Credibilitat
La credibilitat[1] és la qualitat atribuïda a una font o a un mensage que medix la disponibilitat del destinatari a acceptar com a verdaderes les afirmacions rebudes. Inclou un component objectiu i un subjectiu. Una informació, un document, una estadística, un pèrit, etc.es jujarà més o menys creible en funció de l'idea que tinga el destinatari del nivell de veracitat i/o verificabilitat de la font, i per extensió, del nivell general de confiança que deposita en ells.

Definicions de credibilitat
La definició de credibilitat remonta fins a la Retòrica d'Aristòtil (I, 2, 1356a1-20). Aristòtil va dividir els mijos de persuasió en tres categories: la credibilitat de la font (Ethos), les apelacions emocionals o motivacionals (Pathos) i la llògica utilisada per a respalar una afirmació (Logos). Segons Aristòtil, el terme Ethos té dos components clau: confiança i competència. Abdós depenen tant de factors subjectius (per eixemple, afinitats ètiques, ideològiques o estètiques) com de característiques objectives del mensage (per eixemple: calitat de l'informació, exahustividad, referenciacó, falta d'incongruències), o de la font (acreditacions acadèmiques o professionals, prestigi, trayectòria, credencials, o no haver-se vist involucrada en episodis que hagen produït sospites sobre la seua honestitat). Atres dimensions secundàries són el dinamisme o carisma de la font i l'atracció física que genera en mijos de comunicació que transmeten l'image de l'emissor.
En el camp llegal
| Inimico testi credi senar oportet | No cal creure a un testic hostil (a una part en causa) |
La credibilitat com a terme llegal pot usar-se tant per a descriure la confiabilidad d'un testic com de el seu testimoni en un procés judicial. Per eixemple, un testic no és creible si té un interés potencial en el cas. Per un atre costat, inclús un testic creible pugues no ser capaç de proporcionar un testimoni confiable (és dir, una declaració precisa, completa i lliure de contradiccions), per eixemple, sobre un event que va ocórrer fa molts anys.
Teoria de jocs
En l'intent de tornar la credibilitat a un context mensurable, la teoria de jocs busca quantificar la credibilitat de l'oponent a través de distints intents de joc. En particular, la credibilitat indica la creència de que els anuncis de l'adversari es faran efectivament realitat. Un dels punts clau és que «la credibilitat cal guanyar-li-la».[2]
Credibilitat de les fonts
Els mijos de comunicació posen a disposició de tots una gran cantitat i una gran varietat d'informacions i de punts de vista. Entre la publicació i l'utilisació de continguts sol existir un filtre no basat en la veracitat de l'informació ni en la competència del parlant, sino en l'activitat dels periodistes i en motors de busca personalisats que no han segut adequadament verificats. Les bombetes de filtració que es creen aumenten enormement el biaix de confirmació, ya que és possible trobar solament fonts que respalen l'opinió original del llector.
La credibilitat en Internet s'ha convertit en un tema important des de de mitan de la década de 1992, en que s'ha incrementat de forma sensible l'ús de la [web] com a font d'informació. Les característiques obertes d'esta plataforma de comunicació que permeten la publicació d'informacions sense restriccions ni controls editorials, junt en la pràctica de l'anonimat o pseudoanonimato (utilisació de renoms o nickname) han introduït nous factors d'incertitut en la concessió de credibilitat. Diversos proyectes acadèmics investiguen sobre este fenomen. Entre ells, trobem el Proyecte sobre credibilitat i mijos digitals[3] de l'Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara que ha publicat alvanços recents i manté estudis en curs en este tema, incloent anàlisis de mijos digitals i joventut. Adicionalment, el Laboratori de tecnologia persuasiva[4] de l'Universitat de Stanford ha estudiat la credibilitat de la web i un llistat de components principals que intervenen en la generació de credibilitat en Internet i una teoria general nomenada Teoria d'interpretació de la rellevància.[5] Una atra proposta teòrica és el Marc Unificador de la Credibilitat (Brian Hilligoss i Soo Young Rieh, 2008). També trobem estudis en països europeus (Finlàndia i Suècia) i asiàtics (Corea del Sur).
En Espanya, la inves tigacó sobre credibilitat s'ha enfocat des dels estudis sobre periodisme. D'acort en el còdic deontològic de la Societat de Periodistes Professionals, l'integritat professional és un aspecte fonamental de la credibilitat dels periodistes.[6] Des de 2005 i fins a 2012, l'Associació de la Prensa de Madrit (APM) va realisar investigacions sobre la credibilitat dels mijos i els periodistes arreplegats en els Informes Anuals de la Professió Periodística. Estos estudis varen ser els primers en Espanya que varen analisar la credibilitat dels mijos des de la perspectiva de l'audiència (Farias 2008).
Pero en l'escenari comunicatiu actual, a on Internet està canviant el consum de lo que s'entenia com a comunicació de masses, l'estudi de la credibilitat s'està ampliant per a focalizarse en els receptors, que en tota probabilitat s'informen en fonts molt diverses (rets socials, blogs, fòrums). En el congrés de l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació celebrat en Tarragona en 2012 es va presentar una comunicació sobre cóm usuaris d'Internet concedien credibilitat en l'àmbit de l'informació econòmica. D'acort en este estudi, els canvis específics introduïts per Internet són: verificació de les senyes a través d'enllaços i busques, consultes en fonts oficials, seguiment de fonts alternatives (blogs sobretot) a lo llarc del temps.
En un àmbit més informal també es parla de Street cred (O "credibilitat del carrer" en espanyol) és un neologisme contemporàneu que es referix a la credibilitat o aceptabilidad entre els habitants de ciutats dels jóvens o a la moda, particularment aquells que recolzen el moviment hip-hop.[7]
En la necessitat d'evaluar la situació i prendre decisions inclús en sistemes complexos (per eixemple, mig ambient natural, clima, biodiversitat) aumenta l'importància d'una evaluació de la credibilitat de l'informació. No obstant, no existix un mètoto universalment vàlit, sino solament una gran cantitat d'indicadors.
| indicador | Indicador de credib
ilidad |
Indicador de falta de credibilitat |
|---|---|---|
| Autor |
|
|
| Editor |
|
|
| Format |
|
|
| Referències |
|
|
| Reproducibilidad |
|
|
| Realitat |
|
|
| Conclusions falses i distorsió cognitives |
ptos erròneus comuns.
|
|
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Avinash K. Dixit, Barry Nalebuff, Thinking Strategically: The Competitive Edge in Business, Politics, and Everyday Life, W. W. Norton & Company, 1991. ISBN 9780393029239.
- ↑ https://web.archive.org/web/20150507020501/http://www.credibility.ucsb.edu/
- ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 5 de marzo de 2011. Consultat el 3 de noviembre de 2007.
- ↑ http://credibility.stanford.edu/pdf/PITheory.pdf
- ↑ Ver preámbulo en http://www.spj.org/ethicscode.asp
- Archivat el 20 de març de 2018 archivat en Wayback Machine.
- ↑ street cred - Definitions from Dictionary.com