Plat

El plat és un recipient (elaborat de molt diferents materials) útil para molt diferents usos pero essencialment amprat com a peça de la vaixella per a menjar. És un utensili domèstic comú a totes les cultures, els diccionaris ho definixen com vasija circular i casi plana, llaugerament cóncava en el seu centre i vora estesa, diferenciant plats soperos o fondos i plats plans. Vasijas germanes són: el bol, l'escudilla i la font. La cultura del plat ho ha convertit en un luxós objecte d'adorn, present en els millors museus del món.

Erro al crear miniatura:

Plat

Erro al crear miniatura:

Plats de fayenza. Göreme (Turquia).

Erro al crear miniatura:

El plat buit (1968), del pintor austríac Hans Krenn (1932–2007).

El plat és l'utensili més usat en estes époques i en les anteriors, és un utensili que s'usa en totes les regions del món, un invent que va transformar el món.

Disseny

Forma

Plat típic chinenc, en llavi angost. Porcelana Jingdezhen, dinastia Yuan, 1271–1368.

Un plat es compon generalment de:

• El fondo, la part interior del plat, a on es coloca el menjar.
• El llavi, la part exterior plana i elevada del plat (a voltes mal cridada vora). El seu esgambi en proporció al fondo pot variar molt. Sol tindre un llauger inclinament cap a dalt, o ser paralel a la base, com és típic en els plats més grans i les formes tradicionals chinenques. No tots els plats tenen un llavi marcat.
• La vora, la vora exterior de la peça; a sovint decorat, per eixemple en dorat.
• La base, la part inferior.

El llavi ample i pla habitual en Europa es deriva de les antigues formes dels plats de metalisteria europeus; els plats de ceràmica chinencs solen curvar-se en les vores o tindre un llavi estret. Un plat de servir completament pla, només pràctic per a aliments secs, pot denominar-se trinchero, especialment si és de fusta.

Materials

Els plats es fabriquen habitualment en materials ceràmics com porcelana chinenca, porcelana, escurada i gres, aixina com en atres materials tradicionals com vidre, fusta o metal; ocasionalment, s'ha utilisat pedra. A pesar de l'existència de plàstic i atres materials moderns, la ceràmica i atres materials tradicionals seguixen sent els més comuns, llevat para usos especialisats com els plats per a chiquets chicotets. La porcelana i l'escurada d'os varen ser en el seu dia materials luxosos, pero hui poden permetre-li'ls la major part de la població mundial. Els plats de metal barats, que són els més duradors, seguixen sent comuns en el món en desenroll. Els plats desechables, que solen estar fets de plàstic o pasta de paper o un compost (paper recobert de plàstic), es varen inventar en 1904 i estan dissenyats per a utilisar-se una sola volta. També poden utilisar-se resina de melamina o vidre templat, com Corelle.

Història

El història del plat es remonta a mils d'anys, evolucionant en la cultura humana, la tecnologia i els materials.

Civilisacions antigues

El concepte de "plat" tal com ho coneixem hui provablement va començar en les civilisacions antigues. En el periodo Neolític (al voltant del 10,000 a. C.), els primers humans varen començar a molejar argila per a fer recipients rudimentaris per a menjar. Estes primeres peces s'usaven principalment per a servir i almagasenar aliments. Al voltant del 1500 a. C., els egipcíacs fabricaven plats i vasijas d'argila i pedra. A sovint eren finament elaborats, en dissenys intrincados, i en ocasions s'usaven en rituals funeraris. En l'antiga Grècia i Roma, els plats varen començar a fabricar-se en metal, fusta i ceràmica. Estos plats eren a voltes senzills, pero també podien estar bellament decorats en escenes pintades o tallades. Les famílies més adinerades solien usar plats d'argent o d'or.

Medioevo i Renaixença

En l'Edat Mija (sigles V a el XV), els plats es fabricaven principalment de fusta o peltre. També varen aparéixer plats de ceràmica, pero seguien sent relativament rars. Eren generalment profunts, de forma pareguda a un bol, i a sovint es compartien entre vàries persones durant els menjars comunals. En la Renaixença, els plats de ceràmica es varen tornar més comunes. Estos plats eren a sovint esmaltados i decorats en dissenys colorits. Les cases més adinerades tenien porcelana fina, a voltes importada de China, que era molt apreciada.

Auge de la porcelana i l'escurada

L'invenció de la porcelana en China durant la dinastia Tang (618–907 d. C.) va revolucionar el disseny dels plats. La porcelana era llaugera, duradora i podia decorar-se bellament en patrons intrincados. Va ser molt codiciada en Europa i va jugar un paper important en la formació dels dissenys de plats occidentals. No va ser fins a 1708, quan un alfarero alemà en Meissen va descobrir el procés chinenc, que l'art alfarero europeu va entrar en acció. Molts dels millors tallers de ceràmica més coneguts del món varen ser fundats durant este periodo - Royal Saxon en 1710, Wedgwood en 1759, Royal Copenhagen en 1775, Spode, fundat en 1776 en Anglaterra i la porcelana de Meissen en Alemània són eixemples sobreixents dels plats de porcelana fina produïts durant este periodo. Estos plats eren a sovint molt delicats i decorats, utilisats com a símbols de riquea i estatus social.

Revolució industrial i producció en massa

La Revolució Industrial (finals de el XVIII i XIX) va canviar dràsticament la producció de plats. Les fàbriques ara podien produir plats en grans cantitats, lo que els feya més assequibles i accessibles per a una població més àmplia. Este periodo va vore una àmplia varietat de materials utilisats en els plats, des de fanc i gres fins a porcelana i escurada d'os. Noves tecnologies, com l'invenció de l'impressió a transferència (que va permetre la producció massiva de dissenys en els plats), varen fer que fora més fàcil crear plats intrincados i decoratius a gran escala.

Camp llingüístic

Etimologies

Nebrija, en la seua Diccionari llatí-espanyol (1492) i en el Vocabulari espanyol-llatí (1494), diferència:

• plat: «Platina-ae». «Lanx-cis». «Discus-i».
• plat gran: «Gobata-ae». «Paropsis-idis». «Manzonorum-i». «Catinus-i».
• plat d'aguamanos: «Malluvium-ii». «Trulleum-i».

Significats per extensió i construccions compostes

Els diccionaris inclouen dos accepcions de plat, quan fa referència a l'aliment que se servix en ell (servixen plats exquisits) o a la cantitat continguda pel mateix (està tan ric que em menjaria varis plats). Apareix associat a sovint en atres térmens, creant construccions descriptivas diferenciadoras, com per eixemple: "plat trinchero" (l'usat per a tallar les carns), "plat montat" (per a aliments vistosament adornats), "plats típics" (guisos que definixen la gastronomia d'una regió), etc.

La seua presència en frases fetes, refrans i figures de pensament (com la metàfora i la metonímia), convertix al plat en un bon eixemple de la riquea llingüística de la llengua espanyola:

Refrans

Alguns dels refrans més comuns alusivos al plat són els següents:

• "Del plat a la boca cau la sopa."
• "Gallet que du el gat tart torna al plat."
• "Un caça la llebre en el prat i un atre la caça en el plat."
• "L'amor i l'interés mengen junts en un plat; l'amor menja per hores i l'interés, cada temps."

• "La salut no està en el plat, sino en la sabata." (en prevenció de la gula i recomanant l'eixercici)

Frases fetes

Algunes de les frases fetes sobre el plat són les següents:

• "acabar tirant-se els plats al cap": en una relació, acabar mal;
• "¿Quàn hem menjat en el mateix plat?": L'expressió sol amprar-se en sentit negatiu, com dir ¿hi ha familiaritat entre nosatres per a que em tracte sense respecte?;
• "Menjar d'un mateix plat/Menjar en un mateix plat": signe o senyal d'intimitat entre dos o més persones;
• "La venjança és un plat que se servix/pren fret": evolució de la frase històrica supostament pronunciada per Marque Juny Brut mentres apunyalava a Juliol César (...la venjança és freda, pare).
• "No és plat de bon gust": es referix a una situació desagradable;
• "No es pot estar al plat i als gallets": advertència per als que ho volen tot;
• "pagar els plats trencats": rebre castic per lo que un atre va fer o per lo que es va fer entre varis;
• "tindre pinta de no haver trencat un plat en la seua vida": dícese sobretot dels chiquets bons en apariència i dels tímits enganyosos;

Camp arqueològic

Definició tècnica com a peça de l'alfarería: recipient, simple o compost, en un diàmetro no major de 20 cm. i que sol tindre un ala o llavi destacat. La producció ceràmica distinguix: plats plans, fondos, de darreria, escurrecubas i tortillero.

En arqueologia, el plat té en el bol el seu precedent prehistòric. En la civilisació greco-romana abunden els recipients que pel seu us, formes i aspecte poden considerar-se precursors o inspiradores del plat, com per eixemple el fiale o la pátera romana. El la cultura islàmica l'utensili domèstic més evocador és l'ataifor. Alguns investigadors han posat en dubte l'existència de plats en la vaixella domèstica fins al final del Medievo, donada la seua escassa presència en els repertoris coneguts. Aixina, s'ha plantejat la possibilitat de que estigueren fets de matèria peridora, o be, que no es necessitaren (segons Martín Gómez i Oliva Alonso no hi ha referències etimològiques fins a el XV). Siga com anara, el plat i similars recipients apareixen en la ceràmica islàmica des d'época primerenca: els plats califales de Medina al-Zahra (X i XI) estudiats per Pavón Maldonado; els ataifores, morfològicament diferents pero parells en lo funcional, citats per Roselló Bordoy. I molt diversos gots anàlecs, datats en els sigles XII i XIII, trobats en contexts cristians castellà-lleonesos: Saldaña, Melgar de Dalt, Benavente o Pont Castro.

Tipos de plat i l'etiqueta en la taula

Un servici de taula complet de ceràmica de Meissen.

• Plats plans.

• Plats fondos, per a prendre cremes, sopes i atres plats de cullera.
• Plats de darreria, de menor diàmetro que els anteriors utilisats per a servir la darreria.
• Plats de café, els més chicotets dels quatre tipos, per a servir en la tassa del café.
• Plats de consomé, que combinen en els seus corresponents tazones.

La colocació dels plats en la taula es fa de la següent manera. En primer lloc es coloquen els bajoplatos o plats de decoració. Sobre ells, se situen els plats plans i sobre ells, els plats fondos o plats d'aperitiu, més chicotets que els anteriors. El platillo del pa es coloca a l'esquerra, alineat en les copes. Aixina mateix, l'etiqueta aconsella no colocar dos plats iguals junts (és dir, dos fondos o dos plans) i no recolzar directament els plats fondos sobre la taula.

Plats d'or i carabassa

Fra Bartolomé de les Cases, en la seua Història de les Índies, descriu en diferents passages de l'obra vasijas i recipients que ell mateixa denomina plats o espècie de plats, ora d'or pur, ora de fanc, ora de clafoll de carabassa. La cita és comuna a tots els "cronistes d'índies", des de Cristóbal Colón i el seu fill Hernando a Juan Bautista Muñoz ya en el XVIII, passant pel Inca Garcilaso i Fra Bernardino de Sahagún

"Aixina que, acabada la missa, va manar el senyor dur de menjar, i després varen dur certs altabaques o cestillos de pa de dacsa de diverses maneres fet i cuit; varen dur frutes de la terra i molts plats fondos de fanc, i potser eren de les carabasses que criden jícaras, molt pintades per de fòra, plenes de potaje de carn ben guisada."

Bartolomé de les Cases.

Plats natius americans

"Num-pa -yu" (Iris Nampeyo), alfarera hopi (Estats Units), en 1900.

Una de les ceràmiques més vives i especialment rica en la producció de plats decorats, és la comuna als pobladors precoloniales, els pobles de les tres Américas. Eixemples molt atractius poden trobar-se en:

• L'alfarería dels pobles Anasazi, en lo que hui és Colorat, Utah, Arizona i Nou Mèxic.
• L'alfarería Lenca, en territoris d'Hondures i El Salvador.
• La ceràmica Pipil, ceràmica Anaranjado Prim, i ceràmica Anaranjado San Martín, en Mèxic.
• La ceràmica andina dels Huari, els Chancay i la Cultura Llima, en Perú i els Llolleo, en Chile.

• En el història de la pintura
• Erro al crear miniatura:
  Detall en Jove saboyano dormit (1869).Wilhelm Maria Hubertus Leibl. Museu del Hermitage.
• Erro al crear miniatura:
  Plat en poma (1881). Edouard Manet.
• 
  Chiqueta en la cuina (1904), per Carl von Bergen.
• Erro al crear miniatura:
  Plat (1948), per Israel Hershberg.

Plats de disseny

• Erro al crear miniatura:
  Falsa porcelana chinenca, fabricada en Maastrich, imitant l'estil blau del periodo Kangxi (1662-1722).
• Erro al crear miniatura:
  Plat de argilita i marfil, obra de Tom Price (1855-1929), natiu de les illes Regna Carlota (Canadà). Museu de l'Acadèmia de l'Art d'Honolulu.
• Erro al crear miniatura:
  Plat de marbre de l'Índia (variant del plat de castañuelas). Museu del Hermitage. Sant Petersburc (Rússia).
• Erro al crear miniatura:
  Plat octogonal del sigle XVIII. Museu de el "pa d'espècies" en Gertwiller (Alsàcia). França.
• Erro al crear miniatura:
  Plat commemoratiu dels Jocs Olímpics de Hivern, Grenoble (1968). França.
• Erro al crear miniatura:
  Plat art nouveau (1906) del dissenyat alemà Christian Neureuther. Museu Britànic.
• Erro al crear miniatura:
  Plat per a pastes en un joc de té: Yukishino (雪志野). Toki (Gifu) Japó.
• 
  Vaixella lliure (1981) de Masahiro-Mori, dissenyador japonés de ceràmica.
• Erro al crear miniatura:
  Disseny de plats en fusta. Masahiro-Mori (森 正洋 デザイン 研究所). Japó.

Vore també

• ataifor
• plat nacional
• plat preparat
• vaixella

Bibliografia

• (2002) Diccionari de materials ceràmics, Madrit: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions. ISBN 8436936388.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plat. (1)

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plat. (2)

Plat en el Viccionari.