Capitoli
Capitoli[1], del llatí capitolium, era una de les sèt tossals de Roma sobre les que es va fundar la primitiva ciutat. Era el centre religiós de Roma en el Temple de Júpiter Capitolino consagrat a la tríade Júpiter, Juno i Minerva.
La seua altitut és de 48 metros sobre el nivell de la mar en l'Arx (actual basílica de Santa María en Aracoeli), 35,9 metros sobre el nivell de la mar en el Asylum (actual plaça del Campidoglio) i 44,7 metros sobre el nivell de la mar en el propi Capitoli (palau Caffarelli al Campidoglio).[2] El Palau del Senat és també la sèu de l'Ajuntament de Roma.
El Capitolinus Mons era l'ubicació del centre religiós i polític establit durant l'antiga república romana. Actualment se li coneix pel nom en italià "Campidoglio" i la plaça que ho forma va ser dissenyada per Miguel Ángel. En ella es troben actualment —en els dos palaus bessons a dreta i esquerra de la plaça— els Museus Capitolinos, aixina com la sèu de l'Alcaldia de Roma en el palau Senatorio que està al fondo. Va ser en la sèu de l'Alcaldia a on es varen firmar en 1957 els Tractats de Roma, que varen donar orige a la Comunitat Econòmica Europea i a la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Els Museus Capitolinos alberguen l'image de la lloba capitolina.
Per extensió cada ciutat romana devia tindre la seua Capitoli. Posteriorment el nom s'ha usat per a referir-se a l'edifici que alberga el poder eixecutiu i/o llegislatiu d'una ciutat, regió o país. Com per eixemple, el Capitoli de Toulouse, sèu de l'alcaldia de dita ciutat francesa.
Principals monuments del Capitoli de la Roma antiga
Àrea Capitolina
L'àrea Capitolina (en llatí: area Capitolina o area Capitolii) és una vasta zona consagrada a l'aire lliure que rodeja el temple de Júpiter Capitolino en el Capitolium, la part meridional del tossal Capitolina. Esta zona sagrada incloïa numerosos temples i edículos dedicats a divinitats associades a Júpiter, aixina com numeroses estàtues, altars, columnes honorífiques, trofeus, pòrtics i arcs de triumfo, entre ells el d'Escipió l'Africà, decorat en sèt estàtues de bronze dorat. També hi havia numeroses estàtues i busts d'emperadors i generals, la majoria de les posicions exactes de la qual encara hui es desconeixen. Segons diversos autors antics, baix Augusto hi havia tantes estàtues ací que va manar traslladar moltes d'elles al nou barri del Camp de Mart.
Entre el Campidoglio i el mont Palatino es trobava la porta Carmentale, cridada aixina pel altar propenc dedicat a la nimfa Carmenta, mare del semidiós Evandro.[3]
Temple de Júpiter Capitolino
- Artícul principal → Temple de Júpiter Capitolino.
Segons l'antiga tradició romana, el temple de Júpiter Capitolino va ser construït per iniciativa del rei Tarquinio el Vell per a reemplaçar temples anteriors construïts pels sabinos. Va ser terminat a finals del VI per Tarquinio el Soberp i dedicat en el 509 a. C., el primer any de la República romana. Este temple va ser el més gran de la Roma republicana. Simbolisava el poder de la ciutat i era el seu centre religiós.
Temple de Juno Moneta
- Artícul principal → Temple de Juno Moneta.
El temple de Juno Moneta va ser construït en 343 a. C. per Lucio Furio Camilo, fill del dictador Marco Furio Camilo, en el segon punt més alt del tossal Capitolina, el Arx. Estava dedicat a Juno Moneta, la deesa que advertix i aconsella, pero que també es considera protectora de les dònes. Ha desaparegut casi per complet en el pas del temps. Prop es trobava la primera ceca romana.
Tabularium
- Artícul principal → Tabularium.
El Tabularium va ser construït a petició de Sila en l'any 78 a. C., baix els consulats de Quint Lutacio Cátulo i Marque Emilio Lépido. És l'únic edifici de l'antic tossal Capitolina que ha aplegat fins als nostres dies en elements significatius. Durant l'Antiguetat, va albergar els archius de l'Estat romà. Les antigues lleis es gravaven en taules de bronze.
Capitolis fòra de Roma
Capitolis romans
Cada colónia romana tenia un capitoli, a on es construïa un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, les divinitats de la tríade capitolina.
Capitolis en els Estats Units
Capitoli és el nom usat generalment en Estats Units per a designar la sèu física del poder llegislatiu. Per eixemple, el Capitoli dels Estats Units alberga les dos cambres del Congrés dels Estats Units. Va ser Thomas Jefferson qui va elegir cridar capitoli al Congrés nortamericà. La relació entre abdós, no obstant, no està clara.[4]
Va ser terminat de construir en 1800. El nom es va estendre posteriorment a les sèus de les llegislatures de cada u dels Estats. Quedant per extensió en molts casos com un estil arquitectònic en 40 de les 50 dels edificis de les llegislatures. En el Saló Nacional de les Estàtues del Capitoli dels Estats Units descansa l'estàtua del franciscano espanyol fra Junípero Serra.
El primer edifici en este estil està en Williamsburg (Virginia). Construït en 1705 sent l'antiga sèu de la llegislatura colonial i les oficines del Governador.
Capitolis en Amèrica
El nom s'usa també algunes parts d'Amèrica a on es té:
- El Capitoli Nacional de Colòmbia, construït entre 1847 i 1926.
- Capitoli Federal o Palau Federal Llegislatiu, sèu de l'Assamblea Nacional de Veneçuela. Construït entre 1872-1877.
- El Capitoli de L'Habana. Construït entre 1925 i 1929. Antiga sèu llegislativa de Cuba fins a 1959. Des de 1962 fins a 2010 va ser sèu de l'Acadèmia de Ciències de Cuba i el Ministeri de Ciència, Tecnologia i Mig ambient.
- Capitoli de Valéncia, Veneçuela, construït entre 1768 i 1874.
- Capitoli dels Estats Units, construït en 1800.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Dona Geo.Online della Regione Lazio. Carta Tecnica Regionale 1:5000 2002 (RM _ VT _ LT ) IWS 2015». Archivat des de l'original, el 24 de març de 2018.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso (60 a. C. - 7 a. C.) va escriure haver vist este altar. Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I 32.3.
- ↑ James D. Kornwolf, Architecture and Town Planning in Colonial North America, volum 2.
