Crucifixió de Jesús

La crucifixió de Jesús, i la seua posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al I. Jesús, a qui els cristians consideren el fill de Déu així com el Messies, va ser arrestat, jujat i condemnat per Ponç Pilat a ser fuetejat i crucificat. Estos fets són globalment nomenats 'la passió', el sofriment redemptor de Jesús i la mort per crucifixió representen aspectes centrals de la teologia cristiana, incloent-hi les doctrines de la salvació i l'expiació. La crucifixió de Jesús és descrita als quatre evangelis canònics, testificats a per atres fonts contemporànies, i la consideren com a esdeveniment històric. Els cristians consideren que el sofriment de Jesús es predeia en les escriptures hebrees, com en el salm 22 de David i als cants d'Isaïes.

La Crucifixió, de Velázquez, (1631)

Segons el Nou Testament, Jesús va ser arrestat a Getsemaní despuix del Sant Sopar en els dotze apòstols, i obligat a ser jujat pel Sanedrí, Pilat i Herodes Antipas, abans de ser lliurat per a ser crucificat. Despuix de ser fuetejat, va ser ridiculisat pels soldats romans com a «rei dels Jueus», va ser vestit en una capa morada, coronat en espines, el varen colpejar i escopir, mentre es dirigia cap al lloc de la crucifixió. Un cop al Gòlgota, a Jesús se li va oferir per a beure vi barrejat en fel. Els evangelis de Mateu i Marc enregistren que ho va rebujar. Llavors, va ser crucificat penjant entre dos lladres declarats culpables. Segons l'evangeli de Marc, va haver de suportar el turment de la crucifixió durant sis hores a partir de la tercera hora del seu processament, aproximadament a les 9 del matí, fins a la seua mort aproximadament cap a les 3 de la tarda. Els soldats varen clavar un rètol damunt el seu cap que deia «Jesús de Natzaret, rei dels jueus» en tres llengües, li varen esquinçar les seues robes i es varen sortejar la seua capa sense costura. Els soldats romans no li varen trencar les cames, tal com van fer als atres dos homes crucificats (trencant les cames s'accelerava el procés de crucifixió), ja que Jesús ja era mort. Cada evangeli té la seua pròpia versió de les últimes paraules de Jesús. Als evangelis sinòptics, diversos esdeveniments supranaturals varen acompanyar la crucifixió, incloent-hi un eclipsi, un terratrèmol, i (a Mateu) la resurrecció de sants. Despuix de la mort de Jesús, el seu cos va ser davallat de la Creu per Josep d'Arimatea i enterrat en una tomba, en l'ajut de Nicodem. Segons la tradició cristiana, Jesús va ressuscitar tres dies més tard. Els cristians consideren la mort de Jesús a la creu com un sacrifici sabut i consentit (ja que no preparava una defensa en els seus judicis) que emprenia com a "agent de Déu" per expiar el pecat de la humanitat i per fer possible la seua salvació. La majoria dels cristians proclamen este sacrifici a través del pa i vi de l'eucaristia, com un record del Sant Sopar, i molts també commemoren l'esdeveniment el Divendres Sant.

Referències de la crucifixió

La crucifixió de Jesús és un esdeveniment ben documentat a la història romana. Es considera improbable que els primers cristians haguessin inventat este fet. Encara que quasi totes les fonts antigues sobre crucifixió són literàries, la descoberta arqueològica el 1968 al nord-est de Jerusalem del cos d'un home crucificat datat al I, representa una bona evidència de la descripció evangèlica de la crucifixió. L'home crucificat es creu que era Yohan Ben Ha'galgol i probablement va morir l'any 70, al voltant del període de la rebelió jueva contra Roma. Les anàlisis de l'Hadassah Medical School estimen la seua edat en prop dels trenta anys. Estos estudis també mostren que l'home havia estat crucificat de manera similar a la descripció dels evangelis. Un atre descobriment arqueològic, que també data del I, és un os de taló identificat en una punxa descoberta en un enterrament a Jerusalem, que actualment pertany a l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel qui l'exposa al Museu d'Israel.

Narracions dels evangelis

Davallament de Rubens, lla

La primera narració històrica descrita detalladament de la mort de Jesús es troba als quatre evangelis canònics. Hi ha atres referències més implícites a les epístoles del Nou Testament. Als Evangelis sinòptics, Jesús pronostica la seua mort en tres episodis separats.

Segons els quatre evangelis, Jesús va ser portat al "Lloc de la Calavera" i va ser crucificat en dos lladres, en l'acusació d'afirmar ser el "Rei dels Jueus", i els soldats es varen repartir la seua roba abans que inclinés el seu cap i morís. Despuix de la seua mort, Josep d'Arimatea va demanar el cos a Pilat, qui ho va dipositar en una tomba nova.

Els tres evangelis sinòptics també descriuen Simó de Cirene portant la creu, la burla de la multitud a Jesús junt en els lladres, la Foscor de la crucifixió des de la sisena fins a la novena hora, i l'esquinçament de les cortines del temple de dalt a baix. Els sinòptics també esmenten uns quants testimonis, incloent-hi un centurió, i unes quantes dones que ho presenciaven de lluny, dos de les quals varen ser presents durant l'enterrament.

Lluc és l'únic evangelista que va ometre el detall del vi barrejat en fel que li varen oferir a Jesús per beure, mentre només Marc i Joan descriuen Josep recuperant el cos de la creu.

Hi ha uns quants detalls que es troben només en una de les descripcions de l'evangeli. Per exemple, només l'evangeli de Mateu esmenta un terratrèmol, la resurrecció de sants que anaven a la ciutat i que uns soldats romans es varen enviar per vigilar la tomba, mentre que Marc és l'únic en manifestar l'hora real de la crucifixió (la tercera hora, les 9 del matí) i l'informe del centurió sobre la mort de Jesús. Les contribucions de l'evangeli de Lluc és l'única narrativa que inclou les paraules de Jesús a les dones que estaven plorant, els retrets d'un criminal a l'atre, la reacció de les multituds que "colpejaven els seus pits" i les dones preparant espècies i ungüents abans del descans del Sàbat. Joan és també l'únic a referir-se a la petició que li trenquessin les cames i el soldat travessant el costat de Jesús (com a realisació de la profecia de l'Antic Testament), i també estava Nicodem ajudant Josep en l'enterrament.

Segons els evangèlis canònics, Jesús va ressuscitar despuix de tres dies i es va presentar als seus deixebles en diferents ocasions durant un període de quaranta dies abans d'ascendir al cel. La cita descrita als Fets dels Apòstols que diu que Jesús romania en els apòstols durant quaranta dies, sembla diferir de la del'evangeli de Lluc, que no fa cap distinció clara entre els esdeveniments del diumenge de Pasqua i l'Ascensió. Tanmateix, la majoria dels estudiosos bíblics accepten que sant Lluc també és l'autor dels Actes dels Apòstols com a volum continuador del seu evangeli, i els dos treballs s'han de considerar globalment.

Segons Marc, Jesús va ser crucificat junt en dos rebels i el dia es va fer fosc durant tres hores. Jesús va invocar Déu, llavors va fer un crit i va morir. La cortina del temple s'estripà en dos. Mateu segueix Marc, afegint un terratrèmol i la resurrecció de sants. Lluc també segueix Marc, encara que descriu els rebels com a delinqüents comuns, un dels quals defensa Jesús, qui a canvi li promet que estaran junts al paradís. Lluc retrata Jesús com a impassible davant de la seua crucifixió. Joan inclou uns quants dels mateixos elements de Marc, encara que tractats de forma diferent.

Atres fonts

Molt poques fonts no cristianes fan referència a la crucifixió. La primera referència no cristiana és probablement de Mara Bar-Serapion, un escriptor sirià que només es refereix a un "rei assenyat" executat pels jueus. L'historiador romà Tàcit, en els seus Annals (c. 116 Dc.), esmenta només de passada que "Crist... va patir un càstig extrem durant el regnat de Tiberi de mans d'un dels nostres procuradors… " De manera similar, l'autor satíric grec Llucià es refereix a Jesús simplement com "el personage distingit que introduïa els seus ritus nous, i fou crucificat per este motiu".

Addicionalment, l'historiador jueu del I Flavi Josep (en un passage discutit), explica:

Hi havia en esta època un tal Jesús, un home savi, si és lícit anomenar-lo home, perque era un creador d'obres meravelloses, un mestre dels homes que reben la veritat en plaer. Va atreure cap a si a molts dels jueus i molts dels gentils. Va ser [el] Crist. I quan Pilat, a suggeriment dels homes importants d'entre mosatros, el va condemnar a la creu, els que el van estimar des del principi no el van abandonar, perque se'ls va aparèixer viu novament al tercer dia, com els profetes divins havien predit estes i deu mil atres coses meravelloses sobre ell. I la tribu dels cristians, anomenada així per ell, no s'ha extingit avui dia.

Flavi Josep Antiguitats judaiques, Llibre - XVIII, 3:8-10 (anglés)

Una atra possible referència jueva a la crucifixió (Plantilla:Citar Bíblia2; Plantilla:Citar Bíblia2) es troba al Talmud babilònic:

A la vigília de la Pasqua, Jeixua va ser penjat. Quaranta dies abans de l'eixecució, un herald va sortir i cridar: 'Ell va endavant per ser apedregat perque ha practicat la bruixeria i seduït Israel a l'apostasia. Qualsevol persona que pugui dir alguna cosa al seu favor, que vingui cap endavant i declari a favor seu. "Pero com que ningú es va presentar a favor seu, va ser penjat a la vigília de la Pasqua!

Sanedrí 43a Talmud babilònic

Encara que la qüestió de l'equivalència de les identitats de Jeixua i Jesús ha estat a vegades discutida, molts historiadors accepten que és probable que el passage citat sigui sobre Jesús.

En oposició a l'ampla majoria d'investigadors Bíblics, els musulmans mantenen que Jesús no va ser crucificat, ni matat per cap atre mijà. Tenen esta creença basada en diverses interpretacions del vers següent a l'Alcorà:

Han dit també: “Mosatros, hem matat Al-Massih [Jesús, fill de Maria], l'enviat de Déu, el Seu missager”. Pero no l'han matat, ni l'han fet morir crucificat, ans bé això els va semblar. Certament hi hagué unes disputes sobre este tema, hi ha dubtes, no hi ha certesa, només seguien unes conjectures, unes opinions [sobre quina naturalesa de Jesús havia desaparegut, si la divina o la humana]. Pero el que és ben cert és que, a ell, no el van matar! És Déu, Alà, qui el va elevar al Seu costat! Sempre Déu és molt Poderós, sap fer les coses molt justament!

Plantilla:Cite quran

Data, lloc i personages presents

Data de la crucifixió

Jesús ajudat per Simó de Cirene, pintura brasilera del sigle XIX

Està generalment acceptat pels investigadors bíblics que la data exacta de la crucifixió de Jesús va ser un divendres de Pasqua (el mes de Nissan), durant el govern de Ponç Pilat (entre l'any 26-36). En temps de Jesús es feia servir el calendari hebreu, i tot i les comprovacions de la lluna nova i la maduració de la collita d'ordi, el dia exacte o fins i tot el mes de la Pasqua en un any concret, està subjecte a especulació. Diverses aproximacions s'han fet servir per calcular l'any de la crucifixió, incloent-hi els Evangelis Canònics, la cronologia de la vida de sant Pau, així com models astronòmics diferents. La data més sovint suggerida és divendres, 3 d'abril de 33.

Personages en el camí a la crucifixió

Els Evangelis sinòptics fan referència a un home anomenat Simó de Cirene que va portar la creu,Plantilla:Citar Bíblia2, Plantilla:Citar Bíblia2, Plantilla:Citar Bíblia2 mentre en l'Evangeli de Joan, es diu que Jesús "aguanta" la seua pròpia creu.Plantilla:Citar Bíblia2

L'evangeli de Lluc també descriu una interacció entre Jesús i les dones entre la multitud de ploracossos que el seguien, i cita Jesús dient "Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosatros mateixes i pels vostres fills. Perque venen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!". Llavors escomençaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!". Perque, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?".Plantilla:Citar Bíblia2

Tradicionalment, el camí que Jesús va prendre s'anomena Via Dolorosa i és un carrer a la Ciutat Vella de Jerusalem. Estan marcats nou de les catorze estacions del Via Crucis. Passa davant l'església de l'Ecce Homo, i les cinc últimes estacions ja són dins de la Basílica del Sant Sepulcre. No hi ha cap referència a la Verònica als evangelis, pero fonts com Acta Sanctorum la descriuen com una dona pietosa de Jerusalem que moguda per la compassió mentre Jesús carregava la Creu cap al Gòlgota, li donà el seu vel perque s'eixugués el front.

Lloc de la crucifixió

Un diagrama de la Basílica del Sant Sepulcre i elloc històric basat en un document alemany

La localisació precisa de la crucifixió roman una qüestió de conjectura, pero les narracions bíbliques indiquen que era a fora dels murs de la ciutat,Plantilla:Citar Bíblia2, Plantilla:Citar Bíblia2 accessible als transeüntsPlantilla:Citar Bíblia2, Plantilla:Citar Bíblia2 i visible des d'una certa distància.Plantilla:Citar Bíblia2 Eusebi de Cesarea va identificar la seua localisació al nord del Mont Sion, que és coherent en els dos llocs més freqüentment suggerits en temps moderns. La paraula aramea Gûlgaltâ identifica elloc on Jesús va ser crucificat. La traducció llatina del terme és calvària, és a dir, lloc de la calavera. Així puix, els termes moderns Gòlgota i Calvari, de fet, són sinònims. Tot i no estar documentat per què es designava així, s'han avançat diverses teories. Una d'elles ho vincula al fet que fos un lloc d'eixecució pública, i "Calvari" faria referència als cranis de víctimes abandonats (un fet contrari a les tradicions d'enterrament jueves, pero no a les romanes). Un atre és que el nom "Calvari" provenia del nom d'un cementiri pròxim (que és coherent en els dos llocs moderns proposats). Una tercera proposa que el nom s'obtenia del contorn físic, que seria més coherent en l'ús singular de la paraula, és a dir, elloc anomenat "la calavera". Tot i que es fa referència al "Mont Calvari", probablement només era un turó rocós petit.

Elloc tradicional, dins del qual es troba la Basílica del Sant Sepulcre al barri cristià de Jerusalem, s'ha testificat des del IV. Un segon lloc està localisat més al nord de la ciutat vella, prop d'un lloc popularment anomenat la Tomba del Jardí, promocionat des del XIX, principalment entre els protestants.

Personages presents a la crucifixió

L'Evangeli de LlucPlantilla:Citar Bíblia2 narra l'esmentada escena del camí al Calvari en que Jesús va parlar en algunes dones que els estudiosos bíblics han identificat en la seua mare Maria i Maria Magdalena. Pero este evangeli no esmenta que la mare de Jesús fos present durant la crucifixió. Tanmateix, l'Evangeli de JoanPlantilla:Citar Bíblia2 la ubica a la crucifixió i descriu que, mentre era a la Creu: Jesús veia la seua pròpia mare al costat dels deixebles que estimava, i li deia, "Dona, contempla el teu fill". L'Evangeli de Joan també situa atres dones, les tres Maries, a la Creu. Manifesta que Prop de la Creu de Jesús estaven la seua mare, la germana de la seua mare, Maria la dona de Clopas i Maria Magdalena.Plantilla:Citar Bíblia2 No és clar si l'Evangeli de Joan es refereix a tres o quatre dones a la Creu. Les referències a les dones també es fan dins Plantilla:Citar Bíblia i Plantilla:Citar Bíblia (qui també esmenta Maria Salomé) i comparant estes referències totes ells semblen que incloguin Maria Magdalena.

L'Evangeli de Marc manifesta que els soldats romans eren també present a la crucifixió i recull com Longinus, el centurió qui va clavar la llança al costat de Jesús, reconeixia: " És veritat: este home era Fill de Déu" .Plantilla:Citar Bíblia2

Mètode i forma de crucifixió

La descripció de Bronzino de la Crucifixió en tres claus, sense cordes, i un hipopòdium de suport, c. 1545

Ja que el Nou Testament no proporciona detalls exactes del procés de crucifixió de Jesús, els diversos elements del mètode emprat han estat motiu de debat.

Forma de la creu

Mentre que la majoria dels cristians creuen que la creu en què va ser executat Jesús era la tradicional de dues bigues creuades, es debat sobre la possibilitat que s'utilitzés una estaca vertical única. Part del debat s'ha centrat al voltant de l'ambigüitat de les paraules gregues i llatines utilisades a les primeres escriptures cristianes. Els termes de Grec koiné fets servir al Nou Testament són stauros (Plantilla:Polytonic) i xylon (Plantilla:Polytonic). La paraula stauros, ve de l'arrel grega "sta" que significa "de peu". Històricament es referia a postures de sacrificis, si bé també es pot haver referit a una creu, tot i no poder assegurar-lo."

Claus

La suposició de l'ús d'una creu de dos fustes no determina el nombre de claus fets servir a la crucifixió, en teories que discrepen entre 3 i 4 claus. Tanmateix, allarg de la història s'han fet hipòtesi sobre un nombre més gran de claus arribant fins a 14 claus. Estes variacions són també presents a les descripcions artístiques de la crucifixió. A l'Església Occidental, abans del Renaixement normalment es representaven 4 claus, en els peus de costat. Despuix del Renaixement la majoria de les representacions utilisen 3 claus, en un peu posat sobre l'atre. Els claus apareixen quasi sempre en l'art, encara que els romans usualment només lligaven les víctimes a la creu. La tradició també es transmet als emblemes cristians, p. ex. els jesuïtes feien servir 3 claus sota el monograma IHS i una creu per simbolisar la crucifixió.

La colocació dels claus a les mans o els canells és també incerta. Algunes teories suggereixen que la paraula grega cheir (χειρ;) referida a la mà, inclou el canell i que els romans generalment acostumaven a posar els claus a través de l'espai de Destot (entre l'os gros i l'os semilunar) sense fracturar ossos. Una atra teoria suggereix que la paraula grega per a mà també inclou l'avantbraç i que les claus es posaven entre el Radi i el cúbit a l'avantbraç. També poden haver-se fet servir cordes per subjectar les mans a més a més a l'ús de claus.

Plataforma de suport

Un atre aspecte estudiat ha estat l'ús d'un hipopòdium com a plataforma de suport per als peus, ja que les mans poden no haver estat capaces de suportar el pes. Al XVII, Erasmus Bartholin va considerar diferents escenaris per a analisar el tema. Al XX, el patòleg forense Frederick Zugibe va realisar alguns experiments de crucifixió fent servir cordes per penjar humans en les mans en diversos angles i posicions. Els seus experiments donen suport a una suspensió en angle, i una creu de dos fustes, i potser alguna mena de suport per als peus, atès que en una forma de suspensió d'una estaca recta (com es va fer servir pels Nazis al Camp de concentració de Dachau durant la Segona Guerra Mundial) i coneguda com a Aufbinden, la mort arriba bastant de pressa.

Últimes paraules de Jesús

la Crucifixió, vista des de la Creu, de James Tissot, sigle XIX

Els evangelistes enregistren set frases pronunciades per Jesús mentre era en la creu:

1. "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan."Plantilla:Citar Bíblia2
2. "T'ho asseguro: avui seràs en mi al paradís." Plantilla:Citar Bíblia2
3. "Dona, contempla, el teu fill!" Plantilla:Citar Bíblia2
4. Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? Plantilla:Citar Bíblia2 Plantilla:Citar Bíblia2 (en arameu vol dir: "El Meu Déu, el Meu Déu, per què m'ha abandonat?"). També se cita de la primera línia del Salm 22. L'última es refereix a la perforació de mans i peus, i ha estat interpretat com una referència a la Crucifixió.
5. "Tinc set." Plantilla:Citar Bíblia2
6. "S'ha acabat." Plantilla:Citar Bíblia2
7. "Pare, confio el meu alè a les teues mans !."Plantilla:Citar Bíblia2

Tots els discursos són curts. Tenint en compte l'asfíxia i l'esgotament, obtenir prou aire per pronunciar algunes paraules en la creu deu haver estat molt esgotador i dolorós per a la víctima.

Les últimes paraules de Jesús han estat el tema d'una gamma àmplia d'ensenyaments cristians i sermons, i diversos autors han escrit llibre específicament dedicats a les darreres paraules de Crist. Tanmateix, ja que les declaracions de les últimes paraules difereixen entre els quatre evangelis canònics, James Dunn ha expressat dubtes sobre la seua historicitat.

Fenòmens durant la crucifixió

Marc esmenta l'enfoscament del dia durant la crucifixió de Jesús i l'esquinçament en dos de les cortines del Temple en el moment que Jesús mor. Mateu segueix Marc, afegint un terratrèmol i la resurrecció de sants. Lluc també segueix Marc. A Joan, no s'hi esmenta fenòmens especials fins a la resurrecció de Jesús des de la tomba.

Foscor i eclipsi

En la narrativa sinòptica, mentre Jesús és clavat a la creu, el cel "s'enfosqueix durant 3 hores", des de la sisena fins a la novena hora (migdia a mija tarda). Tant l'orador romà Julius Africanus com el teòleg cristià Orígenes feien referència a l'historiador grec Flegó qui havia escrit "pel que fa a l'eclipsi en temps de Tiberi Cèsar August, qui regnava quan Jesús va ser crucificat, i als grans terratrèmols que varen tenir lloc".

Julius Africanus posteriorment va fer referència a les escriptures de l'historiador Talus en negar la possibilitat d'un eclipsi solar: "Talus, al tercer llibre de la seua història, vincula esta foscor en un eclipsi del sol, cosa que per a mi no té sentit. Durant la celebració hebrea de la pasqua, el 14è dia segons la lluna, i la passió del nostre Salvador cau el dia abans de la pasqua; pero un eclipsi de sol només té lloc quan la lluna queda davant el sol." Un eclipsi solar coincidint en lluna plena és una impossibilitat científica. L'apologista cristià Tertulià va escriure "A la mateixa hora, també, la llum del dia es retirà, en el mateix moment que el sol estava en el seu zenit. Aquells que no sabien que això s'havia pronosticat sobre Crist, no varen dubtar que es tractava d'un eclipsi. Teniu els registres mundials als archius." La foscor es va reportar a llocs tan distants com Heliòpolis i aparentment l'antinatural efecte va ser esmentada per sant Pau quan Dionís l'Areopagita va convertir-se al cristianisme.

Humphreys i Waddington de l'Universitat d'Oxford varen reconstruir l'escenari d'un eclipsi lunar per a aquell dia, concloent que:

"Este eclipsi va ser visible des de Jerusalem a la sortida de la lluna.... primerament visible des de Jerusalem cap a les 6:20 del vespre (el començament del Sàbat Jueu i també el començament del dia de Pasqua de l'any 33) en aproximadament un 20% del seu disc projectant l'ombra a la terra .... L'eclipsi n'acabava uns trenta minuts més tard, a les 6:50 del vespre."

A més, els seus càlculs mostraven que el 20% ombra es colocava prop de la primera porció visible a la sortida de la lluna. Estos autors destaquen que la referència de l'apòstol Pere a la "lluna de sang"Plantilla:Citar Bíblia2 (un terme coloquial per a un eclipsi lunar a causa del color vermellós dellum de la lluna refractat a través de l'atmosfera de la Terra) potser era una referència a este eclipsi. Cal considerar, tanmateix, que en el versicle anterior del mateix passage, sant Pere expressament esmenta que "el sol es girarà a la foscor", que suggeriria un eclipsi solar conjuntament en elunar. Plantilla:Citar Bíblia2

Cortines del Temple, terratrèmol i resurrecció de sants morts

Els evangelis sinòptics descriuen que les cortines del temple de Jerusalem es varen esquinçar de dalt a baix. Segons Josep, la cortina al temple d'Herod tenia quasi 18 metres d'alt i 100 mm de gruix. Esta cortina representava la separació entre Déu i l'home, més enllà de la qual només al Summe Sacerdot podia passar, i només ho feia una vegada a l'anyPlantilla:Citar Bíblia2 per a estar en presència de Déu i fer perdonar els pecats d'Israel.Plantilla:Citar Bíblia2 Plantilla:Citar Bíblia2 Molts estudiosos de la Bíblia accepten que l'esquinçament del vel és el símbol de Jesús establint una nova via d'accés a Déu, com es descriu a Plantilla:Citar Bíblia. L'evangeli de Mateu descriu que hi va haver terratrèmols, la terra es va obrir, i les tombes dels sants morts es varen obrir i varen ressuscitar despuix de la resurrecció de Jesús. Estos sants ressuscitats varen entrar a la ciutat sagrada i es varen aparèixer a molta gent, si bé no s'ha documentat el seu destí final. Plantilla:Citar Bíblia2

A les narracions sinòptiques, el centurió al càrrec, presenciant estos esdeveniments, va dir: "Veritablement este era el Fill de Déu!"Plantilla:Citar Bíblia2 o "Veritablement este home era el Fill de Déu!"Plantilla:Citar Bíblia2 o "Certament este home era innocent!".Plantilla:Citar Bíblia2

Importància teològica

Cristologia de la crucifixió

Les narracions de la crucifixió i la posterior resurrecció de Jesús proporcionen un fondo ric per l'anàlisi de la Cristologia, des dels Evangelis Canònics fins a les Epístoles Paulines.

Als Escrits Joànics la submissió de Jesús a la crucifixió és un sacrifici fet com a agent de Déu o servent de Déu, per la victòria final. D'aqui es desenrolla el tema de la salvació de l'Evangeli de Joan que descriu la proclamació feta per Joan Baptista a Plantilla:Citar Bíblia: "L'Anyell de Déu qui treu els pecats del món", reforçat en el concepte proporcionat a Plantilla:Citar Bíblia2 on el l'anyell immolat, pero dempeus "és l'únic digne de tenir el rotlle (manuscrit) contenint els noms dels que s'han de salvar".

Un element central de la cristologia presentada als Fets dels Apòstols és l'afirmació de la creença que la mort de Jesús per crucifixió passava "en la presciència de Déu, segons un pla definitiu." Des d'este punt de vista, igual que a Plantilla:Citar Bíblia, la creu no es veu com a vergonyant, perque la crucifixió de Jesús "fora de la legalitat" es veu com l'acompliment del pla de Déu.

La Cristologia de sant Pau fa focus específic en la mort i resurrecció de Jesús. Per a Pau, la crucifixió de Jesús es relaciona directament en la seua resurrecció i el terme "la creu de Crist" utilisat dins de Plantilla:Citar Bíblia pot ser vist com la seua abreviatura del missage dels evangelis. Per Pau, la crucifixió de Jesús no era un esdeveniment aïllat a la història, sinó un esdeveniment còsmic en conseqüències escatològiques significatives, com en Plantilla:Citar Bíblia. En la vista paulina, Jesús, obedient fins a la mort, Plantilla:Citar Bíblia2 mor "en el moment correcte" Plantilla:Citar Bíblia2 basat en el pla de Déu. Per a Pau la "potència de la creu" no és separable de la Resurrecció de Jesús.

Joan Calví donava suport al punt de vista de l'"agent de Déu" i sostenia que al seu judici Jesús podria haver advocat en èxit a favor de la seua innocència, pero en canvi es va sotmetre a la crucifixió en obediència al Pare. Este tema de la cristiologia va continuar al XX a les dues Esglésies, l'oriental i l'occidental. Al cristianisme oriental, Sergei Bulgàkov argumenta que la crucifixió de Jesús va ser "pre-eternament" determinada pel Pare abans de la creació del món per redimir la humanitat de la ignomínia provocada per la caiguda d'Adam. A l'Església Catòlica Romana, Karl Rahner explicava detalladament l'analogia de la sang de l'Anyell de Déu (i l'aigua perduda pel costat de Jesús) a la crucifixió en un efecte de neteja, similar a aigua baptismal.

Expiació

Artícul principal → Expiació en sang.

La mort i resurrecció de Jesús apuntalen una varietat d'interpretacions teològiques sobre com la salvació es concedí a la humanitat. Estes interpretacions varien molt segons l'èmfasi que posen en la mort de Jesús en comparació en les seues paraules. D'acord en la visió de l'expiació substitutiva, la mort de Jesús és d'una importància central, i Jesús es va sacrificar voluntàriament com a acte d'obediència perfecta i com a sacrifici d'amor que complaïa Déu. Per contra la teoria de la influència moral de l'expiació focalisa molt més sobre el contingut moral de l'ensenyament de Jesús, i veu la mort de Jesús com un martiri. Des de l'edat mijana hi ha hagut conflicte entre estes dues visions dins del Cristianisme occidental. Els protestants tradicionalment defensen la teoria de l'expiació substitutiva. L'Església Catòlica Romana afegeix també la doctrina de la satisfacció de l'expiació incorporada a la idea de penitència.

En la tradició Catòlica Romana esta visió de la penitència és compensada per l'obligació dels catòlics romans de realisar actes de reparació a Jesús que a l'encíclica Miserentissimus Redemptor de Pius XI eren definits com "una mena de compensació per ser rendida per les lesions" en referència als sofriments de Jesús. Joan Pau II es va referir a estos actes de reparació com l'esforç incessant per estar al costat de les creus inacabables en les quals el Fill de Déu es continua crucificant..

Entre cristians ortodoxos, una atra visió comuna és la de Crist victoriós, segons la qual Jesús fou enviat per Déu per derrotar a Satan. A causa de la seua perfecció, mort voluntària, i Resurrecció, Jesús derrotava Satan i moria, pero sorgia victoriós. Per això, la humanitat ja no està lligada al pecat, sinó que es lliure de reunir-se en Déu a través de la fe en Jesús.

Aspectes mèdics de la crucifixió

Un cert nombre de teories que intenten explicar les circumstàncies de la mort de Jesús en la creu mijançant coneixement mèdic dels sigles Plantilla:Romanes i Plantilla:Romanes han estat proposades per una gamma de gent, que va des dels meges i historiadors fins als místics. La majoria de les teories proposades per meges experts (en especialitats que s'estenen des de la medicina legal fins a oftalmologia] conclouen que Jesús va suportar enormes quantitats de dolor i sofriment en la Creu abans de la seua mort. El 2006, el mege de capçalera John Scotson ressenyava més de 40 publicacions sobre la causa de la mort de Jesús i les teories s'estenien de l'insuficiència cardiocirculatòria a l'embòlia pulmonar.

Davallamentde Crist, de Bronzino; Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie; Besançon

El 1847, basant-se en Plantilla:Citar Bíblia, el mege William Stroud va proposar la teoria del cor trencat com a causa de la mort de Crist influint en un cert nombre de persones. La teoria de l'asfíxia ha estat objecte d'uns quants experiments que simulen la crucifixió en voluntaris sans, i molts meges accepten que la crucifixió provoca una interrupció profunda de l'habilitat de la víctima per a respirar. Un efecte secundari de l'asfíxia és que la víctima de la crucifixió va perdent gradualment la capacitat per a obtenir prou respiració per a parlar. Això proporciona una possible explicació per a les narracions que indiquen que les últimes paraules de Crist eren discursos curts.

La teoria de la insuficiència cardiocirculatòria és una explicació moderna predominant i suggereix que Jesús va morir d'un xoc profund. Segons esta teoria, el fuetejat, les pallisses, i la fixació a la creu haurien deixat Jesús deshidratat, dèbil, i críticament malt; així, l'escenari estava llest per a una complexa interacció simultània de crisis fisiològiques: deshidratació, trauma massiu i lesió de teixits tous (especialment pel fuetejat previ), respiració insuficient, i esforç físic actiu, conduint al colapse cardiovascular.

En el seu llibre Poema de l'home Déu de 1944, l'escriptora mística italiana Maria Valtorta (que no tenia gens d'educació mèdica) proporcionava un relat molt detallat sobre la mort de Jesús, confirmant la teoria de la insuficiència cardiovascular, agreujada per l'asfíxia parcial. Manifestava que la seua precisa descripció li havia estat dictada per Jesús en una visió que havia tingut. L'endocrinòleg Nicholas Pende s'expressà d'acord en la narració de Valtorta i manifestava la seua sorpresa pel nivell de detall en què Valtorta havia descrit els espasmes de Crist en la crucifixió.

Mijançant el diari del colege de Meges Americà, el doctor William Edwards i els seus colegues varen donar suport a la insuficiència cardiovascular (mijançant xoc hipovolèmic) combinada en les teories de l'asfíxia, que van produir el flux d'aigua pel costat de Jesús. Este fet descrit a l'Evangeli de JoanPlantilla:Citar Bíblia2 era fluid pericardial. Alguns cristians apologistes semblen afavorir esta teoria i mantenen que esta anomalia mèdica hauria estat un fet que l'autor de l'Evangeli de Joan hauria estat temptat de deixar-ho, si no hagués estat interessat en una informació exacta. Al seu llibre La Crucifixió de Jesús, el mege i forense Frederick Zugibe proporciona un conjunt de teories que intenten explicar el clavament, dolors i mort de Jesús en molt detall. Zugibe va fer un cert nombre d'experiments allarg d'uns quants anys per provar les seues teories mentre era mege forense. Estos estudis comptaven en experiments en voluntaris de diferents pesos penjats en diferents angles on es mesurava la tensió de tracció, comptant en proves on els peus estaven subjectes i atres en que no ho estaven. En estos casos la quantitat de tensió i el dolor corresponent era significatiu.

Pierre Barbet, un mege francés cap de cirurgià de l'Hospital de Sant Josep a París, avançava un conjunt de detallades teories sobre la mort de Jesús. Feia la hipòtesi que Jesús hauria hagut de relaxar els seus músculs per obtenir prou aire per pronunciar les seues últimes paraules, davant l'esgotadora asfíxia. Igualment entenia que una persona crucificada hauria fet servir els seus peus foradats per alçar el seu cos per a obtenir prou respiració per parlar. Algunes de les teories de Barbet, com la de localisació dels claus, són discutides per Zugibe. el cirurgià ortopèdic Keith Maxwell no solament va analisar els aspectes mèdics de la crucifixió, sinó que va analisar com Jesús podria haver carregat la creu allarg de tota la Via Dolorosa.

En un artícul del colege de Meges Catòlic, en Phillip Bishop i el fisiòleg Brian Church suggerien una teoria nova basada en trauma de suspensió.

El 2003, historiadors F. P. Retief i L. Cilliers revisaven la història i patologia de la crucifixió com la realitzaven els romans i suggerien que la causa de mort era sovint una combinació de factors. També manifestaren que els guardes romans tenien prohibit marxar de l'escena fins que la mort no s'hagués produït.

La Crucifixió en l'art, simbolisme i devocions

Artícul principal → Crucifixió en les arts.

Des de la crucifixió de Jesús, la creu ha devingut un element clau del simbolisme cristià, i l'escena de crucifixió ha estat un element central de l'art cristià, creant temes artístics específics com l'Ecce Homo, el davallament de la Creu o l'enterrament de Crist. La crucifixió, vista des de la Creu de James Tissot presentava una narració, de finals del XIX, descrita des de la perspectiva de Jesús.

el simbolisme de la creu, que és avui en dia un dels símbols cristians més àmpliament reconeguts, ja es feia servir des dels primers temps cristians i Justí el Màrtir, qui va morir l'any 165, ho descriu de forma que ja implica el seu ús com a símbol, encara que el crucifix sembla posterior. Els principals mestres de la pintura com Caravaggio, Rubens o Ticià ho han representat als seus treballs. Les devocions basades en la crucifixió i els sofriments de Jesús han tingut un clar seguiment pels cristians. Les estacions de la Creu marquen un cert nombre d'etapes basades en les parts del procés de la crucifixió de Jesús, mentre que el rosari de la preciosa Sang de Jesús és una meditació basada en les ferides de Jesús com a part de la crucifixió. La presència de la Verge Maria sota la CreuPlantilla:Citar Bíblia2 ha estat en si mateix tema de l'art marià, i del conegut simbolisme catòlic com la Medalla Miraculosa o l'escut d'armes de Joan Pau II mostrant una creu mariana. Un cert nombre de dedicacions marianes també impliquen la presència de Maria al Calvari, com ara, la manifestació de Joan Pau II que "Maria estava unida a Jesús en la Creu". Treballs ben coneguts de l'art cristià de mestres com Rafael o Caravaggio presenten la verge Maria com a part de l'escena de la crucifixió.

Galeria

• 
  Traïció de Crist, vitrall, Gotland, Suècia, 1240
• 
  Mateo Cerezo, Ecce Homo, 1650
• 
  Icona de crucifixió romana d'Orient, Atenes, Grècia
• 
  Michelangelo: Crucifixió de Crist, 1540
• 
  Gòlgota de Paolo Veronese, XVI
• 
  Fresc de Pietro Lorenzetti, Basílica d'Assís, 1310-1329
• 
  Portant la Creu fresc, Monestir de Visoki Dečani, Kosovo, XIV
• 
  Davallament de la Creu, Raffaello Sanzio, 1507

Bibliografia

• (2010) The Crucifixion and Death of a Man Called Jesus: From the Eyes of a Physician, CrossBooks. ISBN 9781615071289.Plantilla:Enllaç no actiu
• (2001) The Cambridge companion to Jesus, Cambridge University Press. ISBN 9780521796781.
• (Juny 1995) The international standard Bible encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802837844.
• (2 abril 2009) The New Testament Documents: Are They Reliable?, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802822192.
• d'octubre 2011/https://web.archive.org/web/20111004182402/http://www.bible.ca/b-new-testament-documents-f-f-bruce.htm Archivat el archivat en Wayback Machine.
• (Octubre 2007) The Lamb of God, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802827791.
• (1962) [1], Forgotten Books. ISBN 9781605063126.
• (1998) Who's who in Christianity, Psychology Press. ISBN 9780415135832.
• (1990) A Theology of the Cross: The Death of Jesus in the Pauline Letters, Fortress Press. ISBN 0800615581.
• (2009) The day Jesus died: a story of the passion with interactive reflections, Goodwill Trading Co., Inc., pp. 55. ISBN 9789715741576.
• (1 Juny 1980) The Christology of the New Testament, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664243517.
• (2005) The Oxford dictionary of the Christian Church, Oxford University Press. ISBN 9780192802903.
• (1995) Jesus: A Revolutionary Biography, HarperOne, pp. 145. ISBN 0060616628.
• (2006).«Jesus' Death in John's Gospel: A Survey of Research from Bultmann to the Present with Special Reference to the Johannine Hyper-Texts».Currents in Biblical Research.4

331–363.doi:10.1177/1476993X06064628.

• (Novembre 1999) The symbols of the church. ISBN 9780814625385.
• (1987) Renaissance art: a topical dictionary, ABC-CLIO. ISBN 9780313246586.
• (2004) Calvin's Christology, Cambridge University Press. ISBN 9780521541541.
• (25 gener 2007) Misquoting Jesus: The Story Behind Who Changed the Bible and Why, HarperCollins. ISBN 9780060859510.
• (23 febrer 2009) Jesus, interrupted: revealing the hidden contradictions in the Bible (and why we don't know about them), HarperCollins. ISBN 9780061173936.
• (1989) Josephus, the Bible, and history, BRILllengua=anglés. ISBN 9789004089310.
• (2000) Eerdmans dictionary of the Bible, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802824004.
• (30 Desembre 2008) Encyclopedia of Religions - In Three Volumes, Vol. I: A-D, Cosimo, Inc.. ISBN 9781605204857.
• (1998) The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus, HarperSanFrancisco. ISBN 9780060629786.
• (1950) Jesus in the Jewish tradition, Macmillan.
• (1988) The Death of Jesus: Tradition and Interpretation in the Passion Narrative, Mohr Siebeck. ISBN 3161453492.
• (1 Juliol 1990) New Testament introduction, Inter-Varsity Press. ISBN 9780830814022.
• (14 Agost 1998) Studies in Revelation, Kregel Publications. ISBN 9780825424854.
• (30 gener 2010) Worshiping with the Church Fathers, InterVarsity Press. ISBN 9780830838660.
• (1980) Understanding the Bible: a reader's guide and reference, Mayfield Pub. Co.. ISBN 9780874844726.
• (20 agost 2002) The visual arts: a history, Prentice Halllengua=anglèi. ISBN 9780130487261.Plantilla:Enllaç no actiu
• (1983).«Dating the Crucifixion».Nature.306

743–746.doi:10.1038/306743a0.

• (Agost 2002) St Mark's Gospel and the Christian faith, Nelson Thornes. ISBN 9780748767755.
• (Juny 2003) Encyclopedia of Biblicaliterature, Kessinger Publishing. ISBN 9780766159808.
• (Agost 2001) Women in scripture: a dictionary of named and unnamed women in the Hebrew Bible, the Apocryphal/Deuterocanonical books, and the New Testament, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802849625.
• (2007) The Chronologicalife of Christ, College Press. ISBN 9780899009551.
• (2009) Crucifixion and the Death Cry of Jesus Christ, Xulon Press. ISBN 9781607917687.
• (1 Setembre 2001) Exploring the gospel of John: an expository commentary, Kregel Academic. ISBN 9780825434891.
• (22 agost 2005) Johannine Christology and the Early Church, Cambridge University Press. ISBN 9780521018685.
• (1956).«The Crucifixion of Jesus from the Standpoint of Pharisaic Law».Journal of Biblicaliterature.The Society of Biblicaliterature.75

315–321.doi:10.2307/3261265.

• (1 febrer 2008) Archaeology and the New Testament, Baker Academic. ISBN 9780801036088.Plantilla:Enllaç no actiu
• (1 gener 1983) The Westminster Dictionary of Christian Theology, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664227487.
• (28 agost 2006) The Everything Mary Book: The Life and Legacy of the Blessed Mother, Everything Books. ISBN 9781593377137.Plantilla:Enllaç no actiu
• (1 Juny 1995) The crucifixion of Jesus: history, myth, faith, Fortress Press. ISBN 9780800628864.
• (29 gener 2004) New International Dictionary of New Testament Theology, Zondervan. ISBN 9780310256205.
• (2008) [2], Editorial Critica. ISBN 9788484329824.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crucifixió de Jesús.