Anar al contingut

Peltre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pewter Tankard.jpg
Peltre
Per a atres usos d'este terme vore Peltre (Mosela).
Per a atres usos d'este terme vore Acer vitrificado.
Archiu:Pewterplate exb.jpg
Plat de peltre
Archiu:Bacía de peltre del S. XIX.jpg
Bacía de peltre de el XIX

El peltre és una aleació composta per estany, coure, antimoni i, opcionalment, plom. És maleable, bla i de color blanc en alguna similitut a l'argent, poc reactiu i fon entre 170 i 230 °C per lo que sol amprar-se per a adorns.[1] Durador i maleable, en el temps adquirix una interessant pàtina i pot ser forjat de qualsevol forma.

Composició i tipos

[editar | editar còdic]

Tradicionalment, en una composició del 85 al 99% d'estany, i restants d'1-4 % de coure per a donar-li durea. Si se li agrega un chicotet percentage de plom, es colorea blavenc. El seu aspecte és lluent, poliment i semblat a l'argent, que de la mateixa manera que este metal tendix a ennegrir-se per efecte de l'oxidació si no rep tractament químic. El peltre és maleable i es deforma a la forma de la mà quan s'apreta fortament. Té un baix punt de fusió.

Tradicionalment, hi ha tres tipos de peltre:

  • Fi: Material de coberts. Compost de 96-99% d'estany i 1-4% de coure.
  • Trifle: També para coberts i vaixella rústica. Compost de 92% d'estany, 1-4% de coure i més del 4% de plom.
  • Lay: També cridat Llei. Normalment no s'utilisa en coberts, per contindre més del 15% de plom i chicotetes cantitats d'antimoni.

Popularment, també es diu peltre als utensilis de metal banyats en una capa ceràmica o esmalt ceràmic, generalment blanc.

No es deu confondre esta aleació en l'acer porcelanizado, esmaltado o vitrificado que en Amèrica Llatina es coneix com peltre.

Història

[editar | editar còdic]

El peltre era utilisat pels romans en la construcció d'aqüeductes, durant l'Edat Mija per a la fabricació d'adorns i s'usava en les iglésies més pobres com a substitut de l'argent. Durant l'Edat Mija el peltre va créixer en popularitat, substituint les vaixellas de fusta en les cases acomodades. Igual va succeir en Estats Units durant els sigles XVIII i XIX en cases de classe mija i alta.

Joseph Nicéphore Niépce va amprar este material per a prendre la primera fotografia: vore Vista des de la finestra en Li Gras.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Campbell, Gordon (2006). The Grove encyclopedia of decorative arts, illustrated edició, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-518948-3.