrent i Moncada, per l'oest. És tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.

Orige

L'horta valenciana va nàixer en l'época de l'imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre Ibèria.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i el cep. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'Edat Mijana, durant el periodo islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de séquies i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec els camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com a molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com a llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de Russafa, el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, cereals, vinya, oliveres, s'afigen l'arròs i la chufa com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.

Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel tribunal de les aigües, encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.

Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.

Vore també: Historia de la ciutat de Valéncia

Construccions típiques

A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és l'alqueria o Casa, algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies.

Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, és crea una construcció autòctona la barraca valenciana en que per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.

Demografia

L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la Comunitat Valenciana. L'àrea metropolitana de Valéncia, a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera àrea metropolitana d'Espanya per població, només superada per Madrit i Barcelona. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.

Veja's també

Referències


Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó